Comarcalització

Un blindatge del mapa comarcal valencià

Compromís ha presentat una esmena al projecte de llei de mancomunitats dissenyada per presidència, en mans dels socialistes, en el qual pretén que les comarques es fixen a través d'una normativa pròpia i no mitjançant un decret del cap del Consell. Els valencianistes, tot i que no és el seu model territorial, aposten també per clarificar les competències a les mancomunitats i Podem defensa en una de les seues esmenes que compten amb més capacitat fiscal.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A l'ADN del valencianisme polític, hi ha la voluntat d'establir un mapa territorial propi del País Valencià. És a dir, de comptar amb una planta administrativa que convertisca les comarques en l'eix descentralitzador de referència. Aquesta idea, tanmateix, mai s'ha dut a la pràctica. Durant el Consell del socialista Joan Lerma va impulsar-se per part de l'aleshores conseller d'Administració Pública i actualment d'Hisenda, Vicent Soler. Però, al remat, la qüestió comarcal va quedar oblidada en un calaix.

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, va intentar rescatar-la per remarcar el seu perfil valencianista. Ara bé, la comarcalitzada anunciada en 2016 va transformar-se ben prompte en una nova llei de mancomunitats que només reforçava aquestes entitats supramunicipals que coincidien amb els límits de la comarca estricta. Compromís, que va acceptar aquesta llei producte dels equilibris del Botànic, va anunciar una altra normativa que suposava reconèixer les comarques com a delimitació territorial per dividir les àrees sanitàries, judicials i administratives del País Valencià. Això sí, sense cap intenció, per manca de majoria a les Corts Valencianes, d'impulsar un procés de descentralització de competències que tinguera la comarca com àmbit supramunicipal predilecte. El projecte espera el seu torn per ser debatut al parlament valencià.

Per blindar, si més no, que el País Valencià es dividisca per comarques formalment, els valencianistes han presentat una esmena a la llei de mancomunitats que es debat aquest dijous a la cambra valenciana amb l'objectiu d'evitar, tal com està redactat el projecte de llei actual, que des del Consell es decrete el mapa comarcal i no a través d'una normativa pròpia de comarcalització. En l'article 2.3 de la legislació elaborada per la direcció general d'Administració Local, que dirigeix el socialista Antoni Such, es recull que «les mancomunitats de la Comunitat Valenciana podran ser qualificades d'àmbit comarcal, sempre que el seu àmbit territorial s'inscriga dins d'una de les demarcacions contingudes en el decret que les regule i que es complisquen la resta de requisits i procediments previstos».

Amb la redacció que proposa la coalició valencianista, l'article 2.3 contemplaria que «les mancomunitats de la Comunitat Valenciana podran sol·licitar ser qualificades d'àmbit comarcal, sempre que el seu àmbit territorial s'inscriga dins d'una de les demarcacions territorials contingudes en la Llei sobre delimitació territorial comarcal i que es complisquen la resta de requisits i procediments previstos». «Nosaltres volem blindar les comarques com a element de divisió administrativa. Per tant, modifiquem aquesta llei perquè el mapa comarcal ha de regular-se a través de les Corts i no per decisió d'un conseller o del president», assenyala a aquest setmanari el diputat de Compromís al parlament valencià, Paco García.

Compromís va proposar una llei per fixar el mapa comarcal valencià| Vanesa Prieto

De fet, els valencianistes tornen a incorporar les referències a la llei de delimitació territorial comarcal en l'article 12, que determina quan es podrà considerar una mancomunitat d'àmbit comarcal. A la nova redacció d'aquest punt, plategen que només puguen considerar-se d'aquest tipus, aquelles mancomunitats que «se circumscriguen a una de les demarcacions territorials contingudes en la Llei sobre delimitació comarcal i que complisquen els requisits que preveu aquesta llei». Així, qualsevol mancomunitat que aspire a ser reconeguda d'àmbit comarcal, amb els beneficis que incorpora la normativa redactada per presidència, haurà de respectar el mapa comarcal aprovat a la cambra valenciana. «És una forma de blindar les comarques i de fer un pas intermedi per caminar cap a una futura comarcalització més profunda», apunta García.

Amb la idea de servir aquest procés per caminar a poc a poc cap a una descentralització comarcal, els valencianistes han presentat una altra esmena que clarifica el mapa competencial de les futures mancomunitats. En cas d'aprovar-se, les mancomunitats tindrien de manera més precisa la possibilitat de poder gestionar qüestions com el cicle integral de l'aigua, els residus, infraestructures comunes, serveis sanitaris bàsics, urbanisme o planificació del territori.

Més capacitat fiscal

Tot i que apostaven per instaurar un model territorial propi al País Valencià i defensaven una comarcalització més profunda, Podem ha presentat unes esmenes que busquen atorgar més recursos a les mancomunitats com a ens supramunicipal de gestió. «Cal dotar de recursos als ens supramunicipals. S'ha d'instaurar un model territorial propi al País Valencià que supere els límits municipals i s'adapte a les noves realitats urbanes i rurals», afirma a aquest setmanari el diputat morat i exsindic parlamentari, Antoni Montiel.

Per aconseguir aquest propòsit, Podem ha presentat una esmena en la qual afegeix en l'apartat de les disposicions addicionals de la llei que «el fons de finançament de les entitats locals de la Comunitat Valenciana o els instruments de finançament incondicionat de les entitats locals que normativament s'habiliten, hauran d'incorporar entre els seus beneficiaris les mancomunitats de municipis». Una proposta per nodrir de més recursos les mancomunitats que va acompanyada d'altra esmena que incorpora a l'article 33, corresponent als recursos econòmics de les mancomunitats, la possibilitat que compten amb capacitat per imposar recàrrecs de tributs procedents de la Generalitat Valenciana com de les entitats locals, així com gaudir de subvencions i altres ingressos de dret públic. El futur model territorial del País Valencià, a debat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.