Al palau de la Generalitat Valenciana, les cares mostraven preocupació. Llevat dels semblants somrients del vicepresident segon Rubèn Martínez Dalmau, d'Unides Podem, i del conseller d'Economia Sostenible, el valencianista Rafael Climent, la resta d'alts càrrecs del Consell reflectien el cansament d'una negociació feta a correcuita i carregada d'episodis de tensió. El Govern valencià havia descartat l'opció de la pròrroga dels pressupostos del 2020, contemplada arran de la inestabilitat política a Madrid. Tot i que el conseller d'Hisenda, el socialista Vicent Soler, s'hi va mostrar partidari setmanes ençà, l'executiu botànic hi trobava més desavantatges que virtuts. No debades, prorrogar els comptes et nugava de mans i peus per executar nous projectes.
Una vegada esborrada la possibilitat de replicar els comptes del 2019, els quals han patit diversos ajustos pel canvi del cicle econòmic i l'incompliment de l'escenari financer previst per Hisenda, PSPV, Compromís i Unides Podem tenien la missió de presentar a contrarellotge els primers pressupostos del Botànic II. Aquest objectiu, però, no era fàcil. Malgrat que ningú dubtava del fum blanc final, socialistes i valencianistes s'han enfrontat aferrissadament per l'augment de la despesa. Mentre la formació del puny i la rosa era partidària «d'un creixement zero», la coalició ecosocialista defensava l'increment de la despesa social, ni que fóra de manera mínima.
«Es tractava d'elaborar uns pressupostos que permeteren continuar les polítiques botàniques i respectaren els acords que van fonamentar el Botànic II», han apuntat fonts de la cooperativa valencianista. Una visió que, finalment, s'ha imposat, tot i els retrets de Compromís cap a l'actitud menys bel·ligerant d'Unides Podem, qui durant la passada legislatura va protagonitzar diverses topades que quasi frustren el vistiplau dels pressupostos del 2018. «Al final, però, ha prevalgut l'interès botànic», s'han felicitat des de la força que encapçala la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra.
Aquesta alegria contrastava amb el malestar profund que hi havia al PSPV, especialment pel darrer enfrontament que ha allargat dues hores la presentació oficial de l'avantprojecte de pressupostos del 2020. Segons fonts governamentals, la conselleria d'Innovació i Universitats, en mans de Carolina Pascual, independent adscrita al PSPV, tenia consignats 50 milions d'euros procedents de l'Institut Valencià de Competitivitat Empresarial. Una decisió que havia empipat Compromís, que aspirava a conservar aquesta partida en el departament d'Economia Sostenible. Al remat, la disputa s'ha tancat amb una solució salomònica: Pascual retenia els 50 milions d'euros, però Climent gestionaria els fons. Tanmateix, Pascual va amenaçar en plegar.
Amb les darreres friccions resoltes, Soler i Oltra han comparegut amb rostres seriosos quan el rellotge superava escassament les dues del migdia. «Aquests pressupostos són un exercici de responsabilitat, autogovern i blindatge de l'Estat del Benestar», ha proclamat. «Són responsables, realistes i prudents», ha etzibat dels comptes que registren un menor creixement d'ençà que el Botànic va arribar a la Generalitat Valenciana. No debades, l'avantprojecte de pressupostos de l'executiu valencià per a l'any 2020 contempla una pujada de l'1,6% de la despesa real respecte dels comptes del 2019. L'increment és considerablement inferior al registrat en els comptes de l'exercici anterior, que fou del 9,8%. O, fins i tot, en comparació als comptes del 2018, quan s'hi va experimentar un augment del 6,7%. Tanmateix, Soler ha ressaltat que «són els pressupostos més elevats de la història de la Generalitat Valenciana».
L'expansionisme limitat d'aquests pressupostos ve marcat a causa d'un escenari macroeconòmic farcit de núvols negres. A la incertesa econòmica mundial causada per la sortida del Regne Unit de la Unió Europea o de la guerra aranzelària engegada pel president nord-americà Donald Trump, s'hi suma la congelació de l'activitat immobiliària, la qual havia empentat una altra vegada la recuperació de les xifres macroeconòmiques valencianes. Un context inestable que s'afegeix a la manca d'un govern a l'Estat espanyol i la inexistència de Pressupostos Generals de l'Estat. La interinitat de l'executiu socialista a Espanya i el rebuig dels comptes presentats per Pedro Sánchez al Congrés a principis d'any van provocar que les prediccions financeres del Consell es desplomaren. I que, ateses les circumstàncies, s'hi realitzaren ajustos en determinades partides.
Aquests comptes, amb tot, mantenen el ritme de despesa previst sobre uns ingressos fiscals que no s'han complert en 2019. O dit d'una altra manera: van elaborar-se amb el convenciment que els Pressupostos Generals de l'Estat del PSOE, els quals assumien gran part de l'agenda reivindicativa valenciana, i el cicle econòmic favorable nodririen de manera extraordinària les arques de la Generalitat Valenciana. Sense aquests elements, el Govern valencià planifica uns comptes que mantenen la despesa sostinguda per aquell quadre d'ingressos i, fins i tot, incrementa en les àrees socials les inversions. «Podem mantenir el nivell de despesa i, inclús, elevar-lo gràcies al fet que cobrarem les liquidacions del 2018 del sistema de finançament, les quals són sucoses perquè estan basades en un any de creixement econòmic molt potent», argumenten des del Consell.
L'avantprojecte de pressupostos, a més, segueix tenint una part contestatària arran del maltractament financer de l'Estat espanyol. Als 1.325 milions d'ingressos reivindicatius per l'infrafinançament, Soler també ha incorporat el cobrament del deute pendent del Fons de Garantia Assistencial, xifrat en 344 milions d'euros. Els comptes, al seu torn, contemplen un altre element reivindicatiu: la transferència que en matèria de dependència hauria d'abonar l'Estat espanyol a l'administració valenciana. Actualment, el Govern espanyol només cobreix el 12% de la factura per aquesta mena de prestacions, quan la llei estableix que hauria de ser un 50% del total de despesa.
«Aquests són els pressupostos de la consolidació dels drets socials dels valencians i les valencianes», ha reiterat Vicent Soler. De fet, i com en anys anteriors, Sanitat i Educació són les conselleries que acaparen bona part dels comptes. Mentre el departament que controla la socialista Ana Barceló té assignats 6.765 milions d'euros, el que representa el 29,4% de tot el pressupost, l'àrea dirigida pel valencianista Vicent Marzà s'endú el 19,2% del pressupost.
La conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, en mans d'Oltra, torna a erigir-se com una de les grans guanyadores d'aquest avantprojecte de pressupost: registra un increment del 5,7%, en passar de 1.531 a 1.618 milions d'euros. Educació, Sanitat i Polítiques Inclusives s'han endut el gruix de l'augment, amb 55, 55 i 70 milions d'augment, respectivament. «Amb els pressupostos del 2019 i els comptes projectats per al 2020, hem aconseguit convergir en despesa social amb la resta d'autonomies, malgrat les nostres dificultats», ha ressaltat Soler. Al reforç i consolidació de la inversió social, se suma la pujada que experimentada el capítol de personal, amb un augment del 4,11%.
Com a una llosa que devora pressupost de manera imparable, hi apareix la part destinada a pagar els deutes. Més i més gran, aquesta bola ocuparia la segona posició en pressupost, en cas de ser considerada una conselleria. L'any vinent la Generalitat Valenciana destinarà 6.410 milions d'euros a l'amortització de deute. Això significa el 27,8% del total del pressupost de 2020. Aquesta partida és encara més preocupant si es té en compte que es registra un increment del 10,8% respecte del 2019.
Prioritats botàniques
L'avantprojecte de pressupostos del 2020 evidencien, al seu torn, les prioritats del Botànic II. Encara que aquest programa és transversal a tots els departaments, la lluita contra el canvi climàtic experimenta un augment del 411%, fins als 3,5 milions d'euros. La conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, en mans de la valencianista Mireia Mollà, registra un dels creixements més elevats, amb una pujada dels diners disponibles del 4%. La vicepresidència segona d'Habitatge i Arquitectura Climàtica, dirigida pel morat Rubèn Martínez Dalmau, tindrà un augment en innovació ecològica en la construcció del 237%. Les xifres destinades a l'habitatge social -5 milions d'euros- i a l'ampliació del parc públic d'habitatge -2 milions d'euros- s'albiren reduïdes, tot i ser remarcades per Soler.
Segons les dades oferides per Hisenda, els comptes confirmen els discursos del president valencià, el socialista Ximo Puig, respecte de la rellevància de combatre el despoblament. L'Agència Valenciana del Despoblament passa de tenir 3 milions d'euros consignats a una partida de 4,9 milions d'euros, un increment del 61,7%. À Punt suma només un milió d'euros en comparació als comptes del 2019. Són les predileccions d'un tripartit progressista que ha negociat uns pressupostos d'autèntic infart, reivindicatiu enfront Madrid i que volen mostrar la defensa acèrrima dels serveis públics fonamentals.