Territori

Les comarques tornen al mapa polític valencià

A la carpeta dels deures pendents de la passada legislatura botànica, hi havia la comarcalització. Una reivindicació històrica de l'esquerra valenciana que Compromís havia encapçalat de manera nominal, ja que la intenció de la coalició valencianista era reconèixer aquestes entitats sense crear cap organisme administratiu. Les forces progressistes, però, han recuperat aquesta mesura a l'acord programàtic del Botànic II. L'objectiu és dotar d'oficialitat i estructura les comarques.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Abans del seu exili forçat al Congrés dels Diputats per ordre de Gènova 13, César Sánchez exercia de contrapoder del Govern valencià. Defensor de l'exministra de Defensa i expresidenta manxega Maria Dolores de Cospedal i posteriorment reconvertit a la fe casadista, l'expresident de la Diputació d'Alacant va erigir-se en l'ariet del PP contra la Generalitat Valenciana botànica. Qualsevol llei que generava granellada a la pell política dels conservadors era traslladada als tribunals. O dit d'una altra manera: judicialitzada. Ho havia fet amb el decret de coordinació de les diputacions provincials, amb el decret de plurilingüisme i repetia la jugada amb la llei de mancomunitats. Presentaria un recurs al Tribunal Constitucional, que l'òrgan judicial acceptaria tramitar el passat febrer.

La llei de mancomunitats, demonitzada per la dreta i considerada tova pels sectors més nacionalistes de l'esquerra valenciana, impulsava una mena de comarcalització a la carta. No debades, rebutjava la creació de noves estructures administratives per cada comarca valenciana. Inspirat en la proposta del professor de dret administratiu de la Universitat de València Andrés Boix, atorgava llibertat als municipis per associar-se en funció de les seues necessitats. Era l'adaptació que Antoni Such, director general d'Administracions Locals del PSPV, havia fet de les paraules del president valencià, el socialista Ximo Puig, el qual havia anunciat la recuperació de les comarques a l'inici de la passada legislatura.

El model propugnat per la formació del puny i la rosa des del Consell possibilitava la unió dels municipis en mancomunitats que coincidiren amb els límits comarcals, especialment a les zones on hi havia una major consciència de la geografia comarcal entre els seus habitants. A més, la normativa concedia llibertat als municipis per associar-se en mancomunitats segons les seues necessitats i sense importar la delimitació comarcal. D'aquesta manera, les poblacions que volgueren prestar de manera més eficient determinats serveis públics podien bastir aliances al marge de la demarcació comarcal. La llei, fins i tot, donava carta blanca als ajuntaments per trenar enteses amb municipis d'altres autonomies, com ara Castella-la manxa, Múrcia o Aragó. També amb Catalunya.

Aquesta mena de comarcalització a la valenciana va generar cert malestar al si de Compromís. A la coalició valencianista, temien que el projecte desdibuixara el mapa comarcal que vertebrava de nord a sud el País Valencià. I per això, la sectorial de Territori va començar a elaborar una proposta. Defensada a les Corts Valencianes per l'ecosocialista Paco Garcia Latorre, el projecte de llei dels valencianistes consistia a atorgar un reconeixement oficial al mapa comarcal sense crear cap mena d'estructura administrativa. El propòsit era oficialitzar la divisió comarcal i instaurar una nova planta administrativa al País Valencià en la qual la comarca exercira com a punt de referència per als afers sanitaris o judicials, actualment amb delimitacions diferents entre si.

«Totes les conselleries i ens dependents utilitzarien aquestes demarcacions com a base territorial per prestar els seus serveis i per a la planificació de les seues polítiques públiques en projecció territorial», fixava la normativa. Ara bé, feia un pas més enllà en relació a les mancomunitats en fer coincidir ambdues entitats territorials per aconseguir una comarcalització de facto. «La Generalitat impulsarà l'adaptació de les mancomunitats de municipis de serveis generals a les comarques que estableix aquesta llei», s'assenyalava. La polèmica de la llei per capgirar algunes capitals comarcals, els recels dels socialistes i la virulenta oposició de la dreta valenciana van deixar-ho en guaret. Només va aprovar-se una llei de mancomunitats amenaçada pel Tribunal Constitucional després del recurs del PP.

Mónica Oltra, Ximo Puig i Rubén Martínez Dalmau rubriquen a Alacant el nou Acord del Botànic davant la presència dels equips negociadors. / EFE

La revàlida de les forces progressistes a les urnes ha recuperat la comarcalització del calaix parlamentari en el qual va quedar-se a la passada legislatura botànica. A l'acord programàtic signat al castell de Santa Bàrbara d'Alacant entre PSPV, Compromís i Unides Podem, que aixopluga Esquerra Unida i Podem, s'estableix dintre de l'apartat de Qualitat Democràtica i Bon Govern «l'impuls d'una llei de comarcalització valenciana per dotar d'oficialitat i estructura a les comarques, promoure la vertebració del territori i dur a terme la descentralització política i administrativa». Segons les fonts consultades per aquest setmanari, la incorporació d'aquest punt no va generar cap diferència entre socialistes, valencianistes, morats i esquerrans.

L'objectiu d'aquesta normativa, d'acord amb les mateixes fonts, és similar al projecte de llei que va presentar Compromís. De fet, buscar instaurar la comarca com a entitat supramunicipal de referència amb la mirada posada a vertebrar el territori amb aquesta delimitació que superaria la decimonònica de les províncies. Encara més, s'adaptarien les actuals mancomunitats a les noves unitats de divisió administrativa, que serien les comarques. Un compromís programàtic, però, que podria quedar-se en paper mullat si el Tribunal Constitucional tombara la llei de mancomunitats. O si es produïra una resurrecció dels recels de certs sectors progressistes sobre un projecte tradicionalment associat a les sensibilitats més conscienciades del nacionalisme valencià.

En cas d'aprovar-se la comarcalització pel Botànic II, coincidiria amb una altra llei que busca restar poder a les diputacions provincials en benefici de la Generalitat Valenciana i, en última instància, dels municipis. Tradicionalment associada al valencianisme i defensada darrerament amb molta insistència per part de Podem, el pacte programàtic signat a la fortalesa alacantina contempla també «l'aprovació d'una llei de coordinació de les administracions públiques valencianes per clarificar el repartiment competencial i l'assignació de fons necessari per exercir les competències, sota criteris objectius i transparents per eliminar duplicitats».

Al contrari que la llei de comarcalització, aquesta normativa sí que va exhibir les diferències entre els socialistes i la resta dels socis progressistes. Uns xocs que provenen de la legislatura anterior. Només accedir a la Generalitat Valenciana, PSPV i Compromís van aplicar el decret de coordinació vigent des de 1983. La jugada de l'executiu d'esquerres, però, va topar amb la corporació provincial d'Alacant, en mans del PP. Els populars van presentar un recurs a la justícia i van guanyar-lo gràcies a una controvertida aresta legal. Dos anys més tard, Podem va presentar una normativa a les Corts Valencianes, la qual estava suposadament blindada davant els tribunals valencians.

La normativa elaborada pels morats coincidia amb la filosofia de l'avantprojecte de llei de Governs Locals que impulsava Presidència, segons va avançar EL TEMPS. Aquesta legislació, de fet, clarificava les competències entre la Generalitat Valenciana i la corporació provincial. Però no incloïa la idea de Podem d'incorporar fons provincials a l'administració autonòmica. A causa de l'avançament electoral i la manca d'entesa entre les formacions botàniques, la legislació que restava poder a les corporacions provincials va ajornar-se. Amb la revàlida progressista, s'ha recuperat. Això sí, amb l'avís dels morats que les competències una vegada en mans del Consell han de transferir-se als municipis per atorgar-los més eines. Junt amb les comarques, són els dos projectes botànics amb els quals el Govern valencià d'esquerres aspira a difuminar les caduques delimitacions provincials.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.