Eleccions valencianes

Joc d'ombres darrere el teatre electoral de Toni Cantó

Hàbil (i guanyador) als debats electorals, polemista, amb un missatge directe i una campanya efectista i colpidora, el candidat de Ciutadans, Toni Cantó, aspira a ser l'actor protagonista d'una versió valenciana del pacte andalús entre PP, l'extrema dreta Vox i els taronja. Rere la seua funció política, però, acumula ombres respecte de la utilització de societats per abonar menys impostos, la gestió de les seues propietats patrimonials, falsejament de currículum, els seus contractes amb l'administració del PP i algunes afirmacions qualificades per l'esquerra valenciana de fake news.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A tocar del Parc de l'Oest de València i dintre d'una zona dominada electoralment per l'esquerra, s'ubiquen dues pistes de bàsquet. Amb música electrònica de tempo viu i percussió sintètica castrense, nens i nenes amb ganes de complir els divuit anys per no burlar els vigilants de la discoteca i d'altres delerosos de trobar una feina passen l'estona. Alguns competeixen com si l'esport de la cesta fou el sou mensual; d'altres, però, proven fortuna sense gaires penes en cas que la pilota no s'aprope al cèrcol. Entre notes dissenyades pels DJ, adrenalina juvenil i vides truncades que transcorren pels voltants, apareixen dues dones de certa edat i un home amb no més aniversaris celebrats que elles.

Sense cap peça de roba que denote pertinença a una determinada classe social, llueixen la seua ideologia al canell. Una de les dues dones vesteix orgullosa una polsera taronja de Ciutadans. Tots tres, de fet, estan esperant una xerrada organitzada per la formació liberal-conservadora en la qual intervindran Toni Cantó, candidata de Ciutadans a la Generalitat Valenciana, i el conseller d'Educació de la Junta d'Andalusia i fa dècades seleccionador espanyol de bàsquet Javier Imbroda. La previsió és que Imbroda faça uns quants llançaments i que ambdós ressalten la importància de l'esport. La pista, però, segueix ocupada quan apleguen Cantó i Imbroda. Dels tres simpatitzants taronges, s'ha passat a quatre, després de l'arribada d'una jove estudiant de dret. En total, i sumant assessors i personal del partit, no hi ha més de 15 persones.

Tot i la intimitat d'aquest acte singular de Cantó, la seua campanya a les eleccions valencians ha sigut efectista. Ha plantat carpes que repartien suc de taronja després de comprar quilos i quilos d'aquest producte valencià en crisi. Ha edificat barracons per la capital del País Valencià amb l'objectiu de denunciar la pervivència d'aquestes instal·lacions educatives. I ha intentat amb anuncis electorals equiparar els darrers casos de presumpta corrupció del PSPV i Compromís pel suposat desviament de diners públics per col·locar càrrecs d'ambdós partits a la Diputació de València amb la llarga llista de trames i escàndols que han posat cap per avall el PP. Els objectius són clars: transmetre que el canvi polític progressista no ha servit per corregir la gestió dels populars i identificar socialistes i valencianistes a casos d'hipotètic malbaratament dels impostos que paguen els contribuents valencians.

Immers en una croada a favor de l'educació en castellà i de criticar com a «catalanista» qualsevol mesura del Govern del Botànic a favor de la llengua pròpia, Cantó ha perseguit la meta de mostrar que el bipartit progressista han fracassat. Per a fer-ho, ha censurat les llistes d'espera en sanitat, la situació de la dependència al País Valencià -malgrat la correcció parcial dels problemes heretats del PP, segons l'Observatori Estatal per a la Dependència- i, especialment, la pervivència dels barracons.

El presidenciable de Ciutadans ha anat encara més lluny durant tota la campanya electoral. Malgrat anhelar un pacte a l'andalusa amb l'extrema dreta Vox, ha qualificat de «talibà» al conseller d'Educació Vicent Marzà, ha recordat les afirmacions del conseller d'Economia, Rafael Climent, sobre que «el capitalisme mata» i l'oposició dels valencianistes -de vegades, a través de declaracions desafortunades- al megaprojecte de Port Mediterrani. Al remat, ha buscat identificar el govern actual com a radical, acusant el PSPV «d'abraçar-se al secessionisme i el nacionalisme». I, a vegades, ha aconseguit gràcies als seus dots teatrals i al seu missatge directe i efectiu imposar-se en els debats electorals, com a l'organitzat per la Cadena Ser només arrencar la campanya.

L'aspirant a la presidència de la Generalitat Valenciana per Ciutadans, Toni Cantó, i el canididat a la Moncloa dels taronja, Albert Rivera| EFE

Una vegada el teló del teatre electoral s'ha abaixat, la figura de Cantó ha estat envoltada d'una mena de joc d'ombres. Segons ha publicat eldiario.es, el presidenciable de Ciutadans al País Valencià i persona de confiança d'Albert Rivera va cobrar els seus treballs d'actor del període 2002-2004 a través d'una societat. L'objectiu era estalviar-se impostos. Propietari al 85% de l'empresa Detle Producciones SL -l'altre 15% restant estava en mans de Purificación Hidalgo-, la firma va ingressar l'any 2002 140.000 euros i va declarar-ne 136.000 de beneficis. Gràcies a la utilització de l'empresa, va pagar un 30% d'impostos, tal com marca el tribut per societats. En cas que els treballs artístics hagueren sigut facturats com a treballador, hauria hagut d'abonar un gravamen del 45%. El periòdic dirigit per Ignacio Escolar estima l'estalvi en 15.000 euros.

Aquesta treta fiscal per eludir suposadament impostos va realitzar-la mentre cobrava de Canal 9, aleshores un òrgan de propaganda del PP. En aquell exercici, el presidenciable de Ciutadans va percebre 29.789 euros per presentar el programa Mira, mira. Uns diners que va embutxacar-se a través d'una societat que no va comptar amb cap treballador. L'any 2003, però, sí que va declarar despeses de personal per un valor de 63.448 euros. Ara bé, no va abonar cap càrrega social amb la qual cosa es dedueix que la firma no va contractar cap empleat, segons la informació publicada per eldiario.es. En aquell any, a més, va continuar cobrant de la cadena autonòmica. Va ingressar 106.000 euros, és a dir, 25.000 euros mensuals. La societat no va presentar els seus comptes en 2004 i 12 mesos més tard va abaixar la persiana. Cantó n'ha defensat la legalitat dels seus actes.

Fa pocs mesos, però, el presidenciable taronja a la Generalitat Valenciana va estar al punt de mira mediàtic, precisament, per una altra societat patrimonial. La polèmica va esclatar quan van sorgir diversos casos en els quals ministres del PSOE haurien obtingut beneficis fiscals per gestionar immobles a través d'empreses sense activitat aparent. Una qüestió durament criticada per Ciutadans al Congrés dels Diputats i que contenia similituds amb el cas de Cantó. Segons va desvelar El Confidencial, el dirigent conservador gestiona una finca de 4.000 metres quadrats ubicada a Gran Canària emprant una firma sense ingressos anomenada Sareta SL.

La societat mercantil, administrada des de 2003 per Cantó, només tenia una activitat: ser propietària d'una casa de 118 metres quadrats al municipi canari de Santa María de Guia i dels seus terrenys annexes. Aquests dos actius estaven valorats en 108.000 euros, malgrat que el dirigent dretà només va declarar al Congrés accions per valor de 3.006 euros. L'objectiu social de la firma era, justament, la tinença de propietats immobiliàries, a banda de participar en els sectors de la producció, realització i direcció d'obres culturals i d'activitats de neteja. Des de Ciutadans, hi van argumentar que era una finca deshabitada i que el polític mediàtic volia vendre-la.

El mateix periòdic va destapar que Cantó no havia declarat un pis de 118 metres quadrats amb plaça de garatge ubicat a Oropesa (Plana Alta). Amb un patrimoni immobiliari que incorpora tres propietats més, Ciutadans va investigar la societat Sarete SL. Segons La Información, hi havia dubtes sobre una altra firma en mans de Cantó: Maratonianos SL. Aquesta empresa, amb una xifra de negoci de zero euros entre 2015 i 2016, estava ubicada a la població madrilenya de Torrelodones. En aquest municipi, té un pis l'exactor. La societat només va comptar amb un treballador i gaudia d'un patrimoni de 52.162 i 51.432 en 2015 i 2016, respectivament.

La plana major de Ciutadans a l'acte de tancament de campanya dels taronja celebrat aquest divendres a València| Ciutadans

El joc d'ombres de Cantó, però, també incorpora contractes amb l'administració pública. Als 140.000 euros que el presidenciable a la Generalitat Valenciana va percebre de Canal 9 durant l'etapa del PP, s'hi sumen els honoraris que va rebre com a director de València Escena Oberta durant quatre edicions. La fundació va ser impulsada per l'Ajuntament de València que comandava la conservadora Rita Barberá. L'organisme va estar esquitxat per la trama Gürtel una vegada Cantó s'hi va desvincular. L'actor-candidat va ser la cara de la Generalitat Valenciana de Francisco Camps per a la prevenció d'incendis i d'uns vídeos tutorials llançats pel Consell amb l'objectiu d'apropar internet als valencians. Cantó no ha desvelat mai les quantitats cobrades per aquests treballs, tot i les demandes de forces progressistes com ara Compromís.

Polèmic i signant del manifest de la Fundació Denaes l'any 2012, organisme presidit aleshores pel líder de l'extrema dreta Vox Santiago Abascal i pedrera de dirigents de la formació ultradretana, la seua arribada a la política valenciana ha estat controvertida per promocionar la ruptura del consens parlamentari a les Corts Valencianes respecte a la violència masclista. No debades, va obligar als taronja a abstenir-se en una moció consensuada amb tots els grups de la cambra valenciana per rebutjar les postures de Vox. Cantó, però, va protagonitzar l'any 2013 una altra controvèrsia sobre el terrorisme masclista. En una piulada de la qual va disculpar-se posteriorment, va afirmar que «la majoria de les denúncies per violència de gènere són falses». El seu desembarcament com a referent de Ciutadans al País Valencià va estar acompanyat del fixatge d'un assessor ultraconservador alineat amb el discurs de Vox que escriu missatges antiavortistes i contraris a les lleis de violència masclista a Twitter.

Com a diputat d'UPyD al Congrés, va incloure al seu currículum que era pedagog, malgrat no comptar amb el títol. Quan va destapar-se el falsejament de la seua biografia laboral, Cantó va defensar que impartir classe justificava aquella referència. Uns moviments entre la frontera de la veritat i la mentida que també han caracteritzat l'actor-candidat en afirmacions sobre política lingüística a les escoles valencianes. De fet, va emprar com a exemple de l'existència de col·legis en els quals no s'educa ni una sola hora en castellà un centre docent amb presència de les dues llengües cooficials del País Valencià.

Tanmateix, no és l'única fake new que ha propagat. L'aspirant al Palau de la Generalitat Valenciana per Ciutadans va atribuir una campanya publicitaria privada que esborrava el flamenc a l'Ajuntament de València i va afirmar que «À Punt té un pressupost massa alt». Aquesta afirmació contrastava amb els pressupostos de la resta de cadenes públiques autonòmiques com ara TVG, qui gasta 97,2 milions d'euros pels 55 de la televisió valenciana. També va propagar en un acte preelectoral que l'executiu del Botànic «havia eliminat menys barracots que en l'època popular» quan s'ha reduït en un 50% els alumnes que estudien en aules prefabricades. I des de la seua militància a UPyD, ha assegurat que «valencià i català són llengües diferents» negant l'evidència científica.

Tot un joc d'ombres darrere el teló de la funció electoral de Cantó. Una obra farcida de crítiques als nacionalismes perifèrics, a les forces del Botànic i al PP, malgrat haver considerat Camps com el millor president de la Generalitat Valenciana, segons l'excap del Consell, i aspirar a pactar amb la formació de la gavina. Una obra que serà qualificada per les urnes.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.