Un suborn de 90.000 euros a Rus a canvi de la residència de Xàtiva

La construcció de la residència 'model Cotino' de Xàtiva sempre ha estat sota sospita. Amb moviments accionarials dubtosos al darrere, Cleop va acabar fent-se amb el negoci. Segons la declaració del 'ionqui dels diners' a la Guàrdia Civil -a la qual ha accedit EL TEMPS- va realitzar-se a canvi d'una comissió de 90.000 euros.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La posada en marxa de la residència de tercera edat de Xàtiva (La Costera) sempre ha estat plagada d'ombres. Si a l'adjudicació primera planava la sospita que l'empresa guanyadora estava relacionada amb l'aleshores conseller competent i ara empresonat per corrupció, Rafael Blasco, els moviments que va realitzar Cleop per fer-se amb el negoci formen part de l'anomenat cas Taula. No debades, el sumari de la causa, a la qual ha accedit EL TEMPS, deixa palès com va aconseguir la mercantil de l'empresari detingut Carlos Turró aquesta residència.

Segons la declaració de l'autoproclamat ionqui dels diners, penedit i capitost de la trama, Marcos Benavent, «com a contraprestació d'aquesta adjudicació [en referència al geriàtric de Xàtiva] Carlos Turró va pagar-li a Alfonso Rus 90.000 euros». Aquest suposat suborn és el final d'una operació que Benavent narra d'ençà que la trama volia fer negoci amb el model Cotino, la fórmula ideada per Blasco i millorada per l'ex-conseller, Juan Cotino, on van subvencionar-se fins a un 100% de les places de determinades residències concertades amb la Generalitat Valenciana.

A la seua confessió davant l'institut armat, l'ex-gerent d'Imelsa diu que va ser l'ex-alcalde i ex-president de la Diputació de València, Alfonso Rus, qui va buscar a Turró «per veure si li interessava la construcció i explotació d'una residència d'ancians a la localitat de Xàtiva». «Turró va dir-li que sí, que estava interessat i després d'això, van articular el procediment necessari per materialitzar l'adjudicació del projecte», recull la testifical de Benavent. Les afirmacions revelen l'apetit de Rus i el seu cercle per aconseguir diners de qualsevol adjudicació possible.

Per tal d'evitar suspicàcies, «Rus imposava la condició que el pagament de la comissió fos en diners negres. Si algunes comissions no podien ser abonades en negre pels empresaris, s'utilitzaven altres societats». Tot i detallar algunes parts de l'operació, Benavent no recorda davant els cossos de seguretat si la quantitat va pagar-se directament en negre o va realitzar-se a través d'una tercera persona, que es quedaria una comissió xicoteta per la intermediació. Segons assegura el ionqui dels diners, podia ser Jaime José Úbeda, un dels testaferros de Benavent per a saquejar Imelsa. «Per a materialitzar les entregues dels diners en efectiu era norma general acostar-se al despatx de Carlos Turró per a cobrar», afirma el penedit que ha posat cap per avall el PP valencià.

Una jugada redona, i ben fosca, per a Rus que va intentar repetir en la localitat d'Anna amb altre geriàtric. No debades, la vinculació de l'ex-dirigent del PP amb aquest municipi era total. Miguel Ramírez, alcalde de la població, era el pare del secretari de Benavent i germà d'un empresari, Juan Antonio Ramírez, vinculat a Rus i investigat també al cas Taula. De fet, l'ajudant de Benavent era parella de José Estarlich, altre dels testaferros de la trama.

Amb bastants interrogants del final de la història de la residència de Xàtiva solucionats, les ombres planen sobre el principi d'una jugada carregada de tripijocs i maniobres ben estranyes. La investigació judicial del cas Taula pot ajudar a posar llum a una operació fosca.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.