L'esternut potencialment mortal de la COVID-19 va obligar tota la població a confinar-se a les seues llars. La primavera de l’any 2020 va convertir-se, almenys a l’Estat espanyol, en un hivern carregat de desolació, incertesa, patiment i pèrdues humanes inesperades. Aquells mesos foren una època farcida de dolor insuportable, xicotetes dosis de solidaritat i d’una preocupació erigida en monarca de la quotidianitat. Tothom va quedar aïllat de familiars, amics i parelles, d’aquelles abraçades que alimentaven l’ànima i d’aquelles converses presencials que insuflaven vida.
Com a tractament per combatre la soledat, per alliberar-se temporalment d’aquella reclusió domiciliària, van escollir-se les videoconferències. En aquell moment, va haver-hi un autèntic boom de les aplicacions per connectar-s’hi. Les grans plataformes de continguts en línia van ingressar en una època daurada, les xarxes socials van augmentar la seua hegemonia com a mètode d’entreteniment i els hàbits de consum van modificar-se fins a abraçar-se la fe del comerç en línia. Tot adobat per la implantació relativament elevada del teletreball.
Els canvis empentaren les grans corporacions tecnològiques a una etapa de vi i roses, on els seus comptes de resultats van engreixar de manera espectacular. Facebook, posteriorment rebatejada com a Meta, va obtenir uns beneficis de 29.246 milions de dòlars l’any 2020, un 58% més envers l’exercici anterior. Google va elevar els seus guanys el 17%, fins a abastar els 40.269 milions de dòlars, i Amazon va duplicar els seus fins a assolir els 21.300 milions de dòlars. Microsoft va batre el seu rècord de guanys amb 44.281 milions de dòlars. La pujada d’Apple, del 4% aquell exercici, fou més lleugera, fins a situar-se en 57.411 milions de dòlars.
A excepció de Facebook, totes aquestes companyies van mantenir el seu lideratge després de dos anys de pandèmia. Amazon, no debades, va incrementar en 2021 els seus guanys fins a acumular un excedent de 33.364 milions d’euros, la qual cosa va permetre-li guanyar 200.000 milions de dòlars en valor de mercat. L’acceleració de la pandèmia va provocar un salt en la grandària de les seues plantilles. Les cinc principals corporacions tecnològiques van passar dels 926.000 treballadors del 2017 als dos milions del 2022. La firma hegemònica de la compra en línia fou el cas paradigmàtic: dels 798.000 empleats del 2019 va créixer a més d’un milió i mig en 2021.
Acomiadaments 2.0
La tempesta econòmica de la guerra d’Ucraïna junt amb la tornada als hàbits presencials una vegada s’havien aixecat les restriccions sanitàries de la COVID-19 han provocat una reacció a les grans companyies tecnològiques, les quals s’han imposat una dieta laboral amb l’anunci d’acomiadaments massius. Amazon ha comunicat una retallada de 18.000 persones, Google una tisorada de 12.000, Facebook una reducció d’11.000 i Microsoft un ajust de 10.000 treballadors. Si ampliem el focus al conjunt del sector tecnològic, la sagnia laboral del 2020 seria de 240.000 empleats, segons el servei de recerca de treball TrueUp Tech. Només en el primer mes d’enguany caldria sumar-hi 75.000 acomiadaments més.
“Meta ha de reduir la pressió dels accionistes davant la baixada d’ingressos publicitaris unida a la inversió elevadíssima en els seus projectes de metavers. Amazon està reajustant les seues plantilles, sobredimensionades durant els pics del comerç electrònic de la pandèmia, i a més aprofita la circumstància per a sanejar alguna divisió com Alexia, que mai va enlairar-se com s’esperava. Google està també tocant sostre en el seu negoci publicitari i ha reduït personal per a mantenir la rendibilitat. I Microsoft, el millor diversificat de tots, aprofita per a llevar greix que havia acumulat en línies de negocis que es van quedant obsoletes o que no han funcionat”, dissecciona Nacho de Pinedo, conseller delegat de l’Escola de Negocis i Tecnologia de l’Era Digital.
Tot i els factors individuals de cada companyia, hi ha raons comunes al conjunt de les big tech. “Durant l’època de la pandèmia i, especialment, quan van estar confinats, va haver-hi un boom digital. Aquest escenari va provocar un creixement de les companyies tecnològiques, les quals van augmentar les seues plantilles per donar servei a l’increment de la demanda. La tornada a la vida analògica i la preocupació per una recessió a les portes ha canviat el panorama”, explica Lucía Velasco, economista especialitzada en economia digital.
“La pandèmia va ser un moment de creixement únic per a aquestes empreses. Va produir-se una ràpida transició digital. Ara bé, tots esperàvem que aquest període de creixement remetera, per la qual cosa era previsible una desacceleració”, coincideix Nick Srnicek, professor d’Economia Digital del King’s College, ubicat a Londres. Era complicat, no debades, mantenir aquell creixement del 15% de la despesa en línia, segons els càlculs de l’FMI.
El canvi de rutines en la vida social i laboral de moltes persones, on el món digital era el vehicle per treballar, assistir a classe o relacionar-se amb els éssers estimats, va crear unes falses expectatives en les grans companyies tecnològiques. “Aquestes empreses van pensar que la gent ja s’havia acostumat a treballar i a comprar en línia, i van entendre que la modificació dels hàbits era estructural”, assenyala Antoni Cunyat, membre del Departament d’Anàlisi Econòmica a la Universitat de València i col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya. “Van fer un error de càlcul: van confondre una situació conjuntural amb una d’estructural”, apunta Velasco.
“Les grans empreses tecnològiques van cometre un error de previsió perquè les dades indiquen que molts ciutadans encara prefereixen les compres i els comportaments presencials”, completa Cunyat, que recorda com, amb l’aixecament de les restriccions, la despesa en línia va baixar el 12%, d’acord amb les dades de l’FMI. “L’eufòria d’aquells resultats i la necessitat de cobrir l’augment de la demanda va obligar aquestes firmes a incrementar considerablement el seu personal. Amb el nou escenari, però, s’han trobat amb plantilles sobredimensionades”, analitza Luz Parrondo, cap de l’àrea de Finances i Comptabilitat de la Barcelona School of Management de la Universitat Pompeu Fabra, de Barcelona.
El creixement exponencial que van aconseguir aquestes companyies gràcies a les limitacions sanitàries va provocar, fins i tot, “un moment notable de recuperació de poder per als treballadors”, segons assenyala Roy Cobby, investigador en política econòmica i de desenvolupament del King’s College de Londres. “Ara ens trobem, sobretot als Estats Units d’Amèrica, en una fase diferent. La resposta a la inflació està fent-se per la via monetària, amb agressives pujades de tipus d’interès que busquen explícitament una recessió controlada. L’objectiu de la Reserva Federal és frenar l’expansió de l’economia amb la creença que així es frenaran els preus. Aquestes grans companyies digitals i els seus inversors veuen el 2023 com un any de frenada de la seua expansió i, per tant, on moltes de les noves contractacions ja no són necessàries”, desgrana.
La pujada dels tipus d’interès, la pèrdua d’atracció financera als mercats, on les grans corporacions tecnològiques han minvat la seua capacitat innata per seduir els inversors quan és la seua principal palanca per finançar-se, ha estat una altra de les motivacions per engegar aquest reguitzell de retallades laborals. “Ara és més complicat accedir a crèdit barat. El triomf de Silicon Valley va fonamentar-se en una etapa de taxes d’interès baixes i un estat precari del sistema financer mundial, on pràcticament l’única oportunitat d’uns fons d’inversió potents era injectar diners en aquestes companyies. Aquesta tendència va reforçar-se amb el col·lapse de les start-ups”, exposa Ekaitz Cancela, autor de l’obra de pròxima publicació Utopías digitales (Verso Libros, 2023).
Amb la pujada del cost dels diners, s’albira l’inici d’un canvi de patró en el finançament d’aquestes grans companyies tecnològiques. “Segurament, transitaran cap a un model menys dependent de flux de caixa, amb més refinançament del deute i d’estratègies a la interna, reduint la seua tendència d’acudir als mercats de valor. Aquesta modificació dels seus hàbits, però, no implica cap caiguda ni de lluny com l’experimentada en la bombolla de les puntcoms de principis dels 2000”, indica el periodista especialitzat en aquest camp.
“Estem veient una autèntica exhibició dels que Keynes anomenava animal spirits. O dit d’una altra manera: en un entorn cartel·litzat amb pocs competidors que tenen molt poder de mercat, un moviment agressiu d’una sola empresa té efectes col·laterals en tot el sector. Es tracta d’una reacció en cadena de les competidores”, afegeix Cobby, que complementa: “Els directius d’aquestes companyies saben perfectament que una vegada comencen els acomiadaments massius al sector, els inversors demanaran més per assegurar-se que estan apostant per una empresa sostenible, tot i que la majoria de les grans tecnològiques tenen grans reserves de capital i capacitat de resistir a una recessió moderada amb més o menys el mateix personal”.
Aquest alentiment del creixement i la caiguda en termes borsaris, d’acord amb el professor Srnicek, “oculten els enormes guanys en poder infraestructural que tres d’aquestes empreses, és a dir, Amazon, Microsoft i Google, han aconseguit els últims anys”. “La pandèmia va suposar un pas endavant en la digitalització i la dependència de les infraestructures, el maquinari i el programari d’aquestes tres empreses. Cada vegada més empreses confien en elles. L’últim bombo publicitari del capital de risc entorn de la intel·ligència artificial generativa sovint oblida assenyalar que aquests models s’executen en els servidors d’aquestes tres grans corporacions”, reflexiona.
L’ombra de la intel·ligència artificial
La relliscada borsària i la tisorada laboral de les grans corporacions tecnològiques durant l’època postpandèmica ha sobtat pel creixement apoteòsic que havia caracteritzat des de fa anys aquestes firmes. “Estem acostumats que les grans tecnològiques cresquen a unes velocitats i a unes xifres estratosfèriques que no són sostenibles en el temps. Els models de negoci de les plataformes, els coneguts com a freemium o d’altres innovacions, tenen un cert cicle. Fa molts anys que està Facebook, i és normal que s’esgote el model i calga reinventar-se”, explica Velasco.
“Internet té ja cinc bilions d’usuaris que dediquen una mitjana de set hores de consum al dia: amb prou feines queden ja habitants en el món per a créixer en penetració de xarxes socials ni minuts en el dia per a augmentar-ne l’ús. Facebook, malgrat ser pionera en aquest entorn, és encara la xarxa amb més usuaris, però sense possibilitat d’entrar en països clau com la Xina, ja no pot créixer més”, desenvolupa De Pinedo. “En aquest entorn de saturació, la resta de les xarxes socials, com ara TikTok, creixen a costa de Facebook i, per tant, dels seus ingressos”, il·lustra.
Aquest escenari, de fet, no és cap novetat per a la corporació encapçalada pel milionari Mark Zuckenberg. “Ja ho va veure vindre fa anys i per això va adquirir aquelles xarxes socials cap a les quals la conversa anava migrant la conversa, com ara Instagram i Whatsapp. Aquest efecte de saturació de mercat també està afectant Alphabet (Google), que continua tenint una enorme dependència dels ingressos publicitaris del cercador. En aquest cas, la seua alternativa de creixement implica la intel·ligència artificial”, cartografia.
“El model de negoci de moltes d’aquestes empreses tecnològiques està esgotat. Crec que hi haurà una revolució amb la intel·ligència artificial, la qual ha agafat a la majoria de les empreses tecnològiques descol·locades”, sosté Cunyat. I argumenta amb exemples l’inici d’un sotrac al tauler empresarial tecnològic: “Fins i tot, els directius de Google van reunir-se per analitzar per què no eren els punters en aquest camp”. “La intel·ligència artificial suposarà un canvi de model semblant a quan van aparèixer les xarxes socials, amb l’Internet 2.0”, reforça.
La irrupció de la intel·ligència artificial amenaça, de fet, a transformar el sector tecnològic. “Les empreses que no migren a la web3 quedaren obsoletes. Quan surt una nova tecnologia, si qui estava no sap actualitzar-se, vindrà un altre actor i se’l menjarà. En aquest cas, de fet, no afrontaran igual aquest canvi les empreses que naixen directament amb web3 que aquelles que hagen de fer la transició, perquè el seu model de negoci ja està adaptat a la nova tecnologia”, exposa Parrondo.
“Les big tech estan experimentant una major competència que en altres períodes, però això no vol dir que el seu negoci estiga en joc. Google encara té pèrdues en el negoci dels núvols, però està intentant que siga rendible i competitiu, i així desafiar Microsoft i Amazon”, contraposa Cancela, que recorda que “aquestes grans firmes tecnològiques són actors geopolítics de primer ordre que els Estats Units d’Amèrica no les deixaran caure”. “Són fonamentals en la batalla geopolítica contra la Xina. En cap cas, deixaran el terreny lliure per als xinesos”, remarca.
El sector tecnològic, al marge de l’esgotament de la paciència dels mercats en els contorns més especulatius, com ara el blockchain i el bitcoin, sembla ancorat a un futur, segons l’investigador Cobby, basat en el negoci “de la venda de la nostra atenció en forma de publicitat, i la provisió de serveis de computació avançada a empreses i particulars”. “La resta són realment sectors encara poc madurs per a oferir oportunitats reals de guanys sense acumular un poder de mercat quasi monopolístic”, expressa. La ronda d’acomiadament de les tecnològiques com a símptoma de canvis, d’un cert reinici, al sector de les big tech.