Ara fa set anys, mentre Bloc i Iniciativa negociaven el reglament de primàries de Compromís per tal de designar els candidats als comicis europeus de 2014, Enric Morera va posar la paraula “federació” damunt la taula. Ocupava la secretaria general dels nacionalistes i desitjava un aprofundiment de la relació. Mónica Oltra, coportaveu d’Iniciativa, va garantir-li que l’acceptació de les “reserves de pluralitat” —les “quotes”, com són més conegudes— per part de la direcció del Bloc trobaria la contraprestació anhelada per ell: la constitució com a federació adoptant, d’alguna manera, el model per què aleshores encara es regia Convergència i Unió. Fins i tot s’hi van esbossar les línies mestres de la nova forma organitzativa. Unes regles que, tanmateix, no van superar la fase de l’esborrany.
I és que aquelles eleccions europees van ser l’inici d’un reguitzell de votacions: des de 2015 s’han celebrat dos comicis a les Corts, dos més de caràcter municipal, quatre al Congrés i una nova cita europea. Amb l’element afegit de l’entrada de Compromís a diverses àrees de gestió de la Generalitat Valenciana, la Diputació de València i més d’un centenar d’ajuntaments. Tot plegat i les poques ganes mostrades per bona part de la direcció d’Iniciativa, que sempre ha observat amb recança aquesta via, va fer que no es passara de les paraules als fets. De l’esborrany a la federació estricta.
L’any 2020, sense eleccions a la vista i amb diversos processos congressuals a la cantonada, sí que sembla el moment idoni per arredonir l’encaix de Compromís que no es va consumar llavors i que, d’altra banda, el mateix Tribunal de Comptes espanyol els ha recomanat per tal de facilitar-ne la fiscalització. La conformació com a partit únic es preveu complicada per les reticències que aquesta opció desperta al si d’Iniciativa, però l’alternativa de la federació no resulta tan indigesta. Al remat, significa un retorn als plantejaments de 2013 i a la posició que Oltra mateixa va manifestar al reportatge publicat en aquest setmanari el setembre passat.
Enric Morera ha aprofitat l’esmorzar informatiu convocat pel Fórum Nueva Economía aquest dilluns a l’hotel Las Arenas de València per tal de marcar-hi el rumb. Ho ha fet amb Oltra com a introductora de l’acte i davant la presència nodrida de membres de la coalició. En el seu discurs de mitja hora, Morera ha tingut paraules de reconeixement per a la tasca “poc agraïda però molt necessària” de la coordinadora nacional, Àgueda Micó, però no ha fet esment a Vicent Marzà, que també figurava entre els convidats destacats i es postula com el referent del Bloc al Compromís que s’aproxima. Micó, el síndic Fran Ferri i ell capitanegen l’intent de refundació del partit que hauria de culminar al congrés nacional previst per al mes de juny. Marzà va deixar-ne algunes pistes a l’esmorzar informatiu que, en aquest mateix espai, va oferir el proppassat 26 de novembre.
“Vull implicar-me en el projecte i consolidar-lo”, ha afirmat aquest dilluns Morera en relació al període de debat intern que ara s’enceta i sobre la necessitat de “millorar i enfortir” Compromís. En aquest sentit, ha recordat que “el Bloc no és tot Compromís” i que la coalició és el resultat d’una “cooperativa política” a la qual li convindria “formalitzar una federació de partits”. Una federació, ha remarcat, “amb doble vot”, és a dir, en què cada partit prendria internament unes decisions que després caldria consensuar amb els altres dos socis i amb els adherits, tot i que no ha especificat de quina manera es materialitzaria la participació dels últims a la possible federació. El desencís d’una part dels afiliats directament a Compromís —un miler de persones— ha provocat que el Bloc pretenga esdevenir la casa comuna de tots aquells que voldrien una coalició amb uns lligams més sòlids i no merament conjuntural.
Morera ha especificat que la federació en qüestió hauria de mantenir les llistes amb reserves de pluralitat “per tal que tots els integrants s’hi vegen reconeguts” i que el doble vot evitaria que “partits o grups organitzats imposen els seus criteris a la resta d’organitzacions en qüestions que afecten les seues bases ideològiques”. En el cas concret del Bloc, demana de “recuperar el tracte directe amb les bases, empoderar-les, perquè el Govern ens pot allunyar de la realitat”. “Jo sóc més d’escoltar que no de predicar”, ha subratllat.
Oltra i Morera, parella de fet
Així com Marzà, un mes i mig enrere, va tenir com a introductora l’exdiputada de Podem Sandra Mínguez en un gest que denotava la voluntat d’obertura del Bloc i per extensió de Compromís sencer, en aquest cas l’orador ha estat presentat per Mónica Oltra, qui s’hi ha referit amb un “amic Enric, company Morera”, una persona que “sap parlar però també sap callar, que és més difícil encara”. Un “home bo” que ha estat clau a la història política valenciana recent, perquè, segons ha assenyalat, “Compromís no existiria sense ell”.
“Va saber detectar que només des de la suma, des de la confluència, des de l’expressió visible de la pluralitat i des de la generositat podia tenir èxit una força política d’obediència valenciana que representara dignament els interessos de la majoria del poble valencià i amb la qual se sentera identificada una ampla majoria social de valencianes i valencians”, ha assenyalat Oltra en referència a Morera.
El seu feeling travessa un estat àlgid després d’algunes fredors esporàdiques. Davant l’ambient precongressual a les seues respectives formacions, Oltra i Morera conformen un tàndem tàcit que remet als primers anys de vida de l’actual Compromís, sorgit al si del Compromís pel País Valencià signat l’any 2007. Una coalició embrionària de què formava part Esquerra Unida, posteriorment escindida a través d’Iniciativa del Poble Valencià. De fet, l’actual vicepresidenta del Consell ha agraït explícitament que Morera fora “lleial” amb la presa de determinades decisions que implicaven “conseqüències doloroses”, un gratitud que potser remetia a aquells dies difícils.
L’aliança Morera-Oltra pretén, d’una banda, marcar-li el terreny a la generació més jove que ara es troba al comandament el Bloc i que aspira a depassar els marges clàssics del partit en el proper conclave, tot situant Iniciativa davant les seues pròpies contradiccions. De l’altra, aquest tiquet intern també prova d’ajornar, al màxim possible, el debat sobre un eventual relleu d’Oltra com a candidata a la presidència del Consell. Contenir el lideratge emergent de Marzà al si de la coalició i centrar-se en la gestió del dia a dia, destacant Oltra com a referent innegable dins la coralitat de Compromís. Això sí, Morera ha deixat clar que la política s’ha de fer “de baix cap a dalt, sense hiperlideratges”.
Sobre amnisties i cordons sanitaris
Al torn de preguntes, el president de les Corts valencianes no ha volgut precisar si creu convenient una llei d’amnistia que deixe en llibertat els polítics catalans presos. “El conflicte català s’ha de resoldre amb diàleg, ha de tenir una solució política”, s’ha limitat a dir. Ha recordat que les seues opinions a la xarxa social Twitter al voltant de la situació processal dels polítics catalans li ha generat bastants maldecaps. “Després diuen que dic el que no he dit”, ha ironitzat en referència implícita als periodistes.
Sobre la conveniència d’haver pactat amb Unides Podem en lloc de Més País per tal de concórrer a les eleccions del 10 de novembre, Morera ha reblat que Compromís, gràcies al seu pacte amb la formació d’Íñigo Errejón, ha sembrat una “llavoreta” que donarà fruits en el futur i que de moment ja ha servit per aconseguir tres diputats que s’han evidenciat decisius a la investidura com a president del Govern espanyol del socialista Pedro Sánchez. El diputat al Congrés Joan Baldoví assentia en una de les primeres files del públic.
Per últim, Morera ha refusat la necessitat de practicar un cordó sanitari a l’extrema dreta que encarna Vox. “No hem de caure en la polarització”, ha afirmat, “hem de ser capaços d’explicar als sectors més desafavorits de la nostra societat que les nostres receptes són les més convenients per a tots ells”.