Ramon Soler encara recorda quan el subministrament de cotó, la matèria primera amb què treballaven moltes fàbriques tèxtils de la Vall d’Albaida el feien empreses andaluses, catalanes o, fins i tot, valencianes. Fa molt d’això, però. Avui la major part de les matèries primeres i també els productes auxiliars amb què treballa Aupa Hogar, l’empresa fundada per Soler i la seua germana el 1994, procedeixen dels països asiàtics. «Les cadenes de producció s’han transformat completament en dues dècades», explica aquest empresari per via telefònica des d’Albaida, on dona feina a 20 treballadors de forma directa i a altres 150 de forma indirecta. Aupa Hogar està especialitzada en la confecció i comercialització de protectors de llits i coixins. Cada any produeix tres milions d’unitats, entre tota la gamma de productes. El 92% es destina al mercat exterior, especialment al nord d’Europa, on la qualitat d’aquests productes made in La Vall d’Albaida gaudeixen de prestigi.
Aupa Hogar, com moltes altres durant la primera dècada del 2000, va explorar el 2006 la possibilitat d’obrir plantes de producció a la Xina. Fou la dècada de la deslocalització, en què milers d’empreses europees traslladaren les seues plantes de producció a terces països amb mà d’obra més barata. Els processos de liberalització comercial empesos des de l’Organització Mundial del Comerç, unida als baixos costos del transport internacional, alimentaren aquell procés. L’aventura d’Aupa Hogar, però, durà quatre anys, el temps que va necessitar Ramon Soler i el seu equip d’adonar-se que una deslocalització total li impedia mantenir el control sobre el procés de producció. “Produir ací té uns costs més alts, però et permet mantenir el control sobre el producte final”. Amb tot, aquesta empresa ubicada a Albaida no és immune als efectes que sobre el comerç mundial està tenint la irrupció del coronavirus. Una part de les matèries primeres que utilitzen —el polièster, el cotó...— procedeixen de la Xina.
“Abans ho compràvem ací, però tots aquells proveïdors van desaparèixer, és una capacitat productiva que ací hem perdut”, relata. Cada mes, explica, rep 400 tones de matèries primeres procedents del gegant asiàtic. També procedeixen d’allà les bosses de plàstic amb què empaqueten els protectors de llits i coixins, i també les cremalleres. “Ja ens han avisat que hi ha retards en l’entrega de mercaderies als ports per la situació que es viu a Xina”. De moment, Aupa Hogar disposa d’estoc suficient per anar fent, però, en cas de prolongar-se el desabastiment, aquesta empresa, com tantes altres, haurà de pensar en alternatives de subministrament.
No tot són males notícies, però. La paralització d’una part de l’activitat manufacturera a la Xina pot provocar una relocalització de les comandes a Europa, ni que siga temporalment. “Tota crisi comporta també una oportunitat”, rebla Pepe Serna, secretari general de la patronal tèxtil valenciana, Ateval. A hores d’ara el 25% de totes les importacions tèxtils a Europa procedeixen de la Xina. Algunes empreses de casa nostra han començat a rebre comandes procedents d’Europa per substituir els proveïdors xinesos.
El del tèxtil és un dels molts sectors que les darreres setmanes han vist com les seues previsions s’han vist trastocades per la irrupció del coronavirus. En un món globalitzat, on els intercanvis comercials i les cadenes de producció són internacionals, pràcticament cap sector no és immune a un virus que, tot i tenir un baix índex de mortalitat —més baix que no la grip comuna—, manté amb l’ai al cor la humanitat, sobretot d’ençà que fa deu dies començaren a multiplicar-se els casos a Europa. Dimarts de la setmana passada, el nombre de casos nous registrats fora de la Xina va superar per primer cop el de contagis nous diaris a la Xina: 411 nous contagis a la Xina, per 427 a la resta del món. Al tancament d’aquesta edició, 41 països registraven casos i és previsible que les xifres s’hagen incrementat. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) nega que, amb aquestes condicions, es puga parlar encara de “pandèmia”. “Estem en una batalla que es pot guanyar si fem el que és correcte”, va assegurar dijous passat el director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus.
Una economia en quarantena
I mentre es debat si no s’ha sobredimensionant el perill, el contagi a l’economia és incontestable, sobretot després que el coronavirus fera el bot definitiu a Europa a través d’Itàlia. Al capdavall, res és més encomanadís que la por. Les borses van viure la pitjor setmana des de 2010 i gairebé totes les multinacionals van haver d’admetre que els comptes de resultats de 2020 s’hi veuran afectats. Tant el Fons Monetari Internacional com la Comissió Europea, tot i no avançar xifres, han assumit que hauran de revisar les previsions de creixement a la baixa, en una economia que, ja abans de l’esclat del coronavirus, patia d’atonia. Brussel·les preveia per a aquest any un creixement per a l’eurozona de l’1,4%, una xifra que, amb tota seguretat, serà menor. Aquest dilluns l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament va pronosticar un creixement per 2020 del 2,4%, això és cinc dècimes menys que el 2,9% previst abans que irrompera la malaltia. El turisme, el sector de l'electrònica, el farmacèutic, el lleure i l'automoció són, segons l'organisme oficial, els més vulnerables.
La paralització de l’activitat a la regió fabril de Wuhan, el descens en l’activitat turística en les zones infectades, la cancel·lació de trobades internacionals per fer negocis (el Mobile World Congress, a Barcelona, marcà un precedent, que la setmana passada va seguir el certamen Maderalia, a Fira València), els problemes de subministrament en les cadenes de muntatge, les davallades borsàries... pinten de negre les previsions per al 2020.
Pot tot plegat desembocar en una recessió? “Tot depèn de la durada i de com la societat puga controlar el pànic que s’està generant —adverteix Maria José Parra, directora general d’internacionalització i directora adjunta de l’Ivace (Institut Valencià de Competitivitat Empresarial)—. Si finalment estem parlant d’un parell de mesos, pense que encara podrem tindre temps de recuperar l’activitat. Si finalment la crisi es fa més profunda i dura més temps, segurament les taxes de creixement de l’economia no seran les pronosticades aquest principi d’any”. La capacitat dels països avançats per controlar la capacitat de propagació del virus a altres països, doncs, serà fonamental.
Al principi, els temors dels analistes eren a propòsit de l’efecte que el coronavirus podia tenir a la Xina i de retruc a la resta del món, sobretot tenint en compte que a hores d’ara el gegant asiàtic representa el 18% del PIB mundial —no s’ha de perdre de vista que, quan va esclatar l’anterior gran epidèmia, l’any 2002, el SARS (síndrome respiratòria aguda greu), la Xina només representava el 4% del PIB mundial. Ara, però, a mesura que apareixen nous brots pels altres continents, i especialment a Europa, la preocupació s’ha amplificat de forma considerable.
A gos flac...
Itàlia és la que amb més severitat està patint els efectes derivats de l’alarma per l’extensió del coronavirus. El brot afecta sobretot les regions de la Llombardia, el Vèneto i l’Emília-Romanya, que representen el 40% del PIB del país i el 6% del PIB total de l’eurozona. Es tracta, de fet, del motor d’Itàlia, amb un PIB superior al de Grècia. Les restriccions a la mobilitat de les persones en les àrees més afectades —almenys deu ciutats del nord estan en quarantena— i la caiguda en el turisme —que representa el 12% del PIB— poden significar un llast per a l’exercici de 2020.
Dijous de la setmana passada, la patronal hotelera va llançar un SOS: a Roma, per Setmana Santa, la caiguda de les reserves és del 60% respecte de l’any anterior. Del 40% en el cas de Venècia. Les fires comercials s’han cancel·lat en cascada, de la fira del moble a la de l’òptica, amb el perjudici que això genera en les oportunitats de negoci. British Airways va anunciar dimecres que cancel·lava els seus vols de Londres a Milà per a les dues pròximes setmanes.
El coronavirus, doncs, amenaça a donar el toc de gràcia d’una economia que fa mesos que envia senyals d’alerta. El 2019, Itàlia va créixer un paupèrrim 0,2%, per bé que durant l’últim trimestre es va contraure d’un 0,3% respecte del mateix trimestre de l’any anterior. Per a aquest any, el Govern italià havia pronosticat un creixement del 0,6%, malgrat que aquesta setmana el govern de Giuseppe Conte va admetre que possiblement es perdran quatre dècimes de creixement a conseqüència dels efectes de l’epidèmia. Lorenzo Codogno, antic cap d’economia del Tresor italià, estima que la caiguda del PIB podria ser de fins a l’1% durant el primer quadrimestre. Això significaria, des del punt de vista tècnic, que Itàlia entraria oficialment en recessió.
Si Itàlia amenaça de febrada, Alemanya ha començat a mesurar-se la temperatura. Perquè la locomotora d’Europa fa temps que mostra signes d’alentiments que podrien acabar en estancament si els efectes derivats del covid-19 s’allarguen en el temps. Alemanya va acabar l’últim trimestre de l’any en el 0%. El país depèn dels béns del gegant asiàtic i, a més, és la primera destinació de les seues exportacions. Les xifres no s’haurien de menystenir: les exportacions de béns alemanys a la Xina equivalen quasi al 3% del PIB alemany; per tant, són el doble d’importants que per a la resta de l’eurozona en el seu conjunt.
L’esclat del covid-19 ha succeït, doncs, en un moment especialment vulnerable per a l’economia. L’any 2019, el creixement mundial va ser del 2,9%, el més baix des del 2009 i només quatre dècimes per sota del 2,5% que se sol considerar el llindar de la recessió global. La fragilitat es va fer especialment notable durant l’última part de l’any passat. Al Japó, la quarta economia del món, es va registrar una contracció del 6,3% durant el quart trimestre de l’any, a causa principalment de la pujada de l’IVA impulsada pel govern de Shinzo Abe. La producció industrial va caure de forma brusca en desembre tant a Alemanya (–3,5%) i França (–2,6%), la cinquena i desena economia mundial, respectivament. A la Xina —segona economia més gran del món en termes de paritat de poder de compra— el creixement va situar-se per sota del 6% durant el quart trimestre, el creixement més dèbil dels darrers 27 anys.
Durant el mes passat, la quarantena a la qual s’han vist sotmesos els 58,5 milions d’habitants de la província de Hubei, unida a les draconianes restriccions en la mobilitat dins el territori, han situat l’economia en una mena de punt mort inaudit. I això, òbviament, està tenint conseqüències per a la resta d’actors mundials.
Risc d’afonament
La irrupció del coronavirus va tenir com a efecte que els serveis duaners, els ports i aeroports treballaren a la Xina amb serveis mínims fins al 10 de febrer, circumstància que va afectar negativament l’operativa d’entrada i eixida de mercaderies. Des de Ports de l’Estat expliquen a EL TEMPS que fins ara la demora en l’entrega de productes no ha estat un problema. No s’ha de perdre de vista que un buc portacontenidors tarda entre 25 i 30 dies a fer la ruta des d’Àsia a la mediterrània, és a dir, hi ha un decalatge entre el que passa a la Xina i les conseqüències que pot tenir per a Europa. “Poden haver-hi retards puntuals, però en cap cas, retards generalitzats. De moment, tot està funcionant amb normalitat”, explica Eva Costa, experta en logística i duanes, que treballa a Mediterranean Marine Contractors.
Alguns indicis, però, apunten que alguna cosa està passant. La setmana passada, segons publicava Levante-EMV, grans navilieres com Maersk, MSC, CMA CGM i Cosco Shipping van cancel·lar algunes de les seues rutes amb València. “Una parada en els ports seria catastròfica per a les cadenes de subministrament”, adverteix Costa. La setmana passada la patronal de l’estiba, ANESCO, va advertir que si l’alentiment de l’activitat portuària continua a la Xina, l’activitat als recintes de l’Estat podria caure fins a un 30%.
No s’ha de perdre de vista que el 90% del comerç mundial es fa a través del comerç marítim i que la Xina concentra una part molt important de l’activitat. Segons dades de Ports de l’Estat, l’any 2018 els ports espanyols van gestionar 8,7 milions de tones amb origen o destí a la Xina. El port de València canalitza la meitat d’aquest intercanvi comercial. El 41,9% de les importacions que arriben al port de Barcelona procedeixen del gegant asiàtic.
De moment, els problemes d’abastiment són molt menors, però alguns ja han començat a veure-li les orelles al llop. La multinacional tecnològica Fujitsu va presentar la setmana passada un expedient de regulació temporal d’ocupació en la seua fàbrica de Màlaga en previsió de futurs problemes d’abastiment. Microsoft, igual que fera Apple uns dies abans, va anunciar que incompliria la seua previsió de resultats per al primer trimestre degut a la caiguda de vendes a la Xina, però també als problemes de subministrament. Danone, per la seua banda, preveu perdre 100 milions d’euros de vendes, sobretot vinculades al seu negoci de l’aigua embotellada. Nissan, que concentra un 30% de les seues vendes mundials a la Xina, ha reduït en un 41% la seua previsió de beneficis nets per a l’exercici, que conclou en març. La companyia nipona va ser el primer fabricant automobilístic que va haver de suspendre temporalment la producció d’una planta al Japó per manca de subministrament. La consultora Moody’s espera una caiguda de les vendes d’automòbils del 2,5% a causa de l’alentiment econòmic.
El sector de l’aviació es troba entre els més afectats. En primer lloc, per l’efecte del tancament d’algunes línies que connecten amb la Xina. En segon lloc, perquè la por al contagi està retraient els viatges turístics i de negocis. Lufthansa ha interromput el seu programa de noves contractacions i preveu aplicar mesures com vacances no remunerades o treball parcial. D’aquesta manera, l’aerolínia alemanya vol contrarestar les pèrdues per la cancel·lació de tots els seus vols a la Xina fins a finals de març. Mesures molt similars té previst aplicar l’holandesa KLM.
Pànic al parquet
Tot plegat s’ha traslladat també al parquet. Ho ha fet en forma de pànic, a més. La setmana passada, la borsa espanyola va registrar la pitjor setmana des de 2010 i va perdre, en només cinc jornades, tot el que havia guanyat durant l'any precedent. En quatre dies es van perdre 47.000 milions, una circumstància que va disparar les veus d’alarma. Tots els sectors han patit baixades, per bé que són les aerolínies i les empreses turístiques les que més pèls s’estan deixant en la gatera. Lufthansa va perdre, a la borsa de Frankfurt, el 20% de la seua capitalització en quatre dies; AIG, a Londres, va registrar pèrdues del 19%; Tuit, a París, un 22%, i Melià, a Madrid, un 17%. “Després d’arribar als 10.100 punts, la borsa ha iniciat una correcció en versió pànic. En quatre dies, s’ha volatilitzat una gran quantitat de diners”, exposa Eduardo Bolinches, analista d’Invertia.com. “La duració de la caiguda en borsa dependrà, crec, de l’extensió de l’epidèmia i de quant dure en el temps. Si tarda un mes i s’estén, estarem en un escenari preocupant”, adverteix.
Així les coses, proliferen les veus que exigien una intervenció dels bancs centrals per fer-hi front i evitar que aquesta infecció acabe gangrenant l’economia. El Banc Popular de la Xina ja va baixar el tipus d’interès 10 punts bàsics fins a deixar-lo en el 4,05%. També ha injectat l’equivalent a 20.000 milions d’euros via préstecs a curt termini per a les empreses afectades per la paralització de la fabricació. Divendres passat, la Reserva Federal va advertir que seguia de prop l'evolució de l'epidèmia i que, si calia, actuaria. L'avís es va materialitzar ahir dimarts: la Fed va anunciar per sorpresa una baixa de cinquanta punts bàsics en els tipus d'interès A Europa, dilluns passat, Paolo Gentiloni, comissari d'Economia, es va mostrar obert a impulsar la despesa pública i flexibilitzar els objectius de dèficit si els problemes es perllonguen. Alhora, la necessitat d’estímuls monetaris —una opció primerament rebutjada per les autoritats bancàries— pren força a mesura que la taca del coronavirus s’amplia. Fins on? Vet aquí el quid de la qüestió.
CRONOLOGIA: AIXÍ S’HA EXPANDIT EL COVID-19 PEL MÓN
• 31 de desembre. Les autoritats sanitàries de Wuhan reporten a l’OMS els primers casos de pneumònia.
• 1 de gener. Les autoritàries sanitàries de la Xina tanquen el mercat majorista de mariscos de Wuhan per la sospita que els animals salvatges venuts allí poden ser l’origen del virus.
• 5 de gener. La Xina anuncia que els casos desconeguts de pneumònia no corresponen a cap tipologia coneguda fins ara.
• 7 de gener. Les autoritats sanitàries confirmen que han identificat el virus com un nou coronavirus.
• 11 de gener. Mor un home xinès de 61 anys per coronavirus.
• 13 de gener. Tailàndia reporta un cas d’infecció.
• 16 de gener. Japó reporta un cas d’un home que havia viatjat a Wuhan.
• 19 de gener. Es reporten casos a Pequín i Shenzhen.
• 20 de gener. Xina reporta 139 casos.
• 21 de gener. Primer cas en territori dels Estats Units.
• 22 de gener. Els casos a la Xina augmenten a 547 i els morts a 17. Wuhan anuncia el tancament temporal d’estacions de trens i ferrocarrils.
• 24 de gener. Primer cas de contagi a Europa, concretament a França.
• 27 de gener. Més de 100 decessos registrats a la Xina.
• 30 de gener. L’OMS declara el coronavirus una emergència internacional de salut pública.
• 31 de gener. Un turista alemany dona positiu a la Gomera.
• 2 de febrer. Es registra un mort a Filipines. Es tracta de la primera mort fora de la Xina continental.
• 4 de febrer. El govern del Japó decideix posar en quarantena el creuer Diamond Princess, després de registrar-se 10 casos de coronavirus.
• 7 de febrer. Mor Li Wenliang, el metge que va alertar sobre el coronavirus i que va patir l’assetjament de les autoritats xineses.
• 10 de febrer. El nombre de morts registrats arriba a 1.000.
• 11 de febrer. L’OMS bateja aquest coronavirus com Covid-19.
• 13 de febrer. Els promotors del Mobile World Congress anuncien la cancel·lació de l’edició d’enguany, que havia de celebrar-se entre el 24 i el 27 de febrer.
• 16 de febrer. Les autoritats xineses informen que hi ha 68.500 persones contagiades i 1.665 persones han mort.
• 19 de febrer. Iran es converteix en el país amb més contagiats per darrere de la Xina.
• 21 de febrer. Les autoritats italianes anuncien l’aparició de 17 casos al nord d’Itàlia. Mor un italià de 78 anys.
• 24 de febrer. L’OMS avisa que el món “ha de preparar-se per a una pandèmia”. Les borses del món es desplomen. L’Ibex perd un 4,1%.
• 25 de febrer. Primer cas de contagi a Catalunya i al País Valencià.
• 26 de febrer. Mor un home francès que no havia viatjat a cap país en risc. Es detecta el primer cas a l’Amèrica Llatina, concretament al Brasil.