L'ombra allargada de la corrupció al PP s'ha convertit en un malson inesgotable per als seus interessos governamentals. D'ençà que el socialista Pedro Sánchez va aconseguir desbancar l'any 2018 Mariano Rajoy a través d'una moció de censura, la qual estava motivada per una sentència de l'Audiència Nacional que condemnava la formació de la gavina «a títol lucratiu» per l'existència d'una comptabilitat B, els executius autonòmics comandats pels conservadors amb el suport de Ciutadans han trontollat cada vegada que els tribunals han retornat al focus mediàtic els vetustos tripijocs dels populars.
Cada interlocutòria que evidenciava la bassa fangosa del PP ha suposat, no debades, una contradicció al discurs preconitzat per Ciutadans, que va foradar l'electorat dels conservadors gràcies a oferir una alternativa inequívocament dretana, hipotèticament moderna i pretesament regeneradora. El suport dels taronja als populars a la Diputació d'Alacant, icona de l'obscur i camaleònic zaplanisme, i a la Comunitat de Madrid, kilòmetre zero de les xarxes corruptes que han sorgit a dintre de la formació de la gavina, han estat una mostra de la incoherència del missatge renovador que ha brandat des de la seua aparició al camp polític estatal. A l'Ajuntament de Múrcia, tanmateix, aquesta dissociació entre les proclames als mítings i les accions governamentals s'ha diluït. En octubre del 2020, el vicealcalde Mario Gómez, de Ciutadans, va aportar a la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal de la policia espanyola tres gigabyte d'informació de presumptes adjudicacions manipulades pels seus socis municipals del PP, els quals ostentaven l'alcaldia. La denúncia, que va transcendir el passat dijous després d'una informació exclusiva a eldiario.es, va convertir en insostenible l'acord local entre ambdós forces dretanes.
Amb l'equip municipal predestinat a la ruptura, els taronja i el PSOE van armar una moció de censura que comptaria amb una rèplica autonòmica. L'erosió de la confiança entre PP i Ciutadans amb tocs de suposat espionatge dels conservadors a càrrecs dels carabassa, la voluntat dels socialistes de desbancar al PP d'una regió històricament governada pels dretans, l'anhel de la direcció taronja estatal que encapçala Inés Arrimadas de salvar Ciutadans posicionant-lo com a un partit frontissa amb capacitat de pactar amb els dos pilars del bipartidisme espanyol i l'interès estratègic del PSOE d'acordar amb els taronja com a element de pressió per als socis esquerrans i sobiranistes al Congrés dels Diputats han alimentat la doble maniobra. D'aquesta manera, Ciutadans i el PSOE han presentat aquest dimecres sengles mocions de censura a l'Assemblea de Múrcia i l'Ajuntament de Múrcia. Una operació que atorgarà la presidència de la regió als taronja -la valenciana Ana Martínez Vidal ocuparà el càrrec- i l'alcaldia de la capital murciana al partit del puny i la rosa. Ambdues mocions de censura, tanmateix, requereixen del concurs d'Unides Podem, atès que el moviment no comptaria amb el suport de la totalitat del grup parlamentari de Ciutadans i no reuneix el suficient nombre de regidors.
El terratrèmol murcià, que suposava un gir de guió radical en la política de pactes de Ciutadans i que atura una hipotètica fusió electoral del PP amb els taronja després de les eleccions catalanes, ha causat una rèplica d'elevada intensitat en l'escala de Richter a la Comunitat de Madrid. Amb la intenció d'alliberar-se dels taronja, amb els quals ha mantingut nombrosos estira-i-arronses a pesar de compartit filosofia i pràctica ideològica, la popular Isabel Díaz Ayuso anunciava el trencament del govern madrileny i la convocatòria anticipada d'eleccions. Un moviment suposadament intel·ligent per part d'una líder que, tot i una gestió tremendament erràtica i allunyada de les recomanacions dels científics amb la pandèmia del coronavirus, sembla guanyar cada dia suport electoral gràcies a la projecció dels mitjans carpetovetònics de la capital espanyola.
La jugada, de fet, deixa a l'esquerra madrilenya amb el pas canviat per la inoperància del PSOE madrileny (encara que una hipotètica candidatura de la ministra de Defensa, Margarita Robles, reflotaria les expectatives dels progressistes), les guerres caïnites que assolen Más Madrid i la pèrdua de suport electoral que pateix Unides Podem d'ençà del tancament del cicle de canvi a l'Estat espanyol. Tanmateix, no està desproveïda de riscos: els populars necessiten una victòria tremendament aclaparadora per governar en solitari i no haver-hi d'acceptar a l'extrema dreta Vox a l'executiu, la qual cosa seria un revulsiu electoral per a l'esquerra de cara a les pròximes eleccions espanyoles i, en conseqüència, restaria possibilitats a l'accés de Pablo Casado a La Moncloa. La presentació de mocions de censura per part de les forces progressistes de Madrid ha deixat en l'aire la convocatòria electoral anticipada per al pròxim 4 de maig.
Amb mocions de censura registrades també a Castella i Lleó, on els socialistes necessiten només quatre diputats de Ciutadans per arrabassar del bracet d'Unides Podem la Junta al popular Alfonso Fernández Mañueco, la mirada al País Valencià s'ha situat a sobre, especialment, de la Diputació d'Alacant. Aquesta institució, en mans dels conservadors des de 1995, està presidida pel neozaplanista Carlos Mazón gràcies al suport dels taronja, els quals compten amb dos diputats provincials. Els socialistes, qui ostenten el mateix nombre de representants que els populars, requeririen d'un únic vot de Ciutadans (i de la participació del diputat de Compromís) per desnonar el PP de la corporació provincial. A l'Ajuntament d'Alacant, el qual governen PP i Ciutadans, la maniobra seria més complicada. El PSPV necessitaria del vot favorable d'almenys dos dels cinc regidors carabassa, així com la complicitat dels dos representants de Compromís i dels dos que ostenta la coalició integrada per Podem i Esquerra Unida.
«D'ençà que es van conèixer els resultats de les passades eleccions del 2019, el PSPV ha mantingut inalterable l'oferta a Ciutadans per desbancar de la Diputació d'Alacant a un PP que representa una manera d'exercir la política ancorada en la corrupció», afirma a EL TEMPS Toni Francés, alcalde d'Alcoi i portaveu dels socialistes a la corporació provincial, qui afegeix: «Nosaltres sempre hem mantingut aquesta opció per pura higiene democràtica després de quasi tres dècades de governs del PP a la Diputació d'Alacant. L'oferta és ferma». Malgrat l'oferiment del PSPV i la presumible participació de Compromís en la maniobra, el coordinador provincial dels taronja, regidor a Xixona (Alacantí) i diputat provincial amb responsabilitats a l'àrea d'Infraestructures, Javier Gutiérrez, ha rebutjat un trencament de l'aliança governamental amb els populars. «El pacte gaudeix de bona salut i les mocions de Múrcia no són extrapolables. L'acord no es trencarà pel simple efecte dòmino i sense que hi haja un motiu de pes. Els objectius dels pactes de govern s'estan complint i es tracten d'equips estables», ha explicat en declaracions a Europa Press.
Ciutadans, al seu torn, ha tancat la porta d'una moció de censura a la ciutat d'Alacant. «No hi ha motius per estar pensant en mocions de censura. La sintonia que existeix en l'equip de govern és sòlida, és bona i el que necessitem, més que mai, és continuar treballant per als alacantins i intentar sortir d'aquesta crisi que vivim», ha expressat en un comunicat la formació que compta amb Mari Carmen Sánchez, vicealcaldessa d'Alacant, com a referent municipal. Tot i el comunicat d'oposició a la maniobra, i segons ha publicat La Vanguardia, una part minoritària del grup municipal de Ciutadans donaria suport a una doble moció de censura que entregara l'ajuntament als taronja i la diputació als socialistes.
El líder de Ciutadans al País Valencià i enemic intern d'Arrimadas per la seua estratègia política, Toni Cantó, rebutjava la jugada murciana a les xarxes: «Qualsevol que em conega pot imaginar què pense de la decisió que ha pres el meu partit a Múrcia i de les conseqüències que això comporta. Com gran part de l'executiva, no era coneixedor d'aquesta decisió. He demanat una convocatòria urgent per traslladar la meua opinió». Una opinió que contrastaria, d'acord amb la informació publicada pel mencionat rotatiu, amb els contactes entre Arrimadas i la formació del puny i la rosa, els quals desitgen arrabassar el darrer bastió de poder dels populars al País Valencià.
El comentari de Cantó, qui darrerament ha retornat al seu discurs natural de tarannà ultra, demagògic i anticientífic i ha abandonat la seua façana hipotèticament moderada i de certa complicitat amb el PSPV, evidencia el dilema del referent valencià de Ciutadans. No debades, l'aposta actual per mantenir al PP al capdavant d'Alacant i de la corporació provincial meridional del País Valencià implica alimentar les esperances de recuperació electoral dels conservadors, atès que la diputació és una gran plataforma política a través de la qual pot vehicular-se l'oposició al Consell. Aquesta estratègia, de fet, reforça la posició de Mazón com a futur líder del PP valencià i les seues opcions com a presidenciable a la Generalitat Valenciana arran de la preferència de Gènova per la seua persona en detriment de l'actual referent valenciana del PP, Isabel Bonig. O dit d'una altra manera: amb aquesta tàctica, Cantó evitar donar una estocada mortífera al seu rival al camp conservador i s'allunya d'un posicionament menys escorat a la dreta que permetria eixamplar l'erosionada base electoral dels taronja al territori.
Ciutadans, precisament, va estar temptat d'aliar-se amb el PSPV per restar influència i poder institucional al PP durant l'estiu del 2020, època en la qual va iniciar-se un apropament entre Cantó i el president valencià, el socialista Ximo Puig, que va desencadenar un augment de la tensió entre els socis progressistes del Botànic, és a dir, amb Compromís i Unides Podem. Els pactes de govern entre socialistes i taronges a Torrent (Horta) i Xixona, població de la qual és regidor un dels diputats provincials de la formació taronja, van alimentar la possibilitat de mocions de censura a les dues principals institucions de les comarques meridionals valencianes. Cantó, com ha mostrat durant aquesta jornada boja de mocions de censura, va preferir sostenir a una formació llastrada pel seu ampli currículum de participació en trames corruptes. Alacant segueix sent el gran bastió valencià de la formació de la gavina.