La voracitat del constructor i finançador confés de manera irregular al PPCV, Enrique Ortiz, mai ha tingut límits. Autodenominat com a «la polla insaciable», segons consta en les gravacions policials de la macrocausa judicial de Brugal, Ortiz va convertir-se en la dècada anterior en l'autèntic amo d'Alacant. En 2014, no debades, controlava el 70% del sòl urbanitzable de la ciutat i era adjudicatari de tres de les quatre principals contractes del consistori aleshores governat pel PP. O dit d'una altra manera: 1 de cada 5 cinc euros públics dels alacantins estaven destinats a pagar els serveis de les seues empreses, les quals van servir durant anys d'agències de col·locació tant del PP com del PSPV. Màxim dirigent de l'Hèrcules CF, la històrica esquadra futbolística de les comarques meridionals del País Valencià actualment navegant per categories inferiors a la trajectòria del seu escut, ostentava una influència determinant en els negocis i les actuacions polítiques de l'urbs.
Aquesta influència va exercir-la, segons constava en diversos informes de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la policia espanyola, per condicionar la redacció del nou Pla General d'Ordenació Urbana d'Alacant, el qual va donar-se entre 2008 i 2010, coincidint amb l'inici del mandat de la popular Sonia Castedo al capdavant de l'Ajuntament d'Alacant. Ortiz, el qual havia teixit una xarxa de complicitats amb les diverses autoritats locals de la ciutat, buscava controlar l'urbanisme de la ciutat per aconseguir uns beneficis estratosfèrics. Per aconseguir-ho, tal com reflectien aquests informes, va entregar diverses prebendes a l'anterior batlle d'Alacant, el popular Luis Díaz Alperi, i a Castedo, referència del campisme al migjorn del País Valencià. Uns tripijocs urbanístics que conformen la peça troncal de la macrocausa de corrupció Brugal, la instrucció de la qual va tancar-se l'any 2017. En aquell moment, Manuel Tejada, magistrat del jutjat número 5 d'Alacant, va processar Castedo, Alperi i Ortiz pels presumptes delictes de tràfic d'influències, suborns i revelació d'informació privilegiada. «Va crear-se un autèntic monopoli de l'urbanisme de la ciutat», va afirmar a la resolució judicial el togat instructor.
Ambdós exalcaldes d'Alacant van afrontar el judici amb una petició de la Fiscalia Anticorrupció de 10 anys de presó, així com la imposició d'una multa de 63 milions d'euros per Alperi i una altra de 126,5 milions d'euros per a Castedo. El ministeri públic demanava per al promotor, símbol de les diverses causes de corrupció emergides al sud del País Valencià, vuit anys de presó i una sanció que ascendia als 86 milions d'euros. En l'escrit d'acusació, Anticorrupció assenyalava l'antiga amistat entre el constructor i les autoritats locals d'Alacant, la qual «es projectava en benefici dels interessos econòmics d'Ortiz com a empresari de l'àmbit urbanístic». Encara més, indicava que l'empresari exercia de «garant dels interessos d'índole personal d'Alperi i Castedo». Uns interessos que d'acord amb aquest escrit, eren «atesos amb celeritat i diligència» amb l'objectiu d'intercedir a favor seu en l'elaboració del nou mapa urbanístic alacantí. «L'accés d'Ortiz a informació reservada sobre l'ordenament urbanístic de la ciutat va beneficiar-lo, avançant-se a la seua adquisició, en futures requalificacions de sòl», afirmava el ministeri públic.
«L'empara a la qual va ser dispensat des de la màxima estructura política municipal va franquejar-li l'ordenació, al seu interès, de moltes de les apetències urbanístiques en sols en els quals, o bé era propietari o partícip, o bé va ser-ho a conseqüència de l'adquisició avantatjada de terrenys», complementava la Fiscalia Anticorrupció, qui xifrava en 42 milions d'euros el benefici econòmic dels terrenys en els quals tenia interessos Ortiz en comparació els guanys estrets amb l'anterior redacció del PGOU. Un rendiment extraordinari que, d'acord amb la tesi de l'acusació pública, s'havia buscat amb l'entrega de regals per valor de 453.157 euros a Alperi i de 259.899 euros a Castedo.
L'Audiència Provincial d'Alacant, tanmateix, ha dissolt aquest dimecres la trama al seu escrit, deixant-la amb càstig penal de caràcter econòmic raquític. En contra del criteri de la Fiscalia Anticorrupció, del relat traçat a la interlocutòria de processament i de les proves aportades als informes policials, ha acordat l'absolució de Castedo, així d'altres cinc acusats, com ara l'empresari Ramon Salvador o el germà de l'exalcaldessa, José Luis Castedo, el qual apareixia com a suposat proveïdor d'informació privilegiada al constructor des del seu càrrec de membre de la consultoria subcontractada per confeccionar el PGOU, segons la interlocutòria d'obertura de judici oral. Les togades Montserrat Navarro, Cristina Costa i Margarita Esquiva han considerat que les proves incriminatòries o bé eren de caràcter insuficient o acreditaven delictes prescrits. Només han condemnat Alperi i Ortiz per un delicte de suborn, però amb una sanció esquifida: hauran d'abonar una multa de 6.000 i 18.000 euros, respectivament. La condemna, en aquest cas, ha estat motivada perquè les magistrades consideren provat el regal d'una bossa de mà de luxe d'Ortiz a Castedo, per a la qual aquest delicte estaria prescrit.
La sanció imposada a Alperi, en una sentència a la qual poden presentar recurs les acusacions com ara Esquerra Unida del País Valencià, ve donada perquè, segons dicta com acreditat la sentència, «l'agost de 2008 Luís Díaz Alperi, alcalde de l'Ajuntament d'Alacant en aquesta data, va fer un viatge d'oci des de València a l'illa de Creta amb avió privat, que va costar 36.000 euros que va pagar l'entitat Rocafort de Negocis, SL, la qual ho va fer en atenció al càrrec polític que aquell ostentava i a qui li unia una relació d'amistat». La policia espanyola va indicar als seus informes que l'escapada d'oci havia estat sufragada per Ortiz. Ricardo Fuster, administrador d'aquesta mercantil, va reconèixer en seu judicial i abans amb un escrit enviat a la Fiscalia Anticorrupció haver rebut els diners per part d'un treballador d'Ortiz en una cafeteria de València. Les magistrades descarten la confessió del suborn perquè no costa un reemborsament dels diners al constructor.
La resolució afronta una contradicció similar en una de les prebendes més mediàtiques que hipotèticament Ortiz va entregar a Castedo: unes vacances junts a Andorra l'any 2008 i 2009, en plena confecció del nou PGOU. A pesar que la representant de l'agència contractada va expressar al judici que havien estat sufragades amb talons d'Ortiz, la sentència determina que «Castedo va pagar en efectiu el viatge corresponent als membres de la seua família, sense que resulte acreditat que els diners procediren d'Ortiz». Les magistrades també rebutgen que Ortiz entregara a Castedo com a prebenda un mini cooper, tal com sostenia la policia espanyola, la qual no va trobar cap abonament que justificara l'adquisició per part de la cuidadora dels fills de Castedo. «No consta que es tractara d'un regal de la seua amiga Castedo sufragat per Ortiz», assenyalen. En contra de la policia espanyola i de la Fiscalia Anticorrupció, les quals sí que consideraven acreditats aquests fets, desestimen l'acusació d'una entrega de 60.000 euros d'Ortiz a Aperi, així com la compra per part del constructor d'una part d'un bungalou destinat a l'exdiputada a les Corts Valencianes i filla de l'exbatlle alacantí, Elisa Díaz.
Si a la interlocutòria de processament apareixia el despatx vinculat al germà de Castedo com a peça de l'engranatge per afavorir el constructor a través del procés d'al·legacions al PGOU, la sentència enarbora un relat diferent dels esdeveniments i del paper jugat pel germaníssim de l'exbatllesa: «Francisco Javier Gutierrez Miguelez i José Luis Castedo Ramos, eren advocats socis del despatx Salvetti Advocats entre els anys 2008 i 2009. Laboratori de Projectes SL [redactor del PGOU], tenia un acord verbal amb Francisco Javier Gutierrez Miguelez, perquè l'assessorara en matèria urbanística en els seus aspectes jurídics. Això es va traduir en el fet que Gutierrez Miguelez va assistir, en dues o tres ocasions, a les reunions dels tècnics de l'Ajuntament juntament amb Laboratori de Projectes, donant la seua opinió sobre determinats assumptes que es van plantejar. També va informar de les al·legacions plantejades pels ciutadans que es van considerar perjudicats pel Pla General, previ haver-li estat donades les instruccions pertinents pels tècnics de l'Ajuntament d'Alacant, perquè totes les al·legacions iguals es resolgueren en el mateix sentit. Pel despatx Salvetti es van presentar, en el període d'al·legacions de la primera exposició pública del PGOU, 13 de les 2.728 al·legacions que es van formular. Durant el segon període d'exposició al públic es van presentar 7 al·legacions de les 1.096 totals, sense que es donara a cap d'elles una resolució particular diferent de la resta d'al·legacions del mateix sentit».
Aquesta contraposició es reprodueix en els plans urbanístics que va promoure Ortiz a tocar del Rico Pérez, l'estadi de l'Hèrcules CF. La resolució judicial estableix que «Ortiz durant la tramitació del PGOU va presentar a l'Ajuntament d'Alacant un Projecte de Reforma Interior Modificatiu (PRIM) de l'Estadi de futbol Rico Pérez, que es va rebutjar pel tècnic municipal, informant que hauria de fer-se tot això en el tràmit del Pla General, introduït en aquest pla. Finalment es va adoptar la decisió de deixar-ho fora de la revisió del planejament general». «Consta acreditat que a la fi de juny de 2008, Enrique Ortiz, a petició de Luis Díaz Alperi, va organitzar un sopar amb diversos amics, entre ells Sonia Castedo i altres regidors de l'Ajuntament d'Alacant, en el seu vaixell, per a celebrar un sobreseïment d'un procediment judicial i per a veure el partit de futbol Espanya- Rússia», incorpora, tanmateix, la resolució judicial, que afegeix com a fet provat el viatge en agost del 2009 de les famílies d'Ortiz i Castedo a Eivissa en el vaixell del constructor i «per invitació d'aquest».
«El tribunal que dicta sentència m'absol i, per tant, no pot parlar-se de tripijoc. La sentència prova que no va haver-hi tripijoc del PGOU, per molt que aquesta expressió es repetisca públicament», ha celebrat un eufòric Ortiz, qui ha estat rebut pel seu cercle familiar amb confeti, càntics de «campions» i «a por ellos», així com una traca en una escena esperpèntica. Amb l'alcalde d'Alacant, el conservador i popular Luis Barcala, rebutjant una impugnació de la resolució i a l'espera de la decisió d'Esquerra Unida del País Valencià de presentar recurs al Tribunal Suprem, l'estampa d'Ortiz és la representació de com la trama confeccionada al voltant de l'urbanisme alacantí ha quedat reduïda a un càstig penal residual. La ciutat, marcada al llarg d'aquestes dècades per l'ombra d'Ortiz als negocis, la política municipal i el futbol, tanca un dels seus episodis més foscos.