La diada valenciana ha estat segrestada per la violència ultradretana d'ençà de la represa democràtica. Les agressions feixistes, la virulència antivalencianista o els artefactes explosius contra forces progressistes han tacat de blau la celebració nacional del País Valencià. Sí l'any 1979, enmig de la mal denominada batalla de València, radicals feixistes i blavers van agredir a les autoritats municipals, van cremar símbols de l'autogovern nostrat i van disparar trets contra l'Ajuntament de València, lustres més tard va col·locar-se una bomba a la seu del Bloc al cap i casal. L'atemptat programat l'any 2007, tanmateix, no va provocar ferits, ni danys excessivament greus. «Ens trobem amb una situació en la qual existeix un terrorisme de baixa intensitat que no té límits», va censurar en aquelles dates Enric Morera, actual president de les Corts Valencianes i aleshores màxim dirigent del partit nacionalista.
Una dècada després la violència va convertir-se, malauradament, en protagonista del 9 d'Octubre. La ultradreta valenciana, en una mena de comunió d'interessos entre el blaverisme irredempt i radicals de tarannà neonazi, va intentar rebentar la tradicional manifestació vespertina de la Comissió 9 d'Octubre, la qual aixopluga a bona part de l'esquerra política, sindical i civil del País Valencià. Encoratjats pel clima hostil cap al procés independentista, el qual experimentava els seus moments més intensos, hooligans ultradretans van agredir amb cops de puny, puntades de peu o llances diferents manifestants i periodistes. Aquella exhibició violenta del neonazisme, la qual va ser retransmesa en directe per les televisions, va impulsar amb força l'antifeixisme als carrers. Milers i milers de persones van clamar contra la bel·ligerància ultradretana el 9 d'Octubre del 2018.
La reacció ciutadana va traslladar-se, al seu torn, als jutjats del cap i casal. La Comissió 9 d'Octubre, així com les víctimes d'aquelles agressions, van motivar amb els seus escrits l'obertura d'una investigació penal que ha encapçalat el magistrat Vicente Rios, titular del jutjat d'instrucció número 15 de València. Aquest dilluns el togat ha acordat el processament de 28 dels 29 hooligans d'extrema dreta investigats. «S'estima que existeixen [...] suficients indicis per a ordenar la continuïtat de la causa en la seua fase intermèdia, atès que es dóna per finalitzada la investigació», s'assenyala en la interlocutòria, en la qual s'insta a la Fiscalia i a les diferents parts implicades a presentar els seus escrits d'acusació o d'arxivament de la causa judicial.
El magistrat ha decidit el processament de 12 radicals pertanyents a l'extinta penya futbolística de filiació neonazi Ultras Yomus, de la qual relata: «En els seus inicis, donaven suport al nacionalisme valencià, si bé els membres fundadors van abandonar el grup pels volts de la temporada 1991/92. Els nous líders del grup canviaren la ideologia al nacionalisme espanyol i al regionalisme valencià amb tendències d'extrema dreta i odi a totes les coses considerades catalanes, al catalanisme i, per tant, a qui políticament i culturalment defensa els denominats Països Catalans». «S'estima que no són més de 200 persones, [...] dels quals 70 conformarien el grup més radical», descriu, per remarcar: «No amaguen les salutacions feixistes en certes ocasions, especialment en alguns moments per celebrar i fer-se nota en el camp de futbol o per provocar als membres d'altres penyes ideològicament oposades als seus plantejaments».
Com a un dels líders dels hooligans del València CF, el jutge processa a Vicente Estruch, qui, segons l'escrit judicial, «va accedir la vesprada del 9 d'Octubre del 2017 a la Plaça Sant Agustí de València junt amb diverses persones més, en aparent formació, amb càntics, crits i, en alguns casos, amb el braç en alt, una salutació emprada pels partits i els moviments feixistes i neonazis». Amb antecedents penals per lesions i tràfic de drogues, compta amb diversos tatuatges de simbologia nazi i ha exercit de vigilant -tal com va publicar aquest setmanari- per l'empresa Grupo GFS Seguridad. Segons va publicar EL TEMPS, Estruch va ser premiat per España 2000 arran de la seua actuació, precisament, en la manifestació vespertina del 9 d'Octubre del 2017.
Condemnat a 22 mesos de presó per un delicte de lesions amb un instrument perillós durant unes trobades d'Escola Valenciana celebrades l'any 2014 a Benirredrà (Safor), Néstor Franco és un dels altres referents ultres que ha processat el titular del jutjat d'instrucció número 15 de València. Junt amb aquest integrant de l'extinta penya Ultras Yomus, segons indica la interlocutòria, el togat deixa a tocar del banc dels acusats al hooligan d'extrema dreta B. B., amb un escut de l'anticatalanista Grup d'Acció Valencianista esgrafiat a l'espatlla dreta, i el també membre de la penya radical del club de Mestalla, V. R., qui, segons va publicar eldiario.es, compta amb antecedents per violència masclista i homicidi en grau de temptativa per una ganivetada a una discoteca de l'Horta. De fet, hi ha dos membres dels hooligans filo-nazis del València CF que acumulen antecedents per lesions. Fins i tot, consta com a processat D. P., que va concórrer per Falange Espanyola de las JONS en les eleccions municipals del 2015 a Benetússer (Horta) i Javier Cervera, qui encapçalava la Curva Nord (sic), la grada d'animació que serveix de paraigües als radicals d'extrema dreta. El lletrat d'aquest últim, Vicente Boluda, és un habitual dels cercles antivalencianistes. No debades, és fill de l'empresari tèxtil José María Boluda, expresident de Lo Rat Penat.
A la interlocutòria, tanmateix, el magistrat deixa quasi al banc dels acusats a radicals de petjada blavera i desvinculats del món hooligan del futbol, com ara Francisco Moreno, qui havia destacat com a un dels integrants del grupuscle antivalencianista Defenem. Tal com va publicar aquest setmanari, compta amb publicacions a les seues xarxes socials en les quals exalta el dictador Francisco Franco. F. J. S., qui va figurar a la llista municipal de l'agrupació blavera Avant Albal, el militant d'España 2000 -segons Público.es- Antonio Alemany i el cronista faller Pepe Herrero completen la nòmina dels processats més destacats.
Agitador dels arrencallaços valencians, impulsor de diversos grupuscles d'extrema dreta i vinculat a l'òrbita de l'empresari de la seguretat i exlletrat de la patronal dels clubs de cites, el feixista José Luis Roberto, Herrero està assenyalat a la interlocutòria per «publicar diferents missatges a les xarxes socials en els quals feia una crida a impedir la manifestació convocada per la Comissió 9 d'Octubre». «L'investigat va realitzar diverses crides als 'valencians per no deixar passar la manifestació de la CUP', 'aturar la manifestació de la CUP', reclamant-hi la presència: 'Veniu, encara esteu a temps d'omplir València, perquè no passe ningú'. Va qualificar els fets de 'moment històric perquè plantem cara al catalanisme'», desgrana el magistrat, qui enumera les diferents expressions emprades per l'ultra faller en la seua retransmissió dels aldarulls: «No se'ls deixa passar», «la primera vegada que les estelades no surten de València», etc.
La violència de la bota feixista
Aquestes afirmacions va pronunciar-les el radical de jupetí i faixa mentre, tal com indica la interlocutòria de processament, «els manifestants eren contínuament fustigats». Una bel·ligerància verbal que va iniciar-se al voltant de les 17.30 de la vesprada quan van aparèixer en la plaça Sant Agustí de València, des d'on arrencava la manifestació valencianista a la qual se sumava el bloc de l'esquerra independentista, «un grup d'entre 50 i 60 persones pertanyents a grups radicals de Yomus, els quals proferien càntics de 'València hooligans' i altres, saludant alguns amb el braç en alt». A partir d'aquell moment, i sense assenyalar els dèficits del dispositiu policial d'aleshores i amb un relat equidistant, el magistrat afirma que «grups antagònics intentaren enfrontar-se, en un principi verbalment, arribant a casos aïllats d'agressió física que van ser evitats per la policia local i nacional». A les 17.45, i malgrat el cordó policial dels antiavalots, «van produir-se les agressions».
«Catalanistes, fills de puta», «catalanistes terroristes» o «catalanistes fóra de València» són alguns dels insults que recull el jutge que van rebre els assistents més endarrerits d'una mobilització convocada de manera totalment legal. A causa del boicot de la ultradreta valenciana, i tal com explica el togat, «la manifestació no va poder completar el recorregut previst enfront de l'acció concertada de diferents investigats, la qual estava dirigida a evitar que finalitzara en la plaça Alfons el Magnànim, la qual va ser ocupada pels investigats. Arran d'això, la mobilització va ser desviada per les forces i cossos de seguretat a la plaça Amèrica, on va finalitzar sense que els organitzadors de la marxa comptaren amb la infraestructura per a la lectura prevista i legalment comunicada dels parlaments». De fet, va produir-se la imatge icònica de Toni Gisbert, secretari d'Acció Cultural del País Valencià i portaveu de la Comissió 9 d'Octubre, llegint el manifest amb el megàfon del furgó d'antiavalots de la policia espanyola.
La violència ultradretana, tal com exposa la interlocutòria, va iniciar-se amb l'atac contra la parada promocional del diari cooperatiu Jornada, tristament desaparegut. «Francisco Moreno va apropar-se [...] on estava una de les periodistes i els seus companys de redacció mentre els assenyalava [...] i requeria [els membres d'Ultras Yomus] que agrediren els periodistes, i els llevaren el material que duien perquè, segons va proclamar, es tractava de propaganda de la CUP», conta l'escrit judicial, on s'afegeix: «Va intentar llevar-los els paquets d'exemplars de periòdics destinats a la distribució, un fet que els periodistes buscaren evitar. Això va provocar l'empipament de Moreno que va dir-los 'vos tallaré el coll' mentre feia un gest amb els dits, simulant dur una arma blanca», recull, per seguir: «Com els periodistes i els col·laboradors del diari citat tractaren aleshores de gravar amb els seus dispositius mòbils els fets que estaven ocorrent, un home amb la cara absolutament tapada va abordar per l'esquena un periodista per espentar-lo contra el sòl mentre li deia que el mataria per gravar els fets». La interlocutòria xifra els danys de La Jornada en 1.607,37 euros.
Si La Jornada va patir desperfectes materials i els periodistes foren atacats pels ultradretans, hi ha participants que van rebre cops de puny d'Estruch, qui presumptament va agredir un assistent «al costat esquerre, a l'altura del temple i en les costes a un dels assistents», segons es desgrana a l'escrit judicial. Aquesta persona va patir diverses lesions que van ocasionar-li «una pèrdua autolimitada de consciència, un edema en articulació maxil·lar esquerra, una xicoteta ferida en el lòbul auricular esquerra en crosta i una contusió a l'hemotòrax esquerre». Va tardar cinc dies en curar-se. El seu company, qui també va ser agredit per ultres d'extrema dreta, va haver-hi d'esperar-se 20 dies perquè es recuperara «d'una contusió malar bilateral i una ferida en la mucosa del llavi inferior».
Altres dos manifestants van sumar-se al llistat de víctimes de la violència dels membres de la penya de filiació neonazi. «El primer a albirar-los va ser J.M.B., qui els havia vist en la plaça i que, com la resta d'investigats, actuava motivat per la seua hostilitat i animadversió cap a les persones que considerava independentista», introdueix el jutge, qui apunta que aquests participants van rebre «una puntada de peu» d'aquest radical d'extrema dreta. Posteriorment, un d'ells va ser colpejat, tal com relata el magistrat, amb una llança per Estruch i onze hooligans més del València CF. Aquest assistent ha experimentat «una lumbàlgia postraumàtica, contusions en el tronc, membres superiors i inferiors, i ansietat». «Ha necessitat tractament d'ansiolític i psicoteràpia», recorda el jutge respecte de les conseqüències de la pallissa. «Es manifesta en la persistència de sensació de vulnerabilitat, amb por de sortir al carrer, especialment si és de nit [...] i a evitar el centre de València com a lloc que passaren els fets, així com les manifestacions», precisa.
Amb participants que van repel·lir els atacs multitudinaris «protegint-se amb els punys i pegant puntades de peu», els periodistes també van sofrir atacs dels feixistes. Fou el cas d'un fotoperiodista valencià, a qui van trencar-li la càmera per retratar les agressions i van colpejar-lo fins a vuit hooligans de filiació ultradretana, entre els quals hi havia, segons s'indica a la interlocutòria, Franco. El periodista especialitzat en moviments d'extrema dreta, Miquel Ramos, va ser una altra de les víctimes de la jornada amb el llançament d'un líquid calent al seu rostre i un colp amb el qual van trencar-li el seu telèfon mòbil.
Un intent de rebentar la marxa valencianista que va acabar amb 14 dels investigats prenent la plaça d'Alfons el Magnànim, concretament l'estàtua dedicada al monarca Jaume I. «El 9 d'Octubre de 1238 el rei Jaume I va conquerir València i va expulsar els moros. El 9 d'Octubre de 2017 el poble valencià va reconquistar València i va expulsar els catalanistes», va escriure en les seues xarxes socials, segons l'escrit judicial, el mencionat cronista faller. Poc més de tres anys després d'aquelles agressions, el magistrat ha processat als ultres que presumptament van protagonitzar els aldarulls, els quals s'enfronten a penes no superiors de 9 anys gràcies a una investigació fonamentada amb 1.200 vídeos. I encara que el jutge ha desestimat la petició de la Comissió 9 d'Octubre perquè identifique a totes les persones que van ocupar la plaça Alfons el Magnànim per obstruir aquella expressió de llibertat, el processament dels radicals ultradretans obri el camí perquè les agressions feixistes del 9 d'Octubre no queden impunes.