Caminar per Alacant és trobar-se amb una ciutat de reivindicació mediterrània, construïda des d'una vocació innegablement marítima. Qualsevol dels seus indrets icònics, siga la plaça de l'Ajuntament, la Cocatedral de Sant Nicolau de Bari o la mítica plaça dels Estels, estan a tocar d'aquell mant blau que atorga vitalitat, color i romanticisme, a l'espai on la festivitat, l'oci, la gastronomia i, fins i tot, la relaxació es fonen per atorgar a la zona de l'Esplanada una mística que els alacantins i les alacantines tenen habitualment gravada al cor, a les seues entranyes més identitàries.
Des d'aquest indret de lluminositat i proximitat a la mar, quan u alça la mirada, es xoca amb el Castell de Santa Bàrbara. Imponent, evocador d'èpoques de batalles contra els invasors i les ofensives dels lladres amb pota de fusta i pegat de tela tapant un ull, símbol de la renovació del pacte de les esquerres al País Valencià, és la brúixola per endinsar-se cap a l'urbs referencial de les comarques valencianes. Amb la rambla com a espai per transitar, hi ha el Mercat d'Alacant com a parada final, com a destinació del trajecte. La seua planta zero, amb llocs de venda de peix, hortalisses i altres productes frescos és una tornada als orígens.
El Mercat d'Alacant, com ho són els mercats d'arreu de les ciutats i viles valencianes, és un viatge encara existent d'una manera de comprar cada vegada menys habitual. Demanar torn preguntant «qui és l'últim?», inspeccionar les diferents parades per comparar preus i la qualitat del gènere o conversar amb el responsable de cada lloc de venda són parts d'un ritual en el qual prima la tranquil·litat, la sociabilitat, l'adquisició de productes de la terra. Tot a un desafiament a uns rellotges convertits sovint en cronòmetres vitals, un acte de rebel·lia en menysprear l'avanç inexorable i dictatorial del minuter, un plaer que en la majoria de les vegades només és possible gaudir durant les vacances o, si fa no fa, durant els caps de setmana.
Comprar físicament a una botiga de sempre, de barri, a les parades presents al mercat, s'ha convertit en una pràctica a poc a poc arraconada. Ja era amb l'emergència dels grans supermercats, els grans magatzems i els centres comercials, però la falta de temps, l'estrès del treball i les obligacions, la facilitat d'adquirir qualsevol objecte amb només un clic al mòbil, fa que el comerç a través d'internet acumule victòries per sobre d'acudir als establiments. En aquestes festes nadalenques, tot i els problemes econòmics de la companyia, com mostra l'anunci d'acomiadar 18.000 persones arreu del planeta, Amazon, de nou, s'ha coronat com a opció prioritària per ajudar als reis mags a dur la il·lusió en forma de regal als més xicotets de la casa, i també a aquells que ja no ho són tant o, fins i tot, a aquells que atresoren dècades i dècades de biografia. Tots caiguem, siga pel que siga, en la comoditat del gran gegant digital.
Els avantatges d'Amazon, tanmateix, amaguen una cara B, tal com retraten, per citar dos exemples, el periodista Alec MacGilis a l'obra A l'ombra d'Amazon: una història del nostre futur (Periscopi, 2022) i la companyia Violeta Tena en aquest excel·lent dossier de portada al setmanari EL TEMPS. Encara que hi ha casos comptats d'empreses que s'han beneficiat de col·locar els seus productes al gran basar global del multimilionari Jeff Bezos, la posició pràcticament monopolística és un míssil de flotació per a la resta de botigues. A l'impacte en el xicotet comerç, víctima de l'emergència de la companyia nord-americana i desnonat dels centres de les grans ciutats, se suma una política laboral farcida de vulneracions dels drets dels treballadors, un cost ecològic considerable i ombres sobre la privacitat dels usuaris dels seus diferents serveis.
És complicat escapar del gran supermercat digital. Les seues teranyines són potents i la seua utilitat fan que tard o d'hora empres dels seus serveis. Ara bé, sempre hi ha moments de resistència, com ara quan acudeixes a la llibreria de confiança, siga Fan Set a València o Detroit a Alcoi. Com ho va ser comprar al mercat d'Alacant, gaudir de la conversa en llengua pròpia amb el venedor de peix o els altres clients mentre esperava el torn. Comprar fou, en aquell moment, un acte relaxat, d'esbarjo, de sociabilitat, un homenatge a la dita iconoclasta en època de temps accelerats: tranquil·litat i bons aliments.
