La taxa de treballadors que practica el teletreball a l’Estat espanyol no arriba al 10%. Les xifres no disten molt entre comunitats, però Catalunya, el País Valencià i les illes Balears es troben respectivament al 9,3%, 9,1% i 8,8%, segons un estudi elaborat per l’empresa de recursos humans Adecco en base a les dades de l’any 2019. La comunitat capdavantera és Galícia, amb el 10%, mentre que a la cua se situen Andalusia i les illes Canàries. En tots els casos, a moltíssima distància de països com ara Holanda, Bèlgica, Dinamarca o Suècia, però a no tanta de França o Alemanya, dos estats en què el teletreball té una implantació superior a la d’Espanya però que no arriben, ni de bon tros, a les xifres del nord del continent.
“Ací encara hi ha molta tendència al presentisme, els propietaris de les empreses volen que el treballador estiga a l’oficina, exercint-hi una mena de vigilància intensiva”, assenyala Adrián Todolí, professor de dret del treball i de la Seguretat Social a la Universitat de València (UV). “A aquest tipus d’empresaris no els importa gens que els seus treballadors rendisquen més o menys a la feina, només volen tenir-los a prop”, afegeix, “res a veure amb països més avançats en què els recels són molt menors”. L’exemple referencial és Holanda, on és habituals que els empleats desenvolupen la seua tasca des de casa un o dos dies a la setmana, cosa que els ajuda a conciliar la vida laboral i familiar. D’altres, directament, no trepitgen la seu física de l’empresa.
“Això els estalvia temps i despeses de desplaçament, redueix la contaminació i, sobretot, permet que el treballador es concentre molt més a la feina, atès que treballa més feliç”, sosté Todolí. “Dins del sector serveis, resulta inaplicable, òbviament, als hotels i locals de restauració, però en aquells llocs de treball en què hi ha més professionalització, com és el cas dels advocats o dels consultors, aquesta és una mesura ben recomanable”.
La crisi del coronavirus podria comportar un esperó al teletreball? Centenars de milers de treballadors restaran confinats a casa durant les properes setmanes, seguint les recomanacions efectuades pels diversos governs. El fre als contagis de la malaltia ha esdevingut un imperatiu, raó per la qual el teletreball ha emergit com un mal menor per molts empresaris que, en principi, s’hi mostraven recelosos. Malgrat tot, el professor Todolí no és gaire optimista. “Els empleats valoraran més aquesta manera de treballar, en molts casos acabaran persuadits de la seua conveniència”, explica, “els canvis de mentalitat exigeixen precisament això, confiança plena en les bondats d’allò que es reclama”. Al seu parer, però, la prova no arriba de la millor manera possible: “Es tracta d’una implantació del teletreball sobtada, sense una decisió reflexionada i consensuada; l’empresari no estarà gaire còmode i el treballador que tinga a càrrec als seus fills, tampoc no ho estarà gens”. L’experiment perfecte seria, així doncs, en un escenari de normalitat absoluta, amb la xicalla a escola. “Hi haurà gent que, aquests dies, ni tan sols no trobarà el lloc òptim per treballar a casa. El teletreball requereix una habitació separada, una taula i una cadira confortables, un ordinador apropiat, una impressora… I, és clar, una intranet en condicions per connectar-se a la feina”.
Todolí apunta que els estudis sobre la matèria reflecteixen una productivitat idèntica en els treballs a distància de setmana sencera, i una productivitat encara superior en els casos en què es treballa a casa un parell o tres de dies. “Això millora la metodologia de treball, perquè, per exemple, es dedica dilluns i dimarts a efectar reunions presencials, a l’oficina, i la resta de la setmana a implementar les instruccions a casa”, afirma.
Catalunya obre el camí
El funcionariat és un dels sectors que se’n pot veure més afavorit pel teletreball. Abans de la propagació del coronavirus, el proppassat 24 de febrer, el Departanent català de Polítiques Digitals i Administració Pública donava llum verd a aquesta fórmula de treball per a prop de 40.000 ocupats públics. La mesura, producte d’un acord entre els principals sindicats i la Generalitat, preveu que els treballadors públics puguen treballar a casa dos dies a la setmana abans de l’estiu, a raó de set hores i mitja per cada jornada laboral. Les 2.600 persones que desenvolupen la seua feina al districte administratiu de la Zona Franca, de fet, ja gaudeixen d’aquesta possibilitat des de mitjans del mes de febrer. En concret, en aquesta prova pilot, els empleats públics poden treballar a casa tres dies a la setmana.
El conseller del Departament, Jordi Puigneró, considera que aquesta és la manera d’aconseguir “una administració del segle XXI”. Per tal de garantir-ne uns resultats òptims, ha establert una avaluació periòdica en base a uns objectius predeterminats. Els funcionaris que desitgen acollir-se al teletreball, únicament hauran de completar un curs de formació en eines digitals i noves modalitats de treball, amb una durada aproximada de vuit hores. En cada cas, els treballadors negociaran un pla de treball a distància amb el seu cap corresponent, els objectius del qual seran renovables any rere any. Si el resultat no és del tot satisfactori, la Generalitat podrà sol·licitar la reincoporació presencial de l’empleat en qüestió.
La crisi del coronavius, però, ha alentit la posada en pràctica de tots aquests processos. La Generalitat té enllestit un decret sobre teletreball i coworking que també permetrà, en paraules de Puigneró, “una transformació de les maneres de treballar”. En lloc d’una feina per hores, es treballarà per projectes, com a les escoles innovadores. “No tothom pot teletreballar, segons quins treballs no ho fan possible, però volem habilitar-ho allà on sigui possible”, ha remarcat el conseller.
En particular, Puigneró espera que el nou campus administratiu de la Generalitat de Catalunya, a què es traslladaran 2.600 persones que presten els seus serveis als departaments d’Economia, Administració Pública i Justícia, esdevinga un gran viver de coworking. Segons ha assenyalat el conseller, les característiques de l’edifici, “amb espais oberts, llocs per fomentar l’intercanvi d’idees”, propiciarà que “molta gent no tingui un lloc fix de treball, sinó taules en què s’asseuran i s’hi connectaran”.
La demostració de l’auge progressiu del teletreball és el reconeixement d’aquesta paraula pel Termcat, que el defineix com una “modalitat de treball basada en l'organització descentralitzada de tasques, que permet treballar físicament fora de l'oficina mitjançant l'ús de la telecomunicació i la tecnologia de la informació i la comunicació”. De manera ben semblant, el document El teletreball a Catalunya, encarregat pel Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), el defineix com “el treball (dependent o autònom) realitzat a distància (del lloc físic que l’organització destina habitualment als seus empleats o del client que el contracta), amb capacitats d’autoprogramació (d’incidència en el resultat final del treball o d’influència en l’organització de les tasques professionals) i mitjançant l’ús de les TIC (el conjunt convergent de tecnologies de tractament de la informació i la comunicació que afegeixen valor al treball)”.
L’acord marc europeu
El Consell Europeu ja va legislar, fa algun temps, sobre el teletreball. El repte era l’aconseguiment d’una ocupació flexible, que millore la productivitat i la competitivitat de les empreses, a fi d’assolir un equilibri entre flexibilitat i seguretat. “Si Europa desitja extraure la part millor de la societat de la informació, ha d’acarar aquesta nova manera d’organització del treball, per tal que la flexibilitat i la seguretat hi vagen de la mà”, resava l’acord amb els sindicats subscrit en 2002. “La posada en marxa d’aquest acord”, advertia el document, “no constitueix una raó per reduir el nivell general de protecció pactat per als treballadors”.
L’alternativa del teletreball és molt beneficiosa, igualment, per totes aquelles persones que tenen mobilitat reduïda. La globalització i les noves tecnologies de la comunicació i de la informació posen a l’abast d’elles i de moltes persones més aquesta modalitat de relació laboral, que sovint possibilita un grau de concentració més elevat i, per consegüent, una productivitat més alta. En ocasions també representa, fins i tot, un estalvi considerable per a l’empresa, ja que no es veu obligada a sufragar el cost del material de treball —per exemple, informàtic— que fa servir la plantilla.
Malgrat la incomoditat que pot representar treballar envoltat de xiquets i xiquetes neguitosos pel confinament forçat a causa del coronavirus, el ben cert és que el teletreball es juga, aquests dies, la seua possible expansió dins del mercat laboral.