Si abans de la pandèmia les noves tecnologies s’imposaven progressivament als passadissos parlamentaris com a punt de reunió, la COVID-19 n’ha accelerat el procés. En són la prova les videoconferències setmanals de Ximo Puig amb els síndics de les Corts valencianes sota l’estat d’alarma i el xat de WhatsApp que els representants dels sis grups comparteixen encara amb el cap del Consell i la titular de Sanitat, Ana Barceló, per tal de conèixer diàriament, de primera mà, les xifres d’afectats.
Per telèfon, i sobretot per la pantalla de l’ordinador, ha emergit la Isabel Bonig més vehement. La presidenta del PPCV qüestiona les dades i censura l’actitud del Govern. S’enganxa bruscament amb el síndic socialista, Manolo Mata, com si no foren amics. No calla quan intervenen els altres i murmura repetidament “mentida, mentida”... La visceralitat al poder.
Res a veure amb Toni Cantó. Ell s’allibera a Twitter i ofereix una cara amable en la distància curta. “Dissimula bé, es noten els anys d’actor”, afirma un socialista desconfiat. “Hi pots arribar a acords, te’n pots refiar”, contesta un altre.
Al PSPV estan desubicats. Pensaven que Cantó era un frontó i ara resulta que juguen a tenis amb ell. Pim-pam, pim-pam. I no sols té un colp de dreta dur, cosa que ja sabien, sinó que també li pega de revés. Pim-pam, pim-pam, pim-pam.
Al PSPV pensaven que Cantó era un frontó i ara resulta que juguen a tenis amb ell; i no sols té un colp de dreta dur, sinó que també li pega de revés
A les videoconferències i el grup de WhatsApp, el to de Cantó ha sigut educat i constructiu. “No és el de cada 15 dies a l’hemicicle, sembla un liberal europeu”, s’escolta dir als cenacles socialistes. De fet, ha aconseguit que el Govern del Botànic aprove algunes mesures patrocinades per Ciutadans, com ara la de subvencionar el 50% de les vacances dels professionals sanitaris espanyols. Una ajuda indirecta de l’Administració al sector turístic autòcton que ha patit moltes modificacions i que es traduirà, finalment, en una bonificació de fins al 70% i un màxim d’uns 400 euros a cada ciutadà valencià —tan sols valencians i no només sanitaris— que faça turisme de proximitat. Si supera el sedàs de l’Advocacia de la Generalitat, la campanya —amb web pròpia— es presentarà a l’octubre.
Cantó ja es refereix al PSPV pel seu nom i no com el “PSC valencià”. Ha alineat la seua estratègia amb la d’Inés Arrimadas: és l’hora de ser útils, no de tombar governs. Dimarts passat, reunits a Madrid, també van aprofitar per deixar mig enllestida la nova cúpula valenciana de Ciutadans. En poques setmanes, Cantó rellevarà definitivament Fernando Giner com a portaveu autonòmic.
Així com el tracte fluid del president Pedro Sánchez amb Arrimadas incomoda Pablo Iglesias i Gabriel Rufián, la bilateralitat Puig-Cantó enfurisma Compromís i, en menor mesura, Unides Podem. A Podem ja tenen prou amb les ganivetades internes; han d’estar ben atents per tal de no rebre’n una. Cantó li envia missatges de WhatsApp al president valencià, que sempre atén la petició de veure’s les cares. Puig sovint es fa acompanyar de Mata.
“Si Isabel fera com jo i li demanara directament una reunió, el president la rebria de seguida”, assevera Cantó sobre les reiterades ocasions en què la líder dels populars ha lamentat no ser rebuda pel cap del Consell. Amb tot, la sintonia entre Puig i ella és nul·la, a diferència del que succeeix amb Cantó: “Ximo i jo ens coneixem de fa temps, tenim una bona relació personal. Vam compartir uns quants cafès els anys que vam coincidir al Congrés dels Diputats, però tant ell com jo sabem on són els límits”.
Els límits. Això és el que, precisament, Compromís pensa que els socialistes valencians estan a punt de superar. L’aritmètica enrevessada de Madrid no és la de les Corts. El Botànic té majoria absoluta, però el PSPV s’esforça a caure bé a Ciutadans. I els cou. “Des que té tan bona relació amb el president, des que es diuen l’un a l’altre com són de guapos, Cantó no s’ha tornat a referir al germà de Ximo Puig, cosa que sí continua fent Bonig”, subratlla el síndic de Compromís, Fran Ferri, en referència a les investigacions sobre les subvencions rebudes per Francis Puig de diverses administracions.
Ferri: “Des que té tan bona relació amb el president, Cantó no s’ha tornat a referir al germà de Ximo Puig”
“És fins i tot més greu: el president mai no ens defensa dels atacs que un dia rere un altre ens llança Cantó des de la trona, és com si només parlara com a secretari general del PSPV”. Ferri li ha pregat a Mata que intercedesca perquè el cap del Consell replique a Cantó quan aquest ofenga Compromís. “Els nostres diputats i consellers estan farts de tanta acusació sense resposta; a les sessions de control el president s’adreça a les Corts en nom del conjunt del Consell i, per tant, ha de defensar-nos”, opina Ferri.
La mala maror és notòria i les ones amenacen d’agafar més volada ara que la negociació pressupostària es troba a la cantonada. “A Cantó ja li va bé, perquè desestabilitza el Govern i transmet la imatge d’home procliu als consensos que busca de manera sobtada”, sentencia Ferri. Compromís únicament preveu uns comptes d’“essència botànica” —Mónica Oltradixit— mentre que el PSPV vol ampliar-ne l’espectre.
El dia D
La data clau és el 22 d’abril. A la Diputació Permanent de les Corts d’aquell dia, Cantó va dedicar-li a Puig una frase d’abast sísmic: “Canvie de socis o amplie’n el nombre”. Als escons del PSPV van fer uns ulls com unes taronges de grans, als de Compromís van encendre’s els llums d’alerta i als de Podem tot va continuar com si no passara res: guaitant a banda i banda, per por del foc amic.
Qui més va obrir els ulls va ser Mata, que assaboreix la política com un xef la cuina selecta. El drama de la pandèmia li posava en safata un Cantó més dúctil, menys esquerp, amb qui poder tancar acords de pes. Amb l’antecedent immediat, a més, de l’acord estable de govern amb Ciutadans que els socialistes havien lligat a Torrent (Horta), més tard reproduït Xixona (Alacantí). Era el moment de fer un moviment de distensió cap a Cs, que a escala estatal ja havia redissenyat l’estratègia i donava suport a les pròrrogues de l’estat d’alarma. La conjuntura era perfecta.
Tres mesos i mig després, el 6 d’agost, Mata no sols es felicitava per obtenir el vot afirmatiu de la formació taronja a l’anomenat Pacte valencià de reconstrucció econòmica, social i sanitària, sinó que també s’hi sumava el PPCV.
Mata: “Hi han fet aportacions més de 200 experts, el document resultant respecta al 100% l’esperit del Botànic i la dreta s’ha adherit a iniciatives que mai no havia assumit... Què més volem?”
“Aquest Pacte suposa un veritable punt d’inflexió; hem aconseguit que Ciutadans i el PP signen un document que, en determinats aspectes, va més enllà de l’Acord del Botànic”, sosté orgullós Mata, que posa com a exemple la censura explícita del dúmping fiscal que practiquen algunes autonomies —llegiu Madrid— o el manteniment dels impostos de successions i de patrimoni, dels més elevats de l’Estat i que la dreta voldria eradicar. “Hi han comparegut 40 experts, el treball resultant recull les aportacions de 160 més i respecta al 100% l’esperit del Botànic i la dreta s’ha adherit a iniciatives que mai no havia assumit... Què més volem?”, es pregunta Mata. “No hi ha hagut cap pacte amb Ciutadans ni amb el PP; vam arribar primer a un acord entre els grups del Botànic i després s’hi van afegir ells”, justifica.
“El Pacte de reconstrucció és complementari, conjuntural, la nostra guia continua sent l’Acord del Botànic II, molt més explícit en matèries com la fiscalitat verda o les reversions sanitàries”, assenyala Ferri. “Si obtenir el sí o l’abstenció de Ciutadans als pressupostos comporta reduir les aspiracions botàniques, no ho admetrem”, avisa.
El document rubricat per PPCV i Cs proposa “impulsar polítiques fiscals verdes dirigides a la transició ecològica justa d’acord amb els paràmetres adoptats per la Unió Europea i fomentant criteris de sostenibilitat”. Quant a les concessions dels hospitals, planteja “recuperar la gestió pública dels serveis sanitaris (ressonàncies magnètiques, diàlisi...) i departaments baix les condicions de seguretat jurídica, viabilitat organitzativa i qualitat del servei, tant per a la ciutadania com per als treballadors i treballadores de les concessions, sense prejudici de les externalitzacions, si fora necessari, dins dels criteris recollits en la Llei de contractes del sector públic”.
Cs i els pressupostos
“Ningú no entendria que Compromís i Unides Podem boicotaren el Pacte de reconstrucció que ells mateixos han signat. La societat espanyola i la valenciana demanen acords entre diferents en unes circumstàncies excepcionals com les actuals i amb una tardor molt complicada per davant”, apunta Cantó, que estableix la no pujada d’impostos, el respecte a la col·laboració publicoprivada i les ajudes als autònoms com els elements principals que decantaran el seu vot final als pressupostos de la Generalitat de 2021. “L’actitud del Consell envers l’educació concertada ha canviat radicalment; ara el sector n’està encantat, i en un context com aquest seria absurd que no es mantinguera la col·laboració amb les residències de titularitat privada”, enuncia Cantó.
“Ningú no entendria que Compromís i Unides Podem boicotaren el Pacte de reconstrucció que han signat”, diu Cantó
Mata no hi veu inconvenient: “L’acord del conseller Vicent Marzà amb l’escola concertada per a organitzar l’inici de curs i el model de residències vigent, heretat de l’etapa de Juan Cotino, són dues mostres evidents de col·laboració publicoprivada efectiva”. En aquest sentit, demana d’eixamplar la mirada i de valorar més el Pacte de reconstrucció: “És més ampli que el del Botànic, és un pacte amb tota la societat valenciana”.
Tant a la Moncloa com a la seu federal del PSOE, al carrer de Ferraz de Madrid, disposen d’una còpia del document subscrit a València, que consideren absolutament modèlic. El paràgraf del dúmping, per exemple, suggereix un “mínim impositiu territorial” i insta a perseguir el “frau fiscal” que puguen dur a terme alguns grans patrimonis “canviant de residència fictícia per estalviar els impostos de patrimoni o successions”.
“Mai no hem votat al marge del Botànic ni hem fet cap pacte amb Ciutadans que excloga els nostres socis”, matisa Mata. “Gràcies a l’acord amb el PP i Ciutadans podem dir a Bonig que el Pacte de reconstrucció signat pels cinc grups no recull la infermera que ella exigeix a cada centre educatiu ni la prova PCR que vol fer a cada docent”, anota el síndic socialista.
El pacte de les Corts no és l’únic. Ximo Puig, des del Palau de la Generalitat, n’ha impulsat un altre amb els agents socials i un tercer amb les diputacions i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP). Un tríptic sensacional que els socialistes admiren embadalits. Pensen que, en moments tan convulsos, haver aconseguit aquesta unitat d’acció transmet imatge de centralitat i de moderació. De capacitat d’entesa. Tot just allò que volen traslladar als comptes públics de 2021. En aquest cas, tanmateix, serà bastant més complex.
“El Govern del Botànic farà el seu pressupost, com ha fet sempre, i els grups que li donem suport incorporarem les esmenes de l’oposició que veiem oportunes, com hem fet sempre”, afirma Ferri. “Tothom sap, però, que no compartim la política de fiscalitat ni la relativa als concerts que propugna Ciutadans; no acceptarem allò en què no creiem per aconseguir una abstenció als pressupostos que no necessitem”, insisteix a dir.
La portaveu d’hisenda de Ciutadans a l’hemicicle, Ruth Merino, ja ha advertit que el Consell haurà d’eliminar les “partides fake” en dissenyar cada any els pressupostos. És a dir, els 1.300 milions d’euros que el PPCV qualifica de “ficticis” i que el Govern valencià titlla de “reivindicatius”. Un altre entrebanc.
La llei d’À Punt, més fàcil
Tant la directora general anterior d’À Punt Mèdia, Empar Marco, com el nou màxim responsable, Alfred Costa, han expressat en veu alta els hàndicaps d’una llei de creació de l’ens molt poc àgil. Setmanes abans de la crisi sanitària, Ciutadans va proposar una subcomissió parlamentària que n’analitzara les mancances i estudiara possibles vies de millora. Dimecres passat, sense anar més lluny, el president del Consell Rector, Enrique Soriano, instava els partits a fusionar les dues societats actuals —la Corporació Valencià de Mitjans de Comunicació (CVMC), una entitat de dret públic, i la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació (SAMC), una entitat mercantil— per tal d’evitar problemes de funcionament.
Aquest i més aspectes rígids derivats del contracte programa —quotes mínimes d’emissió infantil, tipus de publicitat admesa...— adherit a la llei aprovada en juliol de 2016 són susceptibles de canvis. “S’han d’avaluar totes les polítiques públiques i això, òbviament, inclou À Punt”, opina Cantó. “Amb l’audiència actual À Punt no té cap sentit, ens sembla urgent modificar-ne la llei”, diu. A més, el contracte programa —amb una vigència de tres anys— també és a punt de caducar.
“Nosaltres ja vam dir a Soriano que estàvem oberts a introduir-hi retocs”, explica Ferri, “però no tolerarem cap retallada a À Punt”. “Ben al contrari”, remata, “ens agradaria que la televisió incrementara una mica el seu pressupost, situar-lo per damunt dels 60 milions”. De moment s’ha mantingut estable entre els 55 i els 56 milions. Cantó veu “més que suficients” els diners que ja rep i fins i tot saludaria un “aprimament”, ni que fora petit, “en consonància a l’esforç que estan fent tots els valencians en aquesta situació de crisi”. Alfred Costa, durant la presentació de la temporada de tardor, va fer una crida als polítics per tal que no reduisquen unes aportacions que ja considera minses.
A Mata li preocupen les “incompatibilitats excessives” previstes a la llei a l’hora d’accedir al Consell Rector de l’ens, “cosa que l’ha convertit en un espai gairebé restringit a professors universitaris i persones jubilades”. Troba increïble que aquest Consell impedira l’anterior directora de fer cap contracte superior als 15.000 euros sense el seu vist-i-plau.
D’altra banda, a la “subcomissió de reconstrucció d’À Punt” —com irònicament s’hi refereix— Cantó pretén posar damunt la taula el tema de la llengua vehicular. “L’única línia roja ha de ser que À Punt no continue en les xifres de seguiment actuals”, destaca Cantó. “La llengua majoritària ha de ser el valencià, però estaria bé introduir-hi continguts en castellà que permeteren l’arribada d’espectadors que ara se’n senten exclosos”.
“De cap manera no acceptarem que es retoque aquest apartat”, avança Ferri, “la llei ja expressa la possibilitat d’efectuar desconnexions territorials a les zones castellanoparlants”. “Per veure televisions en castellà, en tenim totes les altres”, conclou. Al marge de la qüestió idiomàtica, que genera enrenou, hi haurà consens en uns altres apartats i és plausible que la reforma isca endavant. Tan sols requereix majoria absoluta, però el PSPV vol incorporar-hi Cs.
La nova llei electoral, per fi?
Ferri és a punt de registrar la mateixa llei electoral que el Botànic va presentar la legislatura passada i que Ciutadans va rebutjar in extremis —raó per la qual no va obtenir la majoria reforçada escaient— amb l’esperança que, ara sí, fructifique. Mata i Cantó, a través dels seus assessors, han començat a explorar una via d’acord. Aquesta setmana s’han mantingut les primeres reunions al respecte.
Compromís s’olora que el PSPV aprofitarà l’avinentesa per instar Ciutadans a introduir-hi canvis que els socialistes ja volien fer a la llei nonada, com ara l’eliminació del “vot preferencial”, que obriria l’opció d’assenyalar fins a tres noms de la candidatura escollida per promocionar-los dins de la llista. Si el 8% dels votants d’un partit seleccionaren un candidat o candidata en concret, aquest nom hi escalaria posicions i podria deixar-ne fora d’altres que el precedien a la papereta.
Cantó: “A Castelló potser no caldria baixar de 24 a 20 diputats directament, sinó que podria fer-se de manera progressiva”
El punt decisiu, però, és la sobrerepresentació de Castelló, que ara escull 24 diputats dels 99. Aquest va ser l’argument esgrimit per Ciutadans per votar-hi “no”. L’Estatut indica que no pot escollir-ne menys de 20, cosa que també estaria per damunt del seu pes demogràfic. “Si volen fer aquest canvi, que el proposen i ho analitzarem, però trobe a faltar més valentia per part de Cantó a l’hora de dir als castellonencs que vol reduir la seua presència a les Corts”, apunta Ferri. “Potser no caldria baixar de 24 a 20 directament, sinó que podria fer-se de manera progressiva”, respon l’al·ludit, mentre que Mata es mostra optimista i s’inclina perquè la rebaixa de la tanca electoral —del 5% al 3%— acabarà sent a escala autonòmica i no provincial. “Hem d’aturar el provincialisme”, alerta.
Provincialisme com a sinònim d’alacantinisme, allà on els populars són més forts, la seua aldea gal·la. A Compromís, de fet, perceben el festeig dels socialistes amb Cantó com un intent desesperat de trencar el govern PP-Cs de la Diputació d’Alacant. La notícia agradaria fins i tot a Isabel Bonig, que contempla amb preocupació el creixement polític del president de la corporació, Carlos Mazón, a qui cada vegada més veus situen com el pròxim aspirant del PPCV a la Generalitat. “Sense aquesta estructura de poder, el PPCV es convertiria en un partit en desbandada”, rumien els socialistes.
Cantó assegura que està pressionant el president de la Diputació perquè la institució s’adherisca al Fons de cooperació municipal impulsat per la Generalitat Valenciana. És l’única administració que encara no ho ha fet. “És una condició sine qua non nostra: Mazón ha d’entendre que accedir a aquest Fons possibilitaria que els municipis alacantins reberen més diners”, diu.
Un cúmul de moviments estratègics que es desenvolupen a les vespres del debat de política general. La sessió parlamentària del 21 de setembre, la més transcendental de l’any, promet emocions fortes. “Alguns han abandonat l’oposició”, lamentava Bonig aquesta setmana en referència clara a Cs. En efecte, el debat dialèctic entre Puig i Cantó centrarà l’atenció del dia 21. Una partida de tenis en què sabrem si el líder de Cs explota el seu colp de dreta o si es decanta més pel revés innovador que tant molesta Compromís i tant pertorba el Botànic. Una partida molt interessant.