Què passaria si la informació tingués les qualitats de l’energia? “En general, donar energia és perdre-la, mentre que donar informació és tan sols compartir-la”, detalla el filòsof francès Mark Alizart en el seu llibre Criptocomunismo (La Cebra, 2020). En el cas de la tecnologia blockchain, aquesta pot “donar la qualitat de l’energia a la informació, en el sentit que permet produir i transportar una informació no duplicable” i, per tant, “donar informació en una blockchain també és perdre-la”.
Tot i que sobre el paper pugui semblar abstracte, a la pràctica suposa, entre moltes altres coses, que hi ha la “possibilitat de transferir valor a través d’aquest sistema. Fins ara, les transferències eren d’informació i per transmetre valor, calia un intermediari”, explica Luz Parrondo, directora del postgrau en Blockchain de la UPF Barcelona School of Management. D’aquí es deriva que aquesta tecnologia s’hagi desenvolupat, sobretot des de 2008, en paral·lel a les anomenades criptomonedes. La més coneguda d’elles és el bitcoin.
Això entranya un potencial que porta a la investigadora del Real Instituto ElCano, Raquel Jorge, a concloure que aquesta tecnologia pot “canviar la manera com els estats es relacionen entre ells. És més, pot canviar la relació entre la ciutadania i els estats”.
El blockchain o cadena de blocs és un sistema d’estructuració de la informació de tal manera que aquesta informació no es troba en un servidor central, sinó que està distribuïda entre tots els nodes que conformen la xarxa i que s’adhereixen a un mateix protocol. La informació, estructurada en blocs, s’enganxa a una cadena en la qual cada bloc conté informació de l’anterior i del següent, i així és possible garantir la traçabilitat d’aquests blocs. Per tant, per editar una informació, caldria editar-la a tots els nodes, la qual cosa a la pràctica és impossible i ho converteix en un registre fiable. En paraules de Parrondo, “és un certificador online” que té la capacitat de “descentralització, desintermediació, democratització o la seguretat que quan jo dono diners vegi tota la seva traçabilitat”. És a dir, “té el poder de crear ecosistemes que són més transparents. No dic justos, perquè si fas un codi que no és just, no serà just”.
Aquesta capacitat de crear valor, doncs, es veu a més incrementada per la possibilitat que un usuari qualsevol pugui crear la seva pròpia moneda i finançar-la, és el que es coneixen com a tokens. “Creo monedes del no res i les venc als meus potencials clients perquè aquests confien en el meu projecte. Aquests tokens poden fer-se servir per comprar els meus serveis i es poden revaloritzar. Però, com que no és un circuit tancat, els pots fer servir per comprar altres coses, perquè les accepten a altres llocs i creixen de valor perquè vas especulant”, exposa Parrondo. Rebla que “són com fitxes de fira, però amb valor especulatiu”. És a dir, que qui la impulsa està “creant diners, que és el que fan els bancs”. En potència, doncs, la tecnologia blockchain dona a qualsevol una capacitat que fins ara era restringida als bancs.
També dona, però, més capacitat a les institucions o a les grans empreses per desenvolupar monedes digitals. De mica en mica, doncs, s’ha convertit en un factor estratègic, sobretot per les seves perspectives de creixements. Cal anar a pams.
El sector de les criptomonedes havia arribat a moure 3 bilions de dòlars de capital invertit l’any 2021. En els darrers sis mesos, però, ha entrat en un cicle de retrocés i s’estima que ronda els 900 mil milions de dòlars, xifres similars a inicis de 2021, abans que es disparés el mercat. La major part la capitalitza bitcoin, la primera d’aquestes monedes, que frega sempre el 50% del volum total. Aquesta divisa, però, està tenint un any complicat i ha perdut valor de forma considerable. Especialment, després que la setmana passada una de les principals plataformes d’intercanvi de criptomonedes, Binance, es veiés empesa a interrompre la seva activitat unes quantes hores.
Entusiasme asimètric
“La tecnologia ja existia, però ara ha crescut més i els estats s’han adonat que cal prendre part”, argumenta Jorge. Cadascú, però, ho fa a la seva manera. En el cas de la Xina, d’un costat han començat a desenvolupar el iuan digital; d’altra banda, “el 2021, el Banc Popular de la Xina va decidir prohibir les transaccions de criptomonedes. Argumentaven que ho feien per tallar les derivacions que pot tenir per al crim organitzat o la desestabilització econòmica. Encara funcionen amb plans de llarg recorregut i tenien la perspectiva que això els podia desestabilitzar”, explica la investigadora d’Elcano.
La prohibició xinesa va provocar la migració de moltes de les granges de minat de bitcoin —per generar aquestes monedes cal desxifrar complicats codis que requereixen gran potència computacional, l’acció de fer-ho s’anomena minar— al Kazakhstan, convertint-lo en el segon país més important en el sector per darrere dels EUA. Derivat d’això, la crisi que va patir aquest estat per la pujada de preu del petroli a principis de gener de 2022 va comportar una baixada del preu del bitcoin. Tot i això, el sistema es va mantenir robust. Parrondo constata que “té milions de nodes; no s’ha provat que puguis derrocar-la. No crec que puguis derrocar el bitcoin atacant granges”.
Al seu torn, els EUA estan tenint una perspectiva diferent a la de la Xina a l’hora d’abordar la qüestió. “Estan donant pista lliure”, explica Jorge, tot i que detalla que “és cert que volen tenir controlades les monedes que circulen pel territori, perquè el dolar és l’índex de valor ara mateix”. Afegeix que “són les tecnològiques les que desenvolupen criptomonedes als EUA” i que aquests “ho tenen tot sota supervisió i aspiren a crear la seva pròpia criptomoneda”. En una situació semblant està la Unió Europea. “El Banc Central Europeu reconeix que trigaran uns anys més que la Xina a desenvolupar una moneda digital. Han començat tard i han d’homogeneïtzar una moneda en un mercat comú com l’europeu on calen més mecanismes de control i hi ha estats que no fan servir l’euro”, detalla Jorge.
Quan es parla de criptomonedes, però, cal mirar també el que està passant a l’Amèrica Llatina i l’Àfrica Subsahariana. El 2021, el Salvador va adoptar el bitcoin com a moneda nacional i, enguany, la República Centreafricana (RCA) ha seguit els seus passos. Tots dos estats, han rebut pressions per part de l’FMI per revertir la seva decisió. “Amb la recent caiguda abrupta de la cotització de les criptomonedes, el Salvador ha experimentat pèrdues milionàries. Aquest risc sembla reduït a la RCA, per la seva incapacitat d’invertir reserves que no poseeix”, explica en un article del CIDOB l’investigador Josep M. Loveras Soler. Ell mateix detalla que en el cas de la RCA, “la viabilitat tècnica i econòmica del projecte és dubtosa, i pot accentuar la corrupció i el desgovern al país. Pot, també, debilitar el paper de França i per extensió de la UE, davant una Rússia cada vegada més involucrada a la regió”.
Un altre país a tenir en compte és Nigèria, que el 2021 era un dels estats on més transaccions amb bitcoin es feien. Tantes que el govern del país va arribar a prohibir-ho i va acabar per impulsar una criptomoneda pròpia, eNaira. Tot i la prohibició, l’ús de bitcoin ha continuat sent intensiu i en l’actualitat el govern estudia mesures per regular-lo. Jorge assenyala que en estats així “caldrà veure com es gestiona la doble via. Caldrà veure com podràs canalitzar ajudes al desenvolupament o del govern si utilitzes criptomoneda”. En països on no hi ha un bon accés als bancs o dificultats per prosperar econòmicament “la cripto et pot permetre treure una mica el cap, però corres el risc de la volatilitat”, detalla la investigadora.
Amb tot, ella mateixa assenyala que “a escala internacional no hi ha acord sobre com gestionar la criptomoneda”.
Això no ha impedit que entrés en acció en la guerra de Rússia. En primera instància, es va creure que la criptomoneda podria ser una via a través de la qual els oligarques russos podien esquivar les sancions econòmiques imposades per la comunitat internacional. És més, el Kremlin estudia acceptar-ne per als pagaments de gas i petroli o, fins i tot, regularitzar-les. Per fer front a això, per exemple, els EUA van decidir aplicar sancions contra una de les principals empreses de cripto russes, BitRiver, a la qual han prohibit accedir al mercat de cripto del país o fer servir els equips de mineria del seu territori.
Preocupació
Aquests avenços estatals, però, tenen també uns moviments paral·lels en el sector privat. Luz Parrondo exposa que els governs veuen el veritable perill “que una empresa com Facebook o Amazon creï una moneda pròpia que es faci amo del món”. El 2019, Facebook va anunciar l’impuls de la seva divisa Libra, després reinventada amb el nom de Diem. Quan això va passar, “tothom va començar a córrer i es va espantar moltíssim. Això pot desestabilitzar el sistema monerati tal com el coneixem”, explica Parrondo, la qual creu que “no podem arribar a entendre les conseqüències que això tindria”. Si això es desenvolupés, es pregunta, per exemple, “com quedaria afectat el valor d’una moneda nacional o l’economia d’un país? A priori, seria molt dolent”.
Davant d’aquest risc, les diferents institucions internacionals han intentat parar el cop. El Parlament Europeu està impulsant la llei MiCA (Markets in Crypto Assets) per regular el sector. “Mira de regular tots els tokens, però posar molt èmfasi en els de les grans empreses que denomina significants i deixa les portes obertes per parar-los i perquè els governs i les regulacions hi puguin posar límits”, explica Parrondo. Davant d’això, sembla que Facebook, per exemple, hauria decidit centrar esforços en altres projectes com el metavers.
Aquestes preocupacions s’estenen també a l’Estat espanyol, que en la seva Estratègia de Seguretat Nacional de 2021 valorava que “l’estabilitat econòmica i les polítiques monetàries també es veuen afectades per la irrupció de tecnologies potencialment disruptives. En particular, la configuració de l’actual sistema financer global es pot veure desafiada per la implementació de divises digitals”.
Escenaris de futur
Parrondo no creu que el creixement del blockchain i les criptomonedes hagi de tenir intrínsecament un impacte positiu o negatiu i que dependrà de com s’apliqui. Entre les potencialitats, ella creu que “la tecnologia té la capacitat de fer que un individu tingui més possessió de la seva sobirania”. Es refereix a la identitat sobirana, que faria que les persones fossin propietàries de les seves identificacions, sense necessitats d’intermediaris, i “només les mostrin quan volen i a qui volen”. Un pas, que la investigadora veu “que és possible, però que no interessa”.
Una altra potencialitat és el fet que les critomonedes no deixen de ser codis de programació, cosa que vol dir que cada token o moneda digital pot tenir una programació concreta dins seu. “Un banc podria fer una política d’incentius amb donatius a una població específica i dir que a partir de cert dia això desapareix i el token s’autodestrueix. O donar tokens que només es puguin fer servir per comprar certes coses, que tinguin programat un tipus d’interès o un altre en funció de com els gastes o que la base impossible variï”, detalla Parrondo, que creu que “el diner tindrà una forma de comportar-se i existir molt diferent. Té propietats que no té el diner bancari”.
Un altre dubte que es plantegen molts especialistes és fins a quin punt es podria estendre l’hegemonia de les criptomonedes. “Encara no hi ha una resposta clara sobre si alguna criptomoneda marcarà un patró com el dòlar”, destaca Jorge. A parer seu, “a mesura que creixi, serà una moneda que marcarà molt el futur del sistema econòmic internacional”, però que, potser, també “el seguirà marcant molt el dòlar”. Anota que, al cap i a la fi, “hi haurà persones que s’hi voldran sumar i altres que no podran o no voldran sumar-s’hi”.
Sobre aquesta qüestió, Parrondo pensa que “podríem estar més a prop d’una moneda única, d’un domini més gran d’una única moneda. Però no crec que passi, perquè no interessa”. Destaca, també, que la criptomoneda pot accentuar la globalització perquè “tot està tan lligat que l’autonomia de cada país és menor cada vegada. Això encara els traurà més autonomia”.
Les anàlisis queden lluny de les visions utòpiques dels creadors d’aquestes divises, d’inspiracions llibertàries, o de l’optimisme que assenyala Mark Alizart en el seu llibre, quan indica que les criptodivises, com que es basen en una tecnologia que ho relliga tot, “comportaran un nou vent de canvi, estenent la llibertat en tot el món” i que duran a un règim que impulsi les persones a “reconèixer que viuen en comunitats i no com a àtoms separats, i per voler que comparteixen el que tenen en comú en comptes de separar-ho per a benefici propi”. Amb tot, qui sap si hi ha un racó per a l’optimisme.