Opinió pública

Elon Musk, el monarca de l'ocell blau

Amb una aura de guardià de la llibertat d'expressió, el magnat Elon Musk ha comprat Twitter per 44.000 milions de dòlars. Tot i tractar-se d'una operació complicada de rendibilitzar per l'actual model de negoci deficitari de la xarxa de l'ocell blau, l'operació permet que Musk dispose d'una finestra amb una notabilíssima influència a l'opinió pública.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La calma urbana de l'entrada de l'edifici, seu de la companyia tecnològica Twitter, s'havia vist alterada. Una persona de rostre esculpit per la cirurgia plàstica, vestida amb uns texans negres i una samarreta de mànega curta d'idèntic color, havia irromput amb un vàter a les mans. L'escena, grotesca i pretesament humorística alhora, estava protagonitzada pel magnat Elon Musk. L'individu més ric del món havia volgut oficialitzar d'aquella manera, fidel al seu estil histriònic, la compra d'una xarxa social amb si fa no fa 250 milions d'usuaris, erigida en una mena d'àgora global digital per albergar els debats i els comentaris de força persones influents, des de líders d'opinió, mandataris mundials o personalitats habituals de les pàgines roses.

El monarca dels milionaris havia adquirit la companyia en abril d'enguany per 44.000 milions de dòlars, un 50% més del seu valor real. Els problemes econòmics de l'empresa i la quantitat exorbitant de comptes fantasma presents a la xarxa de l'ocell blau van provocar que fera un pas enrere en aquella operació milionària. «Tot el procés de compra és un despropòsit. Musk, al final, acaba formalitzant la compra a finals d'octubre perquè havia firmat un contracte i els seus advocats l'alerten que no s'hi podia escapar. Si poguera tirar enrere, estic convençut que no haguera efectuat l'operació i menys per aquesta quantitat», explica Matías S. Zavia, corresponsable del pòdcast Elon, el qual acumula més d'un centenar d'episodis setmanals narrant la vida, els miracles i els xous de l'empresari. «Un símptoma d'aquesta improvisació ha estat acomiadar el 50% de la plantilla només entrar i després demanar readmissions».

Com a emprenedor amb milers de seguidors afectes, va oferir una explicació alternativa de la seua adquisició: «He comprat Twitter per la seua importància per al futur de la civilització, per tenir una plaça pública digital on poder debatre de manera sana i sense acudir al recurs de la violència». En el seu nou vestit de guardià de la llibertat d'expressió, entesa amb un prisma pròxim a la dreta trumpista nord-americana, va piular que «l'ocell havia estat alliberat». L'operació, segons ho defineix Ekaitz Cancela, autor de l'obra de pròxima publicació Utopías digitales (Verso Libros, 2023), es produïa «de manera obscena sota una agenda clarament conservadora i marcadament llibertària».

«Aquesta compra no és un fenomen aïllat: forma part d'una dinàmica de la gent més rica que els rics de voler apropiar-se de les àgores globals, de voler controlar l'estat d'opinió. L'exemple paradigmàtic fou quan Jeff Bezos, propietari d'Amazon, va adquirir el Washington Post», arredoneix Ignasi Gozalo, professor de Comunicació a la Universitat Oberta de Catalunya i doctor en Filosofia per la Universitat de Pennsilvània, que llegeix l'anunci de Musk en adquirir Twitter de «liberalitzar l'opinió pública com una manera d'agitar el fantasma trumpista de l'home blanc, masculí, triomfador i outsider cancel·lat per la societat liberal progre». «En el fons, estava evidenciant el desig de control individual d'una eina creada per a servir d'espai comú a milions de persones», adverteix.

L'accés a la propietat de Twitter sota aquests posicionaments ideològics, és a dir, oberts a eliminar les restriccions i la moderació dels comentaris ofensius, d'una llibertat d'expressió entesa sense cap mena de regulació, va generar preocupació. Bloomberg, no debades, havia recollit la inquietud de les minories racials i dels col·lectius LGTBI dels Estats Units d'Amèrica sobre un possible increment de l'assetjament digital sota el comandament de Musk. «Estem despertant del somni tecnològic i adonant-nos que les xarxes socials mai han estat neutrals ni alienes als interessos polítics. Malgrat que Twitter es va associar al principi a les primaveres àrabs i a moviments com ara el 15-M, tot el món sap que les notícies de dretes, fonamentades en les mentides, tenen més distribució perquè són més propenses a generar clics i, per tant, són premiades per la plataforma», exposa Cancela.

Els temors a la conversió de Twitter en un femer de desinformació encara més gran han provocat l'espantada de grans anunciants, així com l'adeu d'algunes celebritats, oposades al model i als interessos ideològics de Musk. També d'usuaris que han marxat a altres espais similars. «Com més permissivitat per expressar odi o atacar a tercers, menors ingressos publicitaris. És de lògica: els anunciants no tenen cap intenció de col·locar les seues marques i continguts pegats a missatges racistes, violents, antifeministes o contraris a la llibertat sexual o de gènere. Totes les xarxes socials que es financen per la publicitat han anat generant eines per a la moderació del discurs dels seus usuaris. Em sorprendria que Musk no s'anara apartant a poc a poc d'aquest discurs sobre la llibertat d'expressió a ultrança, ja que no oblidem que els ingressos publicitaris són avui la seua principal font d'ingressos», desgrana Nacho de Pinedo, conseller delegat de l'Escola de Negocis i Tecnologia de l'Era Digital, coneguda per les sigles ISDI.

El magnat Elon Musk en la inauguració d'una factoria de Tesla a Alemanya| Europa Press

Aquesta desbandada de publicitat i usuaris de renom dificulta l'enorme repte de Musk amb Twitter: aconseguir un model per garantir la seua viabilitat. La xarxa de l'ocell blau, no debades, ha estat deficitària durant pràcticament tota la seua existència. En 2021, per exemple, va registrar unes pèrdues de 221 milions de dòlars. Un any abans havien ascendit a 1.400 milions. «Excepte en períodes de temps molt concrets, Twitter sempre ha perdut diners. Mai han sabut trobar un model de monetització que fora compatible amb aquesta aldea global i que no interferira agressivament el seu concepte de penjar posts. A més, no han sabut generar el creixement per a fer-la imprescindible per als anunciants. De fet, s'ha estancat en els 250 milions d'usuaris més o menys», analitza.

«La generació Z mai va entrar en aquesta aplicació: van ser seduïts per les funcionalitats més visuals i dinàmiques d'Instagram o TikTok. I qualsevol intent de fer pagar als seus usuaris, provocarà una estampida en massa de tots els nostàlgics que en el fons sabem que la conversa de Twitter s'ha quedat una mica antiga, però seguim per inèrcia», retrata, per traçar una comparació amb les grans capçaleres. «Twitter s'ha quedat com aquells periòdics molt coneguts que generen opinió, però perden molts diners. Les seues pèrdues van finançant-se pels seus accionistes o per un canvi en la seua propietat. Ningú, tanmateix, s'atreveix a tancar-los, perquè són una arma d'influència poderosa».

Musk, dintre dels seus plans canviants per a la xarxa de l'ocell blau, va assenyalar que Twitter podria ser l'espurna per crear una aplicació total denominada X, la qual aixoplugara el conjunt de les xarxes socials com ocorre a la Xina amb WeChat. «Twitter representa pràcticament l'única xarxa disponible amb la qual construir una plataforma total. O dit d'una altra manera: enfront de Meta, Google, Apple, el Twitch d'Amazon o el LinkedIn de Microsoft, Twitter era la darrera xarxa social amb ús general de la població que no treballava o pertanyia a un conglomerat multisectorial major. Malgrat la seua més que possible revalorització i els nombrosos problemes de moderació, a Twitter trobem converses i debats entre polítics, periodistes i altres figures importants. Potser hui no està clar com fer-ho, però és plausible que hi haja gran potencial de monetitzar aquesta atenció de persones rellevants», assenyala Roy Cobby, investigador en política econòmica i de desenvolupament del King's College de Londres.

El motiu principal de la compra, segons indica De Pinedo, ha estat emprar Twitter «com un altaveu per als seus projectes actuals, que són la seua vertadera font d'ingressos». «Un bon exemple és Tesla, que inverteix quantitats ridícules en publicitat, però és omnipresent en Twitter. A més del seu interès per influir en els seus negocis, sens dubte una altra de les raons de la compra és propagar els seus somnis personals de grandesa per a la humanitat. Conceptes com ara la conquesta de l'espai o la vida en Mart són més fàcils de transmetre si pots explicar-los directament a 250 milions de persones», interpreta. «Atesos els problemes econòmics crònics de Twitter, de com Musk s'ha endeutat amb els bancs per afrontar l'operació, es tracta d'una compra política. Sap que tot i no tenir la viralitat de TikTok, Twitter concentra els debats dels líders d'opinió. I això pot ser una ferramenta d'influència política, així com de publicitat dels seus negocis», completa Cancela.

«L'operació de Musk té conseqüències en termes polítics i de control dels espais de comunicacions globals, ja que amb aquest moviment econòmic s'observa com el somni digital d'una esfera pública global és, en realitat, molt més fosc i complex envers els pensaments que es tenien als anys noranta del segle passat», lamenta Cobby. «El problema que rau en el fons d'aquesta operació és com hem legitimat la privatització d'una xarxa que ens comunica, de les infraestructures digitals erigides en la sang de la democràcia per la seua tasca de distribuir la informació i, en conseqüència, amb el poder de decidir a través dels seus algoritmes si es fomenten els continguts de qualitat o la desinformació, és a dir, si tenim una democràcia plena o limitada. Mai s'ha imaginat una xarxa social de propietat pública, descentralitzada per evitar vigilàncies estatals, la qual no es guie per la viralitat i que prioritze la qualitat de les informacions. S'ha produït una privatització de la imaginació per pensar alternatives públiques», reflexiona l'autor d’Utopías digitales.

Llançament de coet de la companyia SpaceX| Europa Press

La influència agregada de Musk en incorporar Twitter als seus tentacles al camp de l'automoció, l'exploració espacial, la neurotecnologia i les comunicacions a través de satèl·lit van alimentar els recels, fins i tot, de publicacions com ara The Economist: «El fet que Musk puga, en una sola setmana, entrar en una disputa a Twitter amb el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski en un fòrum de discussió en línia que acaba de comprar, alhora que envia la gent a l'òrbita, demostra on ha arribat el seu creixement. Els superpoders tecnològics li han atorgat força geopolítica. Hauria de ser motiu d'admiració o preocupació?», es preguntava el setmanari, i responia: «Donat el paper important de Twitter en el febril món de la política, les seues decisions sobre la plataforma (com ara si restablir l'accés de Trump), seran molt més importants». Tot un símptoma del poder adquirit per Musk en autocoronar-se com a monarca de la xarxa de l'ocell blau.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.