Els últims anys hi ha hagut un preocupant increment del nombre de cases d’apostes a l’Estat espanyol, sigui en forma d'establiments físics o de publicitat i presència als mitjans. Arran d'això, aquesta pràctica s’ha estès entre la gent jove, que veu en el joc en línia una manera accessible, senzilla, íntima i immediata d'apostar.
Fa set anys, el juny del 2012, es realitzaven les primeres apostes online a l’Estat espanyol, un torneig de pòquer virtual. Un any abans s’havia aprovat la Llei de regulació del joc, que fixaria les bases del joc per internet, la primera legislació reguladora des que va ser legalitzat a Espanya l’any 1977.
El sector de les cases d’apostes ha viscut un auge els darrers anys amb la proliferació del joc online. Però els establiments físics també s’han incrementat els darrers anys a l’Estat espanyol, que ja compta amb més de 3.500 locals d’apostes oberts. L’augment del nombre de jugadors i el canvi del perfil d’aquests, cada cop més joves, ha posat el fenomen del joc i la problemàtica de la ludopatia al centre de la polèmica. Les apostes esportives, especialment al futbol, i el constant bombardeig publicitari a tot tipus de mitjans ha contribuït a estendre i normalitzar el joc entre els més joves.
El 2011, l’any en què va aprovar-se la llei de regulació del joc, van apostar-se a arreu de l’Estat espanyol 1.080 milions d’euros. Només set anys més tard, el 2018, aquesta xifra va multiplicar-se fins als 9.870 milions d’euros apostats, un 0,8% del PIB. Més del 80% dels diners jugats van ser via joc online.
Les dades sobre jugadors actius a Internet que facilita l’Informe Trimestral General d’Ordenació del Joc són realment alarmants: un total de 3.077.674 usuaris durant l’any 2018, dels quals 1.465.129 són considerats jugadors regulars. Un dels artífexs d’aquest increment són les apostes en esdeveniments esportius. Davant d’aquesta xifra preocupant, combinada amb el fet que la majoria d’usuaris actius (més d’un 55%) són joves d’entre 18 i 35 anys, posa en evidència la laxa regulació espanyola del joc i de la publicitat d’aquest. La presència d’aquestes cases d’apostes en anuncis als mitjans de comunicació, la publicitat durant la retransmissió dels partits de futbol, sovint amb personatges famosos -fins a 6 o 7 anuncis previs a l’inici del partit i mitja dotzena més durant el descans- també són un factor determinant en la normalització del joc els darrers anys.
Més d’un 60% de la població espanyola d’entre 15 i 64 anys va apostar diners el 2018, i s’estima que un 0,4% d’aquesta pateix una addicció pel joc, el que suposaria un col·lectiu de més de 33.000 persones als Països Catalans.
El joc online té certes característiques que el fan potencialment més addictiu que el presencial: s’hi pot jugar des de casa, des de qualsevol dispositiu, a qualsevol hora i d’una forma discreta.
Segons les dades de la Unitat de Ludopatia de l’Hospital de Bellvitge, que dirigeix la doctora Susana Jiménez, el 54% dels pacients d’entre 18 i 30 anys són addictes a les apostes esportives, mentre que el 37,8% ho són a les màquines. En perfils d’edat més avançada, l’addicció a les màquines escurabutxaques suposa el 64,4% dels casos.
A més de ser una via fàcil d’accés al món del joc i a les conductes de risc ludòpates, les apostes esportives suposen també un canvi de perfil socioeconòmic del potencial addicte al joc: “Les apostes per Internet afecten sectors de la població que fins llavors s’havien mostrat més immunes a les fórmules tradicionals”, explica Jiménez. “El 0,9% de la població espanyola és addicta al joc, i un 4,4% té conductes de risc. Si hi ha una eina bàsica d’estimulació que l’Estat pot regular i no ho fa és la publicitat. És molt fàcil seduir i atraure persones joves. I entre els 16 i 21 anys, el trastorn és rapidíssim. Des que comencen a jugar fins que perden el control ha passat un any”, diu la doctora Jiménez.
El col·lectiu que més ha incrementat el seu ús de locals de joc són els joves, més vulnerables mediàticament i que, a partir de diferents estímuls, han entrat de ple en el món de les apostes esportives. Avui, el percentatge de joves d’entre 14 i 18 anys que fan apostes online dobla el del conjunt de la població. El sociòleg i professor universitari Pablo García Ruíz, autor de Consumos de riesgo: menores y juegos de azar online, identifica “la creixent acceptació social dels jocs d’atzar, l’abundant publicitat que ho promociona, l’associació amb personatges famosos i l’aprovació per part del govern” com els potencials factors que fan als joves caure en el joc. No és d’estranyar que experts, institucions i opinió pública assenyalin la publicitat com un dels detonants d’aquesta problemàtica: un 7% dels anunciants de cases d'apostes o apostes online són jugadors de futbol, un 40% són referents socials o celebritats d’algun tipus que són susceptibles de generar admiració entre els joves.
La publicitat també fa servir altres eines per potenciar l’afició per les apostes digitals. Una d’elles és el terme conegut com ‘Betting is Loving’, on a partir d’un espot publicitari es busca despertar un component emocional en el jugador, promocionant l’amor o la fidelitat per un equip, per despertar-li la necessitat o la determinació d’apostar.
A més de la publicitat, cal tenir en compte el patrocini d’empreses d’apostes digitals als equips de Primera Divisió de futbol. 19 dels 20 equips de la Lliga tenen acords publicitaris amb cases d’apostes. Inclús el campionat de Lliga està patrocinat per l’empresa Sportium. L’únic club de Primera Divisió que no compta amb una casa d’apostes entre els seus patrocinadors és la Reial Societat.
Els casos d’addicció al joc online van augmentar un 52% en centres de rehabilitació durant l’any 2018, segons un estudi realitzat per la ‘Red de Atención a las Adicciones’ (UNAD), el que converteix el joc en línia en la dependència que més va créixer, més que l’alcohol o la cocaïna.
L’Ajuntament de Barcelona, a fi de prevenir els trastorns provocats pel joc, ha anunciat recentment la prohibició de l'obertura de nous locals d’apostes, una mesura que tindrà un any de vigència. Una moratòria que permetrà frenar l’entrega de llicències i farà guanyar temps al consistori per a elaborar un pla urbanístic que reguli aquests establiments.
La prohibició pretén fer decréixer el nombre de locals i sales de joc, de tal manera que quan se’n tanqui un no se’n podrà obrir un de nou. Actualment a Barcelona hi ha 53 establiments dedicats als jocs d’atzar.
A més, l’Ajuntament de Barcelona ha prohibit l’accés a pàgines de joc online des de qualsevol dependència municipal. També veta la publicitat de negocis d’apostes a la xarxa de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).
La problemàtica dels establiments de joc, però, està molt més estesa a altres parts del territori espanyol, com ara Madrid, on hi ha 378 locals d’aquest tipus. La Comunitat de Madrid va aprovar al maig un decret similar a la moratòria de l’Ajuntament de Barcelona per regular l’obertura de nous locals de joc. Des de llavors no poden obrir-se nous establiments de jocs d’atzar a menys de cent metres de centres escolars. Tot i això, abans que acabi l’any s’obriran a Madrid 41 locals més, fins a 419, ja que la prohibició no afecta sol·licituds ja en tràmit.
Al País Valencià les tres formacions que integren el Govern del Botànic - PSPV, Compromís i Unides Podem- també han pactat modificar la llei del joc per suspendre les llicències d’obertura de nous locals d’apostes, a l’espera d’aprovar una nova norma que reguli aquesta activitat.
El pacte introdueix una nova disposició transitòria en la llei actual, on estableix que l’administració suspèn la concessió d’autoritzacions d’obertura fins que no s’aprovi la nova llei del joc, que avui dia es troba en tràmit a les Corts.
A Balears, per altra banda, es comptabilitzen 149 sales de joc i 4 casinos, un local per cada 7.800 habitants. Les Illes pateixen un perillós augment en el nombre de casos atesos per problemàtiques amb el joc o ludopatia, amb un total de 281 persones, 155 casos més que el 2017, segons dades de la Direcció General de Salut Pública i Participació. El Govern balear va anunciar al setembre la seva intenció de regular la proliferació de cases d’apostes. Des de llavors hi han fixades distàncies mínimes d’entre 100 metres i 500 metres de centres educatius als diferents municipis.
El joc presencial a l’Estat espanyol està regulat per les comunitats autònomes, fet que provoca una gran disparitat en el nombre de cases d’apostes, que han proliferat allà on la llei és menys severa amb l’obertura d’aquests establiments. L'absència de legislació a la Comunitat de Madrid ha afavorit l’expansió del sector del joc en els darrers anys, mentre que a Catalunya des del 2004 hi ha vigent una norma que obliga a deixar una distància d’almenys un quilòmetre entre locals. De fet, Catalunya, a efectes d’aquesta normativa, és la comunitat autònoma amb menys locals de joc de tot l’Estat espanyol. Andalusia és líder amb 743 sales de joc, seguida per Madrid (378) i el País Valencià (334). Catalunya tanca el rànquing de comunitats amb 127 cases d’apostes. Durant els últims quatre anys només s'ha obert un nou local a Catalunya, mentre que a Madrid se n’han obert 106.
La majoria d’executius de l’Estat espanyol estan impulsant mesures per aturar l’auge del sector del joc i prevenir l’increment del nombre de persones afectades per trastorns causats pel joc, especialment els més joves. Aquests darrers anys, la proliferació de locals i la concentració d’aquests principalment en barris obrers ha fet saltar l’alarma social. Madrid escenifica aquesta concentració d’establiments a zones més humils: els barris de Carabanchel i Puente Vallecas tenen més d’una quarantena de locals de joc cadascun, mentre que el barri del Retiro en té quatre.
El Govern espanyol s’ha sumat a les iniciatives dels executius autonòmics i municipals. El PSOE s’ha compromès a impedir anuncis de cases d’apostes protagonitzats per famosos, amb la redacció d’un reial decret. En el pacte pressupostari, Pedro Sànchez i Pablo Iglesias també han acordat regular els anuncis d'empreses del sector del joc, prohibint-ne l’emissió en horari infantil o esdeveniments esportius.
Executius autonòmics i el mateix sector del joc coincideixen en la necessitat que el Govern espanyol aprovi, d’una vegada per totes, una normativa unitària a nivell estatal que reguli els establiments de jocs d’atzar. Per altra banda, experts i opinió pública reclamen una regulació més severa sobre la publicitat als mitjans, projecte de llei que sembla que el possible futur govern progressista tirarà endavant.
A la Unió Europea tampoc existeix una legislació comunitària en l’àmbit dels jocs d’atzar. Els països de la Unió Europea són autònoms en la regulació del joc. La majoria d’estats membres permeten el joc a través d’Internet, encara que amb matisos. En alguns països s’han establert règims monopolístics que ofereixen serveis de jocs d’atzar online. Aquests són gestionats per un operador públic controlat per l’Estat o per un operador privat sota dret exclusiu, com és el cas de França. Però a la majoria de països de la Unió s’han establert sistemes de concessió de llicències que permeten que més d’un operador ofereixi els seus serveis al mercat, com passa a Espanya.
L’únic país europeu que prohibeix el joc, tan presencial com en línia, és Albània. A la república albanesa hi havia més de 4.500 locals d’apostes, pels 2,8 milions de persones que hi viuen. Aquest fenomen no només causava una gran addicció, sinó que permetia la proliferació de diverses màfies a través del negoci del joc. La mesura, vigent des de l’1 de gener de 2019, no només prohibeix qualsevol mena de joc d’atzar, sinó que també ha impulsat la construcció de centres de rehabilitació per totes aquelles persones que s’hagin enganxat al joc. Les úniques modalitats que segueixen sent legals a Albània són la loteria nacional i els bingos televisats.