L’últim ple de les Corts valencianes va celebrar-se el 12 de març, tot just fa 40 dies. Ni 48 hores abans, la Generalitat havia ajornat sine die les Falles i la Magdalena. L’ambient a l’hemicicle ja era estrany: la gent no se saludava com de costum, guardava distàncies als passadissos i els 10 diputats de Vox hi eren absents pel contagi de coronavirus de tres dels seus membres. La fotografia més cridanera de la jornada fou la de la desinfecció de les seues dependències per part del personal de neteja de la Cambra.
Aquest dimecres, el president valencià, Ximo Puig, torna a comparèixer per explicar l’actuació del Consell durant aquesta crisi extraordinària. La imatge de l’hemicicle sembla fantasmagòrica: tan sols són presents 33 dels 99 diputats, tots els quals amb la mascareta corresponent —i alguns, amb guants— i quatre dels dotze membres del Consell: a banda del president, hi ha el vicepresident Rubén Martínez Dalmau, la titular de Sanitat, Ana Barceló, i la vicepresidenta primera, Mónica Oltra, que també compareix avui davant la diputació permanent de les Corts. Perquè, en efecte, no es tracta d’un ple a l’ús. El període de sessions ha quedat suspès per les circumstàncies sobrevingudes. Amb tot, per mesures de seguretat, la diputació permanent es reuneix excepcionalment a l’hemicicle en lloc de fer-ho a la sala polivalent. Cal extremar totes les precacions i ací resulta més fàcil.
Concha ha deixat neta i polida la trona i torna a pujar-hi cada vegada que intervé un orador. El president, Enric Morera, li dona les gràcies i tots els parlamentaris li aplaudeixen. A les cabines de premsa només hi ha els càmeres d’À Punt que envien el senyal de televisió i la llotja de convidats és igualment buida. L’escena de conjunt, més pròpia d’un film de ciència ficció, condensa l’excepcionalitat del moment.
Puig pren la paraula. La seua gestió en aquesta quaratena eterna ha anat de menys a més. Delegant qualsevol decisió en el Ministeri de Sanitat en primera instància i erigint-se en un dels responsables polítics més solvents, a continuació. D’una banda, va evidenciar manca de reflexos a l’hora de no cancel·lar amb més antelació les festes grans de València i Castelló de la Plana, i no va censurar obertament l’arribada de ciutadans procedents d’unes altres comunitats autònomes així que el curs escolar va quedar suspès. De l’altra, ha obert els canals necessaris per a l’arribada de material de la Xina, ha mantingut una interlocució òptima amb sindicats i patronal —en especial, l’hotelera– i ha tingut un tracte fluïd amb els grups de l’oposició.
Davant l’hemicicle, Puig demana perdó per “haver fet tard” i no haver subministrat als professionals sanitaris tot el material de protecció que requerien per tal de fer front al “tsunami” del coronavirus. Mea culpa. No n’hi ha per menys: més d’un de cada deu contagiats valencians era personal de la primera línia. La líder de l’oposició, Isabel Bonig, vestida de negre de dalt a baix, agraeix les disculpes del president i aprofita l’avinentesa per comunicar que la seua germana Irene, metgessa de professió, ha tardat 42 dies a disposar d’un test que determinara si n’havia resultat contagiada. Toni Cantó, en nom de Ciutadans i que també llueix corbata negra, critica el “maltracte” a què s’ha vist sotmès el personal sanitari per la falta de material.
No obstant això, a l’ambient sura un tarannà constructiu. El mateix que Bonig porta exhibint des del ple del 12 de març i el que Cantó fa servir a les reunions setmanals del president amb els síndics a través de videoconferència. És Puig, precisament, qui planteja un “gran acord valencià” en la seua intervenció inicial. Un acord que aixoplugue “tots els agents involucrats en la prosperitat del nostre poble”.
“Si en un moment tan dramàtic com aquest no som capaços de fugir del partidisme i actuar des de la institucionalitat i la responsabilitat, quan serà possible?”, es pregunta. “Si en aquest impasse crucial per a la vida dels nostres conciutadans i el futur de la nostra terra, els seus representants no som capaços d’arribar a un acord, amb quina cara ens mirarem i amb quina cara ens miraran?”, continua. En aquest sentit, Puig propugna, “per responsabilitat i moment històric”, un acord que, sense “butles indulgents” ni cap “carta blanca”, sense “mordaces” ni “uniformitat en la mirada”, aconsegusica superar la “lògica partidista que de vegades obnubila la política”. I resumeix tot plegat amb un enunciat èpic: “No tenim major lleialtat que la que ens uneix al nostre poble, com si fora un cordó umbilical de respecte als nostres orígens, a la nostra gent, al destí compartit per nosaltres i les pròximes generacions”.
En la seua exposició, el cap del Consell defensa també “el dret de la Comunitat Valenciana a adaptar el post-confinament a la seua realitat particular”. I hi deixa anar la seua empremta: “En aquesta qüestió, com d’altres, el centralisme i la uniformització no resulten intel·ligents ni eficients”. No sols això. Puig proposa que la famosa desescalada es duga a terme a escala local, mitjançant “un sistema d’obertura i tancament dinàmic que permeta controlar l'epidèmia i no faça irreversible el colp econòmic, social i psicològic en la població”. Rebutja per massa “poc eficient” l’adopció d’una “estratègia monolítica” al conjunt de l’Estat —“no és el camí que estan seguint els països amb una sanitat avançada”, subratlla– però alhora apunta que no és positiu “atomitzar les decisions”. “La unitat d'acció ha funcionat, hem de combinar homogeneïtat amb singularitat”, sentencia.
Les mans esteses de Bonig i Cantó
La síndica del PPCV, amb guants de color blau PP a les mans, li les estén a Puig. Li garanteix que pot comptar amb el seu partit. Isabel Bonig augura una crisi “molt pitjor” que la viscuda com a consellera entre 2011 i 2015, quan les retallades del Govern d’Alberto Fabra van deixar els populars amb una capacitat de maniobra ben minsa. Recrimina l’actitud de l’oposició en aquelles circumstàncies i tot seguit ofereix l’ajuda del PP. “Haurà de prendre decisions molt difícils i els que ara seuen a prop seu se’n distanciaran, però sempre trobarà el PP per aconseguir-hi estabilitat”.
Bonig explicita que vol ser “part de la solució”, fa saber que el seu partit no es quedarà “creuat de braços mentre la gent pateix i tot se’n va en orris”, per bé que adverteix que es mostrarà implacable a l’hora d’exigir més “gestió” i menys “sectarisme ideològic”.
Agraeix les disculpes presentades per Puig als sanitaris per la manca del material de protecció escaient, però avisa que el president haurà de respondre de tot això en el moment oportú, parant especial atenció a les 16.000 mascaretes defectuoses que van arribar al personal de les UCI. “N’exigirem responsabilitats”, emfasitza.
Sobre l’oferta d’un acord valencià, Bonig només demana una cosa: “Dia, hora i lloc”. Informa que hi acudirà “amb voluntat de col·laboració, empatia, les dues mans i el cor”, perquè “hi ha cinc milions de compatriotes que esperen que els salvem la vida i els rescatem de la ruïna econòmica i social”. La transcendència de la situació és tal que la líder del PPCV, en un passatge de la seua al·locució, afirma que les Corts és l’espai que representa “la sobirania nacional dels cinc milions de valencians”.
“Creiem en la necessitat d’oferir consensos, en aquest temps de confinament li hem elevat 100 propostes, alguna de les quals ja ha sigut tinguda en compte”, expressa Cantó així que puja a la trona, “ens hi ha trobat i ens trobarà, senyor Puig”. Amb tot, lamenta que el president no haja dut a l’hemicicle un “pla clar” com el que Inés Arrimadas li ha presentat a Pedro Sánchez i aquest ha rebut amb molt d’interès.
Cantó, això sí, opina que els Pressupostos de la Generalitat en vigor ja no tenen sentit i reclama, com ve fent les darreres setmanes, una reducció sensible de “Conselleries, duplicitats, subvencions” i unes “obsessions” que no acaba d’enumerar. Ell també li sol·licita dia i hora per a reunir-se amb esperit constructiu però adverteix que no tolerarà imposicions dels socis de govern dels socialistes. I hi posa dos exemples d’aquesta mateixa diputació permanent: les crítiques al “turisme de masses” efectuades pel síndic de Compromís, Fran Ferri, i els “atacs a allò privat” de Naiara Davó, síndica d’Unides Podem. Ciutadans ha esbossat un pla de recuperació dividit en quatre blocs amb mesures d’àmbit sanitari, econòmic, social i de negociació amb la Unió Europea.
Puig, com no podia ser d’una altra manera, ha saludat la predisposició favorable tant de PPCV com de Ciutadans. No hi ha posat cap data concreta, no duia l’agenda a la mà, però ha transmès la seua intenció de reunir-se properament de manera separada amb tots dos a fi de dibuixar les línies mestres del que ha de ser l’acord d’ampli espectre que aspira a bastir.
Sembla com si, de sobte, algú haguera premut el botó reset de la política valenciana i tot començara de nou. Caldrà comprovar quant dura la voluntat d’entesa per a la reconstrucció del país. Això indicarà, en darrera instància, l’abast real d’aquest canvi de paradigma.