El parlament valencià s'havia transformat en un oasi polític en comparació amb la crispació persistent del Congrés dels Diputats. Tot i que la bancada conservadora ha brandat contra la gestió del tripartit d'esquerres en les darreres sessions a les Corts Valencianes, els retrets del PP i de Ciutadans s'han caracteritzat per tenir un to relativament moderat i, fins i tot, col·laboratiu. Aquesta pau valenciana, però, sembla haver-se erosionat en els darrers dies. La intenció de les forces que integren el Consell, és a dir, PSPV, Compromís i Unides Podem d'aprovar la nova llei del joc ha enfurismat PP, Ciutadans i l'extrema dreta Vox. Encara més, els ultradretans de nostàlgia franquista han forçat l'ajornament de la votació, en principi, fins a aquest dijous.
Paral·lelament a les maniobres parlamentàries per forçar un altre ajornament d'una normativa orientada a combatre l'augment desproporcionat de l'addicció a les travesses esportives entre la població adolescent i jove, la patronal ha redoblat la seua pressió contra la legislació botànica. En un comunicat conjunt emès la setmana passada, les diferents organitzacions empresarials del sector, la Confederació d'Empresaris d'Hostaleria i Turisme de la Comunitat Valenciana i UGT reclamaven replantejar la llei per «redactar-se en un escenari anterior a la COVID-19, la qual cosa la deslegitima completament». «El nostre món i la nostra societat ha canviat dràsticament», indicaven per intentar justificar el canvi de parer respecte d'una norma que va havia estat rebaixada, precisament, per les peticions de les entitats que aixopluguen les diverses companyies d'atzar.
«L'aprovació d'aquesta llei, la qual és enormement restrictiva amb el sector del joc, suposaria el tancament de més del 95% dels salons de joc en els pròxims anys, així com farà grans estralls en l'ocupació i les arques públiques de la Comunitat Valenciana», criticaven, mentre UGT mobilitzava els treballadors del sector per protestar contra la Generalitat Valenciana. En aquesta ocasió, l'acció del sindicat situat a l'òrbita del PSPV coincidia amb els interessos d'unes companyies sovint amb historials farcits d'ombres i controvèrsies.
Fons voltor, exministres i paradisos fiscals
A Cejuego, una de les patronals que ha bramat contra el Govern del Botànic, hi ha diverses empreses que acumulen trajectòries polèmiques, com ara Cirsa. Aquesta companyia va ser fundada per Manuel Lao, el qual s'ha considerat com a una mena d'equivalent espanyol del magnat nord-americà Sheldon Adelson. Si l'empresari amb negocis a Las Vegas va sortir en els denominats Papers del Paradís per comptar amb una firma a les Bermudes, Lao va restar esquitxat pels Papers del Panamà. Segons va desvelar el Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació, el fundador de Cirsa, amb un patrimoni estimat de 2.500 milions d'euros l'any 2018, ostentava tres fundacions al país caribeny i estava lligat a una altra mercantil registrada a les Illes Verges.
En aquesta investigació periodística, també apareixia l'argentí Federico Achaval, el qual havia estat soci al país sud-americà del fundador de Cirsa. Argentina, de fet, va ser un territori d'aventures econòmiques polèmiques per a Lao a causa dels seus negocis amb l'empresari Cristóbal López, qui va ser detingut per un frau de 450 milions d'euros. La companyia ha arrossegat altres problemes en països com ara Itàlia, on el Tribunal de Comptes va imposar-li l'any 2012 una multa de 120 milions d'euros per pràctiques que contravenien la legislació transalpina. Cirsa també ha afrontat situacions complicades a l'Estat espanyol, com quan s'ha vist involucrada en sumaris de presumpta corrupció. Tal com va desvelar El País, Cirsa hauria aportat 900.000 euros als comptes de Convergència dintre de les diverses operacions que van realitzar-se al voltant de les concessions de la ITV a Catalunya.
El gegant del joc, però, va canviar de mans l'any 2018. L'empresari va vendre el seu empori econòmic a Blackstone. Aquest fons d'inversió és conegut com al caser de l'Estat espanyol arran de la seua extensa cartera d'habitatges, gestionada a través d'unes societats amb nombroses bonificacions fiscals i radicades al paradís fiscal de Luxemburg. La voracitat econòmica de Blackstone ha provocat un augment desproporcionat del preu dels lloguers, la qual ha comportat l'expulsió de nombroses famílies de les seues llars. Segons va denunciar el Sindicat de Llogaters, l'aversió a la humanitat dels fons voltor arribava fins al punt d'intentar desnonar a 60 famílies de Torrejón d'Ardoz, a Madrid, en plena pandèmia del coronavirus.
A la immisericòrdia de les seues urpes, se sumen les connexions polítiques amb l'espai ultraconservador dels Estats Units. La firma de gestió de capital privat està dirigida per Stephen Schwarzman, declarat admirador del xenòfob integrant de la Casa Blanca, Donald Trump, i finançador de polítics republicans com ara Mitt Romney i Marco Rubio. Els lligams de Blackstone amb el Partit Republicà són encara més extensos: Peter G. Peterson, un dels fundadors de la firma voltor, va exercir de secretari de Comerç durant l'estança de Richard Nixon al despatx oval.
L'apetit dels fons nord-americans i de l'Orient Mitjà va saciar-se l'any 2018 amb la presa de control d'un altre dels integrants d'aquesta patronal del joc: Codere. Els estatunidencs Insperity i Encore Capital, el qual va ser sancionat l'any 2015 amb 10 milions de dòlars per l'Oficina del Consumidor dels Estats Units, van situar com a president a l'exdirectiu bancari Norman Sorensen. Altres firmes de gestió de capital privat, entre les quals hi havia corporacions sanitàries nord-americanes, van ocupar dos seients d'un consell d'administració tradicionalment dominat per la família Martínez-Sampedro, qui manté una lluita amb els inversors estrangers pel control de la companyia. El bàndol de la nissaga està conformat per l'exministre del PP, Pio Cabanillas, qui ostenta una cadira al màxim òrgan de decisió de l'empresa d'atzar.
La firma, de fet, gaudeix d'altres exministres dintre de la seua plantilla. Rafael Català, qui va ser responsable de Justícia durant l'última etapa del conservador Mariano Rajoy, va reincorporar-se a Codere en plena batalla política a l'Estat espanyol contra les travesses esportives. Els lligams de la companyia amb el PP s'hi van estendre, fins i tot, a l'exministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro. Segons va publicar l'agència d'informació econòmica Bloomberg l'any 2013, el departament encapçalat per Montoro havia exigit un impost revolucionari als operadors de joc estrangers sota l'amenaça de restringir-los les llicències. D'aquesta maniobra, una de les beneficiàries seria Codere, la qual comptava entre els seus assessors fiscals amb Equipo Económico, una firma vinculada a la família Montoro. La quadratura del cercle es tancava amb Català, qui havia estat secretari de l'assessoria relacionada amb el germà del responsable d'Hisenda.
L'actitud de Montoro amb el sector del joc també va arrossegar polèmica arran de la rebaixa fiscal que va realitzar als seus ingressos nets, la qual fou especialment rellevant a les ciutats de Melilla i Ceuta. Ambdós vestigis del desaparegut Imperi espanyol van convertir-se en una mena de paradís fiscal per a Codere. Corporación Egasa XXI, a través de la seua marca Luckia, també va traslladar el seu domicili fiscal a les autonomies extrapeninsulars per reduir la factura impositiva. Encapçalada per l'empresari José González Fuentes, és un altre dels membres de Cejuego.
La patronal reuneix, al seu torn, a empreses com ara Grupo D.C, presidit per l'asturià José Antonio Díaz Carbajosa, Grupo Servimatic, Grupo Orenes, que va fitxar l'exdiputat estatal del PP, Andrés Ayala, i Grupo Recreativos Franco, propietat d'una família amb una llarga trajectòria al sector. La catalana Conei Corporación completa la llista d'associats. Està dominada per l'empresari Juan Lao, germà de l'expropietari de Cirsa i esquitxat per sortir a la llista d'evasors fiscals del banc HSBC que va proporcionar l'extreballador financer Hervé Falciani.
Portes giratòries i el crupier Olivas
Algunes d'aquestes firmes, com ara Cirsa o Luckia, també formen part de l'Associació d'Empresaris de Màquines Recreatives de la Comunitat Valenciana. A la patronal, però, destaca la presència d'Acrismatic. Amb un fort arrelament a les comarques del sud del País Valencià i presidida per Jesús Alamo, la companyia de l'atzar ha practicat el joc de les portes giratòries. José Manuel Escrig Navarro, secretari autonòmic d'Hisenda durant l'etapa de l'expresident Francisco Camps, va incorporar-se a l'empresa l'any 2014 després d'ostentar les competències per regular el sector. A la seua etapa, de fet, va aprovar una normativa amb gran acceptació entre el lobby del joc: permetre l'obertura de sales annexes als casinos. En 2011, Escrig va ser premiat per la patronal de les màquines recreatives «per la seua sensibilitat cap al sector». La seua porta giratòria, tal com assenyalava una informació del diari El Mundo, no suposava cap incompatibilitat.
Les connexions d'Acrismatic amb els conservadors valencians, però, van més enllà. La companyia d'atzar fou un dels escassos clients que va tenir la societat de consultoria Imarol SL, creada per l'expresident valencià implicat en diversos escàndols de corrupció, José Luis Olivas. L'altre va ser l'empresari esquitxat a nombroses caues judicials i finançador confés dels populars, Vicente Cotino. La justícia valenciana va qualificar «d'inexistent» l'assessorament d'Olivas a Cotino i va condemnar ambdós a un any i mig de presó per frau fiscal. Encara més, els investigadors de l'Operació Erial apunten que aquella contraprestació de l'empresari a l'expresident formava part d'un suposat suborn per la manipulació de l'adjudicació d'un pla eòlic en favor de la nissaga Cotino.
Segons va publicar Levante-EMV, la Guàrdia Civil sospita que el pagament de la companyia del joc a la consultoria d'Olivas també podria ser una mossegada. L'Advocacia de l'Estat, de fet, va dictaminar que l'assessorament de l'excap del Consell a la firma d'atzar «no va prestar-se realment, ja que no hi ha proves suficients». Els investigadors basen la seua hipòtesi en dues decisions que va prendre Olivas: un canvi legislatiu de 2002 que va permetre als casinos obrir instal·lacions a la carta en destinacions turístiques i grans ciutats, i l'adjudicació a Acrismatic del Casino Costa Blanca en 1999. Aquesta concessió va atorgar-se a una societat del grup, Casinos del Mediterráneo.
Aquesta firma també va estar marcada per la polèmica. Tal com va desvelar El País, el casino que regentava a la Vila Joiosa (Marina Baixa) va ocultar taules de joc per pagar menys impostos. Gràcies a aquesta treta, va estalviar-se abonar al fisc 1,1 milions d'euros per l'Impost d'Activitats Econòmics. Segons va destapar eldiario.es, la firma va tenir l'any 2018 una inspecció de l'Agència Tributària.
L'ombra d'un exdiputat del PP català
A la pressió d'altres entitats empresarials del joc com ara l'Associació d'Empresaris de Salons de Joc o l'Associació Valenciana d'Operadors de Màquines Recreatives, s'ha sumat la fantasmagòrica Associació de Treballadors de Salons de Joc de la Comunitat Valenciana. Sense afiliats, l'entitat està impulsada per José López Alegre, exdiputat del PP al Parlament de Catalunya, antic assessor de l'aleshores eurodiputat de Ciutadans Juan Carlos Girauta i «assistent de comunicació», segons la seua biografia laboral de Linkeldin, d'Alejandro Vidal-Quadras, en aquell moment europarlamentari del PP i posteriorment fundador de la formació ultradretana Vox.
López Alegre és propietari de la consultora Strategycomm a través de la societat Juan López Comunicació SL. Entre els seus clients, hi ha una de les diverses patronals catalanes del joc, l'Associació Independent d'Empreses Operadores de Màquines Recreatives de Catalunya, segons va destapar eldiario.es. Són els tentacles i el controvertit historial dels interessos empresarials que aposten amb un tot o res contra la llei del joc que impulsa l'esquerra valenciana.