La 'trama' de les residències, la família Cerón i la confessió de Cotino

L'oposició al PP havia denunciat el suposat tracte de favor a les empreses de la família Cotino en el negoci de les residències. Però van estar les converses destapades arran del 'cas Rabasa' entre els empresaris que han reconegut finançar il·legalment els populars, Vicente Cotino i Enrique Ortiz, el fet per evidenciar-ho. Juan Carlos Cerón, en aquell moment, instruïa la causa. I durant dues vegades va arxivar-la, malgrat enviar al banc dels acusats a Ortiz i a l'ex-alcaldessa d'Alacant Sonia Castedo. Mentrestant, la seua germana, Lucía Cerón, va ocupar durant la investigació del jutge alts càrrecs en els departaments de Justícia i Benestar Social a l'administració de Francisco Camps i d'Alberto Fabra.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A les Corts Valencianes la sensació és agredolça. O, si més no, al si dels grups parlamentaris del PSPV-PSOE, Compromís, Podem i Ciutadans. Episodis com ara Fira València, tot i les sospites acumulades, han quedat arxivades. Sense investigar. Només l'acció de la cambra valenciana ha rescatat aquelles suposades irregularitats per cercar, a tall de consol, els responsables polítics. I el suposat tracte de favor dels executius del PP al Grup Savia -antigament controlat per la família Cotino i l'empresari Enrique Ortiz- en el negoci de les residències de la tercera edat és l'exemple paradigmàtic.

La presumpta trama està plena de lligams solts. I a les rutinàries compareixences d'empresaris, tècnics i polítics amb vinculació en aquelles contractacions d'aquest dilluns ha tornat a sortir-ne una altra. «En primer lloc, m'agradaria felicitar-la pel seu recent nomenament com a Directora de l'Institut de la Dona. Casualitats de la vida, sembla que la seua presa de possessió, el 27 de gener, va coincidir en data amb la del seu germà a l'Audiència Provincial, per la qual cosa, la felicitat serà doble», ha expressat la diputada de Compromís, Mònica Àlvaro.

Les paraules d'Àlvaro les rebia l'únic membre del PP valencià al Govern espanyol de Mariano Rajoy: Lucía Cerón. L'afirmació, però, no es quedava en una simple enhorabona. Posava de manifest el darrer fil per nugar una trama massa descosida per a qualsevol que tinga la gosadia d'intentar entrellaçar-la. Per les mans del jutge Cerón, de fet, van passar les principals proves que van evidenciar les suposades manipulacions de les adjudicacions de les residències de la tercera edat. No debades, quan només l'oposició havia denunciat el presumpte tracte de favor a Savia, van sortir a escena unes conversacions telefòniques que retrataven el funcionament de la trama. Era la prova documental clau, amb la qual l'esquerra podia censurar el conegut com a model Cotino amb major eficàcia.

Cerón va topar-se amb aquestes gravacions policials en 2012. El jutge havia arxivat el cas Rabassa l'any 2008, però Esquerra Unida, davant les conversacions interceptades pels agents, va demanar la reobertura de la causa. El magistrat, però, va negar-se. Va manifestar que «no era competent» i va recordar que «aquests fets havien passat per diferents òrgans judicials i que cap va atribuir-li cap indici de delicte». La formació esquerrana va intentar-ho, de nou, l'any 2013. I Cerón, altra vegada, va rebutjar-ho. Va argumentar que «s'havia d'investigar en el jutjat del PGOU».

Tanmateix, l'Audiència d'Alacant no va opinar el mateix i mesos després observava indicis de delicte en les actuacions urbanístiques d'Ortiz. Cerón, tot i refusar imputar a l'ex-alcaldessa d'Alacant per aquest assumpte, va enviar-la finalment al banc dels acusats. El seu substitut, però, va arxivar el cas dues vegades més. La primera sense esperar el final de la investigació. Les converses que posaven de manifest un tracte aparentment irregular en el negoci de les residències van quedar-se oblidades.

Mentrestant, la seua germana feia carrera a l'administració de Francisco Camps. En setembre de l'any 2009 va canviar el jutjat de família d'Elx per a ocupar la direcció territorial per Alacant de Justícia i Administracions Públiques. Una conselleria, siga dit de pas, que estava dirigida per Paula Sánchez de León, esquitxada per Gürtel, i que va compartir despatx d'advocats amb l'actual diputada del PPCV, María José Ferrer San Segundo.

Cerón arriba a la direcció general només uns mesos després que tenen lloc les citades converses interceptades per la policia espanyola. I tot, quan el seu germà va negar-se a investigar una causa que afectava els populars. En 2011, Cerón repeteix al Govern valencià, aquesta vegada sota les ordres de Jorge Cabré. Amb tot, no només assumeix les responsabilitats de Justícia. També suma Benestar Social, quan encara el model Cotino funcionava a ple rendiment. Tot i que amb menys benzina que durant el mandat (2007-2009) de Juan Cotino.

«Quan en 2011 assumeix les tasques de Benestar Social dins de la Direcció Territorial, com es posa al dia en la gestió de les places de residència? Se li lliuren informes? Instruccions?», ha preguntat Àlvaro sense obtenir una resposta satisfactòria. Cerón va ascendir a secretària autonòmica de Família i Solidaritat l'any 2012, quan Cabré va ser cessat. Dos anys més tard fou nomenada secretària autonòmica de Serveis Socials. Va passar a gestionar tot el pastís d'un model Cotino que la consellera Asunción Sánchez Zaplana va prometre en desmantellar, i que només amb el Govern del Botànic se li ha posat fre.

Uns lligams familiars i unes gravacions oblidades que contrasten amb la confessió per evitar més anys entre reixes per part del nebot de l'ex-president de les Corts. Si bé Ortiz ja havia confessat que va finançar de forma il·legal el PPCV, fa una setmana Vicente Cotino reconeixia el mateix. Tot i negar-ho quan va passar, precisament, per la comissió d'investigació de les adjudicacions al grup Savia.

Llum a la jugada fosca de Rus

El suculent negoci que va obtenir l'ex-alcalde de Xàtiva (La Costera) i ex-president de la Diputació de València, Alfonso Rus, i la constructora Cleop, investigada al cas Taula, és un altre dels fils sense nugar de la trama. Com va publicar aquest setmanari, Rus va rebre un suborn de 90.000 euros a canvi de facilitar la construcció d'una residència que d'ençà que va adjudicar-se quan era conseller Rafael Blasco va patir un bon grapat de moviments accionarials sospitosos. Un canvi de mans de la licitació que, com va contar EL TEMPS, va beneficiar a una empresa suposadament vinculada al mateix Blasco i a un constructor andalús amb problemes amb la justícia, Luis Portillo.

Amb parts de l'operació encara per resoldre, la comissió d'investigació ha modificat el pla de treball. L'òrgan parlamentari ha citat el mateix Rus; el ionqui dels diners i confessor de la trama Taula, Marcos Benavent; i Vicente Parra, ex-regidor de l'Ajuntament de Xàtiva imputat per una suposada comissió en la construcció del marcoabocador de Llanera de Ranes -una operació amb nexes amb la família Cotino, la constructora Llanera i l'empresari hongarès Janos Kovack-. També a Joaquín Vera, administrador de Siete Treinta SL, l'empresa que va comprar el contracte per a construir i gestionar la residència a la societat teòricament lligada al cercle de Blasco. Portillo, el propietari de Cleop, Carles Turró, i dos ex-caps de gabinet de Cotino -Ignacio Calabuig i Pedro José Martínez- seran interrogats a la comissió. Tot per lligar una trama amb més fils solts cada dia.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.