FINANÇAMENT

Vicent Soler: «Aquest és el Govern més jacobí que recorde»

Montoro és la seua bèstia negra i la inacció en la reforma del model de finançament, el seu particular malson. Vicent Soler, conseller d’Hisenda valencià lamenta la “recentralització silenciosa” de l'Estat i adverteix que “l’administració central es queda 16.000 milions d’euros quecorresponen a les autonomies”.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

-El nou model de finançament no s’aprova, el Ministeri nega l’avançament de les bestretes, i els valencians continuem sobrevivint a base de la injecció d’un FLA que genera deute futur. L’asfíxia no atura.


- Estem en un procés sense precedents de recentralització. El que està passant atenta contra l’article 156 de la Constitució, que exigeix l’autonomia financera per a l’autonomia política. Ens veiem obligats a recórrer al FLA [Fons de Liquiditat Autonòmic] i això perjudica les valencianes i els valencians. A més, els diners arriben quan i com vol el ministre i no quan correspondria.Per exemple, pel que fa al FLA extraordinari, la Generalitat ha de passar al Ministeri totes i cadascuna de les factures. En canvi, nosaltres no tenim cap informació del que passa al Ministeri. Aquesta asimetria d’informació suposa una deslleialtat i minva la nostra capacitat d’actuació. Tot plegat vulnera la lògica constitucional segons la qual aquest és un Estat compost on hi ha tres nivells d’administració amb plena legitimitat democràtica. L’exercici autoritari del Govern espanyol conculca aquests principis constitucionals.

-L’últim cavall de batalla és per les entregues a compte. Amb l’excusa que encara no hi ha pressupostos, ha disminuït en 353 les entregues a compte respecte de la previsió feta al juliol pel mateix Ministeri.


-Jo he d’elevar a la primera reunió del Consell un ofici adreçat al Govern d’Espanya per demanar el que és de sentit comú, dins de la insensatesa que suposa aquest sistema. L’actual sistema és absurd perquè no ens permet planificar-nos i no va al compàs de les necessitats de tresoreria de l’administració. Hi ha dos grans conceptes en els ingressos ordinaris del sistema de finançament: d’una banda, hi ha la liquidació i de l'altra, hi ha les bestretes. Aquestes bestretes s’estableixen segons la previsió dels ingressos fiscals, segons les previsions macroeconòmiques que fan els gabinets d’estudi. Què passa? Doncs que al juliol de 2017 planteja unes bestretes d’acord amb un creixement per sota de la mitjana espanyola. I, simultàniament, totes les oficines estadístiques ja estaven dient que el País Valencià creixia més que Espanya! Com cuinen els números al Ministeri d’Hisenda? Per què aquest càlcul? No ho sabem perquè Montoro utilitza uns criteris que no explica i que no concreta en el Consell de Política Fiscal i Financera, on ell té la majoria.

-El Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), en teoria, és l’òrgan on estan representades totes les autonomies i on s’ha d’arribar a acords en matèries com ara el sostre de dèficit. Tanmateix vostè ha sigut crític amb aquest òrgan.


-Els CPFF són un numeret. Nosaltres hi anem, perquè hi hem d’anar, però no tenim marge de maniobra perquè el Ministeri d’Hisenda té el 50% dels vots i el vot de qualitat. No hi ha el mínim esperit de pacte ni de negociació. La resposta del ministre, quan exposem les nostres objeccions a aquest sistema de funcionament, és que la llei ho marca així. Doncs, si és així, que canvie la llei. No pot ser que, a la pràctica, les comunitats no tinguem cap capacitat de veto.

-No són els únics que s’han queixat pel retall de les entregues a compte. Manté contacte amb la resta de consellers d’Hisenda? Es plantegen crear un front comú?

-Estic en contacte permanent amb Catalina Cladera, de les Illes. Des de perspectives diferents tenim molts acords de base. Al marge de bestretes i liquidacions, la tresoreria també s’alimenta del FLA, que té dues parts: el FLA ordinari i l’extraordinari. El FLA ordinari finança el dèficit autoritzat, que s’estableix segons una decisió unilateral del Ministeri. Ves per on, el Ministeri sempre fa una distribució del total del dèficit que beneficia l’Administració central. Això significa que té més facilitats per poder-se finançar, no sols perquè té més facilitat per accedir als mercats internacionals sinó perquè es deixa a si mateix una capacitat d’endeutar-se superior a la de les autonomies. Ho fa tot de manera que les seues competències estan més ben cobertes. I tot això, ho fa sense pensar en la ciutadania, perquè al capdavall són les comunitats autònomes les que proveeixen dels serveis bàsics els ciutadans. És simptomàtic que durant la crisi la part de l’Estat de benestar que correspon a l’Estat pràcticament no ha hagut de disminuir recursos; en canvi, sí que ho ha hagut de fer la part de les comunitats autònomes, amb una disminució del 15%. Durant 40 anys, a Espanya hi ha hagut una descentralització de competències. Tanmateix, no ha tingut lloc una discussió sobre com redistribuir els recursos per fer front a aquestes competències. El resultat, com han assenyalat els experts valencians en finançament, és que per a l’any 2015 hi havia 16.000 milions de diferència entre els recursos necessaris per fer front a les competències i els recursos que realment arriben a les autonomies. El resultat és que el sistema de finançament autonòmic des del punt de vista legal és caducat, però, a més, és obsolet des del punt de vista de la bona governança. Cal passar pàgina d’aquell model basat en l’enfrontament dels uns als altres, com va passar en les negociacions de 2009. Ara el que cal fer és transferir els 16.000 milions d’euros que ara es queda l’administració central cap a les comunitats autònomes perquè això permetria que les que estem malament millorarem sense que això significara perjudicar a la resta.

-El nucli de l’argumentari de la Generalitat és que l’administració central es queda massa diners. Ara bé, la resta de comunitats comparteixen aquest punt de partida, que és del tot novedós, o prefereixen anar de nou a una batalla entre territoris?

-La nostra tasca diplomàtica ha anat per aquesta línia: no hem de caure en el parany de fer que aquesta negociació siga entre comunitats. Ací, qui ha de posar més diners damunt de la taula és l’Estat. Els diners cal repartir-los de manera diferent. No pot ser que tinguem un sistema que no dota suficientment cadascun dels nivells de l’administració, en funció de les competències que exerceix. Això és gestionar ineficaçment els diners dels ciutadans. Per tant, el que plantegem els valencians
és un punt de partida diferent del de les negociacions pretèrites. He tingut contactes amb Múrcia, Andalusia, Balears i Extremadura i comprenen que cal canviar de paradigma perquè això ens permetria millorar i fer-ho no a costa dels altres, sinó a costa d’uns diners que ara es queda l’Estat. Si en lloc de partir de 102.000 milions a repartir, partim de 118.000 milions, tot serà diferent.

-2017 l’hem tancat sense model de finançament. El tema s’hauria d’abordar durant 2018, però el Govern espanyol ho supedita a la conformació del Govern català.

-Aquesta és una excusa de mal pagador, perquè fa quatre anys el problema de Catalunya no hi era i, tanmateix, no es va fer res per avançar cap a un nou model. Ja no ens valen més excuses: no hi ha nou finançament perquè no es vol perquè, entre altres coses, el Govern espanyol és jutge i part. Saben que aquesta vegada no entrarem en tripijocs de baix nivell. No pot ser que el tema del cupo s’haja solucionat tan fàcilment i nosaltres continuem esperant el model de finançament. Ací hi ha una contradicció que no se sosté.

-És optimista sobre la possibilitat d’aprovar un nou model durant 2018?

-Efectivament, no hi ha cap predisposició per part del Govern central per abordar el problema. És obvi que la qüestió catalana no se solucionaria amb un nou model de finançament —ja hem arribat tard per a això— però hi ajudaria. La situació d’inequitat en què hem transitat aquests 40 anys podria atenuar-se. Jaque hi som: sempre he dit que la qüestió catalana és especialment greu per als valencians. En cas d’independència, nosaltres seríem especialment damnificats, no tant per motius comercials o econòmics sinó perquè Catalunya ha liderat durant dos segles la transició des d’una Espanya centralista a una Espanya més plural. Perdre un aliat de tanta força seria dolorosíssim per a l’Espanya perifèrica. Seria terrible haver de quedar-nos a soles davant de la impertorbable recentralització en què estem immersos.


- Aquest és el Govern de la democràcia més jacobí que recorda?

-Sí, sens dubte. A més, assistim a una recentralització silenciosa que, si no fóra pel 155, passaria inadvertida. És un procés que ens lliga de peus i mans. Per això el dictamen dels experts valencians sobre finançament planteja fer un canvi en el percentatge dels impostos generals que van al Govern central i a l’autonòmic. Per exemple, plantegen que l’IVA no es repartisca, com ara al 50%, sinó que es repartisca 70% per a les autonomies i 30% per al Govern central.

- Això suposaria més autonomia fiscal i recaptatòria. Pels antecedents, no sembla que Madrid hi haja de ser procliu.

- Seria interessant avançar cap a una federalització de l’Agència Tributària. El nostre projecte d’Agència Tributària Valenciana contempla dos aspectes: per una banda, tractar de ser molt eficients en la tributació pròpia; per l’altra, tenir capacitat i capital humà dins l’agència tributària federal espanyola, per tal de poder conèixer la tributació dels valencians i participar-hi.

-A Catalunya l’intent de fer una agència tributària pròpia ha topat amb el rebuig del Tribunal Constitucional. Per què una Agència Tributària Valenciana no hauria de córrer la mateixa sort?

-No hi ha res anticonstitucional en el que estic dient. Parle d’eficàcia, eficiència i de desemmascarar l’opacitat de l’Agència Tributària Espanyola. Si volem anar cap a una reforma constitucional, hem de fer camí. En definitiva, ací hi ha hagut una lluita contínua entre posicions recentralitzadores i federalistes. Els ciutadans paguen els seus impostos i el que volen és rebre bons serveis. Nosaltres, com diu el president Puig, som partidaris de la igualtat de les
persones i la singularitat dels territoris. Espanya és plural, però la imatge que tenen des del passeig de La Castellana no té res a veure amb l’Espanya real.

-Hi ha qui diu que ens estan aplicant l’article 155 a la valenciana.

-Està passant el que està passant. Hi ha una pèrdua de l’autonomia política en base a uns sèrie de fets. Sense autonomia financera no hi ha autonomia real.

-En aquest intent de canviar el model de finançament, hem de revisar el cupo, sí o no?

-Cal distingir dues coses: el concert econòmic està en la Constitució i ningú no el qüestiona. El cupo s’ha de negociar amb la perspectiva de compartir les despeses generals de l’Estat de manera equànime. No hi ha raó perquè bascos i navarresos facen una aportació menor a la despesa general de l’Estat.

-Urkullu va proposar una espècie de “concert econòmic per a tots”.

-Per damunt del mètode, ens hem de fixar en el resultat. Jo vull autonomia financera per a les comunitats, per als ajuntaments i per al Govern central. El que no pot ser és que no proveïm determinats serveis perquè els recursos no ens hi arriben. Els ingressos fiscals han d’assegurar la suficiència financera i l’equitat. Això implica l’autonomia financera de les parts. Si volem proveir serveis bàsics, necessitem recursos que ara no tenim perquè una part del que ens correspon s’ho queda un altre.

-Fa un mes el Parlament espanyol va aprovar el cupo basc i l’ amejoramiento navarrès, amb els vots favorables de populars, socialistes i PNV. A Vicent Soler, com a conseller valencià li hauria agradat que els diputats socialistes valencians hi hagueren votat en contra o almenys s’hagueren abstingut?

-Mantinc allò que en el seu moment ja va manifestar el Govern valencià: que no és correcte que per a 15 comunitats no es reforme el sistema de finançament mentre es dóna una solució particular a dos territoris. Una cosa i l’altra s’haurien
d’haver fet en paral·lel.

-Li pregunte, com a socialista, pels seus companys al Congrés.

-Sóc només un militant de base. En aquest cas, parle com a conseller d’Hisenda.


-Però foren deslleials als valencians els diputats socialistes valencians que van votar a favor del cupo mentre el model de finançament s’ajorna sine die?

-Els diputats formen part d’un grup parlamentari i tenen unes directrius que han de seguir. El que cal és treballar des dels grups parlamentaris per generar altres dinàmiques. I tampoc no amagaré que jo, quan vaig a Ferraz, en ocasions, tinc discrepàncies. Em va passar, per exemple, en el debat del CPFF de 2016.


-Sí, en aquella ocasió, vostès van votar en contra de l’acord plantejat pel PP, a pesar que la resta de comunitats autònomes socialistes hi van votar a favor, tal com marcava Ferraz i tal com s'havia acordat amb el PP. A més, també arrossegaren les Illes
cap al no.

-Jo, allí, hi anava en nom del Govern valencià, no com a socialista, i tenia molt clar el que havia de fer. Com ha dit moltes vegades el president de la Generalitat, els interessos del Govern estan per damunt dels interessos de partit.

-Li agradaria un PSOE menys centralista?

-Jo crec que hi ha molta feina a fer pel que fa a la qüestió federal dins del partit.

-Els sancionaren internament per aquell vot negatiu en el CPFF, quan només vostès i Balears hi votaren en contra, trencant la disciplina de vot dictada per Ferraz?

-[Silenci llarg] ... No.


-Però els van cridar l’atenció?

-[Silenci] Són qüestions internes de partit.

-Tornem al finançament. En els pressupostos de 2018 contemplen el que anomenen una “partida reivindicativa”, això és, 1.325 milions d’euros equivalents al que s’hauria d’ingressar amb un model de finançament com la mitjana espanyola. Si no hi ha nou model, com sembla que passarà, és segur que no es complirà el dèficit.

-És que ens cal asimetria. No es pot demanar a tots el mateix quan la situació de partida és desigual. Nosaltres no podem complir amb el dèficit perquè hi ha uns serveis públics mínims que estem obligats a cobrir. I així i tot, hem aconseguit reduir el dèficit com poques comunitats autònomes. Del 2,59% hem passat a l’1,53% sense fer cap retallada
ni una. Mentre no hi haja un nou finançament, no complirem el dèficit. De fet l’incompliment del dèficit és una mesura reivindicativa sorda però contundent. Si no complim el dèficit no és perquè no vulguem sinó perquè no podem.

-Madrid també va fer el sord davant la manifestació amb què, el passat novembre, milers de valencians van reclamar un model de finançament just. Tenen previstes noves mobilitzacions?

-Les mobilitzacions es fan al carrer i també als despatxos. Jo crec que els valencians ja som un problema a l’Estat espanyol. Es constata en tots els ambients polítics que hi ha una visibilització històricament fonamental dels temes valencians en la política espanyola. Això no té precedents i esperem mantenir aquest nivell de tensió perquè pensem que la invisibilitat dels valencians durant dos segles ha estat molt perniciosa per a la vida dels valencians i les valencianes.

-Paradoxalment, la manifestació acabà amb l’himne oficial, aquell que diu “Per ofrenar noves glòries a Espanya”...

-Bé, és l’himne oficial. També hi hagué la Muixeranga, Al Tall... L’important és constatar que la reivindicació fou unitària i que el finançament funciona com un aglutinador. Això té unes dimensions històriques importantíssimes.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.