La nit de Reis del 2021 fou una jornada històrica i, al seu torn, tràgica per a la democràcia nord-americana. Conspiranoics d’extrema dreta, ultres vestits amb roba militar i, fins i tot, líders supremacistes engalanats amb un cap de búfal van assaltar el Capitoli dels Estats Units d’Amèrica, seu de la sobirania popular d’una de les principals potències econòmiques, polítiques i militars del planeta. Aquell moviment colpista va estar auspiciat per l’aleshores president nord-americà, Donald Trump, que no havia acceptat la seua derrota a les urnes contra el candidat demòcrata Joe Biden. No debades, havia engegat una campanya per denunciar un suposat frau en els comicis presidencials del 2020, que s’havia demostrat absolutament inexistent.
La justificació d’aquell atac contra la democràcia liberal nord-americana va canalitzar-se a través de Twitter i Facebook. Ambdues companyies propietàries d’aquestes xarxes socials van decidir suspendre el compte del magnat del Partit Republicà. La importància d’aquella intervenció va evidenciar cruament el poder que atresoren aquestes empreses. “La democràcia liberal va imposar-se perquè les corporacions tecnològiques decidiren per si mateixes que volien estar alineades amb el resultat que les urnes havien donat a entendre oficialment. D’aquesta manera, confirmaren, en la pràctica, que són titulars d’una sobirania digital que tutela de facto la sobirania popular en disposar d’un poder aristocràtic que condiciona tot allò que ocorre a la infoesfera”, assenyalava l’assagista i ex secretari d’Estat de Cultura amb el popular Mariano Rajoy, José Maria Lassalle, a l’obra El liberalismo herido: Reivindicación de la libertad frente a la nostalgia del autoritarismo (Arpa, 2021).
“Dutes a terme per una defensa de la seua reputació i dels seus interessos privats, les corporacions tecnològiques decidiren el passat 6 de gener posar-se del costat de la democràcia. Ho van fer en aplicar les polítiques d’integritat cívica que havien promocionat en els últims temps a partir d’una estratègia d’autoregulació de la qual mai van estar-hi realment convençuts. No s’ha d’oblidar que els fundadors [d’aquestes companyies tecnològiques] s’han mostrat sempre recelosos a una regulació estatal de les seues empreses”, complementava aquest pensador d’idees liberals, el qual advertia en l’assaig citat: “Si els comptes presidencials [de Trump] hagueren seguit actius durant l’assalt al Congrés i al Senat nord-americà, els fets viscuts haurien estat diferents. Entre altres coses perquè la insurrecció s’hauria pogut estendre arreu del país”.
Aquest episodi de tarannà colpista va mostrar com el futur del sistema polític dels Estats Units d’Amèrica estava si fa no fa en mans de companyies privades i, en conseqüència, depenia dels criteris empresarials i polítics dels seus propietaris. En un món on Instagram, Facebook, Twitter o TikTok s’han convertit en elements de consum indestriables de la nostra rutina diària, tal com reflecteix cruament l’obra La nostra atenció ha estat raptada: Autodefensa i supervivència a l’era de la distracció (Tigre de Paper, 2021), la ideologia dels magnats que controlen les xarxes socials adquireix força importància. Una qüestió que s’ha instal·lat tímidament a l’opinió pública després que el controvertit milionari Elon Musk comprara Twitter per 44.000 milions de dòlars.
Màxim responsable de l’empresa de vehicles elèctrics Tesla i fundador de la companyia aeroespacial Space X, Musk ha experimentat una evolució en el seu pensament polític. El milionari s’havia definit fa anys com a “socialista” i com a “moderat”, així com s’havia autoqualificat de “socialment liberal” i de “fiscalment conservador”. Seguir el rastre dels diners aportats a les campanyes electorals tampoc oferia massa pistes, en el seu moment, de la seua ideologia, ja que havia fet contribucions tant a candidats demòcrates com a aspirants republicans. Segons va publicar The Independent, el dirigent empresarial havia invertit 1,2 milions de dòlars des de 2002 en formacions polítiques, comitès d’acció política i campanyes de referèndums. Musk, d’acord amb aquesta radiografia, havia repartit pràcticament de manera equitativa els diners entre ambdues formacions hegemòniques: va entregar 574.500 dòlars als republicans i 542.000 dòlars als demòcrates. Si en 2015 solament va finançar als progressistes, en 2006, 2013 i 2017 s’havia decantat pels marcadament conservadors.
Enamorat de la polèmica i amb una carrera professional i personal marcada pels impulsos, el dirigent de Tesla va publicar la setmana passada un mem que il·lustrava la seua conversió ideològica cap a posicions accentuadament dretanes. Mentre en 2008 s’autoubicava en el centreesquerra, quatre anys més tard ja s’havia apropat al centre. En 2021, el mem exhibia Musk caminant progressivament cap a posicions més conservadores. D'acord amb la imatge publicada pel mateix milionari, el seu canvi de posicionament polític s'havia donat per la radicalització de l'esquerra i no per una modificació dels seus valors.
El muntatge que havia penjat a la xarxa de l’ocell blau comptava, a més, amb un detall que denotava la transformació política del milionari: qualificava l’esquerra amb l’apel·latiu woke, un terme que ha estat pervertit per la dreta radical i que s’empra per part d’aquests espais (i per altres òrbites conservadores) per menystenir els col·lectius que defensen els drets de les persones racialitzades i LGTBI. El magnat tecnològic va usar aquesta paraula de manera despectiva quan va atribuir la caiguda dels subscriptors de Netflix per estar contagiat d’un suposat 'virus woke'.
Amb crítiques a l’ús del llenguatge inclusiu, oposat als sindicats, contrari a la instauració d’un impost als multimilionaris i amb opinions que atribueixen a l’Administració els mites d’una incorrecta assignació dels recursos enfront del mercat, ha estat present en espais comunicatius de referents incels, un col·lectiu d’extrema dreta (vegeu número 1967) profundament misogin. Musk, fins i tot, va dirigir-se als seus seguidors perquè prengueren “la pastilla roja”, una afirmació sovint emprada pels antifeministes i supremacistes per identificar el seu despertar cap a, segons els ultradretans, les creences “verdaderes”. En aquest cas, el milionari va realitzar aquesta afirmació dintre de la seua lluita contra les restriccions per la COVID-19.
L’adquisició de Twitter ha tingut una certa lectura ideològica. Musk va assegurar que la seua intenció era “alliberar l’extraordinari potencial per convertir-se en la plataforma de la llibertat d’expressió a tot el món”. Encara que ha precisat que defensa una llibertat d’expressió dintre dels límits de la llei, hi ha veus que han interpretat aquest raonament com un preludi de l’eliminació de restriccions a la xarxa social. Bloomberg, de fet, recollia la preocupació als Estats Units d’Amèrica de les minories racials, així com d’altres col·lectius com ara l’LGTBI, sobre l’increment de l’assetjament digital a Twitter sota el nou model de xarxa social que pretén implantar Musk. Que les intencions del milionari a la xarxa de l’ocell blau han estat aplaudides per activistes dretans n’és un símptoma.
La idea d’exaltar la proliferació lliure dels missatges a pesar que implique la difusió de mentides, desinformació i intoxicacions comunicatives ha estat compartida per Mark Zuckerberg, referent absolut de Facebook. El magnat va mostrar-se contrari a bloquejar els comptes de Trump mesos abans de l’assalt del Capitoli, malgrat que alguns dels missatges de l’aleshores president nord-americà incitaren a l’odi. “Al·legava que Facebook no podia ser l’àrbitre de la veritat sobre les coses que es diuen a les xarxes socials”, recordava a l’obra referenciada l’assagista José María Lassalle, el qual descrivia el rerefons ideològic dels multimilionaris de Silicon Valley sobre la llibertat d’expressió: “[Compten amb] una mentalitat neoliberal amb tints nihilistes que, en l’àmbit de les opinions que circulen per les xarxes, duen Twitter o Facebook a rebutjar restriccions a la llibertat d’expressió, encara que això signifique emparar mentides”.
Aquest rebuig, segons el pensador, va del bracet “d’una fe religiosa en creure que internet ha de garantir un tràfic tan lliure i espontani de dades i contingut com si es tractara d’un mercat que es regeix únicament sota el principi del laissez faire”. Una filosofia que té el seu màxim exponent en la figura de Peter Thiel. Amic de l’expresident nord-americà Donald Trump i referent intel·lectual de llibertarisme salvatge, ha estat cofundador de la plataforma de pagament PayPal, mentor de Zuckerberg, antic soci de Musk, responsable del model de negoci inspirador d’Uber, així com inversor determinant en tecnològiques com ara Airbnb, Spotify o LinkedIn.
“No és el més ric d’aquest grup [de magnats tecnològics], però el que el diferencia és la seua ideologia, aquesta idea de la disrupció tecnològica, que les empreses tecnològiques han de créixer tant i tan ràpid com puguen i, per això, han de saltar-se la regulació existent i forçar la creació de noves lleis que els beneficien. Aquesta idea està en el centre de pràcticament totes les grans tecnològiques. Ha sigut abraçada per Facebook, Google, Amazon, Uber, etc.”, va radiografiar Max Chafkin, cap de reportatges de Bloomberg i autor de la biografia no autoritzada de Thiel, The contrarian (Penguin Random House, 2021), en una entrevista en El Confidencial, que va identificar-lo com un dels grans milionaris que financen l’extrema dreta nord-americana i com un supremacista tecnològic.
Com a inversor inicial, segons Chafkin, Facebook és la companyia que millor reflecteix la filosofia de Thiel. “És el membre del consell d’administració que més temps du només per darrere de Zuckerberg i ha estat l’assessor de Zuckerberg per a muntar Facebook de la forma que ho ha fet, com una mena de dictadura en la qual Mark té control complet sobre el consell d’administració. Crec també que Zuckerberg està molt alineat amb les idees polítiques de Thiel. No crec que compartisca la part més radical d’extrema dreta, però Zuckerberg és també un llibertari i la seua major influència en aquest sentit ha sigut Thiel”, va expressar el reporter.
El llibertarisme, si fa no fa en la regulació de les activitats de les seues companyies, estaria present en la ideologia dels diferents magnats tecnològics. Segons retrata Lassalle, “és ben coneguda la filiació” al pensament llibertari “de Bill Gates (Microsoft), Jeff Bezos (Amazon), Larry Ellison (Oracle) o Larry Page (Alphabet)”. De fet, algunes d’aquestes grans fortunes tecnològiques com ara Steve Jobs (Apple), Bezos, Thiel o Musk formen part, d’acord amb l’assagista, de “l’exèrcit de lectors que han interioritzat els arguments, com si es tractara d’un devocionari personal”, de La rebelión de Atlas, el llibre més influent dels Estats Units d’Amèrica després de la Bíblia. L’obra és, no debades, una apologia del llibertarisme. Tot un símbol de la cosmovisió que impregna Silicon Valley.