Nou anys despres

Matas: el final de l'escapada

El jutge José Castro imputà Jaume Matas el 2009. Des d'aleshores, però, l'expresident illenc ha aconseguit evitar la presó excepte durant 9 mesos, al contrari que molts altres polítics balears de la seva època jutjats per corrupció que fa anys que hi estan. Però tot s'acaba. I l'expresident illenc, que enguany complirà 62 anys, s'enfronta a un negre horitzó judicial i penitenciari.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Jaume Matas, l'expresident del Govern de les Illes Balears (1996-1999 i 2003-2007) i antic membre del Consell de Ministres de José María Aznar com a responsable de Medi Ambient (2000-2003), arriba al final del llarg procés que s'inicià fa 11 anys. A pesar que per a molta gent és una mena d'icona de la corrupció i que hauria d'estar a la presó des de fa temps, únicament ha passat tancat nou mesos per un delicte menor -tràfic d'influències- i fins ara s'ha alliberat de patir greus penes de privació de llibertat. Com les que estan complint alguns dels seus coetanis en la política balear, com és el cas de qui va ser el seu conseller de Comerç (2003-2007) Josep Juan Cardona, que fou condemnat a 16 anys i que està tancat des del 30 de juliol de 2013 a Eivissa. O, entre d'altres, és el cas també de Maria Antònia Munar, la seva gran enemiga política, que també està encarcerada des del 24 de juliol de 2013 amb una pena de 15 anys.

 

Fi de l'escapada

Jaume Matas (Palma, 1956) ha aconseguit esquivar les penes de presó fins ara excepte una menor, de 9 mesos. Però pareix que se li acaba la sort. O si més no així es dóna per fet a Palma. S'espera que aviat el Tribunal Suprem faci pública la sentència ferma del cas Nóos. En primera instància, el tribunal reunit a Palma que el jutjà, condemnà Matas -el febrer de 2017- a 3 anys i 8 mesos de presó. El va considerar culpable dels delictes de prevaricació continuada, de falsedat en document públic, de frau a l'administració i de malversació de cabals públics. El Suprem ha fixat el proper dia 21 de març com el de la vista per escoltar les posicions de les parts i posteriorment emetrà el resolució. Ja porta un retard considerable. S'havia dit que es publicaria no més enllà d'un any. Però després s'explicà que “la complexitat i el volum” del cas endarreririen la sentència final “com a prest fins el mes de març”. Possiblement no arribi, però, fins l'abril o el maig. Sigui quan sigui, Matas veu com la llarga fugida que inicià el 2007 està arribant a la seva fi i que es troba en temps de descompte per entrar a presó per una llarga temporada. En el moment que el Suprem -com tothom dóna per fet que passarà- reafirmi la condemna haurà d'entrar-hi immediatament. I, a més, encara té altres casos pendents.

El primer dels altres casos als quals haurà de fer front és la concessió a l'any 2006 de les obres de construcció del nou l'hospital de referència de Balears, Son Espases. La jutgessa que porta el cas ha decretat la fi de la instrucció i l'inici de la vista oral, que encara no té data. La fiscalia anticorrupció demana per a Matas en aquesta causa quatre anys i mig de pena de privació de llibertat pels delictes de prevaricació, frau a l'administració, tràfic d'influències i malversació.

Els problemes per a l'expresident illenc no s'acaben aquí. Encara hi ha obertes prop d'una vintena més de peces separades del cas matriu del Palma Arena que des de la jubilació -el desembre passat- del jutge instructor, José Castro, ara s'han de repartir entre uns altres magistrats i cada cas seguirà el seu camí, essent impossible preveure quan acabaran tots els processos.

L'horitzó judicial més immediat per a Matas, doncs, està marcat per la decisió del Suprem. Aquest tribunal el pot enviar a la presó tot d'una. A banda, l'expresident també està condicionat per aquest judici citat, que li podria afegir altres quatre anys i mig, que farien un total de vuit. A més llarg termini li espera un degoteig continu d'altres processos que li podrien afegir més i més anys de presó. La defensa de l'exministre intenta arribar a un acord amb la fiscalia per agilitzar totes les peces obertes i tancar-les el més aviat possible. Es tracta -com ha fet Maria Antònia Munar, per exemple- de declarar-se culpable a canvi de penes mínimes, i d'aquesta manera sabria quant d'anys hauria d'estar a la presó.

En qualsevol cas, allò cert i segur és que la llarga escapada de Jaume Matas pareix tocar la seva fi. Lluny queda aquell any 2007 quan es quedà, després que la Unió Mallorquina liderada per Munar decidís pactar amb l'esquerra, a un sol diputat de seguir governant. Una persona que fins aleshores va estar a l'entorn del president conservador confessava fa uns mesos en una conversa informal amb EL TEMPS que "les coses haguessin estat diferents si na Maria Antònia (Munar) i en Jaume (Matas) haguessin pactat: estic segur que a tots dos els hagués anat molt millor, però les diferències personals feren que Munar optàs per l'esquerra, i ara ella duu cinc anys a la presó i a ell n'hi espera un bon grapat també”. És una idea molt repetida a Palma. Però la història no es pot canviar. UM pactà amb PSOE i Bloc i el PP es quedà a l'oposició.

Matas, en conèixer la decisió de Munar, es presentà abatut, enfonsat i derrotat davant dels periodistes i anuncià que abandonava l'escó i es retirava de la política. Mesos després se n'anà a fer feina a Washington com a analista d'inversions, des d'on hagué de tornar a Palma el 2009 per declarar com a imputat davant de jutge José Castro, el qual li llevà el passaport com a mesura cautelar. Òbviament no pogué seguir fent feina als Estats Units. Des d'aleshores ningú no sap a què es dedica professionalment. Viu amb la seva esposa, que segueix sense fer feina, a Madrid. Allà han crescut, estudiat i resideixen els dos fills del matrimoni: Jorge, el gran, analista d'inversions del Banc de Santander; i Marta, apotecària -sense negoci propi- que es casà el setembre de 2016 a Mallorca en unes noces de gran luxe.

L'expresident balear s'ha defensat durant tot aquest temps a través de diferents estratègies -canviant d'advocat tres vegades- i almenys ha aconseguit dilatar l'acció de la justícia el suficient com perquè en aquests nou anys transcorreguts des de la primera imputació judicial no hagi trepitjat la presó més que nou mesos. Tanmateix, tot té un final. A Matas li està arribant l'hora d'enfrontar-se al seu destí que, amb tota seguretat, serà passar un bon grapat d'anys tancat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.