La precarietat laboral, les elevades taxes d'atur i la financerització de l'habitatge han convertit la recerca d'una llar assequible en una autèntica proesa per als joves i els col·lectius fortament empobrits. Amb un sou mitjà de 860 euros, els joves del País Valencià han de destinar el 73,4% dels seus ingressos a sufragar el lloguer. En cas de compartir pis, la despesa representa el 37,3% del sou, sobrepassant el llindar del 30% que estableix una institució tradicionalment ortodoxa amb el consens econòmic com el Banc d'Espanya. Un mur per emancipar-se dels pares que és encara més elevat per a les dones, les quals van experimentar una caiguda de la taxa d'emancipació del 13% l'any 2020, segons un informe de l'Observatori d'Emancipació Juvenil del Consell de Joventut d'Espanya. El panorama és d'emergència social amb el 52,3% dels joves aturats en risc de pobresa.
L'emergència residencial, especialment per a les capes de rendes baixes i la joventut, contrasta amb el raquític parc d'habitatge públic de l'Estat espanyol i, en conseqüència, del País Valencià. Les diferents administracions espanyoles atorguen cobertura a l'1,6% de les llars enfront del 16,8% de França, el 20,9% de Dinamarca o el 30% dels Països Baixos. En l'estat europeu que va construir durant l'etapa de l'orgia de la rajola més habitatges que Alemanya, Itàlia, Regne Unit i França plegades, hi ha un dèficit de 232.000 habitatges públics per equipar-se a la mitjana europea. Al País Valencià, segons les fonts consultades per aquest setmanari, només hi ha al voltant d'uns 14.000 habitatges públics controlats per la Generalitat Valenciana i d'uns 18.000 propietat dels ajuntaments d'arreu del territori.
Amb l'objectiu de pal·liar l'actual crisi d'accés a una llar, la qual ha estat denunciada reiteradament pels moviments socials en defensa del dret de l'habitatge, la Generalitat Valenciana ha presentat aquest dilluns un pla que pretén incrementar amb força l'actual parc públic d'habitatge. Denominat Pla 2.400 d'habitatge protegit públic, contempla el compromís d'edificar 2.457 habitatges al País Valencià en el termini 2021-2026. «L'habitatge és un pilar central de les nostres societats. La llibertat solament existeix on no hi ha por. No pot haver llibertat si una persona té temor de caure malalt per no tenir accés a una sanitat de qualitat. No pot haver llibertat si les famílies es preocupen pel futur dels seus fills i filles com que no poden accedir a una educació de qualitat. I, evidentment, no hi ha llibertat quan milers de famílies sofreixen el temor de no saber fins quan disposaran d'un sostre baix el qual sentir-se segurs», ha proclamat el vicepresident segon i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Rubèn Martínez Dalmau, d'Unides Podem, qui ha reivindicat parafrasejant l'economista Saskia Sassen: «Consolidar el dret a l'habitatge és recuperar la capacitat social que vàrem perdre al convertir-nos en simples consumidors».
«En el pitjor moment de la pandèmia, moltes i molts ciutadans del nostre país veieren trontollar els fonaments de la seua vida diària. Més d'una dècada després, les famílies treballadores es trobaren de nou immersos en un terratrèmol econòmic i social que amenaçava de deixar-los fora de les seues llars. El desenllaç, en aquesta ocasió, fou diametralment diferent de la passada crisi: el sentit comú s'imposà a la lògica de les mercaderies. Gràcies als moviments socials i a la voluntat institucional, s'aprovaren les moratòries del pagament de la hipoteca i dels lloguers per a les persones en situació de vulnerabilitat», ha ressaltat el vicepresident segon envers el paper que va jugar-hi l'habitatge en l'etapa de confinament. «No és la primera vegada que el mercat immobiliari es converteix en l'epicentre de les preocupacions i angoixes diàries de milers de famílies. Des de fa dècades, les nostres llars s'han convertit en un dels plats principals amb el que les finances pretenen saciar les seues irrefrenables ànsies de benefici», ha criticat, per assenyalar com a dic de contenció: «El parc d'habitatges públics actua com una garantia de protecció per a la majoria social donada la seua capacitat de contrarestar les pràctiques especulatives que assetgen la condició universal del dret a l'habitatge. Comptar amb parc públic d'habitatges notable és la garantia perquè cap ciutadà pague un peatge abusiu al llarg del camí cap a un habitatge digne».
«Keynesianisme intel·ligent»
El full de ruta traçat per Martínez Dalmau incorpora quatre eixos d'ampliació del minúscul parc d'habitatge públic, el qual també s'està ampliant darrerament gràcies al decret de tanteig que ha evitat el desnonament de nombroses famílies a poblacions com ara Algemesí (Ribera Alta). «El primer eix és la promoció pública d'habitatges. Després d'una dècada, la Generalitat Valenciana reprendrà la construcció d'habitatges protegits en règim de lloguer, ja siga en solars propietat de l'Entitat Valenciana d'Habitatge o de la Generalitat Valenciana. El retorn del protagonisme públic a la promoció d'habitatges de nova planta vindrà acompanyat d'una aposta per models d'habitatge que recullen els aprenentatges col·lectius obtinguts durant la pandèmia», ha indicat sobre una inversió que crearà 13.518 llocs de treball directes i indirectes.
A través d'aquesta fórmula, l'executiu valencià aspira a edificar 1.090 habitatges amb una inversió de 130 milions d'euros. Segons les dades facilitades pel departament encapçalat per Podem, es construiran mitjançant la promoció pròpia 112 habitatges a Alacant amb un pressupost de 13,61 milions d'euros, 60 a Sant Joan d'Alacant (Alacantí) amb 7,15 milions d'euros, 139 a Elx (Baix Vinalopó) amb 16,77 milions d'euros, 47 al Campello (Alacantí) amb 5,72 milions d'euros, 102 a Oliva (Safor) amb 12,22 milions d'euros, 65 a Torrent (Horta) amb 9,1 milions d'euros, 315 a València amb 37,7 milions d'euros, 55 a Borriana (Plana Baixa) amb 6,63 milions d'euros, 70 a Gandia (Safor) amb 8,45 milions d'euros, 90 a Almassora (Plana Alta) amb 10,92 milions d'euros i 35 a Castelló amb 4,22 milions d'euros. «Les noves promocions públiques minimitzaran el seu consum energètic aplicant criteris que fomenten l'estalvi i l'eficiència energètica, això és, les propostes arquitectòniques de les pròximes promocions de la Generalitat Valenciana es trobaran en plena sintonia amb els objectius de desenvolupament sostenible», ha subratllat.
El pla d'actuació de la conselleria d'Habitatge, precisament, incorpora un eix d'innovació en la construcció de llars públiques. «El parc edificat de les ciutats és el responsable de prop del 40% del consum energètic», ha ressaltat el conseller de Podem, qui ha anunciat la posada en marxa de projectes pilot d'habitatges «amb voluntat de ser referència de sostenibilitat i innovació en l'edificació». Amb aquesta tipologia, l'administració valenciana aixecarà 41 habitatges. Amb una assignació de 6,5 milions d'euros, hi haurà 12 a Alcoi, 17 a València i altra dotzena a Castelló. «Més d'un miler d'habitatges, entre els de promoció pròpia i els projectes pilots, d'una elevada qualitat que mostraran la nova cara de les llars públiques, un nou rostre allunyat de l'habitual estigma que plana sobre la construcció pública», ha puntualitzat Martínez Dalmau sota l'atenta mirada president Ximo Puig, la vicepresidenta Mònica Oltra i de batlles com ara el socialista Carlos González, d'Elx, així com del portaveu de la PAH a València, José Luis González.
Si mitjançant la intervenció pública la Generalitat Valenciana edificarà 1.131 habitatges, la resta de llars compromeses al pla seran construïts gràcies a una aliança amb els promotors privats i les cooperatives del sector. Aquest exercici de col·laboració pública-privada ben entesa es realitzarà, en primer lloc, a través d'un concurs de solars públics cedits en drets de superfície a promotores privades per crear habitatge protegit de lloguer assequible. El dret de superfície serà per a 75 anys, amb l'opció d'una pròrroga de quinze anys més. Un model que, a parer de la conselleria, impedeix la pèrdua de propietat per part de l'administració pública. L'adjudicatària es farà càrrec de la construcció, gestió i conservació de l'edifici i les zones comunes, segons expliquen des del departament de Martínez Dalmau. Els diners consignats per al concurs de solars del bracet del sector privat serà de 143,1 milions d'euros, amb una distribució de 176 a Alacant amb un pressupost de 21 milions d'euros, 553 a Sant Joan d'Alacant amb 66 milions d'euros, 52 a Benaguasil (Camp de Túria) amb 6,24 milions d'euros, 106 a Gandia amb 12 milions d'euros, 6 a Manises (Horta) amb 715.000 euros, 44 a Silla (Horta) amb 5,2 milions d'euros i 269 a València amb 32 milions d'euros.
L'altra fórmula es vehicularà amb un concurs de solars públics per a la promoció i gestió d'habitatges en règim d'ús per a cooperatives especialitzades. El dret de superfície, en aquest cas, serà de 90 anys. «Açò suposarà l'articulació de noves relacions amb la societat civil mitjançant el foment del cooperativisme en matèria d'habitatge. Es tracta d'una forma de propietat encara poc estesa al País Valencià, però que és una realitat consolidada a altres països com ara l'Alemanya o Suècia», ha indicat sobre un pla que contempla un cost de promoció per metres quadrats de 1.033 euros i un cost mitjà d'habitatge de 92.970 euros. La inversió de 294 milions d'euros, dels quals 213 són d'aportació directa de la Generalitat Valenciana, està desglossada en 105,1 milions d'euros en promoció pròpia i projectes pilot; 38,59 milions d'euros en ajudes als agents privats; 3,84 milions d'euros en subsidis a les cooperatives i 66 milions d'euros corresponents al valor dels terrenys que emprarà l'administració valenciana.
«Hi havia un elefant a l'habitació que era ben visible, és a dir, les desigualtats en el dret constitucional a l'habitatge, el qual va evidenciar-se mentre les llars actuaven com a dic de contenció en la pandèmia per salvar vides. No pot ser que ens situarem com a un dels països amb més cases buides mentre la demanda d'habitatge creix constantment. Ens calia una resposta a l'actual emergència d'habitatge, la qual s'ha mostrat amb més força amb la pandèmia», ha complementat el cap del Consell, el socialista Ximo Puig, qui ha remarcat que la inversió de la Generalitat Valenciana tindrà un retorn de 880 milions d'euros. «Estem apostant per un keynesianisme intel·ligent, per la inversió en rajola sostenible amb l'objectiu de reforçar el dret social a l'habitatge. Com defensa l'economista Mariana Mazzucato, l'administració pública ostenta un paper fonamental que, de vegades, el mercat no té per solucionar els problemes», ha apostat en una visió profundament socialdemòcrata, la qual s'ha evidenciat quan ha lamentat com la dictadura franquista va frustrar la construcció d'un Estat del Benestar com aquells aixecats després de la II Segona Mundial a diversos països occidentals, els quals incorporaven l'habitatge com a un dels seus pilars. «Ja ens agradaria que Elx o Torrent tinguera un parc públic com ara Viena», ha tancat Puig per arredonir la defensa d'aquesta via valenciana per impulsar l'habitatge públic.