La unitat política s'ha transformat en el dogma sacrosant dels nostres temps. Amb la pandèmia del coronavirus assolant sanitàriament, socialment i econòmicament el País Valencià, el reclam dels grans consensos entre diverses forces polítiques s'ha imposat com a norma. Malgrat que l'elecció d'unes idees o unes altres determina les conseqüències de les polítiques públiques, s'exigeix relegar les diferències ideològiques en benefici de l'interès general. Una filosofia que ha impregnat aquest dijous de manera quasi inèdita el ple de les Corts Valencianes.
Llevat de la ultradreta de Vox, PP, PSPV, Ciutadans, Compromís i Unides Podem han votat a favor del full de ruta que haurà de reconstruir sanitàriament, socialment i econòmicament el territori valencià. Un dictamen que ha suposat hores i hores de negociacions entre les forces progressistes que integren la Generalitat Valenciana i les principals formacions de l'oposició. No debades, l'aposta per augmentar o abaixar els impostos, així com la voluntat de revertir o preservar la privatització de serveis públics, havia impossibilitat el pacte. «El poble valencià pot estar tranquil i segur dels seus representants perquè han sabut posar-se d'acord», ha reivindicat Enric Morera, president de les Corts Valencianes, qui junt amb Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana, ha protagonitzat la imatge icònica de la jornada en firmar un document que marcarà el rumb de la present legislatura botànica, tot i que haurà de combinar-se amb el pla de recuperació signat entre les tres diputacions valencianes, els municipis i el Consell.
La guia de reconstrucció aprovada per les principals forces de la cambra valenciana, la qual ostenta com a base la proposta de dictamen que va presentar el Botànic, concentra l'atenció econòmica en tres àmbits: la transició energètica, el reforç dels clústers industrials i el cooperativisme. El document, de fet, recull la intenció de l'arc parlamentari valencià de fomentar «el desenvolupament de nous clústers de producció de material sanitari davant la seua ràpida readaptació a l'emergència produïda per la Covid-19 i la reorientació de la seua producció per satisfer les urgents demandes socials» i «impulsar la creació de clústers en els sectors consolidats de la nostra economia amb l'objectiu d'estimular un ecosistema empresarial que beneficie la transmissió d'innovació i l'adaptació a la transició de l'economia valenciana».
En aquesta transició de l'economia valenciana, i d'acord amb els vents renovats de Brussel·les que aposta per projectes de caràcter verd, populars, taronges, morats, valencianistes i socialistes defensen la «col·laboració publica-privada en l'estímul a la generació d'energies renovables, és a dir, en crear sinergies per aprofitar iniciatives relacionades amb l'economia verda, especialment en les oportunitats que es puguen presentar mitjançant finançament europeu» i prometen «impulsar polítiques fiscals verdes dirigides a la transició ecològica d'acord amb els paràmetres adoptats per la Unió Europea». En matèria impositiva, a més, demanen «l'establiment d'un mínim impositiu territorial per posar fi a l'anomenat dúmping fiscal». «És necessari impedir que els recursos propis continuen minvant a conseqüència del frau fiscal que puguen realitzar els grans patrimonis canviant de residència fictícia per estalviar els impostos de patrimoni o successions», raonen.
«Facilitarem la implantació d'energies renovables, com ara la fotovoltaica, eòlica, hidràulica i biomassa sostenible, així com la construcció de les infraestructures necessàries per emmagatzemar aquesta energia, creant ocupació verdai possibilitant la transició energètica a la qual hem d'accedir per ser més eficients en la lluita contra el canvi climàtic, i complir amb les exigències mediambientals que s'acorden a escala mundial i que ens arriben en forma de directiva europea», agreguen al document a l'àmbit de la transició energètica, en el qual també es comprometen a «impulsar l'ús de la bioenergia, amb un programa estratègic per canviar les calderes d'edificis públics a estella i l'establiment de xarxes de calefacció centralitzada per al subministrament d'aigua calenta sanitària i calefacció a diferents edificis a partir d'una planta central en municipis». «L'objectiu és prioritzar les zones més pròximes a les masses forestals», incorporen.
Amb aquesta filosofia de foment de l'economia verda, el full de ruta inclou una aposta per «l'autoconsum energètic, familiar, empresarial i en edificis públics», especialment «en un context en què la pobresa energètica pot agreujar-se en les famílies més humils i més afectades per les conseqüències de la pandèmia, les quals poden trobar una via d'accés a un subministrament bàsic per a la vida, així com una via d'estalvi de costos de producció». «En aquest escenari d'augment dels casos de pobresa energètica, establirem un protocol de protecció de les persones amb dificultats per accedir al subministrament i avançarem cap a la generació i distribució pública d'energia 100 % renovable que permeta evitar qualsevol situació d'inaccessibilitat a l'energia», complementen.
A la introducció de beneficis fiscals per a emprenedors, cooperatives, empreses de l'economia social amb l'objectiu de «fixar població a les zones rurals despoblades», les cinc forces polítiques sostenen que «fomentaran el cooperativisme com a eina d'emprenedoria en un context de crisi econòmica, atès que aquesta fórmula permet més protecció i qualitat de l'ocupació». Per dur-ho a terme, proposen, entre altres mesures, «desenvolupar les ajudes previstes en el Pla Fent cooperatives, amb especial atenció a aquelles línies que podrien servir per adaptar-se a la nova situació». L'augment de les ajudes i els crèdits als autònoms de manera complementària a les existents; sol·licitar al Govern espanyol un increment pressupostari en la partida de polítiques actives d'ocupació i de formació; demanar la prolongació dels Expedients Temporals de Regulació d'Ocupació; avançar cap a jornades laborals més reduïdes, i la introducció d'incentius per potenciar la contractació dels menors de 35 anys configuren el paquet de mesures de l'àmbit laboral.
El pla de reconstrucció, però, no descuida sectors com ara el primari o el turisme. En el cas dels agricultors, les forces polítiques signants es comprometen a «estudiar l'exoneració dels pagaments de les anualitats 2020-2021 de l'aprofitament de pastures i rostollades de les muntanyes d'utilitat pública de la conselleria, de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) i dels ajuntaments per als sectors agraris damnificats per la pandèmia del coronavirus». «Fomentarem i promourem la constitució d'aliances eficaces en l'esfera pública, publica-privada i de la societat civil per millorar el lobby agrari davant les institucions europees», indiquen, així com mostren la voluntat per «reconèixer la funció mediambiental, social i de prevenció d'incendis forestals de la ramaderia extensiva, incentivant i promocionant des de l'administració aquesta funció mediambiental».
«S'ha de valorar el sector ramader i agrícola que ha demostrat ser estratègic durant aquesta pandèmia en subministrar aliments en quantitat i qualitat. Per això, és necessari impulsar una major implicació de les administracions públiques valencianes en l'ajuda a l'exportació i facilitar a la gran distribució alimentària perquè comercialitze majoritàriament productes valencians», reforcen al document, en el qual acorden engegar un «pla d'urgència per garantir els drets de la població rural en zones de baixa densitat, que contemple per a la totalitat de municipis la garantia de transport públic eficient a demanda, telecomunicacions ràpides, serveis bancaris bàsics, polítiques territorialitzades d'ocupació i accés a l'habitatge». La millora del transport també està incorporada per a les grans conurbacions urbanes valencianes, amb un increment de la freqüència del servei.
Com a activitat amb gran pes a l'economia valenciana, i més enllà d'ajudes i campanyes per evitar que el sector s'enfonse arran dels rebrots, Compromís, Unides Podem, PSPV, Ciutadans i PP han acordat impulsar «la dignificació i la millora de les condicions dels treballs vinculats al turisme» i «un pla d'incentius que estimule la demanda i eleve l'ocupació de les destinacions turístiques en temporada baixa». També proposen la promoció de «la targeta turística cultural per a potenciar l'economia taronja a la nostra autonomia i redissenyar el bo cultural creat per la Direcció General de Cultura de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport per ampliar l'oferta cultural a la ciutadania valenciana». Una mesura que, junt amb la «posada en marxa del programa Tria un llibre, amb el qual la Generalitat garantirà que tots els xiquets i les xiquetes valencians puguen adquirir de manera gratuïta un llibre en complir sis anys», són dues de les mesures de reactivació del sector cultural.
Si el turisme ocupa una part àmplia de la secció econòmica del document, la construcció compta amb menys espai. De fet, només contempla com a mesura destacada «el desenvolupament d'una estratègia d'ordenació del territori i de la construcció que tinga en compte els criteris d'expansió i afectació de la Covid-19, en la qual s'aposte per millorar la vertebració territorial amb la reducció de la densitat de la població en nuclis concrets i la millora de la situació de despoblació en uns altres». «El finançament de campanyes de foment del consum en el comerç de proximitat, per tal d'impulsar-ne la recuperació necessària per reorientar el model de consum valencià i reactivar el sector», complementa la secció econòmica del document.
Reversions sociosanitàries amb excepcions
Arran dels suggeriments aportats pel catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de València, Joan Romero, i tal com recollia l'esborrany botànic, el pla de reconstrucció del País Valencià contempla l'elaboració d'un pla d'habitatge per a joves. Aquest full de ruta, segons el document, estarà fonamentat en l'increment de les ajudes de lloguer per a joves i en l'augment de la disponibilitat del parc públic d'habitatge per a programes d'emancipació. «Instarem l'Estat a desenvolupar una normativa estatal perquè les comunitats autònomes i els ajuntaments puguen regular el preu del lloguer en zones amb més tensions», afegeixen, així com incorporen un compromís en incrementar el parc públic a través de la construcció de llars cooperatives, socials i sostenibles «com a solució d'accés a l'habitatge» i a desenvolupar la Llei de la Funció Social de l'Habitatge de la passada legislatura botànica.
Les cinc forces polítiques, a més, aposten per fomentar l'ús d'habitatges buits per a dones i filles víctimes de violència masclista, les quals encara, de vegades, s'hi veuen abocades a desnonaments, tal com va narrar EL TEMPS. «Cal seguir treballant en l'estratègia valenciana contra la violència sexual, tant en les llars com en l'àmbit públic davant les situacions produïdes pel confinament com per les possibles conseqüències derivades de la situació actual, empoderant les dones víctimes d'aquesta violència», expressen. I amplien: «S'ha de treballar en la detecció precoç de la violència de gènere i masclista, desenvolupant i millorant els mecanismes de denúncia, així com els protocols d'actuació, formació i capacitació dels professionals que desenvolupen feines en l'àmbit de la infància, adolescència i educació per a la prevenció i detecció de violències masclistes entre menors d'edat».
A la ratificació del compromís per incrementar les places públiques de les escoles bressol, així com la xarxa educativa de 0 a 3 anys, se suma l'aposta, malgrat el sí del PP i de Ciutadans, per «revisar i millorar el model d'atenció residencial per a persones majors, amb diversitat funcional i trastorn mental des d'un lideratge públic». Ara bé, amb un xicotet matís: l'aposta per la col·laboració publica-privada en el marc de la Llei de Serveis Socials Inclusius. «S'ha de recordar que la Comunitat Valenciana té carències en places residencials, centres d'atenció diürna, serveis d'ajuda a domicili, i en altres tipus de recursos de nova creació per a persones majors, amb diversitat funcional, problemes de salut mental, en situació de dependència i d'atenció a dones víctimes de violència de gènere», raonen. Malgrat la introducció d'aquesta part a proposta de populars i taronges, la llei impulsada per la vicepresidenta Mónica Oltra, de Compromís, atorga prioritat al sector públic i, en segona instància, a les entitats del tercer sector en la gestió de residències.
En un àmbit que ha concentrat un gran nombre de morts d'ençà que va iniciar-se la pandèmia, el document recull la voluntat dels signants «d'avançar cap a models alternatius d'atenció residencial que estiguen centrats en la mateixa decisió de les persones majors i en les seues necessitats, prioritzant l'atenció en el domicili, l'assistència ambulatòria i el foment de l'autonomia personal». «Cal augmentar la inversió pública en serveis socials i d'atenció a la dependència per ampliar la xarxa de serveis per a la ciutadania, com ara serveis residencials, centres de dia, serveis d'ajuda domiciliària i assistència personal; assegurar la corresponsabilitat dels Estats en l'assumpció de les cures reforçant i consolidant els serveis públics sanitaris i socials per evitar que recaiga com a obligació sobre les dones; i augmentar les dotacions pressupostàries com a reconeixement professional de cuidadors i cuidadores que dediquen la seua activitat a les cures de majors i dependents, tant en residències públiques, concertades i privades com en domicilis, mitjançant el certificat corresponent», agreguen.
A diferència de l'esborrany que va presentar PSPV, Compromís i Unides Podem, el pacte final de reconstrucció incorpora requisits en la reversió de concessions sanitàries. D'aquesta manera, el document contempla «recuperar la gestió pública dels serveis sanitaris, com ara ressonàncies magnètiques o diàlisi, i departaments sota les condicions de seguretat jurídica, viabilitat organitzativa i qualitat del servei, tant per la ciutadania com pels treballadors de les concessions, sense perjudici de l'ús de les externalitzacions, si fóra necessari, dins dels criteris recollits en la llei de contractes del sector públic».
L'altra gran novetat respecte de la proposta botànica radica en els MIR, els quals han realitzat diverses protestes laborals durant les darreres setmanes. L'increment d'oferta de places en titulacions sanitàries en les universitats valencianes, la sol·licitud d'increment de places MIR «per tal de disposar de més metges i infermers davant possibles noves pandèmies», «planificar l'augment de places MIR i IIR, amb especial incidència en les especialitats de medicina, infermeria familiar i comunitària i pediatria i geriatria» són les mesures més rellevants en aquest subàmbit. També s'aposta per l'elaboració d'un «pla estratègic per a evitar l'èxode de metges especialistes formats via MIR en la nostra autonomia, davant ofertes de major estabilitat o millors retribucions en altres comunitats o països».
El pla de reconstrucció sanitària de les principals forces valencianes defensa, al seu torn, un enfortiment de la salut comunitària, incorporant-la a l'activitat assistencial sanitària de primària, i la inclusió progressiva de la figura del psicòleg clínic en atenció primària. «Modernitzarem el nostre servei sanitari, invertint i desenvolupant sistemes informàtics que permeten desburocratitzar la gestió sanitària, potenciant la telemedicina i promovent l'atenció multidisciplinària a través de plataformes digitals segures», agreguen, així com prometen que els professionals sanitaris tindran més capacitat de decisió en el futur sistema sanitari postpandèmia, al qual PP i Ciutadans han incorporat pocs canvis respecte de la proposta inicial de les forces progressistes valencianes, on s'apostava per reforçar la salut pública i l'atenció primària.
«Cal augmentar la inversió de manera sostinguda en investigació sanitària, amb l'establiment de la prevenció i de les cures com a element principal de cara al futur», reivindiquen. «Així mateix, cal impulsar la inversió científica des de tots els sectors i la coordinació entre els diferents projectes investigadors. Davant la possible aparició d'altres malalties d'origen animal s'haurien d'augmentar els recursos i les línies específiques per investigar en l'àmbit de la sanitat animal la investigació de les malalties zoonòtiques», expressen. I apunten com a una assignatura pendent per millorar el benestar dels ciutadans i modernitzar l'economia valenciana: «S'ha d'incrementar la inversió en matèria d'R+D+I, per a projectes de recerca científica i tecnològica tant a curt com a llarg termini, per arribar a la mitjana dels països de la Unió Europea». Una proposta que suposaria un canvi de rumb en una economia massa lligada a la construcció i el turisme, quan aquests sectors estan més que amenaçats per l'actual pandèmia i la inexorable emergència climàtica.