26-M

L'esquerra que no pot

Podem va confirmar la seua força electoral als comicis municipals de 2015. En aquella ocasió, les confluències associades als morats van permetre conquerir Santiago de Compostel·la, Cadis, Corunya, Saragossa i, fins i tot, Madrid. Quatre anys més tard, però, només resisteix Cadis. Encara més, la davallada de la formació encapçalada per Pablo Iglesias deixa Navarra i Pamplona a expenses dels socialistes. Espanya pot convertir-se en el primer estat europeu en tenir una capital amb un govern municipal que incorpore un partit d'ultradreta.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Sense corbata, amb la camisa arromangada i emprant un llenguat contundent, les televisions espanyoles es rifaven a la nova revelació de les tertúlies polítiques. Pablo Iglesias, un jove professor universitari de Ciències Polítiques, s'havia convertit en l'estrella dels debats nocturns. Al caliu de les lluites que havien germinat durant el 15-M, com ara les Plataformes per la Hipoteca, Iglesias va decidir moure fitxa al tauler electoral espanyol. I després d'intentar ser candidat d'Izquierda Unida als comicis europeus de 2014, va fundar el seu propi partit, denominat Podem. El tertulià aconseguiria irrompre a les institucions comunitàries amb cinc escons.

La cita electoral municipal i autonòmica del 2015 confirmaria que aquell sotrac al sistema polític espanyol no era un mirall. No debades, conquistaria la majoria de les grans ciutats de l'Estat espanyol gràcies a teixir diverses confluències municipalistes. Madrid, Barcelona, Corunya, Cadis, Saragossa o Santiago de Compostel·la caurien del seu costat. Encara més, la seua força electoral possibilitaria el canvi polític en autonomies com ara Navarra o Aragó. També en ciutats com ara Pamplona o València. Amb la mirada posada en les espanyoles d'aquell mateix any, els dirigents de Podem clamaven ben fort el seu càntic de guerra: «Sí, es pot».

Quatre anys més tard, Iglesias és el gran perdedor de la nit electoral del 26 de maig. Les guerres fratricides, els canvis d'estratègia, els errors tàctics, la resurrecció dels socialistes i la desil·lusió de molts votants semblaven deixar-se de banda gràcies a salvar els mobles en els comicis espanyols (i valencians) del 28 d'abril. En les eleccions municipals, europees i autonòmiques del 26 d'abril, tots aquests fantasmes han revifat. Podem ha perdut el seu gran bastió: Madrid. La capital espanyola, dirigida per la confluència Ahora Madrid que encapçalava Manuela Carmena, estarà en mans d'un tripartit conformat per PP, Ciutadans i l'extrema dreta Vox. Tota una anomalia: serà la primera vegada que una gran capital europea compte amb l'extrema dreta en possibilitats de gestionar àrees de l'ajuntament.

La recuperació de Madrid per part de la dreta ha sigut possible per la baixa participació que han registrat els districtes amb menys renda, aquells que van catapultar Carmena a l'alcaldia el 2015. A més, el context de l'esquerra madrilenya era diferent. L'alcaldessa concorria amb la plataforma Mas Madrid, impulsada per l'exnúmero dos de Podem Íñigo Errejón, qui va trencar palletes amb Iglesias. Carmena, al seu torn, no havia sabut retenir tots els actors que van possibilitar la confluència del 2015, com ara Izquierda Unida, que s'hi presentava per separat i que no ha aconseguit representació al consistori.

Amb Iglesias donant suport a la coalició d'Izquierda Unida i clamant contra Carmena per aprovar una polèmica operació urbanística al nord de la ciutat, Mas Madrid ha obtingut 19 regidors, un menys que en 2015. Els socialistes, que a la resta de l'Estat han exhibit múscul, també s'han deixat un representant respecte dels vuit que tenien a l'ajuntament. L'aposta de Pedro Sánchez per Pepu Hernández, exseleccionador espanyol de Bàsquet, ha sigut un fracàs.

El candidat del PP a l'alcaldia de Madrid, José Luis Martínez-Almeida; l'aspirant popular a la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i el líder del PP, Pablo Casado| PP

D'aquesta manera, el PP ostentarà l'alcaldia. Ara bé, ho farà amb 15 seients al ple municipal, sis menys respecte l'anterior cita electoral. Els populars, a més, eviten el sorpasso de Ciutadans, que creix dels set regidors anteriors a 11. La ultradreta de Vox irromp amb quatre representants en la corporació local madrilenya.

La clatellada municipal de l'esquerra ha impedit que les forces progressistes aconseguisquen desbancar al PP de la Comunitat de Madrid, la qual governa des de fa dècades. Amb els pitjors resultats de la seua història, els populars retenen la presidència en obtenir 30 escons pels 48 que van aconseguir en 2015. Ciutadans, que comptava amb 17, ascendeix fins als 26, insuficients per situar-se com a primera força de la dreta. I l'extrema dreta Vox, entra amb 12 parlamentaris a l'Assemblea de Madrid. Malgrat tot, el socialista Ángel Gabilondo ha guanyat les eleccions madrilenyes amb 37 diputats, els mateixos que va treure en 2015. Mas Madrid, la plataforma d'Errejón, n'ha obtingut 20, i Podem només 7. La suma d'ambdós és idèntica als resultats dels morats en 2015: 27 parlamentaris.

Tsunami socialista

Madrid no ha sigut una excepció. Les marees gallegues, les confluències apadrinades per Podem l'any 2015, han estat sobrepassades per l'onada municipal dels socialistes gallecs. En Santiago de Compostel·la, on Compostela Aberta va guanyar amb 10 regidors i el PSdG va traure'n 4, s'ha girat la truïta. Els socialistes gallecs s'han imposat amb 10 regidors i la candidatura progressista s'ha quedat amb set representants locals. Tanmateix, la formació del puny i la rosa necessitarà el suport de la coalició esquerrana. Una situació que també s'ha donat a Corunya. Si en 2015 Marea va imposar-se als comicis locals amb 10 representants locals i va requerir els sis obtinguts pels socialistes, en aquestes eleccions municipals el PsdG, amb nou regidors, haurà de pactar amb la confluència, que s'ha quedat amb sis.

Amb el PSOE en plena tendència ascendent, la candidatura unitària de l'esquerra a Saragossa ha experimentat una davallada significativa. De governar la ciutat en obtenir 9 regidors, Saragossa en Comú s'ha quedat amb tres regidors. Dos n'ha aconseguit Podem, que concorria en solitari. Malgrat el triomf dels socialistes amb 10 representants locals (quatre més que en 2015), la pèrdua de paperetes de les esquerres associades als morats entreguen les claus de la ciutat a un tripartit conformat pel PP, Ciutadans i la ultradreta Vox. Només Cadis ha aguantat. José María González Kichi, enfrontat amb Iglesias, ha tret cinc regidors més, passant dels vuit del 2015 a 13. Per a governar, amb tot, necessita el suport del PSOE, que s'ha mantingut amb cinc.

Els resultats de Saragossa són un símptoma de la patacada de Podem en Aragó. Dels 14 diputats del 2015, només n'ha conservat cinc. Tot i que Izquierda Unida ha mantingut el seu escó i la Chunta Aragonista ha augmentat de dos a tres, la catàstrofe morada impedeix un govern progressista. No debades, la suma de les esquerres amb el PSOE, que passa de 18 a 24, és insuficient. L'única bala de Javier Lambán per retenir el govern aragonès seria un pacte amb Ciutadans a una autonomia on el PP passa de 21 a 16, Ciutadans de cinc a 12, el Partit Regionalista Aragonès de sis a tres i Vox s'estrena amb tres.

Javier Lambán, candidat del PSOE, només podria mantenir la presidència a través d'un pacte amb Ciutadans| PSOE Aragó

A Castella i Lleó, els socialistes, que han augmentat els seus registres de 25 a 35 parlamentaris, també confien a pactar amb Ciutadans per desnonar del poder els populars, tot i que les opcions són reduïdes. El PSOE, al seu torn, governarà amb una majoria folgada a Extremadura i Castella la Manxa, i necessitarà altres forces d'esquerres per formar govern en les Illes Canàries, la Rioja i Astúries. En Cantàbria, podrien integrar-se en un executiu junt amb el Partit Regional de Cantàbria, encapçalat pel mediàtic Miguel Ángel Revilla.

El cicló electoral del PSOE contrasta amb la pèrdua de representació territorial de Podem. Els morats queden fora del parlament de Castella-la Manxa i Cantàbria; passen de quatre a dos en la Rioja, de nou a quatre en Astúries, de tres a dos en Múrcia, de set a tres a l'arxipèlag canari i sis a quatre en Extremadura. En Navarra, només mantenen dos parlamentaris dels set que tenien. Una tendència contrària a la irrupció de l'extrema dreta Vox en diferents cambres autonòmiques. Això sí, més moderada respecte de les expectatives. De fet, els ultradretans no aconsegueixen seients als parlaments d'Extremadura, Castella-la Manxa, les Illes Canàries i la Rioja. Sí que n'obtenen amb quatre diputats a Múrcia, amb dos escons a Astúries i Cantàbria i amb un a Castellà i Lleó.

En mans del PSN

Navarra és, precisament, l'exemple de l'aturada de la ultradreta espanyola i la crisi electoral del partit que encapçala Iglesias. A les eleccions a la cambra navarresa, els morats només han tret dos diputats respecte dels set que van obtenir en 2015. Aquells dos escons junt amb els vuit d'EH Bildu, els nou de Geroa Bai i els dos de la marca d'Izquierda Unida al territori navarrès van possibilitar la fi de l'hegemonia conservadora de la Unió del Poble Navarrès i la creació d'un executiu progressista sense necessitar el concurs del PSN. La suma de socialistes, populars (que en va treure dos) i de la Unió del Poble Navarrès era de dos escons inferior a la de l'entesa d'esquerres.

La nova cita electoral deixa un panorama més obert, on el PSN haurà de decidir la seua política d'aliances sota el marcatge d'una dreta profundament virulenta. Les xifres, de fet, són capritxoses. La coalició dretana Navarra Suma, que aixopluga PP, Ciutadans i Unió del Poble Navarrès, ha guanyat els comicis autonòmics amb 19 escons. En l'altre espectre ideològic, Geroa Bai i EH Bildu ha calcat els mateixos resultats que en 2015, amb nou i vuit parlamentaris respectivament. La marca navarresa d'Izquierda Unida ha perdut un representant i sols gaudirà d'un diputat. En total, el bloc de l'esquerra suma 20 diputats pels 19 de la dreta. Els socialistes amb 10 diputats, tres més que en l'anterior cita electoral, exerciran d'àrbitres.

A la capital navarresa, Pamplona, les urnes deixen un panorama encara més complicat. La irrupció de Pamplona en Comú amb tres regidors, l'un d'Izquierda Unida, els cinc de Geroa Bai i els cinc d'EH Bildu del 2015 va encimbellar Joseba Asiron, aspirant de la marca de l'esquerra abertzale, a l'alcaldia. El bloc de l'esquerra gaudia d'un seient més a la corporació local respecte d'una aliança entre els conservadors de la Unió del Poble Navarrès, amb 10, i el PSN, amb tres. En aquesta ocasió, Navarra Suma s'ha disparat fins als 13 i ni la confluència municipalista ni Izquierda Unida han obtingut regidor. Encara més, Geroa Bai ha perdut tres representants, quedant-se amb dos. Només EH Bildu, gràcies a l'efecte alcaldia, ha augmentat la seua presència fins als set regidors.

Celebració del PNB, que s'ha imposat a les tres capitals basques| PNB

Un avantatge cap al bloc dretà que només podrien evitar els socialistes, que passen dels tres a cinc regidors. La suma entre Geroa Bai, EH Bildu i PSN possibilitaria un tripartit progressista. Ara bé, sembla complicat que els socialistes donen suport a qualsevol executiu del qual participe l'esquerra abertzale. El PSN haurà de decidir: o deixar que governe la dreta o cedir perquè el sobiranisme continue dirigint la capital de Navarra.

L'oasi basc

Al País Basc, els socialistes també tenen la clau dels tres consistoris. Tot i que el PNB s'ha imposat a Sant Sebastià, Bilbao i Vitòria-Gasteiz, els jetzales necessiten els socialistes en les tres ciutats per tal de governar còmodament. Ara bé, tindrien l'alternativa de bastir aliances amb EH Bildu, però la construcció d'enteses nacionalistes està allunyada de la línia política practicada en l'actualitat pel PNB.

A Bilbao, feu inexpugnable dels jetzales des de la represa democràtica espanyola, l'alcalde Juan María Aburto ha obtingut 14 regidors, un més que en 2015. Amb tot, s'ha quedat a un representant de la majoria absoluta. El PSE, que ha passat de quatre a cinc regidors, serien els socis predilectes. Els socialistes, no debades, han desplaçat EH Bildu de la segona plaça, tot i que l'esquerra abertzale ha conservat els quatre seients obtinguts l'any 2015. El PP perd un regidor en passar de quatre a tres i Podem n'obté tres, un menys dels aconseguits per les dues confluències que van concórrer fa quatre anys.

En Sant Sebastià, en canvi, els socialistes han cedit el segon lloc a EH Bildu. Mentre el PSE es deixa dos regidors en passar de set a cinc, la marca abertzale manté els sis de 2015. El PNB amplia la seua majoria amb 10 regidors, un més que en l'anterior convocatòria electoral. Podem, amb tres, supera els registres obtinguts per la confluència en 2015. El PP, amb el moderat i centrista Borja Sémper, conserva els tres regidors. Al contrari que en les altres grans urbs basques.

Vitòria-Gasteiz n'és l'exemple. Governada durant anys pels populars, la formació conservadora ha patit un sotrac de quatre regidors, aconseguint-ne cinc. Amb set, dos més que en 2015, s'erigeix el PNB, que és primera força en la capital basca. EH Bildu calca els sis de fa quatre anys, el PSE passa dels quatre als sis i Podem manté els tres que van pescar quan van presentar-se dues confluències a l'alcaldia vitoriana. Un autèntic oasi davant la clatellada electoral dels morats a tot l'Estat espanyol. L'esquerra que no pot a les urnes.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.