Les cues al cèntric carrer Sant Vicent de València, localització en el qual es troba l'històric Teatre Olympia, eren extenuants. La convocatòria a l'espai cultural d'un acte polític conjunt entre la vicepresidenta valenciana i referent de Compromís Mónica Oltra; la vicepresidenta segona espanyola i ministra de Treball, Yolanda Díaz; l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; la portaveu de Més Madrid a la cambra madrilenya, Mónica Garcia; i la portaveu del ceutí Moviment per la Dignitat i la Ciutadania, Fàtima Hossain, havia aixecat polseguera i profunda expectació. A pesar que l'organització l'havia circumscrit com a una trobada entre diferents líders polítiques femenines, la jornada s'havia interpretat com al tret de sortida de la plataforma transversal que dissenya Díaz de cara als comicis electorals de l'any 2023. Un artefacte configurat per recuperar el pols perdut a les urnes d'Unides Podem mitjançant una confluència de les diverses esquerres confederals.
Arran de la condició d'organitzador de l'esdeveniment d'Iniciativa del Poble Valencià, formació integrada a Compromís i a la qual està afiliada Oltra, el moviment havia provocat inquietud, malestar i certes fissures a la coalició valencianista. L'escenificació d'una aliança amb l'espai d'Unides Podem xocava amb l'estratègia de Més-Compromís, l'altre gran soci de la cooperativa política, de bastir un instrument electoral entre diverses esquerres autonòmiques, com ara Compromís, Més Madrid o la Chunta Aragonesista, les quals confluïren sense perdre l'obediència als seus territoris i en una posició d'horitzontalitat. A l'antic Bloc, encara resten per cicatritzar les ferides acumulades durant els matrimonis electorals amb Unides Podem.
El rebuig, d'entrada, de l'actual direcció de Més-Compromís a caminar del bracet de l'artefacte impulsat per Díaz s'ha evidenciat en les notables absències d'importants alts càrrecs al Teatre Olympia. Ni el conseller d'Educació, Cultura i Esports, Vicent Marzà; ni el president de les Corts Valencianes, Enric Morera; ni el síndic a les Corts Valencianes, Fran Ferri; ni el diputat al Congrés per Compromís, Joan Baldoví, ni la coordinadora nacional, Àgueda Micó, han estat presents. Cap d'aquests referents valencianistes, llevat de Morera, han mostrat a les xarxes socials la simpatia per aquest esdeveniment, mentre que Íñigo Errejón, líder de Més País, sí que s'ha pronunciat orgullós de la participació de Garcia a la xarxa de l'ocell blau. Més-Compromís, no debades, havia enviat una representació de segona fila amb Marian Campello, cap d'Acció Política de la formació nacionalista; la parlamentària valenciana Papi Robles; o la secretària d'Organització, Amparo Piquer. Amb carnet de l'antic Bloc i per iniciativa pròpia, han acudit el conseller d'Economia, Rafael Climent, el secretari autonòmic d'Hisenda, Francesc Gamero, o el regidor a l'Ajuntament de València, Pere Fuset.
La resta de sensibilitats de Compromís, però, sí que han mostrat el suport incondicional a l'acte amb la seua presència. L'alcalde de València, Joan Ribó; el vicealcalde de la ciutat, Sergi Campillo; el regidor de Mobilitat Sostenible, Giuseppe Grezzi; o la consellera d'Agricultura i Transició Ecològica, Mireia Mollà, han sigut de la partida. Han estat acompanyats d'alts càrrecs polítics de la federació valenciana de Podem, com ara per la síndica a les Corts Valencianes, Pilar Lima, o el vicepresident segon Hèctor Illueca, així com per la consellera de Transparència i Qualitat Democràtica d'Esquerra Unida, Rosa Pérez; el diputat al Congrés d'En Comú Podem, Gerardo Pisarello, la portaveu d'En Comú Podem al Parlament de Catalunya, la valenciana Jessica Albiach; o l'exbatlle de Saragossa, Pedro Santisteve.
La convocatòria, a la qual Iniciativa del Poble Valencià va intentar sumar sense èxit a la líder del BNG, Ana Pontón, s'ha transformat en una mena de tret de sortida de la campanya de Díaz per bastir una aliança transversal de les diferents esquerres confederals de l'Estat espanyol. «Açò és el començament d'una cosa meravellosa», ha indicat Díaz sense concretar res més, mentre periòdicament era aclamada amb els crits de «presidenta, presidenta». «Des de la quotidianitat, somiem en gran perquè la gent del nostre país sàpiga que, des de maneres de pensar diferents, podem canviar la vida de la gent. Volem caminar en la mateixa direcció i caminar juntes», ha expressat la ministra de Treball. Les lletres del títol de l'acte, Altres polítiques, en el verd de Més Madrid, el morat d'Unides Podem i el taronja de Compromís semblaven una metàfora d'unió. L'acte va realitzar-se, llevat de moments puntuals, en castellà.
«El meu país vol caminar i garantir la igualtat, la gent està esperant coses diferents», ha agregat en un acte marcat en els prolegòmens per les diverses protestes a l'exterior i ambientat per una banda sonora plurinacional de la qual han format part la catalana Rosalia, els valencians La Fúmiga, els balears Antònia Font, els gallecs Ezetaerre o el català Joan Dausà. Amb la cançó «Ho tenim tot» de l'artista de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat», han entrat les cinc referents polítics, acaparant els aplaudiments i els vítols Díaz, com si es tractara del seu bateig polític al País Valencià.
«No estan totes les que són, però crec que representem a moltes que no estan», ha engegat Oltra com a resposta als dubtes sembrats per les absències de la líder de Podem, Ione Belarra, o de la ministra d'Igualtat, la morada Irene Montero, les quals no han fet cap piulada de suport a la xarxa social de l'ocell blau. «Tampoc ens apetia que vinguera Ayuso», ha bromejat la política valenciana, la qual ha confessat «estar nerviosa». «En els discursos públics i en les tertúlies, es parlen de coses que no importen a la gent. Què li importa a la gent les baralles entre Ayuso i [José Luis Martínez] Almedia [alcalde de Madrid pel PP]. A la gent, li importa si el seu fill pot accedir a un bon col·legi o si s'atén la situació de dependència d'una persona», ha proclamat com a reivindicació dels debats sobre polítiques públiques, sobre «els problemes quotidians».
Aquest sentiment d'un debat públic excessivament centrat en les darreres polèmiques també ha marcat les intervencions de les altres líders. «Estem fartes de la crispació i, per això, era tan necessaris actes com aquests en els quals podem dialogar», ha assenyalat Colau, qui ha expressat com a benvinguda: «Els catalans ens sentim a València com a casa, perquè Barcelona i València són dues ciutats germanes». «S'ha de treure la política de l'electoralisme, de la batalla per les sigles. El repte no són les pròximes eleccions, sinó el futur de les noves generacions», ha ressaltat. «S'ha de normalitzar el diàleg, i trencar amb la normalització de l'insult», ha incorporat Garcia, qui ha sostingut: «Aquest tsunami feminista marcarà l'actual cicle polític. No demanarem permís, ni tampoc perdó».
«A la gent corrent, li preocupa la vida, la qual és política. A la gent li preocupa l'existència de barris amb xiquets que no poden fer tres menjades al dia, la possibilitat de pagar el lloguer, la capacitat per afrontar la pròxima factura de la llum, l'atur o la precarietat dels treballs», ha seguit Díaz en un acte conduït per la presentadora valenciana Carolina Ferre, la qual dirigia el debat saltant d'un tema a un altre. «Mira, us donaré una dada: la meitat dels assalariats pateixen precarietat», ha pronunciat la vicepresidenta segona espanyola a manera d'imitació de les seues singulars intervencions al Congrés, que han adquirit fama per desmuntar les crítiques del popular Teodoro García Egea, la qual cosa ha fet gaudir a un públic entregat. «Tota política ha de ser climàtica», ha reivindicat entre cites a l'economista Mariana Mazzucato, un retrat dels dèficits de la sanitat espanyola i una reivindicació de l'ensenyament en les diferents llengües cooficials de l'Estat espanyol diferents del castellà.
Amb una perspectiva d'exaltar «la bona política» i el «respecte» dintre de les institucions, Hossain ha defensat una Ceuta que «va més enllà dels enfrontaments, que és intercultural, plural i diversa». «Atès l'auge de l'extrema dreta i l'entrada a les institucions de Ceuta, vam sospesar dues opcions per combatre-la: silenci o desmuntar els seus arguments amb respecte. Com a demòcrates, intentem desarticular les seues mentides des d'un raonament assossegat i respectuós», ha expressat. «D'ençà que vaig deixar Twitter, soc més feliç. En aquesta xarxa, es promou la no-reflexió, el nyas coca, i es deforma la realitat», ha completat Colau, qui ha reivindicat «el municipalisme» i s'ha mostrat «decebuda» amb el resultat de la conferència climàtica de Glasgow.
«La política és bonica, és simpàtica, és salut», ha preconitzat Garcia. «La política és sexy. Si no fas política, te la fan», ha refermat Colau parafrasejant l'assagista Joan Fuster. «La política és meravellosa, i s'exerceix des de molts àmbits. L'exerceix una mare a l'AMPA de les seues filles, als comitès d'empresa, o quan has de prendre decisions des d'una institució», ha consolidat Díaz, qui ha assegurat: «En la política, cal ser normal. La gent vol persones normals en política, que no els enganyem. I la percepció que hi ha en el carrer és que som creïbles». «Juntes podem canviar les coses», ha etzibat, per contar una experiència de política respectuosa: «Amb Carles Campuzano [exdiputat de CIU], tinc moltes diferències. Però a tots dos ens apassiona la seguretat social. És magnífic discutir amb Campuzano des d'una posició diferent». «La confrontació, l'enfrontament, no és política», ha insistit en aquest clam a favor de la política, mentre criticava aquells que havien pronosticat any rere any la fallida de les pensions públiques. «S'ha de canviar l'exclusió social en la qual estan els pensionistes que cobren 700, 800 o 900 euros», ha subratllat.
Amb uns discursos atapeïts de feminisme i de mirada preocupada per les conseqüències dramàtiques de la pandèmia, Oltra s'ha posicionat a favor de «recuperar el pol de l'alegria». «Ho necessitem després d'aquesta pandèmia, d'una emergència sanitària que ha demostrat que podem prescindir dels broquers de la borsa, però no de la gent que ens cuida. L'economia ha de ser econovida, tal com pregona el nostre conseller d'Economia», ha apuntat, per reclamar a Díaz: «Els nostres trens són horrorosos i les cancel·lacions són un degoteig continu. Dis-li als de Foment que ho arreglen d'una vegada». «Tenim, des de Ceuta, una sensació d'incomprensió, que des de Madrid i del Govern de la nació no se'ns atén. A Ceuta, tenim molts problemes, com ara les altíssimes xifres de desocupació o la manca de construcció d'habitatge públic».
«La gestió de les contradiccions és complicat. Saps que, de vegades, has de cedir. Però estàs tranquil·la perquè ets conscient que en determinats aspectes no cediràs de cap manera», ha indicat Oltra preguntada per Ferre sobre com afrontar les contradiccions que s'assumeixen quan s'exerceix el poder i, més concretament, en governs de coalició. «Quan governes amb el PSOE, saps que arriben fins on arriben. La nostra missió és estirar-los fins a determinades posicions, però també hem d'afluixar en altres qüestions. Ara bé, sempre saps que hi ha línies roges que no pots creuar». «Per gestionar les contradiccions, és necessària la transparència i l'honestedat. Reconèixer que amb l'actual correlació de forces s'arriba fins a un punt determinar. I que si es vol arribar més lluny, necessitem més suport electoral», ha compartit Colau.
Emprant metàfores mèdiques per la seua condició professional, la representant de Més Madrid ha carregat contra el mantra que acabar amb diversos problemes és impossible, així com contra la filosofia conservadora que les «coses sempre s'han fet d'una manera»: «Nosaltres som capaços de col·locar una via en l'artèria femoral, d'arribar al cor, i de canviar una vàlvula. Com no podem ser capaços de fer polítiques per frenar la desigualtat? Caem en la trampa del mal menor. Si sempre s'actuara de la mateixa forma, si no es poguera fer res més, encara ho tractaríem tot amb penicil·lina». «Si a la medicina i a la ciència som capaços d'avançar, per què no podem fer-ho en política?», s'ha preguntat mentre integrants del moviment reaccionari Front Obrer han interromput l'acte amb proclames contràries als drets de les persones trans.
«Volen creure que tots som igual, i això no és veritat. Jo he renunciat a més de 300.000 euros per desplaçaments i dietes, així com seguisc vivint en la mateixa casa de lloguer que abans de ser alcaldessa. Aquests atacs amb mentides contra nosaltres estan molt organitzats, i compten amb el finançament de determinats lobbys, els quals financen mitjans digitals per alimentar l'antipolítica. A qui li interessa estendre el missatge que tots som igual? A qui li interessa que res canvie?», ha reflexionat Colau. «Hi ha interès per desprestigiar la política, perquè saben que és la millor ferramenta per canviar i millorar la vida de la gent», ha reforçat Garcia. «Tenim la voluntat de canviar les coses», ha postil·lat Hossain en una jornada política assossegada, tancada amb una estrofa de motivació i, qui sap, d'unió electoral d'aquests lideratges: «Ens menjarem el món».