Elon Musk

Els negocis de l’amo del món

Elon Musk s’ha convertit en la persona més rica del món amb un patrimoni de 219.000 milions de dòlars, una quantitat que supera el PIB de 150 països. Els seus tentacles s’estenen per diversos sectors, especialment l’aeroespacial i l’automoció verda. L’empresari, tanmateix, ha estat al centre de la polèmica per emprar suposadament la seua influència a Twitter per alterar la cotització de les seues companyies.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Elon Musk, aleshores encara allunyat de la condició d’emperador planetari, havia fracassat per tercera vegada. L’empresari de nacionalitat canadenca, sud-africana i estatunidenca havia observat com els intents per enviar a l’òrbita un coet s’havien estavellat un rere l’altre amb la realitat. No tenia capacitat econòmica per provar-ho una altra vegada, però, tot i la crisi financera del 2008 i els seus problemes matrimonials, va estrènyer els seus contactes per buscar una quarta i, qui sap, última oportunitat. Aquell llançament efectuat en setembre del 2008, sí que fou exitós. Musk havia fet història: era la primera vegada que un coet privat impulsat únicament amb combustible líquid sortia de la Terra. Havia complert la primera etapa cap al seu somni espacial.

El magnat havia vehiculat l’operació a través de la companyia SpaceX, considerada com una de les joies del seu empori empresarial. Musk, no debades, té tentacles en diversos camps de l’economia de la innovació: gaudeix de penetració en el sector de les comunicacions per satèl·lit amb Starlink, una subsidiària en mans de la matriu SpaceX; està present a través d’Open AI a la intel·ligència artificial; mitjançant The Boring Company, a la indústria d’excavació de túnels, i compta amb un projecte, anomenat Neuralink, per connectar els humans als ordinadors a través d’un xip implantat al cervell.

Involucrat en una empresa que pretén comercialitzar una nova tecnologia del transport, denominada Hyperloop One, és el màxim accionista de Tesla, l’altra seua gran font d’ingressos. La companyia, dedicada a la fabricació de cotxes elèctrics, va facturar en el primer trimestre d’enguany 3.318 milions de dòlars, posseeix dues terceres parts del mercat automobilístic elèctric dels Estats Units d’Amèrica i està dintre del sector de les plaques solars amb la filial SolarCity. Els guarismes de Tesla han catapultat Musk com a la persona més rica del planeta amb un patrimoni de 219.000 milions de dòlars, una quantitat que supera el PIB de 150 països, arrabassant la primera plaça al propietari d’Amazon, l’ultraric Jeff Bezos.

Visionari amb oxigen públic

L’emprenedor va néixer en una família adinerada de Sud-àfrica gràcies alsnegocis immobiliaris del seu pare al país durant el règim racista de l’apartheidi a la mina de maragdes a Zàmbia. Amb els seus progenitors separats, Musk va fer prompte les maletes per viatjar al Canadà. A terres nord-americanes, més concretament a la Universitat de Pennsilvània, va llicenciar-se en Física i en Empresarials. Fou el preludi per al seu primer projecte digital: Zip2, una mena de pàgines grogues que oferia mapes i adreces en línia. Habituat a programar —va dissenyar un videojoc amb només 12 anys—, va vendre aquella idea per 307 milions de dòlars a Compaq. Musk hi va percebre 22 milions d’euros d’aquella operació.

A banda de comprar-se un vehicle d’un milió d’euros, va invertir bona part dels guanys en X.com, una empresa dedicada a donar serveis financers i de pagament en línia. Aquella aventura va transformar-se un any més tard en la creació de PayPal, la qual va vendre en 2002 per 1.500 milions de dòlars a eBay. L’empresari va obtenir-ne 165 per engegar les seues companyies d’automoció elèctrica i exploració espacial. “És empresari-risc segons la definició de Knight i empresari innovador segons l'efectuada per Schumpeter, és a dir, un emprenedor lligat a la realització de grans èxits en indústries innovadores. Musk, de fet, ha destacat per ser un visionari, per creure en negocis quan aquelles indústries no estaven, de vegades, ni en bolquers. Ha sabut invertir, creure en les seues apostes econòmiques i persistir fins a aconseguir l’èxit. No fou fàcil, per exemple, dur endavant iniciatives com ara SpaceX en plena crisi financera del 2008”, assenyala Vanessa Campos, professora d’economia de la Universitat de València.

L’Administració pública, tanmateix, ha tingut un paper important en l’èxit empresarial de Musk. D’acord amb una estimació del periòdic nord-americà Los Angeles Times del 2015, les companyies de Musk havien captat 4.900 milions d’euros en injeccions públiques. “L’Estat també ha contribuït de manera indirecta al seu empori: s’observa clarament amb l’aprofitament de Tesla del mercat artificial d’emissions de Califòrnia o, fins i tot, amb el treball que empreses públiques xineses han fet per tal que les seues cadenes de subministraments al país asiàtic puguen funcionar correctament. Sense infraestructures de càrrega i altres béns públics, la concepció d’un gir cap al vehicle elèctric seria impossible”, àmplia Roy Cobby, investigador en política econòmica i de desenvolupament del King’s College de Londres.

A cop de tuit

Gràcies a la seua atracció mediàtica i als seus milions de seguidors a Twitter, l’individu més ric del món, tal com explica Matías S. Zavia, corresponsable del pòdcast Elon, “sap jugar les seues cartes per alterar els mercats borsaris i emprar els mitjans de comunicació a favor seu”. “Cada dia acapara quasi 20 titulars d’agències econòmiques com ara Reuters o Bloomberg”, indica, per afirmar que “el currículum de polèmiques empresarials és ampli”. “És evident que ha mogut la cotització de Tesla a cop de tuit. Com també ho ha fet amb els bitcoins o amb les cotitzacions d’altres empreses. Cal ser molt ingenu per pensar que Musk no obté rendiment econòmic de la seua influència sobre la borsa. De fet, els seus comportaments per alterar les cotitzacions de les seues empreses a favor seu freguen les línies difuses de la normativa”, assenyala l’analista financer Eduardo Bolinches, el qual recorda que el regulador estatunidenc va sancionar-lo el 2018 per l’efecte d’un comentari escrit a Twitter sobre el valor de les accions de Tesla.

“Allò que fa Musk especialment poderós i possiblement més perillós que els magnats de l’era industrial és la seua capacitat per promoure els seus negocis i les seves idees polítiques amb un tuit. L’efecte d’aquestes comunicacions instantànies es veu reforçat per la seua sòlida comprensió de la dinàmica dels mitjans i del mercat en aquesta era d’accions meme, trading intradiari, comunicacions instantànies, informació falsa i desinformació”, va criticar l’historiador econòmic David Nasaw a principis d’aquest mes a The New York Times, per concloure de manera contundent: “La seua riquesa no deriva de les fàbriques que ha construït, els productes que ven o els béns immobles que ha adquirit, sinó dels milers de milions de dòlars en accions de Tesla, SpaceX, empreses de criptomonedes i Twitter que posseeix”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.