La setmana passada va aparèixer una gran pancarta penjada a la cruïlla del carrer Mallorca amb Rambla Catalunya, a Barcelona, a la qual s’anunciava el nou Primavera Sound. La paraula elegida era «alegria», el títol de l’àlbum que va publicar Antònia Font el 2002. Això i que l’anunci incorporava un codi QR que remetia a una pàgina web en la que hi apareixia un compte enrere, suggeria que el recordat grup mallorquí de pop Antònia Font podia ressuscitar i tornar als escenaris.
Retorn. Ràpidament les xarxes socials es feren ressò de la possibilitat i algunes informacions especialitzades -en el món de la música - donaren credibilitat al retorn. A la fi Pau Debon, que fou el vocalista del grup, ho confirmà en un vídeo publicat a la revista Rockdelux. El grup mallorquí es va dissoldre el 2013, tot i que el 2018 van fer una actuació especial en un concert per a la llibertat d’expressió a Palma. Debon explicava que el retorn es relaciona directament amb el vintè aniversari de l’àlbum Alegria, però no va donar més explicacions, en el sentit de si era un retorn puntual o si el grup tenia previst fer una ronda de concerts i/o fer noves creacions discogràfiques. Segons digué «de moment aquest retorn a l’activitat es limita a un concert a l’edició de 2022 del festival Primavera Sound». Un «de moment» que permetia suposar-ho tot. I per alimentar aquesta alegria d’un retorn més enllà del puntual concert, asseverava que «tots els principis comencen amb una espurna».
Antònia Font es va formar a Mallorca el 1997 i tot d’una va obtenir l’atenció de públic i crítica per les seves composicions de fantasia, amb tocs d’humor, que van des de l’espai i l’astronomia fins als ambients més immediats a cada persona. La crítica va qualificar com a «pop» al grup mallorquí, però el compositor de les lletres, el guitarrista Joan Miquel Oliver, mai s’ha reconegut en aquesta etiqueta: «no tenim prejudicis d’estil», deia de forma reiterada quan se li demanava sobre el particular. El grup estava format per Jaume Manresa las teclats, Oliver, Joan Roca al baix, Debon com a cantant, Pere Debon a la bateria i Pere Estarellas al baix.
El 2013, després d’una carrera de 16 anys Antònia Font anuncià la dissolució. El juny de 2018 els seus membres es tornaren reunir per cantar en un festival per la llibertat d’expressió, celebrat a Palma. Aleshores es va especular amb el possible retorn, que no quallà. O potser allò va ser la inseminació de la possibilitat que ha necessitat tres anys per germinar.
Al llarg dels vuit anys d’existència Antònia Font publicà els àlbums Antònia Font (1998), A úRssia (2001), Alegria (2002), Taxi (2004), Batiscafo Katiuscas (2006), Coser i cantar (2007), Pareix talment una foto (2008), Lamparetes (2011) i Vostè és aquí (2012).
L’anunci del retorn ha generat un allau de reaccions positives i congratulacions de centenars de seguidors del grup mallorquí, convertit a l’illa, amb el pas del temps, en quasi un mite per a molta gent. Entre les seves admiradores més entusiastes s’hi troba la presidenta del Govern, Francina Armengol, qui publicà al seu compte de Twitter, tot d’una de confirmar-se el retorn,que «Antònia Font forma part de mi i de molts moments de la nostra vida. Tots hem botat, sentit i gaudit amb la seva música. I les seves lletres són símbol d'identitat de les Illes i han marcat i marcaran generacions. Quina alegria més gran la vostra tornada!».