La recerca d'Alfredo Maragliano havia estat laboriosa. Junt amb la seua parella, havien rastrejat infinitat d'ofertes immobiliàries per trobar un pis assequible i digne a València. O dit d'una altra manera: buscaven llogar una llar que no superara un llindar massa elevat per als seus sous. La casa que s'adequava a les seues capacitats la trobarien, finalment, en la zona nord-oest del cap i casal, concretament a Nou Benicalap. S'instal·larien en un dels 144 habitatges que conformen la finca. Era març de l'any 2014.
Ambdós inquilins, però, podrien abandonar l'edifici en canviar l'any, tal com va narrar EL TEMPS. Si abans pagaven mensualment 480 euros, el nou propietari ha apujat la quota fins als 810 euros. Encara més, en un termini de tres anys haurien d'abonar també les despeses comunitàries i l'Impost de Béns Immobles, les quals eren cobertes fins al moment per l'arrendador.
Les noves condicions han sigut imposades per Testa Residencial, propietat del fons voltor nord-americà Blackstone, un gegant de l'especulació que ha clavat les seues urpes a l'Estat espanyol fins a disposar d'immobles per un valor de 20.000 milions d'euros. Testa Residencial és, al seu torn, una socimi, que respon a les sigles de societat anònima cotitzada d'inversió immobiliària. Aquestes societats van prendre carta de naturalesa l'any 2009, durant el mandat del socialista José Luís Rodríguez Zapatero.
La seua explosió, tanmateix, arribaria l'any 2012. El Govern espanyol de Mariano Rajoy va aprovar una exempció tributària a les socimis, les quals no haurien d'abonar l'impost de societats i tindrien bonificat l'impost de transmissió patrimonial. Segons exposa el doctor en Dret i membre del Consell Científic de l'entitat altermundialista Attac, Juan Hernández Vigueras, al llibre El casino que nos gobierna, la prerrogativa fiscal va produir-se després d'una trobada entre la patronal bancària europea i de gestors de béns immobiliaris amb representants del PP. El president d'aquesta institució, l'European Public Real Estate Association, és Vonovia, el principal propietari d'habitatges en Alemanya.
Els privilegis tributaris a les socimis van atraure els fons d'inversió i els grans capitals internacionals. No debades, l'Estat espanyol s'hi va convertir en el segon país del món amb més societats d'aquesta mena. «Les socimis foren concebudes pels fons d'inversió internacionals per comprar els béns immobiliaris dels bancs fallits», va expressar l'investigador de l'Observatori CODE i autor de Tocar fondo. La mano invisible detrás de la subida del alquiler, Manuel Gabarre, en una entrevista en El Salto. Una jugada que va realitzar-se, en gran manera, a través de la Societat de Gestió d'Actius Procedent de la Reestructuració Bancària (Sareb), la qual va comptar amb l'aval públic de l'Estat espanyol i un préstec de més de 50.000 milions d'euros per part de la Unió Europea.
«Amb aquests diners, foren adquirits els actius immobiliaris de les entitats que havien entrat en fallida. Aquests actius provenien de desnonaments o de crèdits als promotors immobiliaris», va assenyalar l'activista en la citada entrevista, qui assegurava que «la Sareb va estar dissenyada per patir pèrdues». «En cas contrari, no s'haguera necessitat la seua creació i els actius de la banca s'hagueren venut en el mercat. El truc de la Sareb fou que l'Estat espanyol va avalar aquest deute de 50.000 milions d'euros. La Sareb neix perquè l'Estat espanyol tinga noves pèrdues del rescat financer sense que la gent s'assabente durant uns anys», va explicar.
«És indignant que en un context de persistència de l'emergència d'habitatge s'hi produïsquen aquests tripijocs per mercantilitzar l'habitatge», ha assegurat aquest dimarts José Luís González, portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) a València, respecte de la gestió del Sareb i les facilitats fiscals de les socimis que amenacen d'expulsar veïns com ara Alfredo i la seua parella per la pujada dels lloguers. «No pot ser que les socimis, en mans de fons voltors, estiguen forçant el desnonament de persones per les pujades del lloguer mentre no paguen impostos. Cal desmercantilitzar l'habitatge i garantir-ne un accés digne», ha sol·licitat.
Una reclamació que s'ha produït en la presentació a València de la iniciativa ciutadana europea en defensa l'habitatge com a un dret humà i no com a un producte comercial, denominada Housing for All (llar per a tots). L'objectiu d'aquesta mena d'iniciativa legislativa popular a l'europea, impulsada al cap i casal per la xarxa veïnal Entrebarris, la PAH i la cooperativa d'advocats El Rogle, és aconseguir un milió de signatures perquè es puga debatre al Parlament Europeu. «És una iniciativa imprescindible, ja que la sagnia dels desnonaments no s'ha aturat ni a l'Estat espanyol, ni al País Valencià. Segons dades del Consell General del Poder Judicial, les quals són incompletes, només en València va haver-hi 1.287 desallotjaments en 2018», ha ressaltat, així com ha criticat «les clàusules abusives de la banca».
A engreixar «aquesta situació explosiva», en paraules de González, han contribuït diversos factors, com ara la manca d'un parc públic d'habitatge. «Crida l'atenció l'absència de polítiques d'habitatges durant anys, especialment pel que fa a l'alarmant falta de construcció d'habitatge públic des del 2011», ha detallat. «A més, cal sumar l'existència d'habitatges buits. Al País Valencià, n'hi ha 505.259, una xifra que representa el 16% del total», ha exposat. I ha advertit: «A conseqüència de la manca d'un parc públic d'habitatge, l'administració no pot jugar un paper modulador en els preus».
L'Estat espanyol, tal com han denunciat els tres col·lectius que han fet pública a València la iniciativa, és una anomalia. Si en la resta d'estats europeus homologables l'habitatge públic representa un 15% del total, l'administració espanyola només compta amb l'1,5% de totes les llars. La xifra és encara més esquifida al País Valencià: l'habitatge públic només suposa un 0,48% del total. «Si no hi ha un parc públic que exercisca de modulador, el mercat més fluctuant acaba controlat pels interessos especulatius. Un fet que té conseqüències, com ara la pujada desorbitada de lloguers», ha retret. A València, de fet, s'han incrementat els preus dels lloguers un 48% des de 2014.
Aquesta pujada ha comportat, segons l'advocat Luís Fernández, de la Cooperativa Valenciana El Rogle, que «un gran nombre de famílies espanyoles inverteixen més d'un 40% dels seus ingressos per pagar el lloguer, malgrat que les recomanacions socials de les institucions europees afirmen que no s'ha de superar el 30%». «Per aquests motius, és tan important que aquesta iniciativa puga arribar-hi al Parlament Europeu. A l'Estat espanyol, només necessitem 40.500 firmes», ha exposat respecte d'una demanda que compta amb l'impuls de col·lectius com ara Sostre Cívic, Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, l'Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals (ODESC) i el Sindicat de Llogaters i Llogateres, entre altres.
«En l'àmbit europeu, la iniciativa recull diverses mesures, com ara millorar i ampliar l'accés a ajudes a l'habitatge a la Unió Europea; no comptabilitzar la inversió pública en habitatges assequibles, públiques i socials per als límits de dèficit que fixa el Tractat de Maastricht, o millorar les condicions del finançament europeu per als promotors d'habitatge sense ànim de lucre, així com per a ajuntaments i administracions competents», ha detallat. «També incorpora la creació d'un marc regulador uniforme a nivell europeu per al lloguer privat d'habitatges a curt termini o vacacionals, de manera que es garantisca una oferta suficient d'habitatges assequibles, públiques i socials i la inclusió i extensió de sistemes de recollida de dades estandarditzades sobre la situació d'habitatge a Europa en el Programa Estadístic Europeu», ha desgranat.
Una demanada, però, que també contempla mesures específiques per l'Estat espanyol. «Donada l'especial situació d'emergència d'habitatge que hi tenim, aquests cinc blocs vénen acompanyats de tres demandes internes: creació d'un parc d'habitatges públics i socials sòlid que supose fins al 30% del total de l'habitatge en 20 anys; assegurar un lloguer estable i assequible que supose una alternativa real a la compra mitjançant el control dels preus de lloguer i la renovació automàtica dels contractes, i promoure i impulsar a entitats socials, cooperatives d'habitatge i altres operadors sense ànim de lucre amb vista a crear, en el llarg termini, un mercat d'habitatge lliure d'especulació», ha indicat.
«Per tal de donar a conèixer aquesta iniciativa, implicarem a diferents col·lectius veïnals. Hem de transmetre la importància d'aquestes mesures en els nostres barris, els quals són víctima de la pujada dels lloguers i, en alguns casos, de la gentrificació i la turistificació», ha agregat Mijo Miquel, de la xarxa veïnal Entre Barris. La lluita dels diferents col·lectius per desmercantilitzar l'habitatge. O dit d'altra manera: per evitar que els fons voltor facen negoci amb la llar d'Alfredo i la seua parella.