La deshidratació, la nutrició insuficient, la vestimenta inadequada i la manca d'activitat física dels usuaris s'havien convertit en les queixes habituals dels familiars de la residència Domus VI d'Alcoi. Propietat d'una multinacional francesa al·lèrgica als impostos i devota dels territoris d'ultramar de tributacions baixes, la llar de jubilats havia estat assenyalada pels usuaris abans de la pandèmia del coronavirus per aquest tractament irregular als ancians, així com per les conseqüències de la precarietat laboral que arrossegaven els treballadors. «L'escàs personal d'infermeria que tenim a la plantilla es troba pressionat i, per responsabilitat professional, treballa més hores de les que tenen assignades. Tenim por de cometre errors irreparables, ja que assumim tasques que no ens corresponen a la nostra formació», van criticar els empleats en una carta enviada a la firma.
Els familiars que havien contractat els serveis privats de la residència havien denunciat, a causa de l'existència d'una reduïda plantilla de treballadors en relació amb les tasques desenvolupades i el nombre de residents, «una incorrecta administració de tractaments farmacològics, així com una falta d'assistència mèdica durant la major part del dia i absència durant les nits i el cap de setmana». Una atenció marcada per les ombres que va agreujar-se amb l'adveniment de la pandèmia del coronavirus. Un informe elaborat per la Unitat d'Hospitalització Domiciliària de l'Hospital Verge dels Lliris d'Alcoi va detectar «múltiples casos de falta d'assistència en residents», així com una mala praxi que abastava l'existència de «dos residents que estaven morts sense que els facultatius de Domus VI en tingueren coneixement». La residència Domus VI d'Alcoi va convertir-se, de fet, en l'epicentre de la tragèdia residencial valenciana per concentrar 74 morts per la COVID-19, els quals representaven la meitat de les persones que passaven els seus últims anys de vida en aquesta mena d'hotels de poc més d'una estrella.
El terrible escenari experimentat pels usuaris i els familiars de la residència de la multinacional francesa a la ciutat industrial valenciana va repetir-se arreu de l'Estat espanyol. La primera onada del coronavirus va ser devastadora per a les llars perennes de persones grans. Segons les dades oficials del Ministeri de Sanitat, el 38% de les morts per la COVID-19 van registrar-se a residències. Un drama que les famílies dels residents pretenen canviar a través de l'impuls de la Plataforma Estatal d'Organitzacions de Familiars i Usuàries de Residències, la qual s'ha presentat oficialment aquest dimecres amb aquesta reflexió fundacional: «La tragèdia humana de les residències durant la pandèmia és una qüestió que situa a la Unió Europea en una cruïlla. La UE ha d'exigir que els Estats garantisquen els drets de les persones majors residents i dependents. En aquest sentit, no podem oblidar les manifestacions de la comissària de Drets Humans del Consell d'Europa, Dunja Mijatovic, la qual va criticar durant l'inici de la pandèmia que les residències privades europees havien vulnerat els drets humans». El nombre de morts per COVID-19 a les residències és de 30.000 persones, així com s'estima que altres 10.000 majors han mort amb símptomes compatibles.
«La crisi en l'ambient residencial ha deixat al descobert un escenari dramàtic, amb trets comuns en totes les residències i que són fàcilment identificables: canvis en els perfils dels i les residents en els últims anys, persones amb pluripatologies i major fragilitat, canvis que el sistema no ha atès convenientment i fins i tot ha ignorat; febleses preexistents del model de residències; errors en la resposta a la pandèmia, com la manca d'equips de protecció individual i de tests per a diagnosticar amb la necessària rapidesa i parar la cadena de contagis, la no derivació de malalts a centres hospitalaris i els retards en el suport als professionals del centre residencial o el reemplaçament del personal malalt; i la falta d'un consens sobre l'abordatge de la crisi en residències», contextualitzen al seu manifest fundacional, on critiquen que «la introducció de l'empresa privada al sector» per fer negoci dels més vulnerables ha comportat «unes ràtios de personals establides per a garantir el benefici econòmic de les empreses i l'estalvi de les administracions, però no per a assegurar l'atenció necessària de les persones majors que, per una o una altra causa, es veuen obligats a acudir als serveis d'una residència» i «una absència total de control en la gestió de les residències, impedint qualsevol via de participació dels familiars i, en moltes ocasions, la mateixa participació dels residents». «S'ha establert uns serveis d'inspecció totalment insuficients per a efectuar un control real dels serveis prestats», ha retret en la presentació una de les portaveus.
La mercantilització de les residències, tal com va produir-se al País Valencià amb el model Cotino del qual va beneficiar-se la seua família mentre exercia de conseller de la matèria, ha provocat, segons asseguren al seu manifest fundacional, «una oferta de places inferior a la demanda existent». «No pot sorprendre, per tant, que del total de places residencials oferides al nostre a Espanya, això és, 384.251, el 73,2% estiguen en mans privades, enfront del 26,8% en mans públiques. En algunes autonomies, la xifra supera amb escreix el 80%», han radiografiat, per denunciar: «Les residències s'han convertit en prototips del mercantilisme més extrem i inhumà i en llocs en els quals s'ha sistematitzat la vulneració dels drets humans de les persones dependents, així com la vulneració dels drets laborals de les treballadores. L'àmbit residencial es caracteritza per ser un sector en el qual s'han normalitzat pràctiques indignes en les quals han participat per omissió, inacció o per connivència moltes administracions i serveis d'inspecció, fent la sensació que les empreses operadores, siguen multinacionals en mans de fons d'inversió, empreses de l'IBEX-35 o gestores filocatòliques d'iniciativa social, han pogut actuar amb total impunitat, especialment durant l'última dècada». «S'ha adobat el terreny pel qual ha campat aquest virus letal», agreguen.
«L'àmbit de les residències és sinònim d'un negoci escandalós i indecent, en el qual es trafica amb éssers humans vulnerables i indefensos als quals en l'última etapa de la seua vida se'ls ha despullat del dret a la dignitat, un dret humà fonamental», insisteixen, per reclamar en una mena de decàleg «l'existència de personal suficient per a l'atenció necessària dels residents, el qual marca la frontera entre viure els anys en una residència amb qualitat i dignitat, o convertir-los en un infern». «No s'està garantint que hi haja 0,47 treballadors, ni 0,28 gericultors per cada resident durant les 24 hores del dia, ni els 365 dies de l'any. Les ràtios actuals estan establides comptant a tots els treballadors com si estigueren en la residència, igual que els residents, les 24 hores del dia i els 365 dies de l'any. Són enganyosos», han advertit. I han demanat: «Cal modificar la ràtio de personal gericultor, perquè s'establisca una ràtio mínima d'un lloc de gericultora per a cada quatre persones en el torn de matí i de vesprada, i una gericultora per a cada deu residents en el torn de nit; i s'ha de disposar de servei mèdic i d'infermeria 24 hores al dia. Actualment, un alt percentatge de ciutadans que viuen en residències geriàtriques són pacients amb una alta comorbiditat, que pateixen diverses patologies cròniques que els fan altament vulnerables».
Des de la nounada plataforma, de fet, exigeixen que «l'atenció mèdica i el control de la salut dels residents han de fer-se des de la sanitat pública, sent els referents els Centres d'Atenció Primària, encara que les residències disposen del seu propi servei mèdic, que en tot cas serà complementari i estarà coordinat amb els serveis públics de salut». També sol·liciten que s'hi dispose d'un equipament mínim indispensable, el reforç de l'atenció psicològica als residents, reduir l'actual polimedicació, reprendre les activitats d'estimulació cognitiva, i abordar les causes que provoquen reiterades infeccions dels usuaris a les residències. «L'incompliment de les normes d'higiene en les cures, sovint per escassetat de personal, és una causa important de transmissió d'infeccions dèrmiques i urinàries. Un estudi confeccionat en residències als Estats Units mostrava que llavar-se les mans abans d'atendre un resident es realitzava en un 27%, després d'atendre-li en un 63%, i el canvi de guants entre l'atenció a 2 residents en el 16% dels casos», apunten, així com subratllen la necessitat d'avaluar els estretalls generats pel confinament a les residències i la urgència de dotar «independència del poder polític i dels interessos empresarials a les inspeccions». «Massa sovint transmeten el mateix informe que elabora l'empresa», han denunciant des de la plataforma.
«Les administracions públiques han d'efectuar els controls periòdics continus per a garantir uns nivells adequats de neteja, temperatura ambient, material, lavabo i cura dels residents, qualitat dels menús oferits, atenció mèdica i substitució del personal en cas de vacances, absències, etc.», remarquen, i proposen que aquestes auditories continguen dades com ara «la prevalença d'úlceres per pressió, és a dir, el percentatge de majors amb úlceres per pressió en el moment de la inspecció, el nombre de caigudes a l'any per resident, el percentatge de residents amb desnutrició lleugera, moderada i severa, i el percentatge de residents amb lligams físics o químiques». «S'ha d'esmentar com a problemàtica l'alimentació, a causa del model extremadament economicista i usurer que han implantat les companyies operadores de les residències, amb la connivència o inacció de les administracions públiques, que ha determinat que moltes d'aquestes empreses hagen buscat assegurar-se el manteniment o creixement dels seus beneficis a força de restringir sobretot un control públic que garantisca l'adquisició d'aliments frescos de proximitat i l'elaboració de menús i dietes saludables, supervisades per nutricionistes i endocrins», incorporen.
Aquestes problemàtiques, que s'han traduït en una assistència deficient als usuaris, s'ha donat per la implementació d'un model qualificat per la plataforma «d'hoteler». «Enfront del model hoteler imperant, en defensem un vinculat als drets inherents a tot ciutadà, que tinga en compte les seues necessitats particulars i col·lectives, i que garantisca i respecte dels seus desitjos en l'atenció i la vida quotidiana. En definitiva, una llar en el qual viure plenament l'última etapa de la seua vida, d'una forma digna, plena i integrada», reivindiquen, per plantejar: «Considerem que les residències no han de superar les 60 places, amb habitacions individuals per a procurar el respecte a la intimitat i la millora de les seues condicions de vida, oferint-los un espai vital propi; alhora que facilite un adequat aïllament, de manera que es puga minimitzar el risc de contagis entre els residents». «És inacceptable desarrelar a les persones majors de l'entorn social i familiar, concedint-los places a 200 kilòmetres de distància», retrauen. I sol·liciten: «Cal revertir la privatització de les residències. L'administració ha d'assumir la gestió directa una vegada finalitzen les corresponents concessions».
Amb l'exigència de compliment de la llei de dependència i del finançament que recull la normativa com una altra pota fonamental del seu decàleg, demanen representació i participació en els diferents òrgans de presa de decisió envers el sector, garantir les visites i les sortides dels residents, i que el poder judicial es forme per defensar els drets de les persones grans. «Es requereix en els parlaments un relat exhaustiu de què ha succeït en les residències durant la pandèmia, així com exigir en l'agenda de tots els governs un canvi de rumb en la política de serveis socials que evite l'actual maltractament institucional als drets de les persones majors». O dit d'una altra manera respecte de tot plegat: exigeixen capgirar un model residencial amb trets absolutament inhumans.