Quan el 30 de novembre de 2006, el Congrés va aprovar la Llei de Dependència, l'aleshores president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero va qualificar-ho com «una fita històrica». Per primera volta, s'aprovava una llei que garantia la cobertura assistencial de les persones que, per vellesa o malaltia, no podien valdre's per elles mateixes. Han passat quasi 13 anys des de la seua entrada en vigor i, des d'aleshores, milers de persones a tot l'Estat han tingut accés a algun tipus d'ajuda. Tanmateix, durant tot aquest temps han estat les autonomies les qui han hagut de sufragar amb els seus pressupostos l'aplicació d'aquella llei, a pesar que l'Estat es va comprometre, de bon començament, a cobrir el 50% d'aquesta despesa. Es tracta d'una deslleialtat entre administracions que malmet les arques autonòmiques. La signatura del pre-acord de governentre PSOE i Unides Podem ofereix l'ocasió d'abordar un dèficit que la llei s'arrossega des del naixement, i que cap govern, ni del PP ni del PSOE no ha abordat. El punt dos del document signat per tots dos partits esmenta com un dels objectius d'aquesta legislatura protegir la dependència. De feina en tindran, i molta. I també interlocutors: els responsables de serveis socials de totes les autonomies, que fa anys que es queixen del deficient funcionament del sistema.
«La Llei de dependència té un problema de concepció: era una llei molt bonica, que atén a qui ho necessita i instaura un dret de cobertura essencial en l'estat del benestar. El problema, però, és que no es va dissenyar correctament el seu finançament», es lamenta Mercè Martínez Llopis, directora general d'Atenció Primària i Autonomia Personal de la Generalitat Valenciana. La vicepresidenta Mónica Oltra fa temps que es queixa amargament per la minsa aportació del govern espanyol. En el cas valencià, l'Estat només aporta el 12% de tot el cost, una quantitat pírrica que obliga la Generalitat Valenciana a fer un sobreesforç pressupostari. L'any 2018 al País Valencià van destinar-s'hi 711 milions d'euros, la xifra més alta destinada fins ara a aquesta partida. Segons dades de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, la Generalitat Valenciana ha invertit en el període 2015-2018 2.239 milions d'euros, mentre el govern espanyol ha destinat 299 milions d'euros (vegeu gràfic). Es calcula que el deute de l'Estat amb el País Valencià per aquest concepte és de 935 milions d'euros, només de 2015.
«Aquest any el govern espanyol ens havia promès 515 milions d'euros, però a aquestes altures encara no ens han arribat», es lamenta Martínez Llopis, qui recorda l'esforç que el Consell ha fet per millorar el desplegament de la dependència, que la llei deixava en mans de les autonomies i que el PP havia deixat a les beceroles. El Botànic ha capgirat la situació: el setembre de 2015 hi havia al País Valencià 41.662 beneficiaris al País Valencià i una llista d'espera de 46.496 persones. Quatre anys després, es comptabilitzen 86.809 beneficiaris i 27.364 persones que estan a l'espera d'avaluació.
«Cal que l'Estat cobrisca el 50% del cost. I cal també transparència, perquè a hores d'ara no sabem quant rep cada autonomia», explica Martínez Llopis. Les autonomies que més ingressen, com ara Galícia o Castella-Lleó, reben al voltant del 23% del total, una xifra major que la valenciana però encara insuficient. De fet, totes les autonomies s'han queixat de forma reiterada des de 2007 de les deficiències d'un model de cobertura d'un servei públic per al qual no s'ha disposat d'un model de finançament estable per part de Madrid.
Un problema compartit
La situació no és molt diferent en el cas de les Illes Balears. L'any 2018, el govern balear va aportar 144 milions, per 22 milions que es destinaren des de l'Estat. Altres 28 milions els aportaren els usuaris a través del copagament. Per tant, l'Estat va finançar només el 13% del cost total. "Si no fora per les comunitats autònomes, la Llei de Dependència no es podria aplicar", adverteix Fina Santiago, consellera de Serveis Socials. Santiago recorda que des de 2012 l'Estat no paga el que s'anomena el "nivell acordat", això és un fons consignats en els Pressupostos Generals per pagar l'estructura que permet el manteniment del sistema de protecció (tècnics avaluadors,...). El nivell acordat, de fet, es va suspendre durant el govern de Mariano Rajoy i no s'ha recuperat des d'aleshores. Només per aquest concepte les Balears haurien d'haver ingressat 20 milions d'euros. "La Llei es va aprovar a les portes de l'esclat de la crisi econòmica i mai no s'ha situat en el nivell de despesa que li correspondria", lamenta Santiago. I posa un exemple: per a una plaça de residència que costa 2.058 euros mensuals, l'Estat aporta només 190 euros.
ComSantiago,Chakir El Homrani, conseller de treball, afers socials i famílies del Govern de la Generalitat de Catalunya, es queixa d'un «infrafinançament crònic» en aquesta matèria. L'any 2018, el govern català va destinar 966 milions d'euros per a dependència. L'Estat, en canvi, va transferir 188 milions d'euros, això és el 16% del total. «El finançament de la dependència continua sent una assignatura pendent -expliquen des del departament d'El Homrani-. El finançament de la dependència i promoció de l'autonomia personal es troba congelat des de 2011, havent d'aportar la Generalitat el creixement de recursos propis per atendre les persones grans amb necessitats d'autonomia».
En els darrers 10 anys, l'Estat -tot tenint en compte que s'hauria de fer càrrec del 50% del cost - ha deixat d'aportar més de 5.700 milions d'euros als catalans. De fet, any rere any, l'incompliment de l'Estat ha estat més gran i els darrers exercicis ha superat els 500 milions d'euros anuals.
