Finances

Els deutes milionaris del Govern espanyol amb el País Valencià

El tancament de l'aixeta pressupostària a la Generalitat Valenciana que ha ordenat el Govern espanyol del PSOE ha empipat els socis del PSPV al Consell, especialment a Compromís. No debades, la coalició valencianista s'ha negat a negociar les retallades imposades des de Madrid mentre el president Ximo Puig no exigisca a la Moncloa que abone les actualitzacions dels lliuraments a compte i les mensualitats de l'IVA, un fet al qual s'ha compromès aquest dimecres. Uns fons xifrats en 700 milions d'euros, però, que no són els únics deutes de Sánchez amb el territori valencià. Acumula més impagaments en matèries com dependència o prestacions mèdiques.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A la perifèria nord de Madrid, a tocar de l'estació ferroviària de Chamartín, l'espai MEEU acollia aquest dilluns el primer acte de precampanya electoral del PSOE. El president en funcions i aspirant socialista a la Moncloa, Pedro Sánchez, presentava una mena de programa polític amb el qual pretenia aconseguir el suport d'Unides Podem a la seua investidura. Unes 300 mesures, que tot i inspirades en les reivindicacions de les organitzacions socials, s'albiraven insuficients per captar el «sí» de la formació morada. Sense acceptar negociar un govern de coalició, l'acte de Sánchez s'assemblava més a un míting de cara a les urnes que a un oferiment programàtic per lligar una entesa parlamentària amb la confluència esquerrana.

Aquest document, a més, tampoc servia per aconseguir els suports que necessita la resta de forces polítiques, com ara Compromís. En el cas dels valencianistes, l'aspirant del puny i la rosa a la presidència del Govern espanyol s'oblidava de planificar la seua principal demanda: la implantació d'un nou sistema de finançament autonòmic, el qual va caducar en 2014. El text, de fet, recollia de manera embolicada i genèrica aquest compromís. «Desenvoluparem la previsió de regles i principis que han de regir el sistema de finançament de les comunitats autònomes i el procediment per establir-lo amb la participació dels territoris- Tot amb l'objectiu final d'aprovar un nou sistema de finançament», afirma el programa del PSOE.

«No ens valen les bones paraules: volen que en sis mesos hi haja una proposta concreta de canvi del sistema de finançament autonòmic, el qual ens maltracta actualment», ha respost aquest dimecres el diputat de Compromís al Congrés, Joan Baldoví. «Volem votar a favor del president Sánchez, però per a fer-ho és imprescindible que tanquem un acord per escrit», ha recordat, després que el PSOE encara no haja contestat les demandes que els valencianistes van sol·licitar a Sánchez en una trobada estival a València entre ambdues forces polítiques. «Sánchez no pot presentar un programa amb mesures socials el mateix dia que ens exigeix 450 milions d'euros en retallades al Govern del Botànic», ha afegit el parlamentari valencianista, en referència a les tisores que ha imposat l'executiu espanyol a les autonomies mentre reté les actualitzacions dels lliuraments a compte.

El tancament de l'aixeta pressupostària per part del conseller d'Hisenda, el socialista Vicent Soler, arran de la inestabilitat política a la capital de l'Estat espanyol ha provocat, precisament, un xoc entre els socis que governen la Generalitat Valenciana. Especialment, entre PSPV i Compromís. Els socialistes valencians havien assumit les tesis dels seus correligionaris estatals i de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, els quals argumenten que la legislació vigent impedeix aprovar les actualitzacions dels lliuraments a compte sense l'existència d'uns pressupostos. Uns comptes que van ser rebutjats a principis d'enguany i que van provocar la convocatòria d'eleccions espanyoles el passat dia 28 d'abril. La inexistència d'uns nous pressupostos ha derivat en la vigència d'aquells que va aprovar el popular Cristóbal Montoro, els quals estaven basats en unes previsions d'ingressos inferiors a les actuals.

Mentre els socialistes defensa que l'actualització dels lliuraments a compte era impossible sense uns nous comptes estatals, Compromís considera que era una qüestió tècnica que es podia solucionar a través de la convocatòria del Consell de Política Fiscal i Financera, òrgan que dirimeix les finances autonòmiques i en el qual estan representats les comunitats i el Govern espanyol. Montero, per justificar la seua posició, va encarregar la setmana passada un informe a l'Advocacia de l'Estat que indicava, precisament, que podia entregar aquests fons a les autonomies. Fins i tot, s'hi deduïen tres fórmules més d'abonar els diners pendents als executius territorials: un crèdit a un interès del 0% -com va proposar al Congrés dels Diputats el PP-, avançar les mensualitats o l'aprovació d'un Reial-Decret que justifique la mesura per «raons d'interès general».

La diferència de parers entre socialistes i valencianistes -agreujada perquè Soler va realitzar una distribució de les retallades en la qual les conselleries de Compromís assumien més de la meitat de l'ajust- va provocar una trobada aquest dimarts entre el conseller d'Hisenda i la vicepresidenta valenciana i líder de Compromís, Mónica Oltra, la qual estava acompanyada pel conseller d'Educació, Vicent Marzà. De la reunió entre ambdós socis del Consell, va sorgir la negativa dels valencianistes de negociar cap retallada sense exigir la convocatòria del Consell de Política Fiscal i Financera, el lliurament de les bestretes actualitzades, els pagaments pendents de l'IVA i la contractació de funcionaris per evitar que s'aturen els serveis públics. Unides Podem també va mantenir-se ferm respecte les retallades.

El president Ximo Puig ha anunciat una reunió amb la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, per reclamar els pagaments de les bestretes i de l'IVA| GVA

Amb Compromís posant-hi condicions i impulsant a les Corts Valencianes una proposició no de llei que incorpora aquestes demandes amb l'afegit de reclamar el deute històric, la qual podria comptar amb el suport del PP, el president valencià Ximo Puig ha reaccionat. El cap del Consell i dirigent dels socialistes valencians ha anunciat aquest dimecres una reunió amb Montero per al pròxim dimarts dia 10. Augmentant el to reivindicatiu respecte de Madrid, Puig ha exposat que exigirà al Govern espanyol el desbloqueig de les bestretes i de l'IVA, així com proposarà un crèdit al 0% per evitar les retallades. «Després, segons transcórrega aquesta trobada, explorarem altres vies més interessants i efectives», ha expressat sobre la petició d'una nova reunió del Consell de Política Fiscal i Financera.

«Aquest anunci mostra que el PSPV està sumant-se als nostres plantejaments», asseguren fonts de la coalició valencianista. «Era la nostra condició inicial: tornar al discurs reivindicatiu. Ara bé, encara s'han de donar moviments per desbloquejar l'altra qüestió: la contractació de funcionaris», agreguen. D'aquesta manera, els posicionaments de Compromís i els socialistes s'haurien apropat, malgrat que els valencianistes encara reclamen comptar a mànega ampla per incorporar treballadors públics en el nou model de serveis socials que va impulsar en la legislatura passada la conselleria que dirigeix Oltra.

L'abonament de les actualitzacions dels lliuraments a compte i de les mensualitats de l'IVA comportarien una injecció de 700 milions d'euros, amb la qual cosa el Consell s'estalviaria desterrar la menyspreada tisora. La Generalitat Valenciana ingressaria 450 milions d'euros per les bestretes i per l'IVA els 250 restants. Aquest darrer deute de l'Estat espanyol amb el País Valencià s'ha generat perquè els successius governs espanyols no han entregat el 50% de la recaptació d'aquest impost indirecte. De fet, la mensualitat per pagar correspon a desembre de 2017, segons apunten fonts financeres de l'executiu valencià.

El Govern espanyol, però, acumula més deutes amb el seu homòleg del País Valencià. A principis del passat mes d'agost, Sánchez encara no havia pagat als valencians els 344 milions d'euros que havia contemplat el Consell a través dels Fons de Garantia Assistencial, un mecanisme financer amb el qual l'Estat compensa les autonomies per l'atenció sanitària prestada a pacients d'altres territoris. Aquesta reivindicació va impulsar-la l'exconsellera socialista de Sanitat, Carmen Montón. Amb tot, s'hi va oblidar durant la seua curta carrera com a ministra de la matèria. Coincidint amb la visita de Sánchez a València, l'executiu espanyol va atorgar 252 milions d'euros al Consell corresponent a la compensació de les prestacions mèdiques a persones migrants.

L'altra deslleialtat de l'Estat espanyol amb el territori valencià que ha mantingut Sánchez ha sigut el pagament del 50% de les ajudes a la dependència. Malgrat que la llei marca que l'Administració General de l'Estat ha de cobrir la meitat d'aquest servei social, el Govern espanyol s'ha desmarcat d'aquesta obligació legal d'ençà que José Luís Rodríguez Zapatero promocionara la normativa durant la seua estança a la Moncloa. Els executius del conservador Mariano Rajoy, per exemple, mai va contribuir més d'un 13%. Segons els càlculs del Govern valencià, l'Estat ostenta un deute de 500 milions d'euros per les prestacions a les persones dependents.

En matèria social, a més, l'executiu espanyol també deu la totalitat dels diners que destina l'Administració General de l'Estat a les ajudes socials de la casella del 0,7% de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF). Malgrat que l'any 2017 el Tribunal Constitucional sentenciara que les autonomies gestionarien aquests ingressos després d'un conflicte legal entre la Generalitat de Catalunya i l'Estat espanyol, l'executiu espanyol només va cedir un 20% dels fons. «La situació continua igual respecte aquesta matèria. La senda de decreixement de l'Estat va molt lenta i no augmenta la respectiva a les autonomies», assenyala una font coneixedora del Govern valencià.

A les injeccions econòmiques pendents del gabinet de Sánchez, se sumen els diners que no percep la Generalitat Valenciana a causa de l'infrafinançament que pateix durant dècades, el qual està xifrat aproximadament en 1.000 milions d'euros anuals. Aquest maltractament fiscal ha generat, al seu torn, un deute històric que frega els 16.000 milions d'euros. Es tracta de les teranyines financeres del Consell causades pels impagaments del Govern espanyol, qui conserva diners que haurien de nodrir les arques públiques valencianes mentre imposa retallades que podrien frustrar la renovació d'equipaments i la realització de reformes i obres en instal·lacions públiques. Les deslleialtats de l'executiu de Sánchez amb el País Valencià.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.