Andrés Pedreño, catedràtic d’Economia, exrector de la Universitat d’Alacant, impulsor d’AlicanTEC i gran defensor de l’autonomia universitària davant els designis del president Eduardo Zaplana, sobresurt entre la llista dels quaranta experts de prestigi que han aportat un miler d’euros per a constituir a Alacant la Fundació Ellis, i crear un dels 17 centres de l’European Lab for Learning & Intelligent Systems. Núria Oliver, alta comissionada de la Generalitat Valenciana per a l’Estratègia Autonòmica d’Intel·ligència Artificial —qui ha coordinat la gran enquesta davant l’epidèmica per la COVID-19 a la Comunitat Valenciana— és una altra de les persones que ha aportat aquest capital, a més a més de liderar la iniciativa.
L’elecció d’Alacant com a seu, una de les 17 ubicades a deu països europeus i Israel, es va fer pública el passat desembre. Tot i això, la creació d’aquesta fundació es va formalitzar a finals del passat maig, en plena crisi pel coronavirus. I ha estat avalada pel president del Consell, Ximo Puig, qui ha anunciat una inversió d’un milió i mig d’euros per a posar en marxa aquesta institució, uns fons que hauran de sorgir de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital o de l’Agència Valenciana de la Innovació. De fet, la xarxa europea exigeix a cadascun dels centres garantir un pressupost mínim d’1’5 milions d’euros anuals durant cinc anys.
La iniciativa Ellis va sorgir en 2018 arran d’una carta oberta publicada per científics europeus especialistes en intel·ligència artificial, en què advertien de l’endarreriment europeu en aquesta matèria i proposaven unir esforços, a l’estil del Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL), creat en 1974, dedicat a les ciències de la vida, una de les sis seus del qual es troba al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. En conseqüència, l’objectiu principal de la Fundació Ellis és promoure la investigació d’alta qualitat en el sector digital i de les noves tecnologies, a més de competir amb el mercat nord-americà i asiàtic.
Un institut valencià per a la investigació
L’aposta del PSPV i, en especial del president Ximo Puig, per la recerca en xarxa mitjançant organismes transnacionals sense ànim de lucre per a atendre nous reptes socials, com ara la big data, la intel·ligència artificial o la formació en tecnologia i pensament computacional, planteja la necessitat d’impulsar un debat obert sobre el model de recerca científica valenciana, en què les universitats públiques valencianes, com tot el sistema d’innovació autonòmica, haurien de ser actors protagonistes.
Molt benvingudes són totes les accions d’impuls a la ciència, el finançament del qual continua en nivells mínims malgrat la seua capacitat de transformació, innovació i increment de la competitivitat. Tanmateix, el missatge transmès amb Ellis aporta una fotografia incompleta, amb una lleialtat lleugera amb l’esforç realitzat per la comunitat investigadora de les universitats valencianes per aconseguir fons europeus destinats a la recerca d’excel·lència, també en intel·ligència artificial —i en docència—, com revelen els projectes europeus aconseguits en convocatòries d’enorme concurrència competitiva internacional. “Posarem en marxa un Institut Valencià de la Recerca i Estudis Avançats per dur endavant noves fórmules que ens permetran competir en igualtat amb altres sistemes d’investigació, mitjançant la col·laboració amb les universitats valencianes...” Aquesta és la promesa numero 33, de les 42 de l’eix 3 centrat en els serveis públics per a continuar rescatant i cuidant de les persones de l’Acord del Botànic 2 signat ara fa un any. Seria una llàstima renunciar-hi, només en nom de la intel·ligència artificial.
