Exèrcit

Defensa sanciona un caporal per firmar un manifest antifranquista

El Ministeri de Defensa multa econòmicament el caporal de l'exèrcit espanyol Marco Antonio Santos per firmar un manifest contra el dictador feixista Francisco Franco i realitzar una entrevista a eldiario.es, segons la documentació en mans d'aquest setmanari. L'instructor de l'expedient considera que la rúbrica del text antifranquista forma part d'una falta greu consistent en «emetre públicament expressions contràries [...] cap a la Constitució o la Corona», mentre la defensa del militar al·lega el dret de llibertat d'expressió i estudia presentar un recurs contra la decisió.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Al palmarès del caporal de l'exèrcit espanyol Marco Antonio Santos, hi ha diversos guardons. Amb 19 anys d'experiència a les forces armades de l'Estat espanyol, Santos posseeix la Creu de Bronze a la constància del servei i dues medalles OTAN, atorgades per les seues missions a Kosovo en 2000 i 2004. Una trajectòria globalment positiva dintre del cos castrense, segons els informes personals periòdics d'entre 2013 i 2015, que va truncar-se l'any passat -a parer del Ministeri de Defensa, dirigit per la socialista Margarita Robles- per firmar un manifest antifranquista que responia al text impulsat per diversos exmembres de la cúpula castrense espanyola, en el qual lloaven la figura del general i dictador feixista Francisco Franco.

La signatura del manifest antifranquista i una entrevista concedida posteriorment a eldiario.es va provocar l'obertura d'un expedient per part de les forces armades espanyoles. Un expedient que s'ha resolt amb una sanció econòmica al caporal de 22 dies, segons la resolució a la qual ha accedit aquest setmanari. D'aquesta manera, s'estableix una multa de caràcter dinerari de 12 dies per l'adhesió del militar al text que criticava la figura del colpista Franco i de 10 dies per realitzar declaracions a un mitjà de comunicació. Contra la multa, hi ha la possibilitat de presentar un recurs que està estudiant la defensa del soldat.

L'instructor de l'expedient considera que el suport al manifest contrari a la figura del dictador feixista és una falta greu consistent «en emetre de manera manifesta i pública expressions contràries, realitzar actes no respectables o adoptar actituds de menyspreu cap a la Constitució, la Corona i altres organismes, institucions o poders de l'Estat», d'acord amb l'article 7 de l'apartat primer del règim disciplinari de les forces armades. També ho defineix com a un incompliment del codi intern castrense per «efectuar amb publicitat manifestacions o expressar opinions que suposen infracció del deure de neutralitat política».

L'entrevista, al seu torn, és considerada com a una falta greu per «fer peticions, reclamacions, queixes o manifestacions contràries a la disciplina o basades en asseveracions falses, així com formular-les a través dels mitjans de comunicació social», tal com reflecteix el manual bàsic del règim disciplinari de les forces armades. De fet, algunes de les seues declaracions al diari digital són qualificades per l'instructor com a «queixes o manifestacions purament ofensives en afirmar que 'açò comença en l'acadèmia militar, on t'obrin el cervell i et claven allò que vols. Està bé que t'ensenyen l'amor a Espanya, però no s'ha d'inculcar lloant a algú [en referència a Franco] que va assassinar a espanyols'». «El caporal Santos ha realitzat manifestacions falses que atempten contra l'honor, la reputació dels seus superiors i el prestigi de les forces armades», ressalta la resolució en al·lusió a frases del caporal com ara «fa 19 anys que trenquem files amb la consigna amunt Espanya».

La sanció imposada des de Defensa a Santos està basada per la relació entre el manifest antifranquista i la polèmica política per l'exhumació del cadàver del dictador del mausoleu feixista del Valle de los Caídos. «L'adhesió al manifest i la seua aportació personal [la signatura particular del caporal] es produeixen en un moment en el qual la possible exhumació de les restes del General Franco del Valle de los Caídos està en el centre del debat polític, per la qual cosa cap militar s'hauria de posicionar públicament a favor o no del govern, partits o institucions partidàries o no d'aquesta qüestió, en la mesura que existeixen diferents posicionaments amb profunds enfrontaments verbals», indica.

A la resolució, l'instructor considera, a més, que «els pronunciaments efectuats [...] tenen com a finalitat influir en la decisió política que és objecte de controvèrsia en aquest moment, desbordant en aquest cas el marc normatiu aplicable al legítim exercici del seu dret a expressar-se lliurement, corroborat amb les paraules 'Salut i República', amb les quals finalitza la seua aportació personal amb especial significació política que trenquen amb l'obligada neutralitat». No debades, a l'escrit sancionador s'hi recorda com a argument per multar al caporal que el sistema polític de l'Estat espanyol «és una monarquia parlamentària».

«Persecució ideològica»

Des de la defensa del militar sancionat, van al·legar que la seua firma estava avalada pel dret a la llibertat d'opinió i d'expressió. I que les particularitats de la legislació militar per restringir els drets fonamentals dintre del cos castrense només estaven lligades a qüestions de seguretat i defensa de l'Estat. «La llei de drets i deures dels membres de les forces armades estableix que si l'exercici dels drets fonamentals no es realitza durant la prestació del servei d'armes i no es pot invocar necessitats de seguretat nacional, difícilment es pot negar a un ciutadà l'expressió de les opinions que considere oportú. I més quan les vessades [...] són valoracions amb fonamentació historiogràfica contrastada», assenyalen. També ressalten: «L'emissió d'opinions fora del servei no pot constituir per si mateixa una infracció de les contemplades al règim disciplinari de les forces armades».

Per a fonamentar encara més les al·legacions de Santos, s'incorporen quatre informes pericials a l'expedient de diversos excapitans retirats, com ara Manuel Ruiz o Manuel Pardo. Ruiz, qui recorda el cop d'Estat militar de Franco i com l'Assemblea General de l'ONU va definir el règim franquista com a «feixista» l'any 1946, considera a la seua anàlisi que el manifest franquista «és clarament amenaçant i contrari a la legislació vigent». Al seu torn, recorda com «alts comandaments de les Forces Armades han fet manifestacions de manera recent que són contràries a l'ordenament constitucional», en referència a les polèmiques declaracions efectuades pel general, exajudant de la Casa Reial, antic simpatitzant de Vox i actual president de la Fundació Francisco Franco, Juan Chicharro, qui va afirmar que «la pàtria és anterior i més important que la democràcia».

«El manifest militar franquista, en contra d'una decisió legítima del Govern d'Espanya, representa una amenaça evident per a la pau, ja que inclou firmes de coneguts militars colpistes, condemnats per l'intent del 23-F», critica l'informe pericial, en el qual es denuncia «l'assetjament ideològic» que pateixen «els militars que hem mantingut una actitud democràtica en conjuntures com l'actual». L'excapità denúncia al seu document que mentre «s'encoratgen actituds de caràcter colpista, racista o masclista», es produeix una «persecució ideològica dels militars més compromesos amb els valors democràtics continguts a la Constitució espanyola». Ruiz conclou, de fet, que «l'assetjament ideològic» motiva que Santos firme el manifest franquista. I denúncia «la carència del principi d'igualtat davant la llei en l'expedient incoat contra el caporal Marco Antonio Santos, ja que alts comandaments en situacions anàlogues no han sigut expedientats per fets que sí que eren infraccions greus o, fins i tot, presumptes fets delictius».

Per a l'excapità de Navili Manuel Pardo, «difícilment pot argumentar-se que les conductes investigades poden alterar la disciplina, la jerarquia i la unitat, quan ha reaccionat en contra de qui, amb la seua actitud d'exaltació de Franco, posen en risc la unitat de les Forces Armades en el compliment dels deures constitucionals». En referència a la invocació del règim disciplinari intern per sancionar el caporal, denúncia «un ús manipulat». I afirma que Santos va actuar d'acord amb l'article 6 de la llei de drets i deures de l'exèrcit espanyol, que estableix que «la dignitat i els drets inviolables de les persones són valors que hi ha l'obligació de respectar i exigir». «Es va veure confrontat amb la manifestació tumultuosa de centenars de militars que, en nom de les forces armades, feien una defensa encesa del paper d'un militar que, en l'actual règim jurídic, seria objectivament responsable del crim més gros que pot cometre un militar, la traïció; i que en el context del dret internacional humanitari i dels drets humans, fou responsable de nombrosos crims de lesa humanitat», conclou. Unes consideracions, però, que l'instructor ha rebutjat amb la sanció imposada al caporal demòcrata i antifranquista.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.