Carmen Alcalà espremia els últims minuts de passeig. Com feia cada dia de dilluns a divendres, acudia a la residència privatitzada d'Alcoi per caminar amb la seua mare. No debades, era l'única opció perquè la seua progenitora poguera prendre l'aire fresc i evitara la monotonia de les quatre parets del centre per a persones majors gestionat per la firma Domus VI. «Carinyet, ens veiem el dilluns», va pronunciar per acomiadar-se. L'adéu tendre, el qual aspirava a ser temporal, va convertir-se en definitiu. Foren les últimes paraules presencials fins a rebre la tràgica notícia de la seua mort. La pandèmia del coronavirus havia exercit funestament de botxí.
Com la mare de Carmen, la residència ubicada a l'històric Hospital Civil d'Oliver, al septentrional barri de Santa Rosa, va registrar 74 traspassos durant la desoladora primera onada del virus. O dit d'una altra manera: de les 139 persones que habitaven al centre, més de la meitat van perdre la vida. Encara més, van contagiar-se fins al 90% dels residents. «Ha sigut profundament dramàtic. La residència ha presentat unes xifres de contagis i de morts absolutament desproporcionades. A Espanya i, per descomptat, a la Comunitat Valenciana, hi ha poques residències amb aquest percentatge tan terrorífic. Com diuen algunes persones en Alcoi, s'han produït més víctimes que durant la Guerra Civil», expressa encara impactat José Luis Garcia, portaveu de la Plataforma de Residents de Domus VI Alcoi-Cocentaina, qui afegeix: «Els contagis també s'hi van estendre entre els treballadors, ja que van haver-hi fins a 41 positius. Malauradament, aquesta residència s'ha erigit en un dels símbols de la tragèdia experimentada a les residències valencianes».
Aquesta tragèdia, tanmateix, va forjar-se amb anterioritat a la pandèmia de la COVID-19. «Abans de l'arribada del coronavirus, i m'estic remuntant un bon grapat d'anys enrere, la residència comptava amb els mateixos problemes d'atenció i de cures que en l'actualitat. Vaig ser-hi testimoni amb la meua sogra», narra Alcalà. «La situació s'ha deteriorat d'ençà que la gestió va recaure en companyies propietats de fons d'inversió, com ocorre actualment. En aquest cas, nosaltres vam enviar en setembre de 2019 un escrit a l'empresa i a l'Ajuntament d'Alcoi per advertir de la situació de la residència. Ho vam fer després de veure com s'hi van produir tres brots de gastroenteritis entre 2018 i 2019, dels quals no ens van donar cap informació. De fet, no ens comunicaven si els nostres familiars n'estaven afectats», complementa Garcia.
Segons l'escrit remès pels familiars, el qual va avançar El Confidencial i al qual ha accedit aquest setmanari, el principal problema que hi havia «era la manca de personal, que provoca una desatenció directa dels residents per part dels treballadors, ja que no poden abastir les seues necessitats per excés de treball i de temps». «També cal assenyalar que els treballadors compten amb sous baixos, contractes precaris i torns partits en un ofici que requereix esforç físic i molta dedicació. [Aquests fets] ocasionen que quan hi troben altres oportunitats laborals, abandonen per la sobrecàrrega que suporten, la qual cosa suposa una pèrdua d'excel·lents professionals i de persones amb autèntica vocació», incorpora al document. «És indignant i, al seu torn, perjudicial per a les persones residents que els treballadors compten amb sous màxims de 900 euros. Les precàries condicions laborals dels empleats de la residència deriven en una alta rotació de la plantilla. Això resta experiència al personal», agrega Garcia, qui ho compara amb el cost «d'entre 1.600 i 2.000 euros al mes de la residència per usuari».
A la precarietat laboral dels treballadors, se sumen problemes com ara «la nutrició inadequada o no adaptada a les necessitats dels residents, la qual comporta que, en determinats casos, siguen atipats amb laxants». «S'ha de ressaltar, al seu torn, que falten auxiliars als menjadors, en especial, per a les persones que necessiten ajuda, [...] causant en poc temps pèrdua de pes i mobilitat», retrauen. I critiquen «problemes de deshidratació» i «vestuaris inadequats segons l'estació, així com equivocacions de roba d'altres usuaris». L'atenció insuficient del servei de pal·liatius, amb només dos llits i amb professionals que han d'atendre al mateix temps diverses persones ubicades a diferents plantes, i l'estança inactiva dels residents, la qual origina problemes més grans com ara «úlceres o una pèrdua de mobilitat progressiva», són altres de les queixes expressades. De fet, els familiars denunciaven a l'escrit que «l'absència d'acompanyament per als residents que no poden visitar-los de manera regular». «Aquestes persones es deterioren més ràpidament», advertien.
«Hi ha una incorrecta administració de tractaments farmacològics, [així com] una falta d'assistència mèdica durant la major part del dia i absència durant les nits i el cap de setmana», afegeixen. Una manca d'atenció sanitària que, segons explica Alcalà, «va comportar la mort del seu pare». «Era diabètic, i com en aquella setmana d'agost no hi havia metge, només van dur-lo al llit quan van veure que es trobava malament», lamenta amb ràbia. «Existeix, a més, una sobrecàrrega en el servei d'infermeria. Una infermera i una auxiliar han d'atendre a 140 residents», remata el document de queixa dels familiars anterior a la pandèmia del coronavirus.
El Comitè d'Empresa, de fet, va redactar un escrit l'agost de 2019 en el qual exposava «l'absència d'infermers en molts torns». «Gerocultors, ajudants d'infermeria i l'equip de supervisió hem d'assumir les funcions d'infermeria, prendre i valorar glucèmies, donar medicació sense la supervisió última de l'infermer, valorar la derivació del resident a l'hospital, mesurar la saturació, etc. L'escàs personal d'infermeria que tenim a la plantilla es troba pressionat i, per responsabilitat professional, treballa més hores de les que tenen assignades. Tenim por de cometre errors irreparables, ja que assumim tasques que no ens corresponen a la nostra formació», relataven. «Sol·licitem infermers que cobrisquen tots els torns i cada dia, amb les hores que corresponguen», demanaven.
Amb la gerència de la residència argumentant que «compleixen amb les ràtios», els familiars van reunir-se el proppassat febrer amb Enric Juan, director general d'Infraestructures en Serveis Socials. «En aquella trobada, vam traslladar-li les nostres queixes i vam relatar-li la situació de la residència. Ens va prometre que realitzaria una inspecció i que ens tornaríem a reunir d'ací a tres mesos per valorar si s'havien modificat les condicions de la residència», explica Garcia. «Nosaltres hem engegat un expedient sancionador a l'empresa, ja que va incomplir determinats aspectes. Hem estimat una sanció de40.000 euros», assenyala el mateix director general.
«Havíem de donar condols dues o tres vegades al dia»
Poques setmanes després d'aquella reunió, la pandèmia del coronavirus va assetjar les residències de persones majors d'arreu de l'Estat espanyol. Amb l'alarma situada a diversos centres de la Comunitat de Madrid, el geriàtric d'Alcoi va emprendre una reordenació de la distribució dels residents. O, si més no, així ho relata Alcalà: «La residència està configurada amb tres plantes. A la primera, s'hi troben aquelles persones menys dependents, les quals poden menjar i dutxar-se per si mateixes. A la segona planta, s'ubiquen aquelles que necessiten una ajuda completa. I en el tercer pis, se situen aquelles que compten amb una certa autonomia, però pateixen diverses demències. En aquest cas, hi ha dos solàriums conformats per 30 persones i amb un únic cuidador per a cada». «Una setmana abans de la declaració de l'estat d'alarma, van pujar els residents de la segona planta a la tercera. A ma mare, per exemple, la canviaren de menjador. No sabem les raons d'aquella concentració de persones», critica.
L'entrada en vigor de l'estat alarma va augmentar l'ansietat dels familiars. «No sabíem exactament res dels nostres familiars. La centraleta de la residència estava bloquejada», recorda amargament Garcia. «La directora del centre no es preocupava absolutament res. Només sabia de la situació per les treballadores, ja que, de vegades, no acudia a la residència. A més, no ens proporcionava cap mena d'informació sobre els nostres familiars. Vivíem amb una incertesa constant», ratifica Alcalà. «Al remat, només ens assabentàvem pels treballadors que, malgrat haver firmat una clàusula de confidencialitat, ens aportaven alguna informació. D'aquesta manera, sabíem de les persones que morien. Van ser unes setmanes extremadament dures. Tràgiques. No hi havia dia que no donarem cap consol a les altres persones amb familiars a dintre. Hi havia dies que donaves el condol dues o tres vegades al grup de whatsapp dels familiars dels residents. Va ser una situació totalment desagradable. La manca d'informació de la residència, així com de la conselleria, arribava fins al punt que hi havia familiars que dubtaven si realment el seu ésser estimat estava a dintre del taüt o s'havien equivocat», narra amb sospirs Garcia.
La incertesa va transformar-se en indignació quan Manuel Pérez, cap de la Unitat d'Hospitalització Domiciliària de l'Hospital Verge dels Lliris d'Alcoi, va relatar en una entrevista a Ràdio Alcoi les irregularitats que va observar a dintre de la residència durant la seua intervenció com a responsable de la conselleria de Sanitat. «Domus VI va contractar una doctora que era una naturista, la qual volia interrompre els tractaments d'alguns pacients contagiats», va expressar, així com va apuntar que a la residència van donar-se reunions conjuntes de residents en les quals aquesta metgessa impartia teràpies que incomplien el preceptiu aïllament dels residents contagiats.
Aquesta mala praxi observada pels responsables sanitaris de la conselleria va plasmar-se en un informe que va confeccionar-se el 6 d'abril, és a dir, només dues setmanes més tard de l'inici del confinament domiciliari. Segons corrobora el document, elaborat per la Unitat d'Hospitalització Domiciliària de l'Hospital Verge dels Lliris d'Alcoi i al qual ha accedit aquest setmanari, les persones enviades des del departament de Sanitat per medicalitzar el centre de persones majors «van trobar-se amb grans dificultats per realitzar la seua funció assistencial diària» i amb «una descoordinació absoluta del servei mèdic de la residència».
Una descoordinació que, a parer de l'informe, va traduir-se en l'obtenció «d'una ínfima informació i de mala qualitat arran de les ingerències contínues [de la residència] en els tractaments pautats per la Unitat d'Hospitalització Domiciliària». També es reflectia en la remissió del geriàtric de «pacients asimptomàtics amb l'única finalitat de confirmar l'absència de símptomes» i amb «els intents continus per part de la direcció perquè la Unitat d'Hospitalització Domiciliària assumira els seus problemes organitzatius i els greus incompliments dels protocols de l'estat d'alarma». «D'ençà de l'arribada d'una nova facultativa, va ordenar-se l'incompliment sistemàtic de les normes d'aïllament dels pacients amb COVID-19 i van realitzar-se reunions de nombrosos pacients, amb el risc que suposava per als residents. Aquesta facultativa, a més, va prescriure tractaments de paramedicina, inclús en pacients a càrrec de la Unitat d'Hospitalització Domiciliària», agregava.
Els integrants de la Unitat d'Hospitalització Domiciliària van detectar, fins i tot, «múltiples casos de falta d'assistència en residents», així com «dos residents que estaven morts sense que els facultatius de Domus VI en tingueren coneixement». «Més enllà de la penositat d'assistència en aquesta residència, s'han de sumar les pressions d'organització en el funcionament i en el compliment dels protocols, la qual cosa dificulta sobrecàrrega d'una manera insostenible la funció d'assistència de la Unitat d'Hospitalització Domiciliària», denunciava. I rematava: «Aquesta unitat és un servei únicament assistencial i no pot, ni ha d'assumir cap altra funció dintre de Domus VI, encara que és impossible no repetir fins a l'avorriment, amb la pobra resposta de la direcció Domus VI, els continus incompliments dels protocols d'aïllament».
«La gestió de l'empresa ha estat absolutament lamentable i indignant. A la falta d'informació, s'afegeix la nostra incomprensió per no traslladar els malalts a l'hospital d'Alcoi, quan no existia cap saturació de les Unitats de Cures Intensives del departament», es plany Garcia. «Si hagueren traslladat a molts dels residents que estaven malalts, hagueren sobreviscut», sosté Alcalà. «Totes aquestes irregularitats ha provocat que hàgem passat de ser una plataforma de familiars a una associació, ja que el nostre objectiu és presentar les accions legals oportunes per esclarir els fets i les responsabilitats en aquesta tragèdia. En poques setmanes, haurem perfilat l'escrit i l'estratègia que evidència els autors d'una mala praxi que ha comportat la mort de 74 persones i el patiment durant mesos dels familiars. Val a dir, no debades, que la situació a la residència, en termes generals, no ha canviat, malgrat la dramàtica xifra de morts», alerta Garcia.
Tretes fiscals
La inefable catàstrofe ha empentat la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, encapçalada per la vicepresidenta Mónica Oltra (Compromís), a revertir la concessió en mans de Domus VI. Una postura que comparteix l'alcalde d'Alcoi, el socialista Toni Francès, qui va celebrar, «tot i les dificultats», l'inici d'aquest procés per part de la Generalitat Valenciana. L'adjudicació, no debades, va erigir-se com a un exemple paradigmàtic del model de residències de la tercera edat implantat pel PP i declarat il·legal pels tribunals l'any 2016.
Atorgada l'any 2002 per Rafael Blasco, aleshores conseller de Benestar Social i actualment en règim de semillibertat després de passar sis anys entre reixes per la condemna al cas Cooperació, la concessió ha canviat reiteradament de mans. Si de manera inicial va concedir-se a Sacova, una Unió Temporal d'Empreses integrada per la polèmica constructora OHL i l'Associació de Serveis Aser, l'any 2015 fou adquirida per Quavite Serveis Assistencials. En 2017, va comprar-la Casa Vita SAS, una de les firmes del conglomerat mercantil que opera sota la marca Domus VI. La concessió va firmar-se per 45 anys i sense cànon. A canvi, la beneficiària havia de rehabilitar el vell Hospital Civil d'Oliver, un immoble de titularitat pública.
Després de dues reunions entre la conselleria i la multinacional d'arrel francesa, la reversió es troba en fase d'estudi. «Actualment, hem iniciat un expedient per analitzar la reversió de la concessió, és a dir, hem de rebre els diferents estudis de diversos àmbits per valorar totes les circumstàncies de l'operació. El nostre propòsit, amb tot, és la tornada de la gestió a mans de la Generalitat Valenciana. No debades, estem parlant, en primer lloc, d'una concessió que va entregar-se sense més contraprestació que unes obres de reforma i que es presta en unes instal·lacions de propietat pública. I, en segon lloc, d'un centre de persones majors que ha tingut unes xifres d'incidència de contagis i de morts molt per damunt de la mitjana valenciana», indica Enric Juan, director general d'Infraestructures de Serveis Socials.
La intenció de la Generalitat Valenciana ha xocat amb la patronal de les residències, la qual va criticar l'anunci de la reversió, i amb els interessos d'una empresa que s'ha vist esquitxada per les nombroses morts que s'han produït a les seues residències. La multinacional d'ascendència gal·la, no debades, obté el 65% dels seus ingressos a l'Estat espanyol gràcies als contractes que manté amb 82 administracions públiques, entre les quals s'inclouen totes les autonomies. Amb 15 centres al País Valencià i 12 a Catalunya, la transnacional compta amb geriàtrics en països com ara la Xina, França, Portugal, Colòmbia, Uruguai o Xile. És propietat del fons britànic Intermediate Capital Group, qui ostenta la condició d'accionista principal, i de Sagesse Retraite Santé, un vehicle d'inversió del multimilionari francès Yves Journel, qui ocupa un espai reservat en la llista de les 100 grans fortunes de França. Tal com va desvelar Infolibre, un fons de l'executiu d'Emirats Àrabs Units, un banc públic francès i diversos directius de la companyia són accionistes minoritaris d'Intermediate Capital Group.
Amb l'executiva Josefina Fernández com a cara visible del negoci espanyol i amb seu a la ciutat gallega de Vigo, la companyia ha teixit una teranyina societària amb la qual desvia part dels seus beneficis a l'Estat espanyol cap a la societat dominant del grup empresarial, ubicada al paradís fiscal de Jersey, segons una investigació del periòdic digital Infolibre. Arran d'aquesta recerca periodística, la Federación Galega de Usuarios de Famílias da Dependencia e Residencias va presentar una querella davant l'Agència Tributària. «Aquests fets relacionats amb la mercantil DomusVi podrien ser constitutius de pràctiques d'elusió fiscal, consistents a traslladar part dels seus beneficis a una xarxa societària amb seu a l'illa de Jersey, els quals se centren en pràctiques d'endeutament per préstecs entre la matriu del grup a Espanya, Geriavi, i el seu accionista únic, la societat francesa Homevi, a un tipus d'interès del 7,7%, el setembre de 2015, que suposa pràcticament el doble del preu de mercat en aquell moment», recull l'escrit, al qual ha accedit aquest setmanari.
«Entre qualsevol de les 138 residències que Domus Vi té a Espanya i aquesta societat de Jersey s'interposa una xarxa societària de més de 20 companyies. La majoria d'elles no tenen empleats i van ser creades per motius exclusivament financers amb un objectiu bàsic: no pagar impostos a Espanya i França, i traslladar els guanys a Jersey, on la taxa de l'impost de societats és del 0%», desgrana el document enviat al fisc espanyol, on s'apunta que gràcies a les tècniques fiscals emprades per la multinacional francesa «va estalviar-se 22 milions d'euros en impostos l'any 2019». «Una qüestió diferent són les pràctiques d'elusió fiscal que executa la multinacional», s'afegeix com a encapçalament d'una detallada explicació dels mecanismes d'endeutament que ho possibiliten. «El resultat pràctic de tot plegat és que no paga cap mena d'impost de societats pel seu negoci de residències a Espanya i França, malgrat que en 2018 va admetre una facturació total de 1.370 milions d'euros», conclou.
Aquesta federació d'usuaris de residències interposarà una altra denúncia a la Fiscalia del Tribunal Superior de Xusticia de Galícia «contra Domus VI, i els seus principals accionistes, pels suposats delictes derivats de la xarxa societària controlada des de paradisos fiscals, la qual és incompatible amb la vigent legislació internacional i espanyola», segons indica el portaveu, Paulino Campos, a aquest setmanari. «Es tracta d'una firma amb nombrosos escàndols de gestió a Galícia, com s'ha evidenciat aquest dimarts amb la intervenció de la residència d'Outeiro de Rei. També està connectada, a través d'un dels fons que controlen la firma, amb l'adjudicatària que s'ha beneficiat de la privatització del rastreig dels contactes de coronavirus de la Xunta de Galícia», subratlla.
«La residència de Domus VI a Alcoi és només un exemple de com les persones residents són tractades com a números», s'indigna Carmen Alcalà, dies abans que una extreballadora desvelara a través d'un vídeo les pràctiques vergonyoses al centre de majors de Domus VI a Llíria (Camp de Túria). «El contrast entre el nombre més gran de cuidadors que hi ha a les residències de gestió pública en detriment de les privades mostra la ineficiència de l'actual model», anota, amb un cert desencant respecte de les promeses polítiques. «Cal impulsar un model amb espais més xicotets, on les residències siguen com llars i no espais grans en els quals les persones majors es desorienten», sol·licita, coincident amb el model que intenta posar en marxa la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives. «S'ha de dignificar les condicions de les persones majors als centres. No poden passar d'aquesta manera els seus darrers dies de vida», comparteix Garcia. I demana: «Hem de reflexionar-hi, ja que a tots ens agradaria quan siguem vells, tenir un final d'existència digne». És el gran repte d'un model que, en l'actualitat, està excessivament orientat al lucre empresarial. La residència de Domus VI d'Alcoi n'és el màxim exponent.