-L'Organització Internacional del Treball ha estimat la pèrdua de 195 milions de llocs d'ocupació durant el segon semestre del 2020 a causa de la Covid-19. Com pot transformar la pandèmia del coronavirus un mercat de treball precari i assotat per fenòmens com l'automatització? L'extensió del teletreball, amb una afecció negativa durant aquesta crisi sanitària a la conciliació familiar, pot ser un dels canvis?
-No hem de considerar l'estimació de l'Organització Internacional del Treball com a fiable. Podem estar segurs, no obstant això, que centenars de milions de persones a tot el món han perdut els seus ingressos durant la pandèmia, i que es pot esperar que aquesta caiguda continuarà. El problema era que s'esperava un col·lapse econòmic, ja que el sistema econòmic mundial s'havia convertit en un "capitalisme rendista", tal com l'he descrit en els meus llibres. Això significa que, cada vegada més, els ingressos i la riquesa total han anat a parar als qui posseeixen actius i propietats - físiques, financeres i l'anomenada propietat intel·lectual. Per contra, la proporció d'ingressos que va als que fan el treball ha anat baixant i baixant, i ha sorgit una nova estructura de classe, en la qual una plutocràcia i una elit ha obtingut més ingressos de les formes de lloguer, mentre que el precariat ha estat lluitant amb vides a mig fer, atabalat pel deute crònic, que és una font de més ingressos per a l'elit i la plutocràcia.
La situació econòmica és molt greu. He argumentat en un nou llibre, escrit l'any passat però publicat al març, que el capitalisme rendista ha donat lloc al fet que vuit gegants bloquegen el camí cap a una bona societat i facen que l'economia, la societat i el creixent precariat siguen fràgils i no tinguen resistència. En altres paraules, una petita commoció probablement esdevindria una crisi sistèmica. Ara tenim una gran commoció. Els vuit gegants són la desigualtat, la inseguretat, l'estrès, el deute, la precarietat, l'automatització, l'extinció i el populisme. L'automatització per si mateixa podria ser benvinguda, però en l'actual model de capitalisme rendista, és un mecanisme pel qual s'incrementen les desigualtats i la inseguretat. A més, la forma en la qual el precariat ha estat treballant s'ha vist afectada per la revolució tecnològica, que fa que els vells sistemes de seguretat social siguen ineficaços. En lloc de tenir una ocupació a llarg termini, s'estan fent "tasques" dirigides per "aplicacions", les quals són com els moderns agents de treball.
-A causa de l'enorme impacte que es preveu en el mercat de treball, la idea d'una renda bàsica universal ha emergit amb força. Vostè ja va defensar aquesta mesura en llibres, com ara, El Precariado. Una carta de derechos (Capitán Swing, 2015). Els crítics, no obstant això, argumenten que desincentiva el treball i que diverses persones podrien unir els seus ingressos per a evitar buscar ocupació.
Fa més de 30 anys que defense un ingrés bàsic, creient que és l'única manera de proporcionar a tots una seguretat bàsica, que és una necessitat humana i un bé públic. Si no tens seguretat bàsica, no tens resistència. I sense resistència, no podrem fer front als xocs i a les amenaces de les pandèmies i les crisis ecològiques similars que es produiran pròximament. Hem fet proves pilot a tot el món, i hi ha una afirmació dels crítics dels ingressos bàsics que realment m'enfureix. Acostumen a dir que si la gent comptara amb un modest ingrés bàsic, es tornaria mandrosa o deixaria de "treballar". A tot arreu, hem vist el contrari. La condició humana normal és voler millorar la vida, millorar la vida dels fills, millorar el treball i la forma en què vivim. Si la crítica era correcta, per què tanta gent rica continua treballant? Si tenir seguretat d'ingressos és tan dolent, per què els crítics no exigeixen que se suprimesca tota la riquesa heretada?
Però hi ha una altra perspectiva. Necessitem canviar la forma en què organitzem el nostre temps. Hauríem de desitjar fer més treball que no fora treball. Per què considerem tan positiu fer un treball avorrit com el de netejar per a altres persones, mentre que no donem cap valor a la cura dels nostres familiars? Un ingrés bàsic ens encoratjaria i permetria fer més de l'últim i més treball ecològic, en lloc de només treballs avorrits i treballs que consumeixen recursos escassos. Llavors, els salaris augmentarien, si hi ha necessitat de fer treballs avorrits, i més treballs s'automatitzarien de manera desitjable. Comencem amb totes les feines de neteja, si és possible. Deixem de fer un fetitxe dels treballs.
-La renda bàsica universal, de fet, s'ha convertit també en una de les mesures estrella per a intentar deslligar la recepció d'uns ingressos mínims del treball. Aquesta idea hauria d'incorporar-se en les agendes de les diferents forces polítiques progressistes?
Sí. Com acabe d'argumentar, la renda bàsica és una política que hauria de definir totes les forces progressistes del segle XXI.
-A l'Estat espanyol, de moment, s'ha avançat amb la creació d'un ingrés mínim vital.
Crec que és tímid i necessitarà ser modificat.
-Una altra de les mesures que ha sorgit, amb proves pilot en països com ara Nova Zelanda, ha estat la jornada laboral de quatre dies. Davant la pèrdua d'ocupacions a causa de l'automatització, la robotització i l'emergència climàtica, seria una mesura adequada?
Crec que retallar la setmana laboral era una política assenyada en la societat industrial, quan la gent "fitxava" a la fàbrica al matí i ho repetia després a la vesprada. Però en una economia basada, en gran manera, en els serveis o en activitats terciàries, les mesures estatutàries per fer complir un límit màxim de temps de treball són un instrument poc contundent en el millor dels casos, i és probable que duga els membres del precariat a fer una quantitat creixent de treball no remunerat en relació amb el treball remunerat. Algunes persones poden voler treballar sis dies a la setmana durant una part de l'any i dedicar blocs de temps a altres activitats en altres parts de l'any. Què hi ha de dolent?
-Catalunya ha viscut en les últimes setmanes el tancament de plantes com Nissan, el qual suposa un fort impacte econòmic i social. L'impuls d'una reindustrialització verda, amb el conegut Green New Deal, per part dels estats i, especialment, per part de la Unió Europea, seria una solució adequada per esmorteir aquests cops laborals cada vegada més freqüents?
Crec que l'ocupació en la indústria manufacturera a Europa continuarà disminuint. L'automatització probablement s'accelerarà per la caiguda de la pandèmia. Això podria ser desitjable, sempre que els ingressos generats per la producció es distribuïsquen molt millor, perquè tots es beneficien. El desafiament no és el de les "ocupacions", sinó el de construir un nou sistema de distribució d'ingressos.
-Acabem. Al llibre La corrupción del capitalismo: por qué prosperan los rentistas y el trabajo no sale a cuenta (Pasado & Presente, 2018), defineix l'actual model econòmic, tal com ha comentat abans, com a rendista. L'Estat espanyol, amb una economia fortament lligada a sectors com la rajola i el turisme seria un exemple?
Espanya és definitivament un model de capitalisme rendista, i té un gran precariat. Els salaris s'han estancat, i el govern anterior va permetre i va encoratjar la privatització i la pèrdua dels béns comuns espanyols. Però el nou govern ha de fer molt més per a desmantellar el capitalisme rendista, restaurar els béns comuns i construir un nou sistema de distribució de la renda. Crec que el nou ingrés mínim vital està lluny de ser una solució. Només arribarà a una petita minoria dels necessitats, i serà ineficient i inequitatiu, fins i tot, en això. Mentre que milions d'espanyols continuen sent econòmicament insegurs i estressats, tots els espanyols continuaran sent vulnerables. Lamentablement, hi haurà més morts en excés. Una crisi pandèmica és un moment d'audàcia, no de tímids esquemes parcials.