—En els darrers mesos, les grans companyies tecnològiques, com ara Amazon, Google o Microsoft, han anunciat importants acomiadaments. Quines raons expliquen les retallades de personal en unes corporacions empresarials que s’han caracteritzat els últims temps per augmentar les seues plantilles?
—El sector de les grans corporacions tecnològiques ha experimentat un creixement increïble els últims anys, i no només durant l’època de la COVID-19. Ho ha fet aconseguint uns màrgens de beneficis absolutament fantàstics. Aquests màrgens de beneficis han provocat, en conseqüència, que la massa de treballadors cada vegada fora més gran. De manera evident, va produir-se una sobrecontractació. Ara bé, va donar-se d’acord amb unes expectatives. Hi havia unes previsions força optimistes per a l’etapa posterior a la pandèmia, però no ha estat així. Tothom pensava, per exemple, que es mantindria aquest nivell de comerç en línia una vegada s’aixecaren les restriccions sanitàries, però no s’ha donat aquest escenari previst. El comerç electrònic, si seguim amb l’exemple, s’ha moderat molt. Anticipar-se als comportaments posteriors era molt complicat.
—Les grans tecnològiques van obtenir guanys absolutament impressionants durant la pandèmia de la COVID-19. Aquestes companyies van pensar, com vostè comentava, que l’escenari de boom digital durant la pandèmia havia arribat per quedar-se. Van creure que un escenari conjuntural era estructural.
—Aquestes empreses, siguin de comerç electrònic com ara Amazon o de xarxes socials com puguin ser Facebook, Twitter o TikTok, basen el seu creixement en l’efecte xarxa, és a dir, en la suma de més i més usuaris. Atès que aquestes plataformes de comerç en línia o d’entreteniment comptaven amb unes expectatives d’obtenció de més usuaris sostinguts, va donar-se un creixement accelerat, el qual s’ha allargat durant molts anys. El creixement, però, té un sostre i hi ha un moment on ja no es poden captar més usuaris. Avui en dia no hi ha a curt termini cap persona que vulgui estar, per exemple, en Whatsapp i no ho estigui, o que vulgui estar a Facebook i no ho estigui. Fins i tot, hi ha casos que són justament el contrari: estan a Facebook quan, realment, no es voldria estar-hi. L’única que encara té marge per créixer és TikTok, tot i que compta amb dificultats per estar focalitzada en un determinat grup de població, en un segment de l’audiència i els usuaris potencials.
—Aquestes empreses tecnològiques, per tant, haurien tocat sostre per continuar amb aquests creixements tan espectaculars.
—Sabien que arribarien al sostre, però sempre hi ha una inèrcia de creixement en els mercats que feia que tiraren cap endavant. A mesura que ha vingut la crisi, que hi ha un escenari de més incertesa econòmica, la davallada de les inversions en publicitat s’han fet paleses. I és en aquest moment quan tot el món observa un model de negoci si fa no fa estancat i esgotat, ja que no hi ha marge per convèncer grans masses d’usuaris a curt termini. Hi ha altres empreses tecnològiques, però, que no tenen aquest problema, que estan acostumades a reinventar-se. Un exemple és Apple, que va traient productes nous cada determinat període de temps. El seu pròxim producte són unes ulleres de realitat virtual. Aquesta tasca d’innovació no és comuna en tot el sector de les grans empreses tecnològiques. Hi ha companyies que no estan acostumades, com ara Meta i Google, les quals van fent el mateix des de fa desenes d’anys. És cert que ho fan millor, amb més prestacions, però, al remat, no deixa de ser el mateix amb poques innovacions.
En aquest moment, a més, s’ha obert un escenari de guerra entre diferents grans empreses tecnològiques, les quals tenen els diners, la gent i la capacitat per buscar noves propostes. Ja s’estan anunciant nous productes. Enguany, de fet, serà un any molt mogut en aquests termes, perquè hi ha una recerca de propostes de valor per assegurar el creixement. L’alternativa, no debades, és créixer com una empresa normal. I per fer-ho d’aquesta manera, s’han de guanyar diners, la qual cosa és complicada quan bases una part rellevant dels teus ingressos en la publicitat, com ara en les corporacions tecnològiques que són xarxes socials. Pots reduir personal, com estan fent. Es pot buscar una eficiència més gran en aquestes companyies, però aquestes mesures no proporcionen aquests creixements tan elevats, amb un mercat que actua com a multiplicador en les cotitzacions borsàries.
—Hi ha, per tant, companyies tecnològiques que arrosseguen problemes d’estancament en el seu creixement, que s’allunyen de les xifres estratosfèriques del passat. Facebook sembla que està fiant-ho tot al projecte del Metavers, on ha invertit més de 10.000 milions de dòlars. És un símptoma d’un cert signe de preocupació en alguns dels seus models de negoci?
—No és només Facebook. Només cal observar Google, una empresa que des de fa molts anys està dedicada a fer cercadors i sistemes Android. El mateix ocorre en els productes que ofereix Microsoft, que estan ancorats en els patrons de sempre. És obvi i evident que hi ha un estancament en determinades empreses tecnològiques, les quals s’havien beneficiat dels mercats, que els havien permès créixer i que han estirat el seu creixement gràcies a la continuïtat del mencionat efecte xarxa, és a dir, la capacitat d’aconseguir sumar nous usuaris. Hi havia aquesta inèrcia en el mercat. De fet, si es tractava d’una empresa tecnològica, pujaven les cotitzacions borsàries quasi de manera automàtica. Encara ocorre en certa manera.
—Les empreses tecnològiques que basen el seu negoci a oferir a la gent una determinada xarxa social són les que més dubtes generen sobre la seua rendibilitat futura?
—Les xarxes socials són més sensibles i dèbils enfront de la conjuntura econòmica. En cas que es produeixi un descens de la publicitat, el seu model de negoci es ressent. Ara bé, també observes signes de certa aturada del creixement en Amazon, la qual no crec que vengui més que quan estàvem en els mesos durs de la pandèmia. Amazon, de fet, ha fet apostes que han estat autèntics fracassos, com ara Alexa. El seu gran projecte per vendre a través de la veu no ha funcionat. Cap persona compra a través d’aquest mètode. Són inversions molt elevades que no han aconseguit l’èxit esperat.
—Apple, com exposava vostè abans, és l’única gran companyia tecnològica que sembla estar allunyada de les rèpliques del sotrac que han patit aquestes corporacions empresarials. No debades, no ha fet grans acomiadaments com les altres. Per què?
—Apple té un model de negoci fonamentat en la innovació constant, on cada any trauen nous productes. A banda, són molt bons, ja que aprofiten totes les seves sinergies i actuen d’una manera molt eficient. Ara bé, ho han passat molt malament amb el confinament de la Xina, tot i que pròximament traurà en pocs mesos les seves ulleres de realitat virtual a un preu estimat de 3.000 dòlars. Aquest serà un dels punts de partida d’una nova generació de productes tecnològics. I mostra com Apple, que ha acomiadat poca gent i va creixent, és una empresa basada en un model de negoci amb una innovació constant en els productes. En altres casos, però, fonamenten el seu model de negoci en l’explotació d’una situació que ja va donant de si.
—El sector de les grans companyies tecnològiques ha vist, a més, com les seues cotitzacions borsàries s’han reduït, i ha frenat el creixement apoteòsic que havien experimentat durant anys i anys. La pujada dels tipus d’interès entenc que n’ha influït.
—Els successius increments dels tipus d’interès han fet que hagin baixat força les cotitzacions de les grans corporacions tecnològiques. Es tracta d’una situació que no havia passat mai, de fet. Ara bé, si girem la pregunta sobre si aquesta mena de companyies estan molt apalancades, s’ha de dir que tothom en aquests àmbits empresarials ho està. Bona part d’aquestes grans empreses tecnològiques, les més grans de l’índex de les principals companyies tecnològiques, compten amb matalaps enormes de diners, amb una pila ingent, amb milions i milions de dòlars.
—La baixada de les cotitzacions borsàries, segons algunes veus econòmiques, sembla mostrar que les cotitzacions d’aquestes grans empreses estaven unflades. Vostè ho considera així?
—El mercat tecnològic funciona d’acord amb les expectatives creades. És una estratègia que funciona bé, però que crea, al seu torn, que es tiren molts diners. Si no hi ha expectativa d’innovació i de creixement, no hi ha atracció de capital.
—En tot aquest moment de reajustament per al gruix de les grans corporacions tecnològiques, se suma, d’acord amb l’opinió de diversos economistes especialitzats en aquest camp, l’emergència de la intel·ligència artificial, la qual podria sembrar dubtes envers el model de negoci de les grans companyies tecnològiques.
—S’està plantejant, en efecte, un canvi de model de negoci brutal. Ara bé, hi ha grans empreses tecnològiques, com puguin ser, per citar-ne algunes, Meta [Facebook], Google o Microsoft, que atresoren la capacitat i el talent per enfrontar-se als reptes que planteja la intel·ligència artificial.