A fons

Ultras Yomus, crònica negra de la graderia neonazi de Mestalla

Aquesta setmana es compleixen dos anys d'ençà que diversos membres vinculats a la penya neonazi Ultras Yomus, entre altres exaltats d'extrema dreta, van intentar rebentar una manifestació valencianista amb colps de puny, puntades de peu o estocades amb pals. Amb els jutjats investigant aquells atacs violents i desgranant qui és qui a la graderia radical, EL TEMPS aprofita l'efemèride per disseccionar a grans trets la història d'Ultras Yomus, les seves connexions amb els moviments neonazis i l'historial criminal d'alguns dels seus dirigents.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El xiulet final de l'àrbitre havia deixat les cares dels aficionats valencianistes desconcertats. Tot i que el marcador reflectia un contundent 0-3 a favor de l'Ajax, el València CF havia fet un partit meritori a Mestalla. Havia gaudit d'un regall d'oportunitats per batre la porteria de l'equip holandès, així com havia transmès una extraordinària sensació quan els jugadors posseïen la pilota. A la ment dels seguidors blancs-i-negres, s'hi repetien com una tortura autoimposada les ocasions fallades. Seria la penitència fins a tornar a casa. O, inclús, l'endemà al treball. El calendari indicava que encara estàvem a primers d'octubre. «La temporada és llarga. Segur que hi ha més alegries», es consolaven alguns devots de l'equip ubicat a l'avinguda Suècia.

Mentre els valencianistes maldaven la mala sort dels seus davanters i clamaven contra les maniobres surrealistes del seu propietari, els ultres del València CF tornaven a actuar. Dues desenes de hooligans irrompien pels voltants de Mestalla amb la intenció d'agredir els aficionats més radicals de l'Ajax. La batalla campal, amb tot, era evitada pels efectius de la policia espanyola. L'escaramussa virulenta era la darrera aparició pública dels ultres arran de la seva expulsió de les graderies de l'estadi blanc-i-negre. Un desnonament causat per l'acumulació dels incidents d'ençà que el magnat Peter Lim va comprar l'equip i pels retrets dels aficionats als hooligans ultradretans, especialment a la facció més radical, Ultras Yomus, durant la passada temporada.

Ultras Yomus, però, va iniciar el seu camí cap a l'ostracisme públic el 9 d'octubre de 2017. La presumpta participació de fins a 13 persones lligades a la penya ultradretana en les agressions feixistes contra els manifestants de la comissió 9 d'Octubre, la qual aixopluga a l'univers progressista valencià, va marcar la seva decadència. EL TEMPS, a conseqüència del segon aniversari d'aquells atacs violents, desgrana a grans trets la història d'Ultras Yomus, les seves connexions amb els moviments neonazis i l'historial criminal d'alguns dels seus dirigents.

Quan l'esvàstica pren el control

La celebració del mundial de futbol de 1982 a l'Estat espanyol va provocar un autèntic sotrac als equips nostrats. L'arribada dels hooligans anglesos i dels tifosis italians als estadis espanyols per donar suport de manera extrema a les seves seleccions nacionals va emmirallar desenes de joves, els quals van fundar les primeres penyes radicals. A València, aquella reacció per imitació va madurar en estiu de 1983, data fundacional d'Ultras Yomus. La denominació, segons explica el llibre Tolerància zero. La violència al futbol, estava relacionada amb el mot yomus que murmurava un aficionat del fons nord de l'aleshores estadi Luis Casanova.

Els inicis d'Ultras Yomus, els quals s'ubicaven a la grada general de peu, foren plurals. L'agrupació hooligan estava conformada per membres de tota mena d'extraccions socials, on s'aixoplugaven rockers, amants del heavy i uns pioners skins neonazis. Comandada per l'advocat Antonio Carlos Serrano, la penya extremista aconseguiria doblar la seva militància durant el descens a segona divisió. Les menors traves per introduir material pirotècnic i drogues als estadis va jugar a favor. Passarien de 150 a 300 socis durant aquella temporada.

Si l'eclosió de la moda ultra als estadis va provocar el naixement d'Ultras Yomus, la internacionalització del moviment skin ultradretà dels anys 90 canviaria la història de la grada blanc-i-negra. Hi hauria una infiltració d'Acció Radical, un grupuscle neonazi que protagonitzaria diverses agressions durant aquella dècada a València, organitzaria festivals internacionals de música anticomunista i que, segons va afirmar la Fiscalia en la investigació que va desmantellar l'organització, coordinava el moviment skin planetari. Amb contactes amb mercenaris croats, estava encapçalat per Manuel Canduela, posteriorment dirigent de Democràcia Nacional.

Imatge antiga d'un mosaic dels hooligans d'extrema dreta del Vaència CF| EL TEMPS

Tal com va relatar l'ultradretà Juanma Crespo a Memorias de un ultra, els integrants d'Acción Radical subratllaven «com a cites inexcusables els partits de futbol que tenien en Mestalla». Al llibre, de fet, es relata com membres joves del grupuscle feixista participarien d'un acte vandàlic encapçalat pels hooligans blancs-i-negres. També s'apunta, al seu torn, com l'empresari de la seguretat, posteriorment lletrat de la patronal dels clubs de cites i actualment dirigent de la formació feixista España 2000, José Luis Roberto, va intentar satel·litzar Ultras Yomus. Roberto, d'acord amb aquesta obra i un reportatge de L'Accent, va promocionar l'ultra Teo Javaloyes per derrocar a l'exfalangista Luis Miguel Arechavaleta Yogui. Javaloyes, que arribaria a liderar Ultras Yomus, seria contractat a Levantina de Seguritat, controlada per Roberto.

El lletrat feixista, marcat per col·locar suposadament una bomba contra una trobada valencianista l'any 1978 i propietari de bars en els quals es reunien els cercles ultradretans de València, estava connectat amb Acción Radical. O, si més no, durant un temps. Tal com va publicar EL TEMPS, l'adreça que atorgava el fanzine neonazi Zyklon B, en referència al gas que va matar milions de jueus als camps d'extermini, com a punt de contacte amb Acción Radical coincidia amb el domicili de la mercantil de vigilància privada de Roberto.

L'assassinat del jove antifeixista Guillem Agulló l'any 1993 situaria el focus sobre aquest grupuscle neonazi i, de retruc, convulsionaria Ultras Yomus. Pedro Cuevas, el botxí condemnat pel crim, sovintejava la graderia neonazi del València CF, tal com va apuntar aquest setmanari. També José Manuel Chulià, company de Cuevas al Marxalenes IV Reich i extreballador de Levantina de Seguridad. La connexió entre membres d'Ultras Yomus i el cercle d'amistats de Cuevas va exemplificar-se amb l'exhibició d'una pancarta en la qual es llegia «Guillem, jódete». Foren Òscar Rodríguez i José Luís Zapater Titín qui la mostraren en un partit contra l'Albacete una setmana després de l'apunyalament mortal. Titín, no debades, seria un dels futurs integrants de Fan Club, una secció d'Ultras Yomus que naixeria poc després de l'assassinat d'Agulló i que estaria conformada per diversos ultres que han encapçalat històricament la penya filonazi.

Alerta ultra

Aquells fets motivaren l'escissió d'un grup, denominat Lubo's Gol Gran, que preconitzava una animació apolítica i pacífica. Com, al seu torn, provocaren un canvi de rumb en el lideratge de Javaloyes, qui deixaria Levantina de Seguridad i s'allunyaria dels entorns d'extrema dreta, segons L'Accent. En els anys de transició entre el segle passat i l'actual, els històrics de Fan Club aconseguirien les regnes d'Ultras Yomus, entre els quals hi havia el mencionat Titín.

Zapater va estar encausat a l'operació policial contra el grup paramilitar Hermandad Nacional Socialista Armagadeon, organització acusada d'incendiar seus de diversos partits polítics i d'intentar subvertir la democràcia. Connectada amb grupuscles feixistes italians i considerada per la Fiscalia com a una escissió d'Acción Radical, l'Audiència Nacional va absoldre els imputats després que un magistrat qualifiqués la causa de problemàtica. Titín, qui va estar condemnat per propinar una pallissa a dos joves de València l'any 1998, s'hi dedicaria posteriorment als campionats de boxa. Arran de la seva carrera en aquest esport agressiu, és propietari del gimnàs Training Unit, així com de diversos negocis locals dedicats a la roba esportiva i els entrenaments físics, d'acord amb la seua pàgina de Facebook.

Alejandro Serrador, Vicente Estruch i Ginés Valencia amb una pancarta de Fan Club, secció d'Ultras Yomus a la qual pertanyen| EL TEMPS

Els negocis d'un altre membre d'aquesta facció, Vicente Lloret Chichones, eren suposadament més obscurs. No debades, la seva mort per un tret al cap en 2013 va coincidir amb una investigació de la policia espanyola envers transaccions hipotèticament il·lícites i amb un deute de 200.000 euros, segons Levante-EMV. Protagonista de diversos altercats i actiu neonazi, havia estat interceptat per la Guàrdia Civil per gaudir de 200 grams d'haixix. L'any 2000 fou detingut per apunyalar presumptament un jove a Canals (Costera).

Un historial violent que superava Alejandro Serrador Silla, un dels referents d'Ultras Yomus. Sancionat amb 90 euros per una falta de lesions, va ser condemnat l'any 2002 a un any de presó per pegar una pallissa a un menor de 16 anys, segons va desvelar Interviú. Antic treballador de Levantina de Seguretat, malgrat ser exclòs per Interior per no aportar el títol requerit, va estar imputat a l'Operació Pánzer, en la qual va investigar-se un entramat aparentment delictiu dedicat a la venda il·legal d'armes procedents de l'exèrcit espanyol. Al seu domicili, els agents de la Guàrdia Civil van trobar una escopeta del calibre 12, munició, ganivets i propaganda neonazi. La Fiscalia va demanar quatre anys de presó pels presumptes delictes de tinença d'armes i associació il·lícita. Com tots els processats, va ser absolt.

Exregidor d'España 2000 a Silla (Horta) i propietari d'una tenda de roba ultra a la població, tal com va apuntar L'Accent, va compartir formació amb una altra investigada a Pánzer, Sandra Rentero, la qual figurar a la llista municipal d'España 2000 per Silla i va ser candidata per Guadalajara en les espanyoles del 2008. Rentero era la dona de Joaquín Saludes, presumpte responsable de l'adquisició de l'armament i la parafernàlia nazi dintre de la xarxa ultradretana. Amo aleshores de la mercantil Digitex, Saludes comptava amb antecedents per tinença i tràfic d'armes i explosius, segons Público.es. Com a integrant d'Ultras Yomus, va ser condemnat a sis mesos de presó per atonyinar seguidors del Llevant UE en un bar de València. A l'Operació Pánzer, també va estar imputat l'assassí d'Agulló, assenyalat pels investigadors per ser un dels suposats encarregats en la fabricació d'armes il·legals, com ara punys americans.

Amic íntim de Serrador, Vicente Estruch Alfarrasí va convertir-se anys després en líder d'Ultras Yomus. Abans d'aconseguir aquesta fita, va cultivar un ample historial delictiu. L'any 2007 va ser condemnat a tres anys de presó dintre d'una operació antidroga, en la qual apareixia com a venedor de cocaïna. L'Audiència Provincial de València, però, va acordar un any més tard suspendre la condemna. La condició per atorgar aquesta mesura de gràcia fou que no tornés a infringir la llei en quatre anys. Alfarrasí va incomplir: en 2016 fou sentenciat a sis mesos de presó per un delicte de lesions. Exvigilant de la firma de seguretat GFS, tal com va destapar EL TEMPS, té esgrafiat a la cuixa una esvàstica i les sigles d'Adolf Hitler als punys.

Vicente Estruch, qui exerceix de líder d'Ultras Yomus, té serigrafiada a la pell simbologia nazi| EL TEMPS

El cercle dirigent de Fan Club es tancava amb Ramon Castro Levis, qui va exercir durant la primera dècada dels 2000 de líder dels radicals neonazis del València CF. L'audiència Provincial de València va condemnar a quatre hooligans, entre els quals hi havia Castro, l'any 2005 a dos anys i mig de presó pels delictes de desordres públics, atemptat contra l'autoritat, una falta de lesions i danys contra diversos policies. Els incidents van produir-se l'any 2002 durant el partit de la Supercopa que va enfrontar al conjunt de Mestalla i el Deportivo de la Corunya. Durant el seu mandat va protagonitzar enfrontaments amb els jugadors del club blanc-i-negre.

En aquella època, a més, la Comissió Antiviolència va multar 52 membres d'Ultras Yomus pels aldarulls provocats en els voltants de l'estadi de l'Osasuna en 2007. La policia espanyola va confiscar-los un arsenal d'armes blanques, bats de beisbol, boles de billar, cadenes, porres, material pirotècnic i banderes neonazis. Un altre desplaçament a Pamplona dels hooligans d'ultradreta també va generar polèmica pels seus companys de viatge: la formació d'extrema dreta Democracia Nacional, la qual estava liderada per Canduela. Una relació entre ambdues organitzacions que tenia com a exponent Juan Pedro Polero, dirigent aleshores del partit feixista i exmembre de la graderia radical blanc-i-negra.

Dos anys abans dels incidents a Pamplona van ser detinguts quatre ultres de Mestalla després d'haver agredit diversos seguidors de l'Athletic de Bilbao. Van multar-los amb 30.000 euros, així com van trobar-los armes en els escorcolls. Amb altres detencions com la d'un membre d'Ultras Yomus i treballador de Levantina de Seguridad per un conjunt d'incidents que van incloure suposades agressions a Russafa, segons va denunciar en 2005 en un dossier elaborat per diverses organitzacions socials, la policia va emmanillar cinc radicals neonazis en una baralla entre ells l'any 2009. Van enxampar-los defenses extensibles, cadenes metàl·liques, bats de beisbol i navalles.

L'ascens dels cabdells gammats

Aquesta batalla entre els mateixos hooligans d'Ultras Yomus va coincidir amb una etapa en la qual estava en joc el lideratge intern. Joan Josep Martínez, un radical neonazi que encapçalava un sector jove que aixoplugava skins amb fama de ser agressius als carrers de la capital valenciana, va imposar-se a la vella guàrdia comandada per Levis. La seva etapa al capdavant dels ultres de Mestalla, però, seria efímera. Amb acusacions de malversació, segons va desvelar L'Accent, Martínez ingressaria en presó pocs anys després d'accedir-hi al poder. En 2011, no debades, va ser condemnat a tres anys de presó per un atac brutal a un jove.

Joan Josep Martínez, a la dreta del tot encerclat, va aconseguir regnar durant un temps Ultras Yomus

El líder de la graderia radical d'extrema dreta fou sentenciat junt amb Sergio Ochando, el qual també s'integrava a les files d'Ultras Yomus. En el transcurs del procediment, de fet, va emmanillar-se altres dos membres dels ultres blancs-i-negres, però la Fiscalia només va acusar Martínez i Ochando. Tal com recull la resolució judicial, la policia espanyola va apuntar que ambdós extremistes amants del nazisme pertanyien «a un grup radical i violent», el qual es dedica «a buscar a altres antagònics per agredir-los». Malgrat que les forces de seguretat indicaren una possible motivació delictiva moguda per l'odi, el magistrat va descartar una causa ideològica. Martínez, al seu torn, estaria implicat en una altra presumpta agressió de la qual quedaria absolt. Ochando, en canvi, repetiria condemna en apunyalar un home al barri del Carme al crit de «rojos de merda». El mateix neonazi s'entregaria a la policia després de la detenció de quatre feixistes.

Les sentències judicials sobre els dirigents d'Ultras Yomus comportaria el retorn dels antics jerarques hooligans, amb Levis al capdavant. Castro pactaria amb la grada d'animació apolítica Gol Gran, que encapçalava Paco Rausell, el naixement d'una nounada marca ultra aparentment allunyada de la violència. Denominada Curva Nord, a imitació dels radicals de l'Inter de Milà alineats amb Ultras Yomus, fou beneïda per la directiva del club la temporada 2012/2013. Aquella creació, però, va incomplir prompte la seva promesa apolítica. Al fons nord de Mestalla, van lluir-se pancartes en homenatge a les SS alemanyes, s'hi van entonar càntics nazis i van expressar insults racistes contra jugadors d'altres nacionalitats. Fins i tot, va realitzar-se campanyes amb organitzacions racistes impulsades per España 2000. Ultras Yomus va aconseguir les regnes de la Curva Nord, malgrat representar un percentatge reduït del total d'aficionats. Segons testimonis recollits per aquest setmanari, la por a les coaccions ho va possibilitar.

Ultras Yomus mostra una pancarta en solidaritat a l'assassí de Carlos Palomino| Racó Català

En 2013, paral·lelament, Ultras Yomus va anunciar la seva dissolució. Registrada oficialment l'any 1992 a Càrcer (Ribera Alta), la darrera directiva estava presidida per Estruch. Segons la documentació a la qual ha accedit EL TEMPS, el secretari era David Villena i el tresorer Andrés Vicent Zaragoza, exregidor d'España 2000 a Silla. Com a vicepresident, hi havia Sergi Peris. Castro i Ángel Estruch, germà de l'aleshores president de la penya hooligan i vigilant de GFS com altres ultres d'extrema dreta del València CF com ara Walter Ferri, n'eren vocals. Fonts consultades per aquest setmanari apunten que l'abaixament de la persiana va coincidir amb l'adéu de Castro i el retorn de Martínez, el qual va guanyar-se la simpatia d'alguns rostres coneguts de Fan Club.

Violència en directe

Apartats de l'escena pública, llevat de l'enfrontament que van mantenir amb la directiva de l'equip en 2016, van recobrar protagonisme durant les agressions feixistes del 9 d'Octubre. Segons els investigadors, almenys 13 dels ultres imputats estan vinculats amb Ultras Yomus. Fins i tot, Javier Cervera, aleshores president de la Curva Nord, està implicat al procediment judicial. El seu advocat és Vicente Boluda, fill de l'expresident de Lo Rat Penat i empresari tèxtil José María Boluda. Del Grup d'Acció Valencianista, força de xoc del blaverisme durant la transició, i del Casal Bernat i Baldoví, s'ha erigit des de la presidència de la falla Cirilo Amorós com un dels assots contra el regidor de Cultura Festiva de València, Pere Fuset.

España 2000 va condecorar Estruch per la seua actuació al 9 d'Octubre del 2017| EL TEMPS

Amb Ultras Yomus investigada per un presumpte delicte d'associació il·lícita, un dels principals imputats a la causa és Estruch, el qual comptava amb un advocat que va ser candidat d'España 2000 per Llíria (Camp de Túria) l'any 2015. Aquest partit feixista, de fet, va atorgar-li un reconeixement per la seva tasca «d'heroi» en els aldarulls virulents del 9 d'Octubre, tal com va destapar EL TEMPS. A banda d'Estruch, altres presumptes integrants d'Ultras Yomus investigats són Rubén Año, Vicente Rico, amb antecedents per violència masclista i homicidi en grau de temptativa per una ganivetada a una discoteca d'Albal (Horta), i Víctor Manuel Ramos, qui regentava una pizzeria a Sagunt (Camp de Morvedre). Segons va desvelar Publico.es, un dels detinguts, del qual no ha transcendit la seva identitat, estava de permís carcerari aquell dia.

Les puntades de peu, cops de puny i envestides amb pals van ser retransmeses pràcticament en directe, un fet que va possibilitar localitzar altres coneguts d'Ultras Yomus. Martínez n'és un exemple, malgrat no estar investigat. L'altre és Tomás Ribera, fisioterapeuta, habitual dels gimnasos i aficionat a la boxa i a les arts marcials. Rostre visible dels hooligans de Mestalla fins a la seva expulsió, tampoc està involucrat en el procediment obert per la justícia valenciana.

Tomás Ribera, al darrer líder de la grada d'animació en la qual s'integrava Ultras Yomus, va estar present en la zona dels aldarulls del 9 d'Octubre del 2017| Youtube

Néstor Franco, qui alternava doble militància a Ultras Yomus i als radicals del Gandia CF, fou un dels contramanifestants d'aquella jornada que hauria agredit el fotògraf del diari El País. Aquest ultra també compta amb antecedents violents: va estar involucrat en una agressió a Benirredrà (Safor) contra cinc joves en unes trobades d'Escola Valenciana l'any 2014. Precisament, el jutjat penal número 1 de Gandia (Safor) li ha imposat aquesta setmana una pena de 22 mesos de presó per aquells fets. El magistrat sentencia el radical d'extrema dreta per un delicte de lesions amb un instrument perillós. Tot i considerar que va haver-hi una motivació ideològica en l'agressió, el hooligan podria eludir la garjola si no tornés a delinquir en tres anys. 

Aquell atac violent va estar protagonitzat per persones vinculades al GAV, el qual és definit a la resolució com a «ideològicament feixista o d'ultradreta, pel perfil de les seves accions i defensora de valors antidemocràtics». Aquest grupuscle blaver comptava, al seu torn, amb una secció pròpia a Ultras Yomus, anomenada Lo Regne Firm i integrada per l'autodenominada Vella Guàrdia del GAV. Exradicals de les Joventuts del GAV, com ara els germans Rochina, va sovintejar durant un temps Ultras Yomus. Aquests germans, a més, van estar assenyalats per les seves presumptes accions nocturnes en un reportatge d'investigació de L'Avenç.

La connexió dels radicals d'extrema dreta del València CF amb el blaverisme és més àmplia. Ultras Yomus va ser convidada l'any 2016 als premis que cada any organitza Plataforma Valencianista, una entitat impulsada, en un primer moment, per Álex Esteve, conegut exmembre del GAV per assaltar el cassal Jaume I del barri de Russafa. A través de la Curva Nord, a més, els hooligans de Mestalla van signar un acord de col·laboració per l'impuls del secessionisme lingüístic amb la mateixa plataforma blavera, així com han participat junts en recollides de menjar. Ultras Yomus, de fet, ha mostrat les seves aliances mitjançant la col·laboració en activitats d'aquesta mena. L'any 2015 va impulsar una arreplegada d'aliments només per a espanyols de manera conjunta amb Hogar Social Madrid, el grupuscle feixista madrileny que serveix de far de la resta de fenòmens ultradretans i que va participar de l'intent de boicot de la manifestació valencianista del 9 d'octubre del 2018. 

Enemics acèrrims del FC Barcelona i de l'Hèrcules CF, Ultras Yomus va evidenciar les seves enteses futbolístiques en un torneig celebrat a Paterna en 2014, el qual va sortir en premsa per haver-hi simbologia nazi. Els ultres d'extrema dreta de Mestalla estan aliats, especialment, amb la Jove Elx i els radicals de l'Inter de Milà. També mantenen estretes relacions amb els ultres del Varese, en clara decadència, del Niza i del Màlaga, anomenats Frente Bokerón. 

La complicitat entre els ultres de l'Inter del Milà i el València CF va evidenciar-se amb aquesta imatge, en la qual ambdós grups hooligans fan la salutació feixista a les Torres de Serrans de València| Racó Català

Assetjats judicialment arran dels aldarulls del 9 d'Octubre del 2017, els radicals han protagonitzat suposadament diverses agressions durant la passada temporada, com ara contra un jove aficionat valencià de l'Athletic de Bilbao, el qual va denunciar que els violents estaven vinculats a Youth Bath, una de les seccions juvenils dels hooligans. Amb coaccions com ara al president de la Colla Blanc-i-Negra, la qual té com un dels seus objectius combatre la violència a futbol, i a la nova grada jove, els tifosis de Mestalla es troben amb el setge del club i de part de l'opinió pública. Malgrat noves escaramusses com l'ocorreguda al partit de l'Ajax, estan contra les cordes. «Els aficionats vam dir prou la passada temporada. Estem cansats que aquesta s'aprofite del València CF. El València CF està per a servir-lo i no per servir-se'n», assenyalen des d'aquesta penya. Ultras Yomus s'hi juga la supervivència. O dit d'una altra manera: evitar que s'estigui escrivint el darrer capítol de la seva fosca històrica.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.