Diners públics

José Luis Moreno, la peça oblidada dels sobrecostos audiovisuals de Canal 9

Després del processament de l'exdirector de RTVV José López Jaraba per la compra de dos programes a una productora propietat del ventríloc José Luis Moreno amb un sobrecost d'1,9 milions d'euros, les diferents parts personades al procediment judicial van presentar la setmana passada el seu escrit d'acusació. Només CGT, un sindicat que ha batallat de manera especial en aquesta causa, va registrar una denúncia per investigar el paper de Moreno en els sobrepreus. La controvertida actuació del magistrat instructor José Luis de la Rúa, a parer del sindicat llibertari, ha deixat la decisió d'obrir diligències en mans de l'Audiència Provincial.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A l'etapa d'irrupció de plataformes digitals com ara Netflix, audiències fragmentades i canvis progressius en el consum dels continguts audiovisuals, hi ha sèries de la xicoteta pantalla que encara continuen arrossegant una quantitat prodigiosa d'espectadors. La que se avecina, una sit-com costumista i castissa emesa per Tele 5 i altres canals del hòlding comunicatiu Mediaset acostuma a reunir més d'un 20% de l'audiència. Un producte exitós nascut de la factoria del productor i ventríloc José Luis Moreno. Com va ser-ho també Aquí no hay quien viva, una sèrie de format similar que va arrasar a l'inici de la passada dècada i que, actualment, competeix amb l'altra comèdia des del canal temàtic d'Atresmedia.

La biografia del productor madrileny, però, atresora altres continguts audiovisuals que han passat per la televisió sense pena ni glòria. Encara més, Moreno ha venut presumptament programes a preu d'or quan el seu cost real era sensiblement inferior, segons les anàlisis pericials fetes a posteriori. Aquesta transacció suposadament beneficiosa va fer-la amb l'extinta Canal 9, una cadena convertida aleshores en un instrument de propaganda al servei del Palau de la Generalitat Valenciana que ocupava el conservador i involucrat en diversos escàndols Francisco Camps.

Segons l'informe pericial que va elaborar la mercantil Taxo, Moreno va aconseguir col·locar dos continguts audiovisuals a la televisió pública valenciana per una xifra que superava 1,9 milions d'euros el valor que tenien al mercat. D'aquesta manera, Canal 9 va comprar la ficció Planta 25 per 2.025.000 euros. Emesa entre 2006 i 2007, aquesta coproducció entre Alba Adriàtica -la productora de Moreno- i RTVV tenia un cost per capítol de 126.018 euros. Un preu que, a parer dels taxadors, era elevat tenint en compte la xifra pagada per altres sèries d'èxit de Moreno, com ara Amar en tiempos revueltos. La telenovel·la emesa per TVE tenia un cost de 56.000 euros per capítol, el qual va incrementar-se a 68.000 euros per entrega a causa de la gran acollida que va tenir entre l'audiència,

Els taxadors, a més, assenyalen un altre element per qüestionar els diners que va abonar Canal 9. A l'estudi de les dues sèries, indiquen que Planta 25 no va ser un contingut exclusiu de la canal valenciana. Al contrari. La ficció va contractar-la l'aleshores director general de RTVV, l'exdelegat d'ABC al País Valencià José López Jaraba, quan havia sigut reproduïda als canals autonòmics d'Andalusia, Castella la-Manxa i Madrid. L'elevat preu, al seu torn, va contribuir a engreixar la complicada situació financera que va viure l'ens fins a propiciar, precisament, el seu tancament. L'any 2010 la radiotelevisió pública valenciana encara devia 1.785.295 euros a la productora de Moreno, segons va publicar eldiario.es.

Amb l'objectiu de solucionar els deutes pendents amb el ventríloc, Jaraba va comprar l'espai d'entreteniment De un tiempo a esta parte per 1,8 milions d'euros. L'informe pericial censura, tanmateix, que el «valor màxim raonable» era de només 400.000 euros. Si Alba Adriàtica va percebre 44.000 euros per cada entrega d'un contingut que va ocupar una franja nocturna desproveïda de qualsevol possibilitat d'obtenir audiències rellevants, els experts calculen que cada programa hauria d'haver costat 4.000 euros.

«La productora Alba Adriática va unflar els pressupostos destinats al seu programa De un tiempo a esta parte, va efectuar cobraments en efectiu de més de 40.000 euros per als quals no hem trobat justificació, segons les factures emeses per Kulteperalia SL [altra societat de Moreno] i va vendre una obra audiovisual d'una qualitat molt roïna per un preu desorbitat que els seus cinquanta primers capítols no haurien passat els talls de qualitat d'altres cadenes generalistes», critiquen els perits, segons la taxació publicada per l'edició valenciana del diari estatal. Els taxadors conclouen que amb aquest segon espai va produir-se un sobrecost d'1,3 milions d'euros.

Actors de la sèrie de ficció Planta 25| EL TEMPS

L'informe de Taxo forma part d'una causa en la qual van investigar-se -tot i que més tard s'han arxivat- diversos contractes suposadament unflats durant l'etapa de Jaraba. Malgrat que el procediment judicial va engegar-se per una denúncia de Compromís, ha sigut el sindicat CGT qui «ha mogut terra, mar i aire perquè la causa continue viva», segons reivindiquen. No debades, fou la central anarquista l'encarregada de batallar als jutjats per tal d'aconseguir aquesta taxació sobre els dos programes que va adquirir Canal 9. El jutge instructor, Juan Luis de la Rúa, fill del controvertit togat que va definir-se com «amic de l'ànima de Camps» durant el judici de la peça dels vestits del cas Gürtel, s'hi oposava en un primer moment. L'Audiència Provincial, tanmateix, va atorgar la raó als sindicalistes llibertaris.

Aquesta taxació ha provocat, junt amb informe de l'òrgan fiscalitzador valencià, que De la Rúa processara Jaraba pel presumpte delicte de malversació de fons públics o, en el seu cas, d'administració deslleial. El magistrat, avalat pels informes de la Sindicatura de Comptes que detallava «les irregularitats» del contracte i l'estudi dels perits de Taxo, considerava que es tracta «d'una producció fictícia sobrevalorada». Tant l'Advocacia de la Generalitat Valenciana com ara Compromís demanen set anys de presó per a l'exdirector de la desapareguda i fosa a negre radiotelevisió pública valenciana. Encara resta l'escrit de la Fiscalia, la qual va demanar per dues vegades l'ajornament motivat per l'arribada d'una nova fiscal que substitueix a l'anterior representant del Ministeri Públic per la seua marxa al Tribunal Superar de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).

CGT, la qual demana vuit anys de presó per a l'exdirectiu de Canal 9 pels presumptes delictes de prevaricació, malversació de fons públics i frau a l'administració, també sol·licita que s'investigue a Moreno, qui ha restat al marge de la causa. L'organització anarcosindicalista argumentava així la seua petició: «Després de la pràctica d'una diligència d'investigació sol·licitada per la CGT, la qual consistia en un informe pericial sobre les notòries irregularitats en els negocis entre RTVV i la societat Alba Adriàtica, el jutjat va citar a declarar novament a l'exdirector de RTVV José López Jaraba [...]. Que, d'acord amb les manifestacions realitzades en aquella declaració, havent-hi nous partícips en els fets delictius, [...] formulem denúncia al jutjat instructor perquè investigue l'abast i la participació en aquests fets de José Luis Rodríguez Moreno».

Una denúncia contra Moreno que se suma a un historial de polèmiques, precisament, al voltant dels negocis fets amb administracions del PP. El productor, no debades, va ser imputat per pagar presumptament un suborn de 250.000 euros a l'expresident balear Jaume Matas a canvi de contractes en IB3. D'aquesta investigació, va quedar absolt. Tampoc va tenir cap efecte judicial que l'extresorer Luis Bárcenas l'acusara de donar 60.000 euros entre 1999 i 2003 a la caixa B del PP. La darrera polèmica amb el País Valencià va produir-se quan l'Ajuntament de València encapçalat per Joan Ribó, de Compromís, va demanar-li mig milió d'euros per la seua gestió del Teatre Municipal El Musical. La mercantil de Moreno integrava en la seua plantilla una neboda de l'exalcaldesssa Rita Barberá i un exassessor de l'expresident Eduardo Zaplana, imputat a l'Operació Erial.

De la Rúa, assenyalat

La decisió d'obrir una investigació respecte del paper del productor correspondrà a l'Audiència Provincial, segons ha considerat el magistrat instructor. «Respecte de l'escrit presentat per la Federació Local de València de la Confederació General del Treball del País Valencià sol·licitant l'apertura de peça separada, constituint de facto una impugnació de la interlocutòria de conclusió de la instrucció amb l'apertura de la fase intermèdia del procediment abreviat de data 26 de juny de 2019, fins al punt que, efectivament, reitera exactament la mateixa argumentació en l'escrit de recurs d'apel·lació abans citat», afirma per raonar que la denúncia és, en realitat, un recurs d'apel·lació del qual ha de decidir la instància judicial superior.

La resolució del togat ha empipat la CGT. «Manca de sentit jurídic entendre de manera arbitrària un escrit de denúncia com a un recurs d'apel·lació», es queixa el sindicat en un recurs a la interlocutòria de De la Rúa. «L'evasiva a prendre una decisió sobre la denúncia deixa en total indefensió aquesta part, vulnera de manera flagrant el dret a tutela judicial efectiva i les garanties del procès», denuncia, a banda de censura que la decisió recaiga sobre «un tribunal que no ha sigut coneixedor de primera mà dels fets». I adverteix: «Tenint en compte que qualsevol decisió que prenga l'Audiència Provincial pot tardar mesos (com ha passat en aquesta causa, amb les nefastes conseqüències que ha tingut per a la instrucció), s'adverteix de la gravetat de la situació per una possible prescripció dels fets, reservant-se aquesta part les accions que corresponguen per a la depuració de les responsabilitats que es deriven de la seua inacció».

Un dels contractes que van arxivar-se va firmar-se entre el Vila-real CF i RTVV. A la imatge, l'estadi de l'equip groguet| EL TEMPS

Amb l'Audiència Provincial tenint la darrera paraula respecte si investigar Moreno, l'òrgan judicial superior també haurà de resoldre el recurs d'apel·lació que va presentar la CGT a la interlocutòria de processament per evitar que queden sense jutjar gran part del malbaratament a la cadena pública. En aquest escrit, el sindicat llibertari busca rebatre la decisió del magistrat instructor d'arxivar la resta de contractes sota sospita que va firmar l'antiga direcció de la desapareguda RTVV, com ara l'acord amb el Vila-real CF, propietat del magnat tauleller Fernando Roig. Arxivada arran de la taxació que apunta, segons el magistrat, que no va haver-hi sobrecostos, la CGT replica a De la Rúa amb l'argument que l'informe pericial no comptava amb la suficient informació per analitzar si s'ajustava o no al preu de mercat.

«El sobreseïment no es pot basar en el citat informe, ja que està farcit de tota mena d'errors greus i vicis que el converteixen en inservible per a l'objectiu que va ser sol·licitat, és a dir, determinar el preu de mercat», afirma la CGT sobre l'arxivament de la investigació respecte de la contractació de RTVV de tres documentals a la productora Triskel per 532.500 euros, dels quals dos no es van emetre. Una operació que va comportar, fins i tot, una denúncia del PSPV als jutjats, en la qual apuntaven que s'havia pagat un preu «cent vegades superior al del mercat». També assenyalaven que l'adquisició va produir-se abans que Jaraba fixara com a directiu de RTVV a Fernando Lázaro Quintela. «Triskel era una productora extraordinàriament relacionada amb Quintela, una firma pantalla», criticava el PSPV, que indicava que els propietaris de Triskel eren exsocis de Quintela, a més que la productora compartia domicili social amb una mercantil del mateix alt càrrec de Canal 9.

Al recurs, la central anarquista intenta desmuntar la interlocutòria del jutge amb els testimonis d'exresponsables de RTVV, com ara l'aleshores cap del departament de Ficció i Documentals. «El responsable d'aquesta mena de documentals deixa molt clar que aquests preus eren desorbitats respecte de les compres que estava fent en aquell moment RTVV [...], i la fórmula de comprar els drets d'emissió era totalment atípica», apunta la CGT. I agrega: «Sobre la qualitat dels documentals, s'afirma que foren rebutjats per la seua mala qualitat, una qüestió que sobtadament no és analitzada ni valorada a la pericial [amb la qual es basa el jutge]».

«La concurrència d'ambdós informes, el de la Sindicatura de Comptes i el de la Subdirecció de Programes de RTVV, és concloent per entendre que la contractació fou irregular, fixant-se un preu absolutament fora de mercat», ressalta el recurs sobre la compra dels productes de Triskel. I indica: «Va fer-se amb la clara intenció de beneficiar a una productora, en la que suposadament tenia interessos un dels directius de l'ens públic, designat pel director general de manera flagrant, grossera i arbitrària per prescindir del procediment establert i per adoptar-la un òrgan manifestament incompetent». També incorpora a la seua denúncia les despeses de Jaraba, la contractació d'assessors qüestionada per la Sindicatura de Comptes i l'ERO de RTVV, entre altres qüestions.

L'escrit, al seu torn, té l'objectiu d'impugnar l'arxivament de la investigació sobre els contractes firmats amb Las Provincias TV i Popular TV, lligada a l'Església espanyola, en el pagament del cànon per l'ús del múltiplex de RTVV. Amb el suport d'un informe de la Sindicatura de Comptes, que apunta a «un reiterat incompliment de les televisions en atendre les seues obligacions», la CGT exposa que la negociació d'aquells contractes «era molt costosa i comporta una conducta emmarcada en el delicte de prevaricació, malversació de fons públics i tràfic d'influències, entre altres, doncs l'ens públic no pot comportar-se com si es tractara d'una cadena privada. Ha de respectar la normativa i realitzar les contractacions d'acord amb la legalitat vigent». Uns contractes que són junt amb el presumpte paper de Moreno les peces oblidades dels suposats sobrecostos audiovisuals de l'extinta Canal 9.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.