Moció de censura

Gürtel: la fi de Mariano Rajoy?

La sentència de la trama Gürtel que condemna al PP per corrupció i soterra la credibilitat de Mariano Rajoy ha obligat el PSOE a presentar una moció de censura. Amb el suport d'Units Podem, Compromís, de PDeCAT, Bildu, i, en principi, d'ERC, els socialistes necessitarien un vot més perquè Pedro Sánchez fóra investit. Ciutadans, que reclama un avançament electoral, rebutja donar suport a Sánchez. I tot amb el PNB, que després de votar a favor dels comptes de Rajoy, té la clau per convertir el candidat socialista en president. O Coalició Canària. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quan va sortir a la llum la sentència de la primera època de la trama Gürtel, la cúpula del PP va començar a respirar amb preocupació. Els 15 anys de presó imposats a la dona de l'extresorer, Luís Bárcenas, podien desencadenar noves revelacions per part de l'exdirigent popular contra el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy. Però també podia dinamitar l'actual legislatura. Que els populars foren condemnats per corrupció «a títol lucratiu» pressionava els socialistes. Obligava al líder del PSOE, Pedro Sánchez, a presentar una moció de censura. Després de fer mans i mànegues amb Rajoy amb l'aplicació de l'article 155 a Catalunya, hi havia poca alternativa. I més si la formació del puny i la rosa volia recuperar el pols polític perdut durant els darrers mesos.

D'aquesta manera, el PSOE ha registrat al Congrés una moció de censura contra Rajoy. Per a fer-la efectiva, necessitaria 176 vots. Sánchez compta amb el suport d'Units Podem i de Compromís, que, segons fonts dels valencianistes, proposarien com a document marc el passat Acord del Prado que van presentar per intentar a la desesperada que no hi haguera una segona volta de les eleccions espanyoles i es perdera l'oportunitat de conformar un executiu progressista a l'Estat espanyol.

També tindria el vistiplau de PDeCAT i ERC. Els neoconvergents, amb total predisposició a l'acord i recalcant la seua posició de mà estesa, han iniciat els contactes amb els socialistes a través del seu portaveu al Congrés, Carles Campuzano, que ha enviat missatges de text a la seua homòloga del PSOE, Margarita Robles. Esquerra, en paraules del diputat al parlament espanyol Joan Tardà, ha assenyalat que «és urgent fer fóra al PP». Això sí, ha demanat als socialistes que «siguen capaços de desfer algunes de les ofenses que s'han produït durant els darrers mesos amb el PSOE competint en catalanofòbia amb Ciutadans».

Amb el vot favorable d'Units Podem, Compromís i els partits independentistes catalans, el PSOE comptaria 173 vots. Ara bé, amb el suport de Bildu, anunciat aquest divendres, els socialistes només necessitarien un vot. Les opcions per aconseguir-ho serien atraure Coalició Canària. O aconseguir el vot del PNB, que governa al País Basc amb els socialistes. Ara bé, els jetzales van anunciar aquesta setmana el suport als Pressupostos Generals de l'Estat de Rajoy, tot i estar encara vigent l'article 155. Però legitimar dues vegades a Rajoy, després del polèmic vot a favor dels comptes de Rajoy, posaria en perill el pacte amb els socialistes a la Lehendakaritza. De moment, els nacionalistes bascos han dit que «estudiaran la proposta», encara que dubtaven de l'entesa entre el PSOE i els independentistes catalans.

L'altre escenari, totalment descartat, seria comptar amb els sufragis de Ciutadans. El secretari general dels taronja, José Manuel Villegas, ha afirmat a València aquest divendres que «no donaran suport a una moció en la qual participen populistes [en referència a Podem] i separatistes [en al·lusió als partits independentistes catalans]». De fet, la formació d'Albert Rivera aposta per avançar les eleccions espanyoles. Una exigència que faran a Rajoy, com a socis parlamentaris que són del PP. Tanmateix, i en cas que els populars s'enroquen a no convocar noves eleccions, Ciutadans presentaria una moció instrumental amb aquest objectiu. Una proposta que s'entén que presentarien una vegada s'haguera debatut la moció de Sánchez, que rebutgen. El reglament de la cambra espanyola així ho indica. «Pedro Sánchez no ha buscat el nostre suport. No ens havia dit res», ha afirmat Villegas, que ha insistit a mantenir l'aliança de l'unionisme per ampliar la intervenció política de Catalunya a TV3 i perquè l'article 155 continue vigent.

Un govern transitori

Sánchez, al seu torn, ha indicat que presenta aquesta moció per bastir un govern espanyol transitori abans de presentar eleccions. Una mesura que busca desnonar el PP i, per la seua banda, evitar que un avançament electoral que, tot i la pressió, sembla complicat que impulse el mateix Rajoy. Les enquestes assenyalen una tendència negativa per als socialistes. I aquesta jugada podria fer-los accedir al govern sense anys de travessia per l'oposició, si es compleixen les prediccions demoscòpiques. Ara bé, consolidar un executiu amb el suport dels independentistes podria penalitzar els socialistes pel que fa als votants amb un sentiment més espanyolista. I, al seu torn, podria ser vetat pels barons amb una postura més antiindependentista, com ara l'andalusa Susana Díaz, el manxec Emiliano García Page i l'aragonès Javier Lambán. Es tracta d'un escenari similar, en aquests termes, al del passat 20 de desembre de 2015.

Amb Podem només sent notícia per les controvèrsies internes -de la batalla orgànica a Madrid a la compra del xalet dels dirigents Pablo Iglesias i Irene Montero, els morats també podrien veure's beneficiats si la moció de censura tira endavant. De fet, es convertiren en un dels socis principals de Sánchez, i podrien capgirar les prediccions demoscòpiques negatives. En canvi, Ciutadans, amb la seua ofensiva per ocupar la primera posició a la dreta i embravit per les enquestes, busca un avançament electoral per aspirar a governar l'Estat espanyol. És el seu moment per soterrar un PP enfangat per la corrupció amb el debat territorial dominant l'agenda polític estatal.

La introductòria de la trama Gürtel ha agitat l'escenari polític. Pot capgirar-se el domini conservador o pot imposar-se el recanvi a la dreta espanyola. El laberint és, a priori, més complicat que a principis de 2016. Però les previsions electorals i l'experiència passada de no consolidar un govern que aparte Rajoy i el PP de La Moncloa pot superar les diferències agreujades entres els independentistes catalans i el PSOE, precisament per la qüestió catalana. El futur de Rajoy, i per extensió dels populars, més en l'aire que mai. En cas de perdre el govern els populars, la sort de la formació de la gavina s'abocaria a l'abisme. Les causes pendents de corrupció poden motivar-ho si no ocupen el govern a l'Estat espanyol. El joc polític ha començat. I amb el mateix Rajoy negant-se a dimitir ni a convocar eleccions, i criticant la jugada de Sánchez.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.