Emergència climàtica

Els lobbys als quals s'enfronta la transició ecològica valenciana

L'acord programàtic del Botànic II atorga una importància cabdal a la lluita contra l'emergència climàtica i la reconversió ecològica de l'economia valenciana. De fet, PSPV, Compromís i Unides Podem van lliurar durant les negociacions del Consell una batalla per les competències verdes. Una aposta, però, que implica enfrontar-se a diversos lobbys empresarials, com ara l'automoció, la indústria taulellera o les cimenteres. EL TEMPS retrata de la mà de l'ambientòleg Andreu Escrivà els sectors econòmics als quals s'haurà de confrontar la Generalitat Valenciana progressista per impulsar una autèntica transició ecològica al País Valencià.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A la muntanya de Benacantil, ubicada a tocar del mar Mediterrani, el Castell de Santa Bàrbara d'Alacant exercia de mestre de cerimònies de la signatura del pacte del Botànic II. Tot i no ser primavera, al País Valencià aflorava el segon acord progressista entre PSPV, Compromís i Unides Podem, amb els morats integrant-se aquesta vegada a dintre de l'executiu. Una rúbrica que s'havia demorat quasi al límit del debat d'investidura del socialista Ximo Puig. La disputa competencial verda protagonitzada, especialment, per valencianistes i la UTE electoral conformada per Podem i Esquerra Unida havia mostrat la importància política que ambdues forces atorgaven a la lluita contra l'emergència climàtica.

Aquesta rellevància, tanmateix, va més enllà. La conselleria d'Agricultura i Medi Ambient incorpora els cognoms d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica. I l'acord programàtic del Botànic II estableix com a capítol inicial les matèries verdes. Fins i tot, la primera mesura recollida és l'impuls d'una «llei de Canvi Climàtic i Transició Ecològica en el marc del Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima», que «avançaria en la descarbonització i amb l'objectiu de reduir un 40% les emissions contaminants en 2030». Seria el punt de partida del Consell per obtenir l'anhelada meta d'alimentar energèticament el País Valencià amb només renovables l'any 2050.

Una ofensiva per reconvertir l'economia valenciana en autènticament sostenible que, segons l'ambientòleg i autor del llibre Encara no és tard Andreu Escrivà, «passa inexorablement per la confrontació amb determinats sectors industrials amb unes elevades emissions contaminants». «No es pot combatre l'emergència climàtica i impulsar una transició ecològica sense tocar els interessos d'aquests lobbys empresarials, amb els quals hauràs de negociar per evitar una pèrdua d'ocupació que puga jugar en la teua contra. Això sí, en cas que vulgues adoptar una política verda de debò i no caure en el famós greenwashing, és a dir, fer màrqueting polític verd mentre desenvolupes accions institucionals que contribueixen al canvi climàtic», assenyala. De la mà d'Escrivà, EL TEMPS radiografia els sectors industrials als quals s'hauria d'enfrontar el Consell per engegar la transició ecològica.

-L'automoció. El sector automobilístic valencià i la factoria de Ford ubicada en Almussafes (Ribera Baixa), més concretament, són un dels pilars de l'economia valenciana. No debades, aquesta indústria ocupa de manera directa 30.000 persones i representa el 12,8% del PIB valencià. Només la fàbrica de la companyia nord-americana compta amb 7.400 treballadors i genera 29.600 de manera directa. Encara més, Ford Almussafes suposa el 20% de les exportacions que realitza el País Valencià. Tocada per les contínues retallades en personal, l'empresa ha rebut 65,3 milions d'euros en subvencions públiques de la Generalitat Valenciana durant els passats quatre anys, segons va destapar EL TEMPS.

«És una indústria que, en efecte, genera un gran impacte econòmic al País Valencià i que, a més, sol oferir treball amb unes condicions bastant dignes i estables en comparació a l'actual situació del mercat laboral», apunta Escrivà. «Ara bé, es tractara d'una activitat que comporta grans emissions contaminants perquè s'estan fabricant vehicles de transport que empren energies derivades del petroli. I, per tant, és un dels sectors més sensibles als quals s'ha d'enfrontar el Consell», indica.

«El Govern valencià haurà de replantejar-se aquestes ajudes públiques tenint en compte que la producció de Ford a Europa va a la baixa, així com la producció de cotxes elèctrics no podrà aconseguir els guarismes actuals per la manca de materials minerals insuficients per abastir aquest ritme de fabricació», alerta. Davant el futur conflicte social i laboral que s'albira pel tancament progressiu de la companyia, el Consell hauria d'invertir aquests diners per fomentar sectors econòmics verds que puguen generar ocupació, tot i que és quasi impossible que arriben a les xifres laborals de Ford», opina.

Operaris de la factoria Ford d'Almussafes| EFE

-Agricultura. Tot i que l'activitat agrícola sovint és fonamental per preservar el territori i fixar població en zones d'interior, l'ambientòleg assenyala que «l'agricultura, de vegades, també es converteix en una indústria que contribueix a l'emergència climàtica». «El sector agrícola ha d'entendre que anem a un escenari diferent en els pròxims 15 o 20 anys. I que per a exportar els productes, fa falta combustible, així com la utilització de recursos hídrics, els quals cada vegada seran més escassos, per produir», exposa.

Segons explica l'autor de l'obra Encara no és tard, «hi ha pràctiques agrícoles que degraden amb molta força el territori, com ara la citricultura». «És cert que hi ha una mena d'agricultura que respecta el medi ambient, que és menys agressiva amb el territori, que fixa població i que preserva el medi rural. Cal avançar cap a aquest model i, especialment, definir què és agricultura digna abans d'aprofundir en aquest canvi al sector agrícola», reivindica. Una indústria que, al seu torn, pateix els efectes de tractats comercials que sense clàusules mediambientals contribueixen a incrementar força la petjada ecològica i són contraris al foment d'una agricultura de kilòmetre zero. L'acord UE-Mercosur, a parer dels llauradors i dels activistes per la sobirania alimentària, n'és un exemple de manual.

-Taulell. La indústria taulellera és la principal palanca econòmica de les comarques del nord del País Valencià. No debades, segons les dades de la patronal Associació Espanyola de Fabricants i de Taulells i Paviments Ceràmics, el 94% de la producció del sector es concentra en les terres septentrionals del territori valencià, amb un impacte laboral directe de 15.000 treballadors. De manera indirecta, es calcula que ocupa a 7.000 persones. Entre les firmes més importants, destaca Pamesa Ceràmica, del magnat lligat a la dreta valenciana i president del Vila-real CF, Fernando Roig, així com Porcelanosa, propietat dels Colonques, els quals formen part de les principals fortunes valencianes i de l'Estat espanyol.

«El taulell s'ha mantingut gràcies a la seua capacitat exportadora, la qual cosa genera unes emissions contaminants que se sumen a les provocades per la seua activitat industrial. El sector ha de guanyar en eficiència i ha de contribuir amb taxes clares que no han de ser desgravades», afirma, en referència a la bonificació que va aprovar el Consell de l'impost que gravava el taulell. «Aquestes taxes, tot i que no haurien de ser bonificades, s'han de dialogar amb el sector per la seua importància econòmica. S'han d'abordar amb diàleg social, però fent entendre que són necessàries. De fet, aquesta indústria hauria d'aportar econòmicament en projectes de reforestació i altres mesures compensatòries d'emissions, que no siga només amb la compra de bons verds de CO₂», avisa Escrivà. La patronal taulellera, en canvi, va queixar-se que havia de suportar una inversió de 100 milions d'euros només en l'adquisició d'aquests títols financers ecològics.

-Turisme. L'economia valenciana, com també el PIB de l'Estat espanyol, té com a motor una indústria amb peus de fang com és el turisme. De fet, el 14,6% del PIB del País Valencià l'aporta aquest àmbit econòmic, segons un informe del lobby Exceltur. Amb una contribució laboral de 287.749 llocs de treball, la indústria de les vacances està assenyalada per la precarietat a la qual estan sotmesos la majoria dels ocupats. La desregulació i els salaris baixos és tendència en una activitat que comporta un consum de recursos públics i una afecció al territori notable.

El turisme, amb una gran afecció al territori, és un dels motors econòmics del País Valencià| EL TEMPS

Al contrari que la patronal turística Hosbec, Escrivà defensa que «cal aplicar una taxa turística als visitants per sufragar el consum de recursos públics més elevats que comporta el turisme». «Els turistes consumeixen més aigua, deixen més deixalles i empren amb més intensitat infraestructures per a les quals no han aportat. Aleshores, aquesta afecció al territori i sobreconsum cal compensar-lo d'alguna manera, i la taxa turística és un element imprescindible», opina.

«També cal posar l'accent en les emissions que provoquen els vols, la qual cosa implica que subvencions nominatives com aquelles que s'atorguen a Air Nostrum haurien d'acabar-se. Com també s'hauria d'aturar la construcció de terminals de creuers per part del Port de Valencià, ja que aquesta mena de turisme és un dels més contaminats. I, a més, per no parlar-ne de la mateixa activitat portuària, la qual també és un focus en si mateixa de contaminació, especialment, si hi ha llum verd amb els plans expansionistes de l'Autoritat Portuària de València», alerta. «Si es perden turistes per no pagar tres euros durant un cap de setmana, són viatgers que no ens haurien d'interessar», expressa de manera contundent.

-Cimenteres. La darrera indústria que estaria afectada per la reconversió verda de l'economia valenciana seria la cimentera, amb grans empreses com ara Lafargue i Cemex que han estat sancionades per la conselleria de Medi Ambient per no comptar amb autorització d'emissions a l'atmosfera. «Les cimenteres són una de les indústries que més emissions contaminants generen i, per tant, no poden restar al marge d'una realitat d'emergència climàtica cada vegada més intensa. D'aquesta manera, s'hauria de gravar amb un impost especial la seua activitat, sense que estiga subjecte a bonificacions», defensa Escrivà. Són els lobbys empresarials als quals s'ha d'encarar el Consell per engegar una autèntica transició ecològica.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.