Llicenciada en Periodisme, milita al Bloc des de 1999. Després del seu pas per l’empresa privada, l’any 2007 va enrolar-se al grup municipal del Bloc de Vila-real, la seua ciutat. El mandat següent, de 2011 a 2015, va ser-ne regidora de l’equip de govern. És a partir d’aquell any que s’estrena a les Corts com a diputada en qualitat de síndica adjunta, un càrrec que encara ostenta. És la persona de referència de Bloc i País, el corrent més important del Bloc. Constituït en 2017, hi militen tres centenars de persones. Podria dir-se que són els garants de les essències i, per tant, els més recelosos amb el procés que ha emprès la direcció de la formació i que podria materialitzar-se en el 8è congrés, previst pels dies 26 i 27 de juny.
—Com acara el congrés el corrent Bloc i País?
—Ens fa la sensació que es parla massa de personalismes i massa poc de política. I en aquest congrés, molt especialment, la ponència política té una importància enorme. En canvi, se li ha donat més importància a qui feia la ponència, a qui podria ser-ne un relleu o al fet de com es planteja aquest relleu en lloc del que diu la ponència en sí. Es parla massa del canvi de nom del partit i massa poc de futur. El tema de la federació de Compromís s’ha deixat de banda malgrat que Iniciativa, per primera vegada, se n’havia manifestat predisposada i recentment el propi Joan Ribó, en una entrevista a À Punt, se n’ha mostrat favorable. Nosaltres demanàrem a la direcció que començara les negociacions en aquest sentit, però, com sempre, no vam rebre cap resposta. Ens preocupa molt el futur del Bloc, el futur del Bloc al si de la coalició Compromís i el futur de Compromís.
—Diu que es parla excessivament del “relleu”. Relleu de qui o de què?
—Les ponències s’han plantejat amb un esquema tancat. No hem tingut opció de dir: “Jo vull participar a la ponència política, jo vull parlar dels futurs estatuts”. Es plantegen unes ponències tancades, amb persones vàlides però que, en alguns casos, haurien d’estar més preocupades per uns altres assumptes. Per primera vegada hem sabut abans els noms que no les idees, quan els redactors de la ponència sempre havien estat anònims. Abans era més important la idea que no els noms que l’avalaven. Desgraciadament no he tingut el plaer de poder escoltar per part dels ponents les propostes perquè les reunions han estat poques i telemàtiques, i a mi, personalment, van agafar-me a l’hemicicle aprovant la reciprocitat amb TV3 i IB3.
—Vostè i el seu corrent, Bloc i País, han explicitat la seua disconformitat per la manera com es farà el congrés.
—Al remat, a causa de la pandèmia, s’ha optat pel sistema clàssic de vot delegat i presencial. Ja vam suggerir al seu dia que convenia limitar-se a aprovar ara una executiva —de cara a respectar la legalitat de partits— i ajornar el congrés fins que la situació sanitària així ho permeta. La nostra petició no va ser atesa, però. En la línia d’obertura que es propugnava, demanàrem el vot telemàtic per a les ponències —renunciant a la votació d’esmenes— però no hi hem obtingut resposta. No és cap disbarat, és cercar solucions, però no volen escoltar-nos.
—Us desagrada el canvi de nom que es propugna?
“Fa 20 anys que no anem a unes eleccions amb el nostre nom, aquesta no hauria de ser una prioritat”
—El nom és un divertimento, una distracció que fa comboi, perquè tot indica que ens continuarem presentant com a Compromís, una marca que funciona bé. Fa prop de 20 anys que no anem a unes eleccions amb el nostre propi nom. Aquesta no hauria de ser una prioritat. Quan ens presentem als pobles, quan demanem el vot a la Generalitat, sempre el reclamem en nom de Compromís. Anem a canviar-nos el nom? Molt bé, molt divertit, però a mi em preocupen bastant més les idees. És un debat artificial que fins ara no s’havia plantejat a la militància.
—Us molesta la renúncia al terme “nacionalista”?
—És un debat més profund, no merament estètic. Renunciar al nacionalisme per quin motiu?
—Un sector del vostre partit considera que la paraula té un to pejoratiu.
—Al Bloc tenim molts politòlegs i cap d’ells no ens ha comentat aquesta problemàtica seriosament. En la ponència es propugna una “construcció nacional” que ha d’anar més enllà dels gestos i plasmar-se en idees. Construcció nacional no nacionalista? Podríem plantejar-nos una renúncia a la paraula “nacionalista” si a canvi se’ns ofereix un sobiranisme real i amb continguts. Un full de ruta i una estratègia. És una idea que podríem acceptar. Per què no? Parlem-ho! Hi eixiríem tots guanyant.
—N’estan oberts.
—Es tracta de saber quin paper ha de jugar el valencianisme dins de la coalició. Si el desdibuixem, perdrem el principal valor que té Compromís. Compromís és el que és perquè és valencianista... I nacionalista.
—Vicent Marzà, que ha dirigit la ponència política, parla d’una “construcció nacional i popular”.
“La raó de ser de la nostra militància és aquesta: de forces que se’n diuen valencianistes, n’hi ha més; de nacionalistes, no gaires”
—Però com? No hi aterra! Ens preocupa tot allò que puga significar un allunyament de les nostres reivindicacions com a país. La raó de ser de la nostra militància al Bloc és tot just aquesta: la construcció nacional i la vertebració del País Valencià. Als estatuts sempre hem parlat de la sobirania dels valencians i les valencianes plasmada en la nostra Constitució pròpia. Barata a què, hi renunciem? La raó de ser de la nostra militància al Bloc és tot just aquesta: la construcció nacional i la vertebració del País Valencià. De forces que se’n diuen valencianistes, n’hi ha més; de nacionalistes, no gaires.
—Un altre objectiu del congrés passa per ubicar el Bloc, nítidament, a l’esquerra del mapa polític.
—Els actuals estatuts del partit indiquen que el Bloc és un partit d’esquerres, això ja ho tenim assumit. Som gent d’esquerres. Les polítiques amb què sempre ens sentim més còmodes són les d’esquerres. Encara que tenim una visió netament progressista, el valencianisme és transversal. No podem perdre la connexió amb tothom que pensa que el nostre territori es troba discriminat i que pot veure en el Bloc una eina reivindicativa útil. Ens preocupa que la transformació del Bloc puga afectar a l’artefacte polític que representa Compromís. La petició d’un finançament just no seria tan intensa sense Compromís, l’exigència d’un corredor mediterrani digne tampoc no seria tan elevada sense Compromís, el feminisme i l’ecologisme es donen la mà en el nostre programa electoral i el defensem... Tampoc no sé si Compromís seria tan exigent en aquestes qüestions si el Bloc no s’entestara a posar-les en el centre del debat.
—El congrés del Bloc aspira a empènyer el conjunt de Compromís, a aprofundir-hi en la relació comuna.
—Damunt la taula hi ha una pretesa “obertura”, però ningú no ens ha dit que se’ns consultarà si volem que Compromís esdevinga una federació ni sobre quins termes; encara pitjor, no s’avança en cap sentit. És un congrés eteri. Quan camines cap a una federació, fas un repartiment de poder. Als adherits de Compromís se’ls ha dit que computaran com a quota del Bloc i que la resta s’ho repartiran entre Iniciativa i Verds? Si no podem convertir-nos en un partit únic i hem de transitar cap a una federació, com a mínim haurem de definir les característiques que hauria de tenir, no? En canvi, ningú no ens ha preguntat si volem la federació ni com hauria de ser. Aquest és el problema del nostre congrés! Dediquem massa temps al nom i d’ací poc també li’n dedicarem al disseny del logotip i, mentrestant, no parlem d’allò que caldria: de política, d’organització, d’estatuts i de futur.
—Àgueda Micó ha estat una bona coordinadora nacional?
—Ha fet una feina ingent. Ha sigut molt accessible, però no ha sigut tan senzill arribar-hi a acords. L’elecció dels càrrecs a la Federació Valenciana de Municipis i Províncies n’és un bon exemple.
—En vora tres anys no s’ha cobert el càrrec de portaveu del partit que va deixar vacant Rafa Carbonell. Us ha molestat?
—Vam presentar un candidat perquè ocupara aquesta funció [Miquel Bononat] i no va ser acceptat. Volíem que es respectaren els estatuts i dotar el partit de coherència. El nostre corrent ha impulsat votacions telemàtiques que, si no, no s’haurien produït. Al nostre ADN hi ha la participació, l’assemblearisme.
—Bloc i País naix el 2017. La referència explícita al “País” al si d’un partit nacionalista és perquè el Bloc l’ha bandejada?
“Malauradament, el Bloc ha deixat de costat la reivindicació nacional”
—A tots i totes ens agradava aquest nom per la reivindicació nacional que comportava. Malauradament, pensem que aquest component s’ha deixat de costat. Sentir els nostres càrrecs públics parlar de “Comunitat” ens feia mal... És com si ens arrancaren la nostra pròpia ànima. Som País Valencià.
—Hi ha càrrecs públics del Bloc que sí que diuen “País Valencià” o simplememt “el nostre país”.
—Ah, sí? A la ràdio o la televisió, mai no ho fan, però ara de cara al congrés hem de dir que per fi hem trobat més acompanyament en aquesta reivindicació. Tant de bo dure, però la cosa no va per ací. El Bloc no ha de diluir-se en un Podem a la valenciana.
—L’acord amb Podem a les eleccions estatals de 2015 i 2016 va ser l’espurna que va impulsar el corrent?
—Més que això, el fet que no es respectara el resultat d’un referèndum. En aquell moment, algunes persones de l’executiva vam decidir plegar. Si demà convoquem un altre referèndum per saber si ens diem Bloc o Adelante Levante, s’escull el nom del Bloc i passem a dir-nos Adelante Levante, i tant que muntarem un ciri!
—Iniciativa sempre va advertir que una part de Compromís no podia decidir pel conjunt de la coalició sobre la fórmula electoral al Congrés. La solució, així doncs, era presentar-se com a Bloc?
—L’executiva del Bloc va apostar per convocar aquell referèndum vinculant [el setembre de 2015, em què el 74% de la militància va refusar una aliança amb Podem], però després no van assumir-se les responsabilitats de no respectar-ne el resultat. Van fer com si no haguera passat res. Si ens haguérem fet forts, Iniciativa tampoc no s’hauria presentat amb Podem i ens hauríem presentat com a Compromís. Com a executiva, teníem l’obligació de respectar la paraula de la militància. I si no, tots a casa! No podem enganyar la nostra militància com ja hem enganyat, durant massa temps, els adherits a Compromís.
—Al Bloc existeix un xoc generacional?
—No, no té a veure amb les edats. Al Bloc hi ha molts més joves que no 20 anys enrere, però no estic d’acord amb les acusacions de “supèrbia” que he escoltat darrerament cap als joves.
—Les comarques més meridionals són el gran forat negre del partit. Un discurs excessivament identitari no seria una rèmora per penetrar-hi més?
“La manera d’aconseguir més implantació és treballar més, no fer una còpia de Podem”
—Compromís és una marca consolidada al sud del país. Cal tenir en compte que no som el PP ni el PSOE, som molt més nous. Els alcaldes de Pedreguer, Altea, Crevillent i Daia Vella, per posar alguns exemples, són de Compromís. Ens cal temps, només això. No guanyarem més suports perquè eliminem l’etiqueta “nacionalista” o perquè preferim no dir-nos sobiranistes. La manera d’aconseguir més implantació és treballar més, no fer una còpia de Podem. El canvi de nom no ens donarà més presència perquè sí al Baix Segura. La variable territorial constitueix, precisament, el nostre valor identificatiu. Amb Terol Existeix hem vist que això també passa. Aquest és el camí. Tenim l’alcaldia d’Argelita, a l’Alt Palància, on ningú no parla valencià però els veïns pensen que som els que defensem millor el seu poble.
—L’executiva eixint admet mancances d’assessorament en la relació entre els càrrecs municipals i els de la Generalitat.
—Una de les claus del gran èxit de Compromís en 2015 va tenir a veure amb el reforçament del municipalisme. Ara, amb més recursos, no s’ha fet un treball tan reeixit. S’ha accedit al Govern, però s’ha perdut l’acció de partit, la que et permet de mantenir-te fort. Governar el teu país et proporciona moltíssimes possibilitats, però si no les aprofites per reforçar el projecte polític, quan deixes de governar et converteixes en un partit de quadres. L’executiva actual haurà d’explicar-nos coses com aquesta.
—Presentareu una candidatura alternativa al lideratge del partit?
—Encara queda temps. No descartem res, però, com li deia al principi, no volem parlar de persones. S’està parlant massa de persones, com si fora Operación Triunfo i haguérem de votar Samantha, i no gens de política. De Samantha ens interessa que, abans de cantar a OT, ja ho feia a Cactus.