Política

L’ombra d’Oltra persegueix Baldoví

Joan Baldoví, candidat ‘in pectore’ de Compromís als comicis valencians de 2023, haurà de prémer l’accelerador al sud del país si desitja aproximar-se als resultats de Mónica Oltra. Les dades evidencien que ella aportava més que un plus de vots a les comarques meridionals.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La cançó “Darrer diumenge d’octubre”, que Al Tall va enregistrar en 1976 dins del seu disc Deixeu que rode la roda, cobra sentit a l’aplec que cada tardor, en la data referida, se celebra al Puig. La lletra efectua un recorregut per la geografia valenciana i en destaca algunes comarques.

“La Marina i la Ribera,

l’Horta, els Ports i la Safor,

Vall d’Albaida, la Costera,

la Plana de Castelló”

Com és costum, la militància de Més Compromís ­—la versió contemporània de la vella Unitat del Poble Valencià i del no tan vell Bloc Nacionalista Valencià— va concentrar-se enguany, novament, als peus del monestir que emergeix al bell mig de la població.

És un Aberri Eguna a la valenciana. Un dinar de germanor multitudinari, amb convidats d’unes altres formacions i les intervencions dels principals dirigents, que sempre s’esforcen per encoratjar el públic present.

L’al·locució més esperada de l’últim darrer diumenge d’octubre era, sens dubte, la de Joan Baldoví. Diputat al Congrés des de ja fa prop d’onze anys, el setembre passat va fer pública la seua intenció de liderar el cartell electoral de la coalició valencianista. Els problemes judicials de Mónica Oltra el situaven com la persona amb més opcions de mantenir ben alt el pavelló de la coalició Compromís. I ell no va eludir la seua responsabilitat.

Durant els mesos anteriors s’havia fet un fart de repetir allò de “quan toque, regarem”, una expressió agrària molt estesa a la seua Sueca natal amb la qual pretenia ajornar aquest debat. I finalment, a les acaballes de setembre, coincidint amb la recollida de l’arròs i la fumata blanca produïda per la crema de la palla, Baldoví va confirmar que feia un pas endavant i que optava a succeir la dimissionària Oltra com a número 1 a la Generalitat.

“Ara i ací faig una promesa solemne: des d’avui fins al dia de les eleccions xafaré tots i cadascun dels pobles on hi haja un militant de Compromís, una regidora de Compromís o un alcalde de Compromís per agrair-los personalment la seua dedicació a aquesta terra, a aquesta gent, a aquest país”, va proclamar Baldoví el 30 d’octubre des de l’escenari habilitat en el Puig. I la setmana passada, en un vídeo a les xarxes socials, hi feia recompte.

En concret, Baldoví ja ha trepitjat, de nord a sud, els municipis de Vinaròs, Castelló de la Plana, Vila-real, la Vall d’Uixó, Sagunt, Llíria, Xiva, Montcada, Silla, Sueca, Gandia, Xàtiva, Alcoi, Dénia, Altea, Alacant, Elx i Guardamar del Segura.

I, curiosament, el navegador del vehicle no li ha advertit que transita pel camí equivocat. “Atenció, no vas per la ruta correcta”, hauria d’haver-li dit. La cançó d’Al Tall, per cert, tampoc no ha de ser la banda sonora del viatge. Ni la Marina ni la Ribera ni l’Horta ni els Ports ni la Safor ni la Vall d’Albaida ni la Costera ni la Plana de Castelló haurien de ser l’objectiu prioritari de Baldoví.

Quatre comarques clau

Perquè, en efecte, una anàlisi de la collita electoral de Compromís indica que sobretot li convé de concentrar els esforços en quatre comarques clau. En les més meridionals del País Valencià: l’Alacantí, el Vinalopó Mitjà, el Baix Vinalopó i el Baix Segura.

El 24% dels valencians, pràcticament un de cada quatre, emeten el seu vot en aquestes quatre comarques. I Compromís hi obté un resultat discret que repercuteix, de manera considerable, en el del conjunt del país.

En els comicis estatals i valencians del 28 d’abril de 2019 ­—coincidents en la data— la coalició valencianista va recollir 55.198 paperetes a l’urna autonòmica i a penes 13.686 a la contigua, la del Congrés dels Diputats. En aquella jornada que va elevar a la màxima potència el fenomen del vot dual, a l’Alacantí, el Vinalopó Mitjà, el Baix Vinalopó i el Baix Segura van exercir el vot 640.000 persones.

Així doncs, Compromís va aconseguir en aquestes quatre comarques el 8,6% dels sufragis emesos a les Corts i el 2,1% dels sufragis al Congrés espanyol. Un desequilibri notable que encara sobta més si el comparem amb la mitjana de vot de Compromís al global del País Valencià, que va ser del 16,8% en el cas dels comicis valencians i del 6,5% en el dels estatals.

Dit d’una altra manera: si exceptuem les quatre comarques en qüestió, la coalició s’hauria situat en el 19,4% dels vots a les eleccions autonòmiques i en el 7,9% a les del Congrés.

Les dades no enganyen i subratllen, amb nitidesa, que Oltra representava un plus de vots significatiu al sud del País Valencià. Persones que mai no s’haurien plantejat de votar Compromís ho feien impel·lits pel seu carisma com a presidenciable.

En 2019, el descens de Compromís entre les eleccions autonòmiques i les estatals va superar el 50% en la majoria de comarques, però va acostar-se al 80% en les quatre de més al sud

El descens generalitzat de la coalició taronja a l’urna del Congrés, superior al 50%­ ­en la gran majoria de comarques, és especialment acusat a les quatre ja referides. Una fuga de votants provocada per la manca d’utilitat que molts electors atribueixen a Compromís en l’àmbit estatal ­­—en solitari, a més, mai no ha obtingut escons a les circumscripcions d’Alacant i de Castelló, cosa que anima a canviar de papereta­—, però que no es pot deslligar de l’atractiu electoral que Oltra encarnava entre electors progressistes de nul·la o molt baixa intensitat valencianista.

“Jo no soc nacionalista”, insistia a repetir ella sempre que li ho preguntaven. Un discurs que no sosté Baldoví, cosa que li complicarà les coses en les comarques més castellanitzades.

 

Amenaça de sequera al sud

L’observació detinguda —en xifres— del desequilibri entre ambdues urnes convida a redoblar les accions en el triangle Alacant - Elx - Santa Pola, en les poblacions populoses del Vinalopó Mitjà ­­—Elda, Petrer, Novelda, Asp, Monòver— i en un Baix Segura que sempre ha estat el territori comanxe per a Compromís.

A l’Alacantí, el Vinalopó Mitjà, el Baix Vinalopó i el Baix Segura, tres de cada quatre persones que van votar Compromís a les Corts van decantar-se per una opció alternativa al Congrés. A la Marina Alta, dins de la mateixa demarcació, hi van marxar dos de cada quatre.

Al sud, Oltra captivava un tipus de votant que Baldoví, previsiblement, tindrà molt més complicat de fidelitzar

Si descendim als municipis, les dades són igualment eloqüents. El 28 d’abril de 2019, entre les eleccions valencianes i les estatals, Compromís va perdre el 68% dels suports a Castelló de la Plana, el 67% a Paterna, el 65% a Vinaròs, Onda, Torrent, Burjassot, Manises i la Vila Joiosa, el 64% a Vila-real, el 62% a València i la Vall d’Uixó o el 61% a Borriana i Dénia. I va poder moderar els efectes nocius del vot dual a localitats com Xàtiva (56%), Ontinyent (55%), Gandia (54%), Alzira (50%), Algemesí (47%) o Sueca, on la presència de Baldoví al número 1 al Congrés va possibilitar que Compromís a penes perdera el 33% dels votants.

Per contra, com més al sud, l’erosió resulta més i més palpable. A Petrer, el 81% dels votants de Compromís a les Corts no van voler saber-ne res al Congrés; un percentatge que a Alacant va ser del 79%; a Torrevella, del 77%; a Elx i Oriola, del 76%, i a Santa Pola, del 74%.

L’única excepció positiva va ser Crevillent, on també va notar-se que un oriünd, Ignasi Candela, encapçalava la llista. Aquesta és la població de l’actual vicepresidenta del Consell, Aitana Mas, adscrita a Iniciativa del Poble Valencià i que de moment no ha negat la possibilitat de plantar cara a Baldoví en les primàries de la coalició.

Siga com siga, hi ha un fet constatat en el temps: la percepció d’utilitat de Compromís s’incrementa així que les eleccions es defineixen en un entorn més proper ­—municipals i autonòmiques­—, però se’n ressent bastant quan els comicis són de caràcter estatal o europeu. Una dissociació que té conseqüències nefastes i s’agreuja sensiblement al sud, on Mónica Oltra captivava un tipus de votant que Baldoví, previsiblement, tindrà molt més complicat de fidelitzar.

L’amenaça de sequera és important. Regar la zona amb visites freqüents i més gestos sembla l’única recepta a l’abast.

 

“Darrer diumenge d’octubre

el camí ja és ben sabut,

eixiu a la carretera,

que cal aplegar-se al Puig”

 

Com fa la lletra d’Al Tall, el darrer diumenge d’octubre, cap al Puig. Però la resta de l’any, Baldoví faria bé de trepitjar molt el sud del país que aspira a governar.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.