L'ansietat, l'estrès, la desesperació i la impotència planaven sobre els centres sanitaris valencians. L'expansió descontrolada del coronavirus havia provocat escassetat de material de protecció a les instal·lacions mèdiques, així com els corredors s'havien convertit en unitats de cures intensives improvisades. Els professionals sanitaris, amb una exposició constant al virus, doblaven torns quasi sense gaudir del temps necessari per descansar. Els aplaudiments de les vuit de la vesprada i la satisfacció per l'evolució favorable d'algunes pacients eren la seua força. I més quan l'emergència epidèmica havia reflectit amb cruesa els efectes del dogma perillós de l'austeritat pressupostària.
Mentre als centres de salut i als hospitals s'intentava salvar el nombre més gran de vides, la crisi sanitària mostrava l'altra cara dramàtica a les portes de les entitats benèfiques. Casa Caritat València, per exemple, havia observat un increment significatiu de les cues per recollir menjar. Només durant el primer mes de confinament el col·lectiu assistencial va repartir 6.000 racions d'aliments. Unes accions solidàries que complementaven les mesures socials de la Generalitat Valenciana. El conseller d'Educació, Cultura i Esports, el valencianista Vicent Marzà, havia transformat la beca de menjador en un bo de 60 euros que beneficiava a prop de 60.000 infants. Mentrestant, la consellera d'Igualtat i Polítiques Social i vicepresidenta valenciana, Mónica Oltra, concedia a 10.000 persones més la renda valenciana d'inclusió.
Aquestes accions pal·liatives a favor dels sectors més empobrits del País Valencià són només la punta de l'iceberg del programa social que plantegen les forces botàniques, és a dir, PSPV, Compromís i Unides Podem. Segons l'esborrany de l'acord de reconstrucció que han presentat aquest dimarts a les Corts Valencianes, aposten per «aprofundir en la construcció d'uns serveis públics forts com a garantia d'igualtat i qualitat de vida dels valencians i les valencianes, augmentant la inversió en sanitat pública, dignificant les condicions en l'exercici dels i les professionals públiques, i retornant a la gestió pública els àmbits privatitzats».
En l'àmbit sanitari, el document provisional recull, precisament, la «recuperació a la gestió pública de les concessions que acaben contracte, tant de departaments com de serveis sanitaris, com ara les ressonàncies magnètiques o la diàlisi, així com valorar la possibilitat i el cost en el cas de les concessions amb contracte vigent». Una aposta per revertir les privatitzacions sanitàries que es combinaria amb un «increment de les plantilles sanitàries, les quals s'adequarien a les necessitats reals d'acord amb criteris poblacionals, epidemiològics, socials i demogràfics, consolidant progressivament les places habilitades per lluitar contra la Covid-19». L'elaboració d'un pla per garantir reserves estratègiques de material sanitari a partir de la fabricació de proximitat, la priorització de la contractació de personal propi per reduir la llista d'espera generada pel coronavirus i promoure la participació dels professionals en la presa de les decisions ho complementen.
Les tres forces progressistes, però, no s'obliden d'establir mesures organitzatives per resistir millor davant d'una nova onada epidemiològica. D'aquesta manera, proposen «emprendre les adaptacions funcionals i infraestructures necessàries per mantenir els circuits diferenciats per a les persones malaltes de coronavirus, reorganitzar els centres sanitaris i d'atenció primària per garantir la normalitat assistencial en època de pandèmia; desenvolupar protocols quirúrgics adaptats a la situació actual amb més presència de la cirurgia sense ingrés; mantenir el triatge telefònic i les consultes telemàtiques per alleugerir les urgències, i mantenir els hospitals de campanya fins que existisca vacuna o un tractament terapèutic». També s'hi recull una defensa de la integració de la telemedicina al sistema sanitari valencià, amb la voluntat «d'integrar tots els sistemes d'informació amb què treballem».
La sanitat post-coronavirus que proposen compta amb l'atenció primària com a un dels eixos fonamentals, tal com defensaven els diversos experts consultats en un dossier de portada d'aquest setmanari. La intenció de les formacions esquerranes és reduir la interinitat que caracteritza l'atenció primària, ampliar el nombre de professionals sanitaris d'aquest àmbit i atorgar protagonisme a les plantilles d'infermeria per millor l'assistència. «Cal un pla estratègic d'atenció primària que continga un finançament suficient, que contemple la reestructuració dels equips professionals, amb una nova estructura que garantisca l'autonomia de cada centre i amb un nou disseny de la cartera de serveis ordenat en funció de les necessitats poblacionals i demogràfiques», reforça l'esquema-esborrany del dictamen del pacte de reconstrucció.
A la recerca d'un model d'orientació comunitària, al document suggereixen l'impuls de la figura de la infermera familiar comunitària a través de «l'augment del nombre de places i elaborant un programa d'assistència i formació en l'autocura a determinats col·lectius vulnerables com ara els majors, les persones amb malalties cròniques, així com la infantesa i la joventut». En coordinació amb l'atenció primària, les forces valencianes recomanen potenciar les campanyes d'educació sanitària. Encara més, defensen un reforç de l'àrea de salut públic mitjançant una major formació en els centres d'atenció primària. Fins i tot, aspiren a incorporar la figura del psicòleg clínic a l'atenció primària.
«Cal enfortir la salut comunitària, incorporant-la a l'activitat assistencial sanitària de primària, programant accions en els centres de salut, escoles i, promovent mecanismes de participació ciutadana mitjançant les diverses associacions de persones malaltes en el sistema de salut i prevenció coordinada, i ampliant les seues funcions en coordinació amb salut pública», defensen, així com volen «instar a l'Estat a desenvolupar la Llei de Salut Pública de 2011, posant en marxa l'Agència Estatal de Salut Pública, tot garantint la participació efectiva de les autonomies». «S'ha d'incrementar la inversió de forma sostinguda en la investigació sanitària», agreguen. I reivindiquen: «El personal investigador ha de comptar amb les condicions adequades de treball, tant amb els protocols específics per la protecció sanitària, així com la regularització del personal investigador i la millora de les seues condicions laborals».
Reforçar l'Estat del Benestar
Si la sanitat necessita una reforma arran del sotrac inacabat del coronavirus, els serveis sociosanitaris també. No debades, un percentatge important de les persones que han mort pel virus a l'Estat espanyol s'ha concentrat a les residències de la tercera edat. Així ho exposen al document: «Les persones majors han sigut les principals afectades per la COVID-19. Cal fer valdre el seu paper fonamental en la nostra societat, l'envelliment actiu i la seua dignitat, i avançar en el model de desinstitucionalització residencial amb fórmules que procuren la vida independent i autònoma, els suports en comunitat i l'enfortiment del sistema de promoció de l'autonomia personal».
Arran d'aquesta reflexió, es proposa «una revisió i millora del model d'atenció residencial per a persones majors, persones amb diversitat funcional i trastorn mental des d'un lideratge públic», el qual implica impulsar un pla d'infraestructures que permeta superar el dèficit de places públiques, millorar la coordinació amb els centres de salut de referència, aconseguir unes ràtios de personal i perfils professionals necessaris, millorar les condicions laborals del personal dels centres, reforçar el servei de la inspecció per part del sector públic per millorar les ràtios, i dignificar l'atenció. L'ampliació (i millora) dels serveis de teleassistència i atenció domiciliària, «desenvolupar l'estratègia valenciana de l'envelliment actiu i lluita contra la soledat no desitjada» i «treballar per a crear una xarxa única i coordinada de residències de persones majors i amb discapacitat / diversitat funcional» són els altres objectius de reconstrucció a l'àmbit sociosanitari.
A l'elaboració d'una estratègia per a les persones sense llar i l'ampliació de l'abast de la renda valenciana d'inclusió, se suma «el desenvolupament normatiu de la Llei de Serveis Socials Inclusius per a implementar un nou model de serveis socials més preparat per atendre a la població davant situacions d'emergència». També proposen una sèrie d'actuacions en diferents àmbits per reforçar a les víctimes de violència masclista, les quals sovint s'han trobat amb problemes durant el confinament; diverses campanyes en l'àmbit de destacar el paper i els drets dels infants, els quals han estat oblidats durant l'aïllament domiciliari; la transició del «paradigma de la dependència cap a un model d'autonomia personal», i «assegurar la corresponsabilitat dels Estats en l'assumpció de les cures reforçant i consolidant els serveis públics sanitaris i socials per a evitar que recaiga com a obligació sobre les dones». La intenció és produir informació estadística en els usos del temps a les cures per actuar de manera més minuciosa.
Les dones, de fet, han hagut de sacrificar durant el confinament més temps per cuidar dels xiquets, els quals haurien estat a l'escola. En aquest àmbit, les tres forces polítiques es comprometen a proporcionar «els recursos necessaris per garantir un ensenyament presencial en totes les etapes educatives amb les garanties de seguretat exigides per les autoritats sanitàries», així com a implementar un pla de digitalització educativa. L'augment del professorat per millorar la qualitat educativa i disminuir les ràtios, una campanya per reforçar les pràctiques esportives, incorporar l'educació no formal a la pròxima llei integral d'ensenyament i millorar la mobilitat dels universitaris són altres de les propostes que hi destaquen.
Davant aquesta situació de crisi econòmica, tanmateix, aposten com a mesura estrella en aquest àmbit per incrementar les places de manera progressiva en educació infantil de 0 a 3 anys, sempre «prioritzant als xiquets i xiquetes en situació de pobresa o exclusió social, amb criteris d'accés que primen la renda i la vulnerabilitat amb l'horitzó d'arribar a una educació 100% gratuïta en l'etapa 0 a 3 a través de places a escoletes públiques de la Generalitat, de les escoletes municipals i de les escoletes infantils a través del bo infantil».
Com una de les potes de la xarxa de protecció social, les formacions botàniques inclouen l'habitatge. Amb la mirada situada en protegir la capacitat d'emancipació de les generacions joves, tal com va recomanar el catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de València, Joan Romero, al document s'inclou la creació d'un Pla Valencià d'Habitatge per a Joves, el qual estaria fonamentat en l'increment de les ajudes de lloguer, l'augment del parc públic d'habitatge per a programes d'emancipació, junt amb una llei d'Habitatge Públic que consolide l'accés dels joves a un sostre digne. Demanen, al seu torn, una norma estatal perquè els executius autonòmics i els ajuntaments puguen regular els preus del lloguer en les zones amb pujades desproporcionades dels preus.
La millora de l'actual protocol contra els desnonaments i impulsar la rehabilitació d'habitatges amb criteris d'eficiència energètica i de transició ecològica conformen les principals línies en aquesta matèria del programa de reconstrucció botànic. Un document encara provisional que també contempla una estratègia per a les persones migrades i un pla contra l'abandonament d'animals, entre altres mesures. Són les propostes de l'esquerra per curar les enormes ferides socials i armar un sistema sanitari més resilient davant futures onades del coronavirus, així com altres emergències que s'albiren en un context de canvi climàtic.