El Govern balear vol culminar a finals del seu present mandat (2019-2023 ) els plans d’exhumació de les fosses on estan enterrades les restes dels assassinats pel franquisme. Així ho ha assegurat aquesta setmana el vicepresident del Govern, Juan Pedro Yllanes, que ha presentat – el passat dimecres, en un acte celebrat al costat del Mur de la Memòria del cementiri de Palma - el que serà el IV Pla de Fosses i Estudis de Memòria Democràtica. Aquest últim pla té com a finalitat completar el mapa de totes les exhumacions identificades com a viables i acabar els treballs d’exhumació en les últimes fosses de la repressió franquista. «Volem acabar la legislatura havent intervingut totes les fosses de les quals tenim evidències i complir així amb els Acords de Bellver de no deixar cap fossa sense obrir», assenyalà Yllanes.
Exhumacions. El vicepresident -segons recull la pàgina web del Govern – explicà que la iniciativa presentada suposa «una passa més per complir la Llei de fosses i per continuar desenvolupant la Llei de memòria democràtica de les illes Balears». Afegí que «qualsevol societat democràtica madura ha d’assegurar el dret a la veritat, a la memòria i a la reparació i reconeixement de les víctimes». Aquest Pla, asseverà, «camina en aquesta direcció i ens fa una societat una mica millor, una societat amb major dignitat i amb millor qualitat democràtica (...) i situa les Illes com un referent a tot l’Estat en memòria democràtica».
El nou Pla és el més ambiciós dels realitzats fins ara—té un pressupost de més d’1’3 milions d’euros— i vol completar el treball d’exhumacions executat al territori des que el 2014 es dugué a terme la primera intervenció d’una fossa a Balears: era el 16 de juny d'aquell anyi impulsava la exhumació de la fossa de Sant Joan l’associació Memòria de Mallorca. La seva portaveu, Maria Antònia Oliver, també participa en la presentació de dimecres passat, en la seva qualitat demembrede la Comissió de Fosses i Desapareguts de les Illes Balears, i segons digué «és important destacar la gran labor feta per les comissions de memòria democràtica en aquest IV Pla que per primera vegada recull una visió multidisciplinària en diversos aspectes des de la història fins a la psicologia o els drets humans entre molts altres».
Des de 2015el Govern ha posat en marxa tres plans d’exhumacions que han permès recuperar les restes d’un mínim de 220 persones, de les quals ja s’han identificat 40, la darrera el jove alaroner de divuit anys Jaume Ordinas Arrom, assassinat a principis de 1937 a Porreres. Ara, la Vicepresidència del Govern, a través de la Secretaria Autonòmica de Sectors Productius i Memòria Democràtica, i de la Direcció General de Memòria Democràtica, preveu completar l’exhumació de totes les fosses considerades viables a Balears, assegurant la intervenció en les últimes fosses de la repressió franquista i dels assassinats a civils que encara no han estat conclosos i abordar, per primera vegada, la intervenció en fosses de guerra.
El nou pla contempla l’exhumació d’un mínim de vuit localitzacions a distints indrets de Balears. «Serà la primera vegada que el Govern Balear emprèn tasques d’exhumació de fosses de la Guerra Civil a Mallorca i ja està en contacte amb la Generalitat de Catalunya i altres administracions autonòmiques per coordinar la localització de familiars de cara a una possible identificació de les víctimes», ha anunciat el Govern illenc. A més, durà a terme cinc estudis històrics més sobre la viabilitat d’una sèrie de fosses catalogades com a dubtoses; aquest estudi permetrà confirmar o descartar futures intervencions i suposarà acabar els treballs d’exhumació a les Pitiüses. Així mateix, inclourà l’elaboració del Mapa de Fosses de Menorca, que se sumarà als ja existents mapes de fosses de Mallorca, Eivissa i Formentera, i permetrà completar el Mapa de Fosses de Baleares.
El secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado, assegurà que «aquest pla és el més ambiciós que ha posat en marxa el Govern i també el que tindrà un impacte més repartit entre les diferents illes. És vera que a Mallorca es faran intervencions importants, però el Mapa de Fosses de Menorca, la segona fase de la fossa de Sant Francesc de Formentera o l’estudi a Sant Llorenç de Balàfia a Eivissa ens indiquen que amb el IV Pla la memòria democràtica creixerà a totes les Balears».
Una de les principals novetats d’aquest Pla respecte dels anteriors és la realització d’una sèrie d’estudis multidisciplinars, amb els quals «es vol aprofundir en tots els àmbits relacionats amb la memòria democràtica i fer una passa més enllà de la possible localització de fosses i enterraments de víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista. En concret, preveu l’elaboració de quinze estudis que analitzaran, entre altres, l'exili provocat pel franquisme, l'impacte dels bombardejos a i des de les Balears i la política de memòria que va imposar la dictadura».
També suposa una novetat la realització de dotze exposicions gràfiques que, explicà l’Executiu, «tindran per objecte la pedagogia vinculada al dret de garanties de no repetició i que inclouen mostres sobre els indrets de repressió a les Balears, els espais de la memòria o l’evolució del trauma transgeneracional a partir del Cop d’Estat de 1936, així com una exposició sobre la memòria i l’obertura de Fosses a Balears» entre 2014 i 2022.
Finalment, es mantindrà el treball de restauració dels objectes recuperats al costat de les restes òssies en les diferents exhumacions, «una iniciativa pionera en l’àmbit estatal que el Govern va arrencar dins del III Pla de Fosses i que ara mateix se centra en les pertinences trobades al costat de les víctimes desenterrades a Porreres i a Manacor. La idea és ampliar els treballs a tot el material recuperat a les Illes durant les exhumacions del III Pla, amb l’objectiu que es puguin retornar als familiars i estiguin a una futura secció museística de la memòria democràtica a les Illes Balears», segons informà el Govern.