La remor estrident dels cotxes, el tràfic incessant de les persones pel carrer i la vitalitat de les terrasses dels bars semblen retornar progressivament a les grans ciutats. Les estampes de places buides i d'animals per les vies de les capitals de l'Estat espanyol s'han degradat a poc a poc fins a convertir-se en un record de l'etapa de reclusió domiciliària. Fins i tot, el transport públic guanya gradualment passatgers, encara que les autoritats intenten evitar les aglomeracions de les hores puntes. No debades, mitjans de transport com ara els autobusos, els trens o els metros són espais en els quals cal extremar les precaucions. L'habitual concentració de persones i la característica d'espai tancat són dos ingredients que augmenten les probabilitats de contagi.
Arran d'aquests trets que incrementen la possibilitat de propagació del virus, sempre que algun dels passatgers estiga infectat, les diferents administracions competents s'han esforçat a desinfectar regularment els vagons, les badanes i les màquines expenedores de bitllets. Una neteja habitualment química que també podria tenir una alternativa tèrmica. Segons un estudi elaborat per l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) de Catalunya, el 99,99% de la càrrega vírica del coronavirus present en espais tancats i en superfícies quedaria inactivada si estiguera sotmesa a una temperatura de 56˚C durant 52 minuts, o bé a 65˚C durant set minuts i mig. Una recerca que ha estat encarregada per la firma Techtrans Systems (OPPgroup), que fins ara havia desenvolupat un sistema de desinfecció tèrmica de camions per al transport d'animals. Amb aquestes dades, la intenció és adaptar la troballa per poder desinfectar de SARS-CoV-2 espais tancats com ara vehicles de transport públic, és a dir, autobusos, trens, ambulàncies o taxis, entre altres.
L'objectiu de l'estudi, tal com explica la cap del programa de Seguretat Alimentària de l'Institut de Recerca i Tecnologia Alimentàries (IRTA) i líder de la investigació, Sara Bover, «era caracteritzar la resistència tèrmica dels coronavirus per obtenir els paràmetres necessaris per avaluar l'eficàcia d'un sistema de desinfecció tèrmica enfront del SARS-CoV-2». «Fins al moment, només s'havien fet estudis sobre el coronavirus a temperatura ambient, però no per a tractaments tèrmics. En aquest cas, hem aconseguit per primer cop establir la temperatura i el temps necessaris per desinfectar espais tancats i superfícies de coronavirus», subratlla.
Per fixar la temperatura i el temps d'inactivació de la càrrega vírica del coronavirus, els investigadors del centre públic van realitzar una extensa revisió de la bibliografia científica existent. «Una vegada feta la revisió dels treballs publicats respecte d'altres classes de coronavirus vam construir un model matemàtic per determinar els anomenats paràmetres cinètics d'inactivació tèrmica, com són el temps necessari per a reduir en un 90% la càrrega viral i la constant de resistència tèrmica, que descriu quantitativament la sensibilitat del patogen a l'increment de la temperatura d'un tractament», exposa la també membre de l'equip de coordinació científica de l'institut. «Es tracta d'un procediment necessari per validar un tractament tèrmic enfront de qualsevol patogen, però fins ara no s'havien descrit els paràmetres cinètics representatius pels coronavirus», assenyala.
«Les condicions que afecten la viabilitat i el temps de supervivència del nou coronavirus no es coneixen amb certesa», ressalta Bover. Segons expliquen des de l'Institut de Recerca i Tecnologia Alimentàries, la temperatura que s'havia pres fins al moment com a referència per inactivar els virus com el SARS-CoV-2 era l'establerta amb el SARS-CoV-1, que s'inactiva a una temperatura de 56˚C durant 15 minuts. O, si més no, així va establir-ho l'Organització Mundial de la Salut l'any 2003. «Arran de la incertesa que tenim respecte de la informació disponible, així com de la variabilitat entre els diferents tipus de coronavirus, hem realitzat una estimació més conservadora i segura per establir els paràmetres de temperatura i temps per desinfectar de manera tèrmica», apunta. I ressalta: «Si l'objectiu de la desinfecció fóra arribar a una reducció del 99,99999%, és a dir, 7 unitats logarítmiques del SARS-CoV-2, per exemple, en ambients amb més contaminació com el clínic o l'hospitalari, seria necessari aplicar un tractament equivalent a 56˚C durant 90 minuts».
.jpg)
Tot i que aquesta tècnica i els paràmetres descoberts s'empraran per a netejar vehicles de transport públic, la investigadora recorda que «els criteris poden servir per a altres espais tancats». «Ara bé, haurien de comptar amb una sèrie de característiques, especialment la inexistència d'instal·lacions o equips que puguen ser sensibles a les temperatures que s'infereixen. Amb aquesta condició, no hi hauria, en principi, cap problema», afirma.
Guia bàsica quotidiana
La troballa dels científics de l'Institut de Recerca i Tecnologia Alimentàries (IRTA) amplia els coneixements sobre el coronavirus, del qual encara hi ha dubtes entre els ciutadans respecte del seu comportament a diverses superfícies. De fet, són habituals les preguntes sobre la persistència del virus a la roba. «És molt anecdòtica», explica Xavier Abad, doctor en Ciències Biològiques i Cap de la Unitat de Biocontenció i Laboratoris NBS2 al Centre de Recerca en Sanitat Animal de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries. «En primer lloc, cal tenir en compte que el coronavirus ha de poder arribar a la roba, és a dir, que alguna persona infectada et toqui. En cas que arribara, tampoc t'has de preocupar massa. Els estudis diuen que el coronavirus a la roba resten força inactius», detalla.
«Imagina, per exemple, que seus al metro. Si el seient és de tèxtil, la transferència és quasi zero. En cas que siga d'un altre material, com ara plàstic, com el coronavirus passaria a la roba, quedaria inactivat. Fins i tot, en el cas extrem que el seient estiguera profundament suat per la persona que anteriorment l'ha ocupat», exemplifica. I remarca: «El problema no és que estiga a la roba, sinó que te l'endugues a les mucoses. Però per arribar-hi, hauria de superar moltes baules, la qual cosa redueix extremadament la perillositat de contagiar-te a través d'aquest via». «Al metro, per exemple, si toques altres elements elaborats amb materials no porosos, com les barres per agafar-te dels possibles moviments, sí que hi ha més perill de contagi si després de tocar aquests elements condueixes les mans fins a la cara. En aquestes ocasions, es pot emprar un mocador. El paper o el cartó són superfícies on la transferència és pràcticament nul·la», complementa.
A les sabates, s'aplicaria el mateix esquema que a la roba. «Al paviment i les voreres del carrer, no hi ha coronavirus. Encara més, si el trepitjares quedaria inactivat. Això, però, no invalida que llevar-te les sabates quan entres a la teua llar, siga una bona pràctica. Normalment, el carrer està més brut que la teua casa. Ara bé, no ha de ser una reacció per prevenir el coronavirus, sinó una pràctica de salut pública individual o casolana», il·lustra. El comportament d'un virus del qual encara queden molts aspectes per conèixer.