26M

Els rics també voten Ribó

Segona llista més votada, només per darrere del PP, a Ciutat Vella, Eixample i Extramurs. I tercera candidatura, en aquest cas superada pel PP i Ciutadans, a Pla del Real. Als quatre districtes més cèntrics de València, de vot tradicionalment conservador, Compromís ha obtingut una xifra de paperetes significativa. En algun cas, amb percentatges pròxims al 30%. Ens endinsem a la zona noble de la ciutat per copsar-hi el suport creixent a la coalició.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Al districte valencià de l’Eixample, que inclou els barris de Russafa, Pla del Remei i Gran Via, els votants de Compromís venien a ser com els extraterrestres. Alguns asseguraven de la seua existència, però ningú no n’havia vist cap. Menys d’un de cada deu censats va votar Joan Ribó en 2011, la primera ocasió en què va presentar-se com a alcaldable. Vuit anys més tard, en canvi, és usual trobar-hi pels carrers alienígenes amb la cara taronja, l’ull aclucat i el somriure a la boca.

No debades, pràcticament un de cada quatre veïns –el 22,3%– van inclinar-se diumenge passat per aquest excomunista conscienciat de la necessitat de cuidar el medi que cada matí es desplaça en bicicleta fins l’Ajuntament. Un català que s’expressa en català. Un amant de l’horta que consumeix productes de proximitat i que esquiva els actes religiosos amb la mateixa convicció que s’apunta als actes de l’orgull gai, a la celebració de l’any nou xinès o a la desfilada laica de les Magues de Gener, originària de la Segona República espanyola.

Des del 3 d’abril de 1979, quan van tenir lloc les primeres eleccions municipals democràtiques, la dreta s’ha imposat sempre als quatre barris cèntrics de València. A Ciutat Vella, Eixample, Extramurs i Pla del Real només hi ha guanyat el PP. Tan sols Unió Valenciana, l’any 1987, va ser capaç de superar els conservadors al districte d’Extramurs. Amb tot, UV no passava de ser una mutació de la planta blava arrelada al bell mig de la ciutat des de temps immemorials.

El 26M, Compromís s’ha quedat a un pas de convertir-se en la primera força d’Extramurs, que comprèn els barris de Botànic, Petxina, Roqueta i Arrancapins. Als dos primers, Compromís va ser el més votat. Globalment, el PP va recollir-hi 7.343 paperetes (el 27,5% del total), i la coalició valencianista, 7.242 (el 27,1%). Un fenomen homologable al de Ciutat Vella, el rovell de l’ou del cap i casal, on el PP ha obtingut 4.028 vots (el 28,5%) i Compromís, 3.714 (el 26,3%). Al Carme, el Mercat i el Pilar, tres dels sis barris de què consta aquest districte, la coalició Compromís ja és absolutament hegemònica, mentre que al de la Seu s’ha situat a menys d’una trentena de vots dels populars.

Al Pla del Real, el quart districte que completa la part més cèntrica de la ciutat, el PP i Ciutadans han estat novament les forces més votades, però en tercera posició, amb el 16%, s’hi ha acomodat Compromís. Malgrat els seus plantejaments més moderats, els socialistes no han aconseguit passar del 10% dels sufragis a Exposició, Jaume Roig, Mestalla i Ciutat Universitària, els quatre barris que l’integren.

Tots quatre districtes són els més benestants de la ciutat. Més recentment s’hi han afegit barris de nova planta com el de Penya-roja (a Camins al Grau) o Sant Pau (a Campanar), ubicats l’entorn de l’avinguda de França i de l’avinguda de les Corts valencianes, respectivament.

Compromís, que ja va ser la candidatura més votada a la ciutat a les eleccions valencianes del proppassat 28 d’abril, fins i tot ha augmentat la seua xifra de suports als comicis locals. I aquests districtes no han estat una excepció: dels 16.403 vots del 28A als 19.097 del 26M, el salt en a penes quatre setmanes ha estat notable. Un increment de 2.694 sufragis que contrasta amb la pèrdua de 1.840 vots per part d’Unides Podem-EUPV i de 2.855 per part del PSPV-PSOE.

Tanmateix, en relació a les mateixes eleccions de quatre anys enrere, les locals de 2015, el conjunt de l’esquerra a penes es deixa 213 vots en aquests quatre districtes. No s’ha produït la temuda penalització per les polítiques dutes a terme en el darrer mandat a càrrec de Compromís, els socialistes i València en Comú, la marca blanca amb què Podem va comparèixer davant les urnes en 2015.

De fet, a Ciutat Vella, la suma del trident dretà PP-Cs-Vox ha totalitzat 7.779 vots, mentre Compromís, PSPV i Unides Podem-EUPV en captaven 6.061. A Extramurs la correlació ha sigut 14.687 a 11.422. Per contra, tant a l’Eixample –14.865 a 8.963– com a Pla del Real –11.926 a 4.910– el diferencial ha estat sensiblement més elevat. La pujada de l’abstenció en comparació a les eleccions del 28A també ha afectat aquests districtes. En conjunt, entre el 28A i el 26M, PP, Ciutadans i Vox han perdut 5.983 vots, i l’esquerra, 2.001.

Una polèmica estèril

Però, i el carril bici i el presumpte increment dels embussos que hi van associats? No ha llastat això Compromís? Al capdavall, es tracta de la polèmica que ha fet córrer més rius de tinta i que ha centrat més converses de carrer des que Ribó és alcalde.

En especial, les crítiques s’han focalitzat en els carrils segregats de carrers tan transitats com els de Russafa i Colom o la senyorial avinguda del Regne de València, que en direcció cap al centre ha vist reduïda la circulació de vehicles de quatre rodes –tant públics com privats– a un sol carril.

Joan Ribó, seguit del regidor Giuseppe Grezzi i diversos ciclistes més, circulant per l'anella ciclista que envolta el centre de València. / EFE

Doncs bé, si atenem al seu comportament electoral, aquest tema preocupa relativament poc els veïns dels barris involucrats. Durant els mesos en què van ser executats i en què van entrar en funcionament, no es va produir cap mobilització ciutadana i ningú no hi va penjar cap pancarta crítica als balcons i terrasses dels carrers afectats. Dos detalls que, sens dubte, ja permetien entreveure que el malestar pels carrils bici potser no era tal. Que vora 6.000 persones votaren la dreta als comicis estatals i valencians del 28 d’abril i no es molestaren a votar diumenge passat, quan tocava escollir els nous rectors de l’Ajuntament, és un altre indicador a tenir en compte.

Filant prim, secció censal per secció censal, també podem endur-nos alguna sorpresa. Per exemple, a la número 2-1, corresponent a la banda del carrer de Russafa que recau en la gran via de les Germanies, Compromís ha passat en un mes de 76 vots a 91, mentre la dreta ha baixat de 420 paperetes a 370.

Entrem a Regne de València. Al primer tram de la dreta, secció censal 2-14, Compromís a penes ha guanyat quatre vots (de 105 a 109), però el trident dretà ha caigut dels 275 de maig als 243 d’ara. Al següent tram, la secció 2-6, que comprèn Regne de València i la part que dona al carrer del pintor Salvador Abril, l’evolució de Compromís ha estat nítida: de 181 vots el 28A a 214 vots el 26M. En paral·lel, la dreta ha passat de tenir 420 vots a recollir-ne 366. Un efecte idèntic al de la secció 2-8, que va de Regne de València als carrers de Lluís Santàngel i Doctor Sumsi, on Compromís ha passat de 152 vots en abril a 176 vots en maig, mentre la dreta patia una davallada acusada: de 430 vots a només 312.

A la vorera d’enfront, als primers números imparells de Regne de València sí que s’ha produït una petita erosió, ja que Compromís ha passat de tenir 100 vots a tenir-ne 90. És la secció censal 2-43, i la dreta també hi ha baixat: de 349 a 314. Una mica més amunt, a la cruïlla de l’avinguda amb els carrers Reina Na Germana i Joaquim Costa, secció 2-53, Compromís ha repuntat de 78 vots a 101 mentre la suma de la dreta passava de 395 a 377.

En realitat, les urnes no penalitzen, ans al contrari, l’extensió de la xarxa de carrils bici, ara apta, també, als patinets elèctrics que poblen la ciutat. I és que aquest vial no coneix de classe social. El seu efecte és idèntic als barris més rics i als més populars, els de la perifèria nord-oest.

El vot de Compromís als barris més benestants ja s’aproxima bastant al que la coalició obté de mitjana al conjunt de la ciutat

Una ullada a l’escrutini de Benicalap ens ho confirma. A l’avinguda de Burjassot, on la generació d’un carril bici segregat per la calçada ha circumscrit el trànsit contaminant a un únic carril, les urnes han estat igualment benignes amb Compromís. Les seccions censals 16-1, 16-2, 16-3 i 16-4 així ho evidencien, amb millores de vot respectives, entre el 28A i el 26M, de 191 a 202, de 194 a 206, de 183 a 186 i de 91 a 98. En canvi, el votant dretà també ha optat per la desmobilització: a cadascuna de les seccions la suma de PP, Cs i Vox ha caigut de 361 a 269 vots, de 464 a 369, de 423 a 334 i de 120 a 90, en tots els casos molt per damunt de la pèrdua mitjana de suport de la dreta al conjunt de la ciutat.

A la vorera d’enfront, pertanyent al barri de Ciutat Fallera, més del mateix. A les seccions censals 16-20 i 16-21, Compromís ha crescut una mica, de 191 a 197 vots i de 81 a 91, mentre que el conjunt de la dreta ha patit davallades notables, poc comprensibles en una situació de presumpte enuig per les polítiques patrocinades des del consistori: de 283 a 224 i de 257 a 187 vots, en cada cas.

En general, i aquest és el principal èxit de Compromís, el vot obtingut per la coalició als barris més benestants ja s’aproxima bastant al que la coalició obté de mitjana a la ciutat. Diumenge passat, Compromís va establir el seu rècord en percentatge de vot a València: un 27,4%. Per bé que a Pla del Real encara es troba netament per sota, amb el 16%, i que a l’Eixample també està distanciada (22,3%), les dades aconseguides a Ciutat Vella (26,3%) i Extramurs (27,1%) gairebé se situen en la mitjana de la ciutat. Aquesta penetració transversal ha estat, sens dubte, la clau de la seua victòria al cap i casal el 26M. Els seus votants ja no són uns extraterrestres. Ara són mainstream

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.