“No ho puc entendre! Li esteu fent el boca a boca a Cantó, deixeu-lo estar d’una vegada!”, li ha comentat a Ximo Puig una persona que treballa a Presidència. Més que un boca a boca puntual, el president de la Generalitat sembla el metge de capçalera del líder valencià de Ciutadans, qui visita el Palau a cada poc, com si fora l’ambulatori. En lloc de l’aplicació mòbil per sol·licitar cita prèvia, Cantó tan sols ha de prémer la icona verda de WhatsApp, buscar el contacte de Ximo Puig i demanar-li’n hora. La resposta del cap del Consell és immediata, com si fora una urgència. Ni els hospitals públics gestionats per Ribera Salud, tan lloats per Cantó, no ofereixen una atenció tan personalitzada.
Les reunions entre Puig i ell són diametralment oposades a les sessions de control parlamentàries. En la intimitat del despatx presidencial, el síndic de Cs adopta una postura dialogant, procliu a l’acord, deixant de banda els atacs personals. Ni un mal gest ni una mala cara. Allà dins no hi ha càmeres. Ni tan sols no ha pensat regalar-li Un ciudadano libre, el llibre que acaba de publicar el seu admiradíssim Albert Rivera. Si de cas, conversaria amb Puig sobre Poder contar-ho, l’últim de Ferran Torrent, un autor pel qual tots dos senten predilecció.
“Podríem fer tantes coses amb Ciutadans si no estiguera Cantó...”. Aquest lament, farcit d’impotència, s’ha escoltat moltes vegades al Palau de la Generalitat durant el primer any de la legislatura en curs. I és que, efectivament, Cantó era un mur, però la desfeta electoral al Congrés ―passant de 57 escons a 10― i el consegüent relleu de Rivera per Inés Arrimadas ha tombat aquella paret de formigó. Ara insisteix a dir que vol ser “útil”, i posa com a prova la negociació pressupostària.
La setmana passada, de visita a València, el número 2 d’Arrimadas va avalar aquesta estratègia: “El que estan fent els nostres companys de la Comunitat Valenciana, tractant d’aconseguir el Pressupost més taronja possible, és l’exemple a seguir”, va afirmar Carlos Cuadrado, “no deixarem de ser crítics, però la societat no ens perdonaria que els partits continuàrem com si res no haguera passat, hem de posar-nos del costat de la ciutadania, al marge del color de cada Govern”.
Tant pel PSPV com per Cs, la pandèmia ha sigut l’excusa perfecta per acostar-hi posicions. A diferència dels seus socis de Compromís i Unides Podem, que ho consideren innecessari, Puig i el cercle que l’envolta somien cada nit amb el “sí” de Cantó als comptes públics. “Si foren aprovats pel 70% de les Corts, enviaríem un missatge potentíssim al conjunt de l’Estat”, assenyalen des de la cúpula socialista, que remarquen la conveniència de seguir la línia marcada pel Pacte de reconstrucció subscrit a començaments d’agost, un acord dissenyat pel Botànic al qual van afegir-se després PP i Cs. A més, estratègicament, estan convençuts que encara poden arrapar vots entre l’electorat més moderat de Ciutadans. D’altres es mostren bastant més escèptics i opinen que els electors de Cantó de 2019 mai no s’inclinaran pel PSPV.
El vuitè passatger del Botànic
Puig i Cantó van acordar, el 19 d’octubre, la creació d’una comissió negociadora dels Pressupostos. Encara que Ciutadans pretenia que les primeres reunions tingueren lloc abans de la presentació formal dels comptes, prevista pel 30 d’octubre, és poc probable que siga així. Totes les Conselleries ja han enviat els seus desitjos a la d’Hisenda, que aquests dies hi posa fil a l’agulla. Com és habitual, l’última nit abans de rubricar el projecte de llei més important de l’any, quan s’efectuen els darrers ajustos de diners, tornarà a ser molt intensa al departament que dirigeix Vicent Soler. La coincidència temporal amb la festivitat de Halloween hi deu tenir a veure. Els crits, les cares d’estupor i els esglais de tota mena ja són un costum per aquestes dates.
No obstant, serà en el tràmit parlamentari ―d’un mes i mig― quan les peticions de Cs hi trobaran cabuda o no. “Els Pressupostos els acorda i els porta a les Corts el Consell, no s’elaboren a les Corts pels grups parlamentaris”, s’han fet un fart de repetir des de Compromís i Unides Podem. No volien cap interferència taronja. Si més no, fins que s’inicie el període de presentació d’esmenes.
Valencianistes i podemites contemplen amb recel els moviments de Cantó i la complicitat sobtada amb el PSPV, un partit al qual, fins fa quatre dies, s’hi referia com “el PSC valencià”. I si Puig sempre ha subratllat que el Botànic és un Govern de coalició entre el conseller Soler i els sis partits que l’integren ―PSPV, Bloc, Iniciativa, Verds, Podem i Esquerra Unida―, es podria deduir que el nou paper de Cantó és el d’un alienígena: el vuitè passatger del Botànic. La coordinadora de Podem, Pilar Lima, s’ha afanyat a dir que la única intenció del líder de Cs és dividir les formacions del bloc progressista. El cas és que si Alvise Pérez, furibund exassessor de Cantó ara a l’òrbita de Vox, alçara el cap de la batalla política espanyola i mirara com ha evolucionat la valenciana en els últims mesos, també diria allò de “susto o muerte”.
“Per aprovar els Pressupostos, no ens demanen eliminar els impostos de patrimoni i de successions que tant han maleït, ni qüestions relacionades amb la llengua... Han fet un pas valent i hem de valorar-ho”, apunta un alt dirigent del PSPV. “Hem d’explotar les contradiccions de Ciutadans i incorporar-lo a un acord d’ampli espectre”, remata. Excepte a Catalunya, a cap altra autonomia Ciutadans no té tants diputats a l’oposició com a la valenciana: 18 sobre 99. A Aragó i Astúries, els dirigents de Ciutadans exploren acords pressupostaris amb els presidents socialistes respectius, Javier Lambán i Adrián Barbón, però en cap dels dos casos no tenen un pes parlamentari tan elevat ni les converses avancen a tan bon ritme.
De fet, unes altres iniciatives com la llei electoral, la llei de transparència o les reformes de la llei de la Sindicatura de Greuges i la d’À Punt també podrien rebre el vist-i-plau dels de Cantó. “Compromís i Unides Podem miren massa a curt termini, un acord de Pressupostos amb Ciutadans fins i tot tindria una derivada estatal, això faria més fàcil que acabaren aprovant els Pressupostos Generals de l’Estat”, remarquen fonts de la direcció socialista.
Cinc punts només
Ni abaixar impostos, ni eliminar Conselleries ni unes altres demandes habituals de Ciutadans no formen part del paquet de cinc mesures que han posat damunt la taula per aprovar els Pressupostos.
No incrementar els impostos, crear 5.000 places de residències de majors anuals en col·laboració amb la iniciativa privada, contractar 8.000 metges i infermers, ajudes per valor de 200 milions als autònoms i una auditoria externa de la Generalitat són els reptes principals que s’ha marcat aquest partit. Isabel Bonig també ha oferit els vots del PPCV per aprovar els Pressupostos, però les seues exigències són superiors, començant per una reducció d’alts càrrecs i d’assessors que el Botànic no es planteja.
“La posició de Ciutadans resulta més creïble que no la del PP”, afirma el conseller Vicent Soler
“La posició de Ciutadans resulta més creïble que no la del PP”, assenyala el conseller Soler, “tant de bo el PP tinguera la mateixa intenció d’aprovar els Pressupostos i deixara de banda les escenificacions que no condueixen a un acord”. Les reivindicacions que Cantó va traslladar a Puig li semblen tan “assumibles” com va dir el cap del Consell. “Els Pressupostos tindran un disseny botànic que s’adequarà a l’esperit dels tres pactes de reconstrucció signats pel president”, destaca. En són tres: el dels grups del Botànic amb PP i Cs a les Corts, el subscrit amb la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) i les tres diputacions, i el dels agents socials. “Més que com a conseller, com a valencià em sentiria molt orgullós si el 70% de l’hemicicle donara suport als Pressupostos més transcendentals en molts anys”, remata Soler.
El titular d’Hisenda té clar que els comptes de 2021 seran “expansius” i de perfil “keynesià”. “En moments de crisi aguda com la que travessem, el paper de l’administració pública és fonamental”, manifesta. El Govern de l’Estat ha mantingut intocable la previsió de creixement de l’1,6% del quadre macroeconòmic malgrat saber que no és viable, ha transferit més diners a les comunitats i ha tirat endavant una i injecció de 16.000 milions d’euros no reemborsables, una aportació extra sense precedents. Tot plegat ha permès que els prop de 150.000 treballadors de la Generalitat i els seus proveïdors cobren sense problema. “El primer semestre de 2021 també serà molt complicat, però la flexibilització de la regla de despesa, de la senda de dèficit i del deute ens ho posa més fàcil”, indica el conseller.
L’1,1% de dèficit fixat per l’Estat superarà el 2% en el cas de l’administració valenciana. “Ja no és necessari incorporar els 1.325 milions reivindicatius per culpa de l’infrafinançament als Pressupostos, però no renunciem a ells, tot i que ara puguen esdevenir dèficit asimètric”, avança Soler. Aquesta és una de les qüestions que afavoreixen un possible acord amb Cs, que sempre s’ha mostrat molt crític ―igual com el PPCV― amb una partida que no consideraven reivindicativa, sinó “fictícia”.
Ruth Merino: “Necessitem majories àmplies en lloc de seguir el full de ruta partidista”
Ruth Merino, síndica adjunta, i Tony Woodward, portaveu d’hisenda, seran les dues persones de Toni Cantó a la comissió negociadora. “La situació actual és completament extraordinària; necessitem majories àmplies en lloc de seguir el full de ruta partidista”, apunta ella. “Que el president, en els moments més durs de la pandèmia, acceptara algunes propostes de Toni és una qüestió que n’ha afavorit l’acostament”, continua. “La majoria de les Corts és botànica, però tenim la voluntat de centrar les polítiques del Consell”, diu Woodward, “ja els hem comunicat les línies generals que plantegem, però tenim més mesures que anirem desgranant a la comissió”. “Són unes propostes molt bones i fàcils d’incloure”, conclou Merino.
En alguns casos, però, no són aplicables de manera immediata. Per exemple, la contractació de 4.000 metges i 4.000 infermers més ―que costaria 200 milions d’euros anuals, més que el pressupost d’alguna Conselleria― xoca amb la manca de professionals. Des de l’esclat de la pandèmia, la Generalitat ha contractat 10.000 sanitaris addicionals, a la gran majoria dels quals se’ls renovarà el contracte perquè continuen treballant durant 2021. “Pot ser l’oportunitat d’aconseguir el retorn de molts metges i infermers valencians que van haver d’emigrar”, sosté Merino.
Tampoc no és tan senzilla la implementació de 5.000 places de residència anuals que demana Cs. “L’OMS recomana un 5% de places residencials sobre la població de més de 65 anys, i en tenim un 2,8%, fins i tot per baix del 4% de la mitjana espanyola”, comenta Woodward. El Consell ha anunciat una partida de 510 milions per crear-ne de noves, però a Cs temen que no es materialitze. Per això reclamen un enfortiment de la col·laboració amb la iniciativa privada. Pot semblar que no hauria de ser tan complicat ―el Pacte de reconstrucció preveu mantenir aquesta col·laboració en uns paràgrafs redactats des del departament de Mónica Oltra― però les posicions estan enfrontades. I molt.
Ferran Martínez: “Si el Botànic fa les coses bé, els Pressupostos seran incompatibles amb les demandes de Cs”
Ferran Martínez, d’Unides Podem, avisa que el seu grup només contempla “una xarxa pública millorada, de gestió directa, que deixe de banda les externalitzacions”. “Hem vist casos indignants, com els de les residències de Domus Vi, en què els residents es trobaven en unes condicions lamentables i els treballadors tenien unes condicions laborals vergonyoses”, assevera Martínez. Aquesta serà una línia roja per al seu grup però no per als socialistes, que veuen l’atenció a la tercera edat “perfectament externalitzable sempre que hi haja la supervisió que toca”.
“Si el Botànic fa les coses bé, els Pressupostos que s’aproven seran incompatibles amb les demandes de Ciutadans”, opina Martínez. “Cantó sempre ha criticat els nostres Pressupostos, ha dit que eren comunistes, populistes i separatistes; benvingut siga si ara vol aprovar-los, però no seran molt diferents dels anteriors”, sentencia.
“La col·laboració públicoprivada està present a molts àmbits de la Generalitat, però en matèria sociosanitària resulta més complicada”, adverteix també Aitana Mas, “per alguna cosa les empreses obtenen uns beneficis del 12%”. Ella és síndica adjunta de Compromís, i com Martínez, formarà part de la comissió negociadora si aquesta no se circumscriu a PSPV i Ciutadans. “Encara que ha canviat la seua actitud amb Ximo Puig, a nosaltres Cantó continua insultant-nos”, observa Mas, “no estem en contra del diàleg amb Ciutadans, però volem que s’òbriga a totes les forces del Botànic, no a una de sola”.
Woodward sosté que l’auditoria que reclama Cs contribuiria a un “aprimament real” de l’administració
“No poden renegar de la participació del sector privat, tenim un problema enquistat i la pandèmia ho ha evidenciat”, diu Ruth Merino en referència als socis del PSPV. La síndica adjunta de Cs explica que el seu partit ja ha fet gestos importants, com el de no exigir la reducció impositiva que sempre proclama: “Entenem que no es pot reduir la recaptació, vivim un moment molt convuls”. Això sí, estaran molt vigilants davant possibles increments, encara que siguen mitjançant l’anomenada “fiscalitat verda”, una de les banderes del Botànic II. “Pot servir per bonificar impostos, aplicar exempcions i incentius fiscals... Parlar de fiscalitat no sempre equival a parlar d’uns impostos més elevats”, diu Merino, “un sistema d’incentius pot contribuir a la creació d’empreses i, per tant, de riquesa”.
“Aplicar bonificacions i res més seria com pagar-li cinc euros al teu fill cada nit pel fet de rentar-se les dents, quan, realment, és la seua obligació”, respon Aitana Mas. “Les desprivatitzacions i la fiscalitat justa i progressiva són dos pilars d’aquest Govern als quals no pensem renunciar, és molt més important això que no rebre el suport de Ciutadans als Pressupostos”, corrobora Ferran Martínez. L’oposició, en ocasions, ha fet esment a l’“infern fiscal” del Botànic, un Govern que presumeix de tot el contrari: al·leguen que només han apujat la càrrega fiscal a 22.000 persones que concentren 35.000 milions d’euros.
Cs també reclama una auditoria a fons de la Generalitat que detecte despeses supèrflues i ajude a reotganitzar-la per ser més efectiva. Merino la voldria “externa i vinculant, o externa encara que no siga vinculant”, i es pregunta “com és possible que el Botànic no n’encarregara una després de 20 anys de governs del PP”. Woodward recorda que l’actual Consell “va anunciar una llei del sector públic en 2015 que de moment no ha arribat” i que l’auditoria, mentrestant, contribuiria a aconseguir un “aprimament real” de l’administració.
“Em sembla molt bé que avaluem les polítiques públiques. A començaments d’any vam contactar amb l’AIReF [Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal] perquè efectuara una auditoria a la sanitat valenciana, l’inici de la pandèmia va frenar-la en sec, però la posarem en marxa així que siga possible”, argumenta el conseller Soler. “D’altra banda, el projecte Nefis, que estarà a punt abans que acabe la legislatura actual, significarà un salt endavant de l’administració electrònica i millorarà l’eficiència de la Generalitat”, explica.
Aitana Mas: “Si Cs vol aprovar uns Pressupostos que garantisquen uns serveis públics de qualitat, perfecte; si no, no passa res, hi eixiran endavant igualment”
“No cal que una empresa privada li diga a la Generalitat quins problemes té”, avisa Aitana Mas, “no em sembla normal que ens gastem X milions per tal de qüestionar l’estructura de l’administració”. “Ja sabem quins problemes patim: un personal que en cinc o sis anys es veurà reduït d’un 30% i un infrafinançament galopant, amb tot el que això comporta”, afegeix. “Si Cs vol aprovar uns Pressupostos que garantisquen uns serveis públics de qualitat, perfecte; si no, no passa res, hi eixiran endavant igualment”. El sindicat de tècnics d’hisenda, Gestha, va reunir-se la setmana passada amb Compromís i va defensar un augment dels impostos al 0,6% dels valencians que ingressen més de 120.000 euros anuals.
Martínez critica la “deslleialtat de baixa intensitat” del PSPV perquè “mai no havíem seguit aquesta metodologia a l’hora de negociar els Pressupostos amb l’oposició”. Puig i Oltra, capbussats en la gestió diària de la pandèmia, tampoc no parlen tant com ho feien en el mandat anterior. La tensió és palpable.
“Les condicions que oferim són molt avantatjoses”, assenyala Woodward. “Puig ha dit que són assumibles, però cal descendir al detall i jo encara soc escèptica”, expressa Merino com a contrapunt. Hi ha una catifa taronja, sí, però Compromís i Unides Podem no volen desfilar per ella.