Tres anys sense radiotelevisió valenciana

Amb el País Valencià convertit en el conillet d'índies dels intents centralitzadors i d'acabar amb les televisions autonòmiques del PP, Alberto Fabra, després que la justícia anul·lara l'ERO, va deixar en negre els televisors i en silenci les ràdios valencianes l'any 2013. L'estratègia de bloqueig dels populars, l'embolic jurídic que amenaça en tombar tot el procés de reobertura i els problemes tècnics han ajornat el començament de les emissions en proves. Sense director i amb el Consell Rector al capdavant, serà aquest òrgan el dissenyador de la futura corporació.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La seua mort estava anunciada. Alberto Fabra, president de la Generalitat Valenciana, s'havia rendit davant els clams centralitzadors de Madrid, i la sentència que anul·lava l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) comunicat a través d'un correu electrònic als treballadors era l'excusa perfecta per convertir el País Valencià en el conillet d'índies de l'ofensiva contra les televisions autonòmiques que s'havia engegat des de la capital de l'Estat espanyol. Deixar un territori amb llengua pròpia sense un teòric -en la pràctica no complia la seua funció- instrument de difusió, normalització i vertebració no importava gaire.

RTVV estava sentenciada, però no fou fins que un 28 de novembre de 2013 que el Consell executà l'ordre de tallar de soca-rel les emissions. La jugada de començar per la ràdio, quan s'estava emetent el programa d'esports més escoltat de tota la graella, fou un gol en pròpia porta per al govern de Fabra. De seguida, els ex-treballadors i l'oposició -encarnada encara pels partits d'esquerra- van concentrar-se a les instal·lacions de la televisió. Era l'últim bastió de resistència d'una desconnexió dictada per decret. L'esperpèntic episodi de Paco Telefunken i la reparació a mitges de la dignitat trepitjada a les víctimes de l'accident de metro del 2006 a cop de manipulació periodística i silenci als informatius van precedir la inevitable emissió de la carta d'ajust. Seria a les 12.19 del matí d'un 29 de novembre. Els crits «d'açò és un colp d'Estat» foren l'últim clam contra un tancament força abrupte.

[embedyt] http://www.youtube.com/watch?v=ajf9VSy2G1I[/embedyt]

Tres anys després, però, la carta d'ajust continua. Malgrat les promeses de l'esquerra de reobrir la radiotelevisió, l'embolic jurídic que va crear-se, l'estratègia de bloqueig parlamentari del PP i els problemes tècnics han impedit que la pilota valenciana, la nostra cultura, els informatius en llengua pròpia i les produccions autòctones ocupen la freqüència destinada per a la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC), el nou ens que aixopluga la futura televisió, ràdio i agència de notícies. Els efectes d'aquell ERO il·legal encara amenacen a tancar abans d'emetre la nova radiotelevisió. El futur de la nova corporació s'hi juga el pròxim 11 de gener a l'Audiència Nacional.

El conflicte judicial és palès. El sindicat CGT va recórrer l'ERO «en defensa dels drets dels ex-treballadors de RTVV», una acció que pot paralitzar tot d'una el procés de reobertura engegat. La manca d'acord entre els ex-empleats de la vella radiotelevisió i el Consell impedeix, de moment, que aquesta amenaça s'esborre. Les elevades indemnitzacions -els sindicats calculen que tindrien un cost de 150 a 200 milions per a la Generalitat Valenciana- i la possible obligació de readmetre als 1.600 treballadors en cas d'una sentència favorable per a CGT serien un cop letal al desig de posar en marxa una nova radiotelevisió. No debades, a les estretors econòmiques del Consell s'hi sumaria l'incompliment de la llei d'estabilitat pressupostària. I el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, s'ha mostrat sempre inflexible -i fins i tot, massa sever- amb el País Valencià.

Les posicions d'uns i d'altres xoquen. D'ençà que les forces del Botànic van apostar per la creació d'una nova empresa, que els ex-treballadors van distanciar-se del pla traçat pel Govern valencià. Unes diferències, a hores d'ara irreconciliables, que s'han alimentat pels retrets mutus a no voler dialogar. Amb tot, el Consell ha repetit la seua aposta pel diàleg, i els sindicats han afirmat que «no compten amb línies roges». Mentrestant, però, l'executiu bipartit ha posat a treballar a l'advocacia de la Generalitat Valenciana per intentar evitar una sentència contra els seus interessos i els ex-treballadors mantenen la postura de readmetre i recol·locar a tots els antics empleats, siga uns a la nova corporació i els altres a través de borses de treball en l'administració pública. Tant se val la fórmula per executar-ho.

Amb la qüestió legal de la successió d'empreses planant a la baralla dels ex-treballadors i la pilota jurídica al teulat del Govern valencià, el Consell Rector presidit per l'ex-lletrat de les Corts Valencianes, Enrique Soriano, va fent passos per aconseguir que la carta d'ajust deixe d'estar present abans que acabe l'any. Sense encara una programació definida ni escollida la plantilla que ha de posar en marxa les emissions provisionals de la nova televisió, el Consell Rector ha esmenat la mateixa llei que va estar aprovada al parlament valencià perquè els membres d'aquesta mena de consell d'administració de l'empresa pública puguen ocupar places de personal i així poder contractar els treballadors mínims per a emetre en proves. Les crítiques sobre que aquest model siga una «RTVV de baix cost» i una copia del patró aplicat als hospitals d'Alzira, Torrevella o Elx són recurrents entre els ex-treballadors.

Sense oblidar els conflictes legals que amenacen el full de ruta traçat, la fase provisional serà clau en el futur disseny de la corporació. Determinar el nombre d'empleats a contractar -amb la condició que marca la llei que siguen ex-treballadors, l'única concessió a les protestes dels antics empleats contra el Consell, i tenint en compte les diferències amb el col·lectiu-, l'elecció del futur director de la corporació i seleccionar la programació -amb la qüestió pendent de si es recorre a una productora per emetre en proves- seran els temes de portada de l'escaleta d'aquesta fase de la reobertura. Un procés, de moment, ajornat sine die, malgrat els intents de recuperar les emissions aquest dimarts, quan es compleixen tres anys d'aquell tancament manu militari.

RTVVProtesta dels ex-treballadors de RTVV

La jugada de les formacions que integren el Govern valencià -PSPV i Compromís- d'incloure a la partida dels pressupostos del 2017 els 29 milions reservats aquest any per a la nova RTVV i que no s'han executat evidencia que les emissions sembla que es produiran l'any vinent. Uns diners que davant l'asfixia financera pel maltractament fiscal del País Valencià, són un reforç econòmic destacable. De fet, suposa que la quantitat destinada per a la CVMC siga de 84 milions d'euros, i no de 55, com està recollit a l'avantprojecte dels pressupostos.

Els entrebancs, de moment, han frustrat l'execució del projecte estrella del Consell. Recuperar el servei públic de radiotelevisió seria un cop d'efecte electoral i suposaria, de retruc, un instrument per visibilitzar la gestió del Consell, malgrat realitzar-se, tal com recull l'esperit de la llei, una informació imparcial, plural i objectiva. I també un mecanisme formidable per normalitzar el català al País Valencià. Les emissions hauran d'esperar, si aquestes no són tallades per la justícia una altra vegada. De moment, però, el rellotge corre. I ja són tres anys sense una radiotelevisió pública al País Valencià.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.